Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CV.
Com lalmirall en Roger de Luria hach desbaratades XXXVII galees, e preses e vençudes XXV qui eren exides de Napols ab VIII comptes e VI altres senyors de senyera, a fi de pendre terra a Xifelo.

Com lalmirall en Roger de Luria hach pres Liper, e hach tramesos los dos lenys armats e les dues barques armades de Liper per llengua, a pochs jorns tornaren cascu per si, e aportaren llengua de XXXVI galees qui eren exides de Napols ab molts comptes e barons, e amenauen ab ells tantes barques, que portauen be CCC caualls, e axi mateix per terra venia gran caualleria entro a la Manthea, e aquesta caualleria venia pendre terra a Xifelo per raho del castell de Xifelo qui es dels forts castells de Sicilia qui encaras tenia per lo rey Carles; mas nou feya la ciutat qui li esta al peu de la muntanya, e axi venien per pendre la ciutat de Xifelo e per metre secors al castell; e com haurien posada la caualleria en terra, que tornassen a la Manthea, e quen faessen tants viatges entro tots los hi haguessen passats: e segurament que axis faera, si Deus no hi donas consell. E a bona fe meteren en auentura de donar gran damnatge a la illa de Sicilia.

E com lalmirall en Roger entes esta nouella, tantost feu tocar la trompeta, e feu ajustar la gent a la popa de les galees, e comptals tot ço que hach entes, e puix preycals els dix moltes bones paraules. E finalment entre les altres dix los: senyor, entes hauets, com madona la regina Darago es venguda en Sicilia e ha amenats ab si lo senyor infant en Iacme e lo senyor en Fraderich; de que tuyt deuem hauer gran goig e gran alegre. E axi es mester que nos façam en tal guisa, que ab la ajuda de Deus que hajam estes galees e aquesta gent qui ab tant gran orgull venen; que cascu se pot pensar, que lla hon venen VIII comptes e VI altres senyors de senyera, que argull e poder hi ha. Perque ara es mester que cascu dobla lo cor, que a bona fe gran honor pendrem tuyt, queus combatam ab tant bona gent. E tuyt cridaren: almirall, pensem danar, quel jorn nos par un any, que ab ells siam.

E tantost la trompeta sona, e tuyt se reculliren e anaren ala bona hora, e faeren la via Destrangol, e Destrangol calaren en Calabria, e vengren dretament a la Manthea, e de la Manthea a Ximoflet, e puix a Sentonoxet, e puix al Sitrar; e puix vengren a Caustrecuch e a Maratia. E com foren en la playa de la ciutat de Macanstre, ells vaeren sobre lo cap de Pelanuda lestol dels comptes. E com los hagren vists, tuyt cridaren: aur! aur! e pensarense darrear de la batalla molt be, e puix fan la via de llurs enamichs. E com los comptes vaeren venir lestol del almirall en Roger ab senyeres lleuades, per cert que hagren gran plaer; mas si ells nauien plaer, nou hauien les xurmes de les galees. Empero hagren a fer com a forçats, que nos gosauen contradir los manaments daço quels comptes e els altres barons volien.

E axi aparellats de la batalla van se venir. E si hanch vaes ferir gents ab gran vigoria, si faeren ells: e com se foren mesclats, vaerets colps donar, e ballesters cathalans en taula jugar, que creats, que non errauen treta. Queus dire? que fort cosa es, qui ab lo poder de Deus vol combatre: e Deus era ab lalmirall e ab los Cathalans e Llatins qui ab ell eren. Si que no hi guarda paratge, ne ricor, ans los Cathalans prenien vigoria en tal manera, que les galees dels comptes se venceren. Si que aquells qui de la presa se pogren descorporar sen exiren, e foren XI galees quis ne exiren tal adobades, que no hauien lloch de cridar laus, ans pensaren de fugir. E lalmirall qui les ne viu anar feu descorporar VI galees de les sues, quils seguissen; e seguiren los entro al castell de Pixota, e lla feriren en terra, e per molta caualleria que hi hauia non pogren hauer neguna; mas empero aytant se valch, que la caualleria, qui hi era qui hauien llurs senyors en les galees digueren: ha traydors! com hauets desemparat tant honrrat capdal qui en les galees eren? E axi sobre aço tallaren los tots. E lalmirall ab les sues galees pensaren de pendre vigoria, e cridaren: Arago! Arago! via sus! via sus! e van pujar en les galees, e tot hom que trobaren sobre cuberta muri, saluant los comptes e los barons, aquells qui vius eren escapats, quis reteren a lalmirall: E axi lalmirall pres los comptes e los barons e tota laltra gent morts o presos de XXV galees, e les galees e tot quant hi hauia. E puix trames per les barques qui portauen los caualls, e hach los tots, que non escaparen deu: e aquells escaparen, com la batalla era pus fort, que sen anaren al dit castell de Pixota. E axi lalmirallab gran goig hach les XXV galees qui eren romases e totes les barques e els lenys, e encara tots los comptes e barons, saluant lo compte de Monfort e un seu germa e dos cosins germans seus quis lexaren tos pecejat, que nos volgren retre: e aço faeren ells be, que be sabien, que axi poch pogren escapar, que no perdessen la testa, si vius fossen romasos; mas tots los altres comptes e barons se reteren a lalmirall.

E com tot aço fo feyt, lalmirall feu la via de Macina, e trames ne tantost un leny armat en Cathalunya al senyor rey, e altre en Sicilia a madona la regina e als senyors infants: e si hach gran alegre en cascuna daquestes regions no mo demanets, que cascu vos ho podets pensar. E axi mateix vos podets pensar la gent del estol del rey de Arago que hagren guanyat, que tant hach cascu guanyat del major al menor, que seria gran cosa de dir: que lalmirall lexa a tot hom tot quant percas hauia feyt. E ab aquestes franqueses quels feya lalmirall fey als doblar lo cor. E hach ho apres daço quel senyor rey hach feyt de les deu galees quin Corral Lança desbarata dels Sarrahins, axi com dauant hauets entes. Perque tot lalmirall o cap o major de gents darmes se deu esforçar, que tenga alegres e richs aquells qui ab ell van; que si los lleua lo percas que fan, axi los lleua hom lo cor, e puix als ops hom ho troba; perque sen son molts perduts e sen perdran, sino son llarchs e abondonats, e aquells ab qui han a guanyar honor e victoria. E axi pagats com podets entendre vengren a Macina.

E si hanch vaes festa, aquella fo la major que hanch en terra se faes: e lo senyor infant en Iacme e el senyor infant Fraderich exiren a cauall ab molta bona gent ala Font del Or, e tota Macina que hi exi. E com lalmirall vae los infants, munta en una barca quels posa en terra, e anas a costar al senyor infant en Iacme, e besa li la ma, e lo senyor infant besal en la boca; e apres axi mateix lo senyor infant Fraderich. E lalmirall dix al senyor infant en Iacme: senyor, que manats que yo faça? Dix lo senyor infant en Iacme: pensats de muntar en les galees, e fets vostra festa, e puix anats saludar al palau, e puix anats fer reuerencia a madona la regina, e puix nos haurem nostre consell ab vos e ab altre consell nostre de ço que dejats fer. E axi lalmirall muntasen en les galees e ana a fer sa festa, tirant les galees e les barques e los lenys que hauia presos ab la popa primera e ab les senyeresrocegant; e com fo dauant la duquena, crida laus, e tota Macina responia, que paria quel cel e terra ne vengues. E axi com tot aço fo feyt, lalmirall aualla a la duquena e entrassen al palau e ana a fer reuerencia a madona la regina, e besa la terra dauant ella tres vegades abans que a ella se acostas, e puix li besa la ma, e madona la regina a bona cara e ab alegre rebel. E axi mateix com hach feyta reuerencia a madona la regina, ana fer reuerencia a dona Bella sa mare, e la mare besal plorant de goig mes de deu vegades, axi que tant estret lo tenia, que no li podia hom tolre, entro madona la regina se lleua quils departi. E axi com los hach departits, lalmirall ab la gracia de madona la regina e de sa mare dona Bella anasen a la sua posada hon li fo feyta gran festa. E lalmirall feu metre los comptes e els barons al castell de Matagrifo, e feu los be ferrar ab bons grillons e hi ordona bones guardes; e los caualls que eren be CCC trames al senyor infant en Iacme, quen faes ço que li plagues. E lo senyor infant en Iacme abans quels faes metre en estables dona XXX a lalmirall, e los altres dona tots a comptes e a barons e a cauallers e a honrrats ciutadans, que hanch un no sen retench per sos ops, saluant quatre bells palafrens que hi hauia, que dona a son frare linfant en Fraderich.

E com tot aço fo feyt, lo senyor infant en Iacme aplega son consell al palau, en lo qual consell fo lalmirall e els altres que ordonats eren al consell. E com foren tots ajustats, madona la regina trames al senyor infant en Iacme a dir, que ab son consell vengues dauant ella: e tantost ells hi anaren. E com li foren dauant, ella li dix: fill, yous prech, que per honor de Deus abans que res determenets de les persones, que vos que delliurets totes quantes persones hich haja de Principat e de Calabria e de Pola e de Brus, e quels trametats cascu en llur terra, axi com lo senyor rey vostre pare feu aquells qui foren presos a la Gatuna, e al desbarat de les galees de Nicotena; que fill, vostre pare e vos e nos podem esser certs, que negu daquells ab llur volentat no vengren contra nos, ans ho fan axi com a forçats, que be saben ells que nostres naturals son. E si a cascu podia hom obrir lo cor, hom li trobaria escrit nostre aui lemperador Fraderich e nostre pare lo rey Manfre e nos e a tosts nosaltres: e axi seria pecat questa gent ne peris en poder nostre. E sobre aço losenyor infant dix: madona, axi com vos ho manets sera feyt. E tantost dauant madona la regina mana lo senyor infant en Iacme a lalmirall, que axi ho complis. E lalmirall respos, que feyt seria axi com ells ho manauen: e axis compli. Perque no men cal pus dir, que propiament se tench aquella ordonacio quel senyor rey hauia feyta dels altres, e axi ana lo gran nom e la gran fama de la sanctitat de madona la regina per tot lo pays, e puix per tot lo mon.

E com aço fo otorgat, lo senyor infant e son consell anaren tenir llur consell lla hon hauien acostumat de tenir llur consell de tots feyts, e fo determenat, que de compte ne de baro ne de caualler negu no faes neguna nouetat sens volentat del senyor rey Darago, e que tantost fos armada una galea ab missatgers qui anassen en Cathalunya e portas lo nom de tots, puix lo senyor rey manas ço que lim plagues: e axi com fo determenat axis compli, que la galea se arma e parti de Macina.

E axi lexar vos he a parlar de la galea, e tornare a parlar dun altre feyt que no fa a romanir.