Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXCIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXCIX.
Com frare Roger comensa a tractar lo passatge de Romania, e trames missatgers al emperador de Constantinoble, en que li feya a saber, com era aparellat de passar lla ab Cathalans, e que degues mullerar ab naboda del emperador Lantzaura, e quel faes magaduch: lo qual tot lin fon atorgat per lo emperador.

E com aquesta festa feya tant gran, quisque hagues festa, frare Roger estaua en gran pensament, quel paria, que fos tostart: e era lo pus saui hom del mon per veure. Si quell pensa axi: aquest senyor es perdut, e los Cathalans e los Aragonesos; que veig, que nols porra res donar, e fer li han sofferir gran embarch: e ells son tals, com tot hom ses, que sens menjar e beure no pot hom viure: e axi no hauran res del senyor rey, e faran carxena per força, e a la fi destroyran tota la terra, e ells morran tots per partides. E axi es mester, que pus tant has seruit lo senyor rey qui tanta donor ta feyta, que tu percas, que li lleus aquesta gent de sus, a honor dell e a profit dells tots quants son. E axi mateix pensa de si, que nol feya bon aturar en Sicilia; que pus lo senyor rey hauia pau ab la sgleya, quel mestre del temple, ab lo mal quel rey Carles o lo duch li volien, quen demanarien al papa; e que lo senyor rey hauria a fer de dues coses la una, on hauria a obehir lo papa, quel li donas, on hauria a tornar en guerra: e axi que a ell ho valria mal, quel senyor rey nagues tant gran afronta.

E com tots aquests pensaments qui eren vers hach feyts, venchsen al senyor rey e meslo en una cambra, e dix li tots aquests pensaments que hauia feyts; e com lin hach dit, dix li: senyor, yo he pensat que, si vos ho volets e mi ajudats, yo ajudare en aquest feyt a vos e a tots aquells qui seruit vos han, e a mi mateix. E dix lo senyor rey, que li pleya molt, e que li grahia molt ço que sauia pensat, e que hi pregaua, que hi prouehis en tal manera, que ell ne fos sens blasme, e fos profit daquells quil hauien seruit: e que ell era prest e aparellat, que hi donas tota aquella ajuda que dar hi pogues.

Donchs senyor, dix frare Roger, ab vostra llicencia yo trametre dos cauallers ab una galea armada al emperador de Constantinoble, e fer li he a saber, que yo som aparellat danar a ell ab tanta companya de cauall e de peu, tots Cathalans e Aragonesos, com el vulla; e quens do acorriment e sou; que yo se, que ell ha gran mester aquest secors, quels Turchs li han toltes mes de XXX jornades de terra, e ell ab nules gents no faria tant, com ab Cathalans e Aragonesos, e majorment aquests qui han menada aquesta guerra contra lo rey Carles. E lo senyor rey respos li: frare Roger, vos sabets en aquests affers mes que nos, mas empero parnos, quel vostre pensament sia bo, e axi ordonats ço queus plaura; que tot ço que vos ordonarets, nos nos en tendrem per pagats. E sobreaço frare Roger va besar la ma al senyor rey, e partis dell e venchsen a sa posada, e estech tot aquell jorn a acordar en los affers. E lo senyor rey e los altres entenien en la festa e en lo solas e en lo deport.

E com vench lendema, ell feu aparellar una galea, e hach dos cauallers en qui ell se fiaua, e dix los tot lo feyt que sauia pensat; e encara los dix, que de tot en tot tractassen, que ell hagues per muller la naboda del emperador de Lantzaura, e encara que fos magaduch del imperi, e encara que el emperador faes paga a tots aquells que ell menaria de IV mesos, a raho de IV unces lo mes per sou de cauall armat, e per hom de peu una unca lo mes. E que en aquell sou los mantengues tostemps que estar hi volguessen, e que la paga trobassen a Maluesia, e de totes coses los dona capitols, axi daquests feyts, com de tot ço que haguessen de fer. E perço se yo aquestes coses, çom yo mateix fui al dictar e a ordonar los dits capitols. E donals poder ab procuracio be bastant, que totes coses poguessen per ell fermar, axi matrimoni, com tots altres affers. E segurament, quels cauallers eren bons e sauis: e pus hagren oyda la manera, ab pochs capitols hi hagra asats; mas empero tot ana per orda.

Ab tant com foren espaetxats, preseren comiat de frare Roger qui tench lo feyt per acabat, perço com ell hauia gran nomenada en la casa del emperador, en aquell temps que ell menaua la nau per nom lo Falco del temple, que hauia molts de plaers feyts a naus del emperador que trobaua en oltra mar, e sabia de gregesch assats cominalment. E axi mateix hauia gran nomenada en Romania e per tot lo mon, per la ajuda que hauia feyta tant francament al senyor rey de Sicilia: e axi mateix percasas molt francament de companya. Axi quen Berenguer Dentença qui era ab ell germa jurat li promes, quel seguiria, e en Ferran Ximenis Darenos e en Ferran Daunes e en Corberan Dalet e en Marti de Logran e en Pere Daros e en Sanxo Daros e en Berenguer de Rocafort e molts daltres cauallers cathalans e aragonesos. E dels almugauers be quatre milia tots bons qui del temps del senyor rey en Pere entro aquell dia hauien menada la guerra de Sicilia; si que ell fo molt alegre: e entretant acorria a cascu de ço que podia, que nols lexaua a fretura.

E la galea ana tant, quen poch de temps fo en Constantinoblehon troba lo emperador Xor Andrinocho, e son fill major Xor Miqueli. E com lemperador hach oyda la missatgeria, fo molt alegre e pagat, e aculli be los missatgers; e finalment lo feyt vench axi com frare Roger hauia dictat, que lemperador volch, que frare Roger hagues sa naboda per muller, filla del emperador de Lantzaura. Si que tantost la afferma per frare Roger la hu daquells cauallers. Apres volch, que tota aquella companya que frare Roger menas, que fos a sou del emperador quatre unces per sou de cauall armat e dos unces per cauall alforrat, e una unça per home de peu, e quatre unces comit, e una unça notxer, e XX tarins ballester, e XXV tarins prober; e que de quatre en quatre mesos fossen pagats. E tota hora que negu ni hagues, que sen hagues encor danar a Ponent, que comptas ab lacord, e que fos pagat, e que sen pogues tornar, e hagues paga per dos mesos de torna; e frare Roger que fos magaduch de tot lemperi. E magaduch es tal offici, que volaytant dir, com princep senyor de tots los soldaus del emperi, e que haja a fer sobrel almirall, e que totes les illes sien sotsmeses de la Romania a ell, e encara los llochs de les marines.

E daquest magaduch trames privilegi ab bulla dor bo fermat per ell e per sos fills a frare Roger, e li trames la verga del magaducat, e la senyera e lo capell (que tots los officis de Romania han capell triat que altre no gosa portar semblant capell daquell). E axi mateix hach atorgat, que a Maluesia trobarien refrescament de paga, e daço que ops haguessen com vendrien.