Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXLV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXLV.
Com lo senyor rey en Pere Darago feu publicar segona vegada son testament dauant larquebisbe de Tarragona e be vuyt bisbes; e com lexa linfant Nanfos hereu universal del regne Darago e de Cathalunya e del regne de Valencia, e al senyor infant el Iacme rey de Sicilia.

E com lo senyor infant fo partit del senyor rey, lendema lo senyor rey volch, quel seu testament se publicas altra vegada en presencia del archebisbe de Tarragona qui aqui era ab be VIII bisbes, tots naturals de la terra del senyor rey Darago, e abats e priors e homens dordra e richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles. E com tots foren dauant lo senyor rey, lo testament se legi axi alt, que tuyt lenteseren: e lexa sos marmesors larquebisbe de Tarragona e bisbe de Barcelona e labat de Sentescreus, e richs homens e cauallers, tots bons e sauis e discrets e bons chrestians; e que aconeguda daquels, tots sos torts fossen restituyts.

E lexa, quel seu cors fos enterrat el monestir de Sentescreus qui es molt honrrat monestir de monges, e es tro a sis llegues prop del dit lloch de Vilafranca. E lexa hereu universal lo senyor infant Nanfos del regne Darago e de Cathalunya e del regne de Valencia: e lexa li tots los drets qui a la corona Darago e al comptat de Barcelona e al regne de Valencia pertanyen en totes les quatre parts del mon. E daltra part lexa al dit senyor infant Nanfos, que li comanaua madona la regina sa mare, que fos de sa vida dona e regina; e que nul temps no exis de sa volentat, e que lamas e honrras axi com aquell qui hauia la millor dona e la pus sancta de mare qui el mon fos. E daltra part li lexa lo senyor infant en Pere son frare menor qui era, que li degues donar consell e vida aytal com tanyia a fill de rey; encara li lexaua sa germana, madona la infanta Violant, que li fos tengut de donar rey per marit, qui dos dalta sanch. Daltra part lexa lo regne de Sicilia ab sos drets que li pertanyien en les quatre parts del mon al senyor infant en Iacme qui era apres del senyor infant Nanfos de dies: e lexal vinclat, que si lo senyor infant Nanfos moria sens infants de lleyal conjugi, que tornas lo regne Darago e de Cathalunya e lo regne de Valencia ab tots los drets que pertanyien al regne Darago e al comptat de Barcelona e al regne de Valencia al senyor infant en Iacme, axi com ho lexaua al senyor infant Nanfos. E si per ventura lo senyor infant en Iacme moria abans quel senyor infant Nanfos, quel regne de Sicilia romangues al infant Fraderich, e quel lexaua en poder del infant en Iacme, que li donas aquella vida que tany a fill de rey. E encara lexaua axi mateix madona la regina, que tostemps en sa vida fos dona e senyora e regina, e la amas e la honrras, axi com ho lexaua al senyor infant Nanfos. E axi mateix de la infanta madona Violant llur germana, que li fos tengut de donar marit rey qui fos dalta sanch. E puix el testament hach moltes daltres coses que a mi no cal retrer, perço com no toquen a la mia materia.

E com lo testament fo lest e publicat, lo senyor rey demana a tots, axi com a lleyals vassalls, que li diguessen, si los paria que be stigues. E cascuns lloaren li ho, com per cert axi fo feyt sauiament e madura, e ab gran delliberacio, com tanyia a fer a ell qui era lo pus saui senyor del mon, e lo pus auist en tots feyts. E com aço fo feyt e publicat, lo senyor rey estech be confortat, e tot hom se pensa, que ell fos be millorat. E lendema lo mal li entuxa, qui era la vespra del benauenturat senct Marti, e tot aquell dia ell sofferi molt affany, e la nuyt. E lendema lo jorn del benauenturat mosenyer senct Marti, caualler de deus molt gracios e digne, nostre senyor volch apellar al seu regne aquest senyor rey en Pere, rey Darago, lo millor caualler del mon, e lo pus saui e lo pus gracios a totes gents qui hanch naixques, axi com aquell qui hach mes gracies en sa persona, que hom qui may fos.

Daltra part, que lexa quatre fills, los pus sauis e los millors darmes e de tots feyts que el mon fossen, e els pus cortesos e los mills nodrits. E lexa dues filles, la una qui era regina de Portugal, laltra qui era donzella. E daltra part, quen sa vida hachpresa venjança de tots aquells qui tort li tenien a ell ne a sos fills, es vae sobira de tots sos enamichs, e hach crexcuda la sancta fe catholica, e montiplicada; e morts e vençuts molts maluats Sarrahins. Queus diria? que no trobarets en lligenda neguna, que hanch Deus faes tantes de gracies ne merce a negu rey. E encara que sos fills eren de edat de regnar, que hanch la casa de Arago no calech un jorn vagar, a fer secucio de ço que ell hauia començat. Si que Deus vae, que no hi feya fretura, tant bons fills hi hauia, volch lo aquest beneyt dia acompanyar ab lo baro senct Marti, si que la mort sacosta.

E com lo rey conech, que la sua fi era prop, pres comiat de tuyt, els comana madona la regina e sos infants, e puix los senya els beney.