Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LXXIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXIII.
Recompta, com la batalla dels dos reys fo fermada de C per C a Bordeu dauant lo rey Danglaterra Nandoart; e com la enomenada de dita batalla ana per tot lo mon; e lo rey Carles en aquest endemig demana treues, las quals nol volch atorgar lo senyor rey en Pere.

E com tot aço fo fermat, negu dels reys no pogren estar destes batelles, e lo rey Carles trames al rey Darago a dir, que ell hauia pensat e sera acordat, que axi com cascu dells eren de la pus alta sanch del mon, que nols tanyia que sols se combatessen ab lo menor nombre, mas C per C, e que porien dir, que en aquell camp, com amdosos hi fossen entrats cascu ab C cauallers, hauria los millors dos cauallers del mon: e aço fo fermat de cascuna part. E apres lo rey Carles tramete a dir, que ell sauia pensat, quel rey Nandoart de Anglaterra era a cascu lo pus cominal rey del mon, e que era dels dreturers reys qui el mon fos, e bon chrestia; e que hauia la ciutat de Bordeu prop de les terres de cascu dells, e quen son poder a la dita ciutat de Bordeu se combatessen, e que a dia cert en pena de traycio que cascu en persona fos a Bordeu, e en aquell dia per dia en pena de traycio fos el camp: e axi que aço paria a ell lo pus conuinent lloch de negun altre princep, ne lloch que pogues pensar. E empero si lo rey Darago ni vaya millor e pus segur a amdues les parts, e que en pus breu se pogues fer, queu dixes: e si aço li paria bo, quen pensas de fermar sota la virtud del sagrament que dauant hauia feyt en poder dels seus missatgers; e si li pleya, ell faria atre tal en poder dels seus. E sobre aço los missatgers vengren al senyor rey Darago, e digueren li tot ço quel rey Carles hach manat que diguessen.

E com lo senyor rey Darago hach entes tot ço quells hagren dit, axi com dauant hauets oyt, tench lo feyt per bo: e li parech quel rey Carles hauia be ellegit, axi de la quantitat com del rey Danglaterra, como de la ciutat de Bordeu. E no hi volch pus en res contrastar, ans ferma tot aço, axi com dauant es dit, saluant que si retench, que mes el sagrament, e volch quel rey Carles faes axi mateix, que sots la pena que entrells era, que negu no hi amenas mes cauallers ne major poder, saluant los cent cauallers quel camp deuien entrar. E al rey Carles plague, e axi ho jura eu ferma cascu dells e axi foren fermades les batalles damdos los reys, e la quantitat del nombre, e en poder de qui, e el lloch hon fer se deuia, e el temps que esser hi deuen.

Araus lexare estar aço, e parlare de la anomenada qui ana per tot lo pays daquestes batalles e puix per tot lo mon. Si que tot hom spera la vista, a quina fi vendria, e stech cascun en si, quen res nos volch asenyalar contra negu dels reys. E axi lo rey Carles trames a dir al rey en Pere Darago, que si ell ho volia, a ell plauria, que hagues treues ab ell entro les batalles fossen feytes. E lo senyor rey en Pere Darago trames li a dir: que ell, mentre viu fos, no volia hauer pau ni treua ab ell, ans li feya a saber, que ell li faria e li percasaria tot lo mal que pogues; que be era cert, que aytal se faria ell a ell. Ans degues saber, quen breu lauria ab ell en Calabria; e que, sis volia, que nol calia anar per combatre a Bordeu. E com lo rey Carles oy aquesta resposta, pensas que nol feya bon aturar aqui, per tres rahons. La primera, que hauia perduda la mar, que no hauria viandes; laltre, que sabia quel senyor rey en Pere Darago volia passar a ell, segons que hauia entes; laltre, que yria a fer sos affers, quel jorn que hauien empres fos a Bordeu. E perço ell partis de Regol e anassen en Napols, e de Napols a Roma al papa: e lexa son fill lo princep en son lloch.

Araus llexare ell estar qui es ab lo papa, e tornare a parlar del senyor rey Darago.