Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XCIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XCIII.
Com lalmirall en Roger de Luria feu metre setge a son cunyat Manfre Lança sobre lo castell de Malta; e com dit almirall hach presa Liper.

E com lalmirall hach vençuda la batalla, e la festa fo passada a Macina, axi com dauant hauets entes, ell apparella de armar XXX galees, perço com hach llengua, quen Napols se armauen totes quantes galees hi hauia, e axi ell volia estar aparellat, si que arma les XXX galees. E com foren armades, hach llengua de Napols, que aquelles galees encara de tot un mes no exiren, de que hi deuien muntar entre comptes e altres senyors de senyera mes de quatorze, ab caualleria que menauen llurs caualls en burques[1] de creu e en les galees. E axi ell feu un bon pensament, que no era mester que aquell mes estigues debades: e appella son cunyat en Manfre Lança, e dix li, que pensas de muntar en les galees, e cent cauallers ab ell, e mil almugauers e cent homens de mar, e que cascuns anassen ab ell a llurs tendes e portassen quatre trabuchs, e que yrien al castell de Malta el tindrien asseliat tant tro lo haguessen.

E axi com ell ho ordona, axi fo feyt, e muntaren en les galees e anarensen al castell de Malta; e lla preseren llur setge, e los trebuchs pensaren de trer. E com lalmirall los hach posats en terra, ordona que aquells de la ciutat de Malta e de la illh aportassen tota res a vendre al setge, e aquells del Goy atre tala e cascuns feren ho volenters, perço com per lo castell los feya: gran paor, que no fossen barrejats. E axi lalmirall com los haci tordonats, e lexat en Manfre Lança per cap qui era molt sau caualler e bo, pensas de partir dells, e lexals dos lenys armats e dos barques armades, perço que, si res los feya mester, que tantost ho trametessen a dir a ell: e feu la via de Trapena, e conforta e vesita tota la Fasana de dintre, entro fo a Liper. E a Liper ell feu exir la gent en terra, e mana combatre la vila: e a la fi aquells de la vila de Liper que vaeren lo poder tant gran e lalmirall quils volch talar reterense al senyor rey Darago e al almirall per ell. E lalmirall entra dins ab tota sa gent, e pres sagrament e omenatge de tuyt, e refresca tota la sua gent, e hach dos lenys armats que trames per llengua a pendre, e ana cascu per si. E daltra part trames dos barques armades de homens de Liper, qui axi mateix anaren per pendre llengua del estol de Napols.

E axi lexar vos he a dir ara dell, e tornare a parlar del senyor rey Darago.

  1. Var. B. & Val. barques.