Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XLIV.
Com Bugron fill de Boaps e rey de Contastina enuia sos missatgers al rey Darago, fent li saber, com se volia fer chrstia e fer se son hom, e donar li Contastina e tota sa terra; e el merauellos aparellament que feu lo senyor rey en Pere pera passar Alcoyll.

E com aço fo feyt, lo dit Mirabosecri volch desaretar e pendre, si pogues, lo dit Bugron. E ell qui sabe aço pensas que nos poria dell defendre, sino ho feya fer per ma del senyor rey Darago, e que li faes saber, que ell hauia volentat ques tornas chrestia per ma sua, e quel dit senyor rey vengues Alcoyll qui es port del dit lloch de Contastina, e que li retria la dita ciutat de Contastina; e com ell seria a Alcoyll, que pensas danar a Contastina qui es la pus fort ciutat del mon, e ques faria chrestia, e que li retria tota la terra quanta ell nauia, e ques faria son home e son fiol e son vassall; e quel requeria de part de Iesu Christ, que ell aço degues reebre: en altra manera, sino ho feya, que Deus li ho demanas a lanima e al cors.

E lo rey, com oy aquesta missatgeria qui li vench de part den Bugron, senyor de Contastina, lleua las mans al cel e dix: senyor ver Deus, llaors e gracies vos fas de tanta gracia e de merce quem feyts: placius que, si aço deu venir a honor vostra e a be de mos regnes, que venga a bon acabament. E los missatgers eren dos cauallers sarrahins, molt sauis homens, qui faeren semblant que per catius a rembre eren venguts. E axi digueren tant segretament aquella missatgeria, que no fo hom al mon quin sabes res, saluant lo senyor rey. E lo dit senyor hach dos mercaders molt sauis e prohomens, e feu los carregar una nau de mercaderies, e anarensen al port de Alcoyll ab la dita nau; e los dos Sarrahins anarensen ab ells ab deu catius sarrahins que hagueren comprats per desfreçar, que eren daquelles encontrades. E lo senyor rey ordona ab aquells mercaders, que com serien a Alcoyll, que ab partida de les dites mercaderies montassen a Contastina, e que vaessen ab en Bugron, e que sabessen, si eraver ço que aquells missatgers deyen. E axi descobrils lo dit senyor rey lo feyt tot, e los dits mercaders eren prohomens e naturals seus; e manals en pena de la persona e de tot quant hauien, que aço no descobrissen a neguna persona. E axi, com ell ho mana, se feu es compli.

E com foren a Contastina, parlaren ab en Bugron tot lo feyt, en tal manera quel senyor rey tenia tot lo feyt per femr, e en Bugron atre tal. E lo dit senyor rey pensa tantost de fer naus e lenys e galees e terides per portar caualls. E axi per tota la costera feu fer grans nauilis e gran aparellament de tot ço que fa mester e passatge de senyor. Si que totes les gents de son regne se marauellaren del gran aparellament quis feya: que primerament a Coplliura los ferrers no feyen als, mas anchores; e los mestres daxa tots quants nauia en Rosello eren venguts a Coplluira, hon feyen naus, lenys terides e galees; e a Roses atre tal, e a Torrella e a Palamos e a senct Feliu e a senct Poldes Marestem; e a Barcelona nous en cal parlar quenfanitat era la obra qui se feya; e puix a Tarragona atre tal, e a Tortosa e a Paniscola e a Valencia e per tota la costera de les marines. E en les ciutats qui son dintre terra feyen ballestes e cayrells e crochs e llances, darts, cuyraces, capells de ferre, gamberes, cuxeres, escuts, paueses e manganells; e als marines trebuchs, e pedres de ginys a les pedreres e als altres llochs: axi que tant eren los feyts grans, que per tot lo mon anaua la nomenada.