Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXXVIII.
Com lo senyor rey en Pere se tench per segur del rey de França, e com lo rey de Mallorques se complague al dit senyor rey en Pere de certs torts que el rey de França li feya a Muntpesller; e com sobre aço se vaeren en Tolosa los tres reys e lo princep de Taranto, hon hach conuinença entrells.

Aram llexare a parlar daquesta raho, e tornare a parlar dels affers que vengren al senyor rey en Pere Darago, que membra li la conuinença e la fermetat qui era entre lo rey de França e ell; per que li paria que de la casa de França fos segur, a que negu dany no lin pogues venir daquella part a res del seu, per la dita fermetat e sagrament; e axi mateix per lo gran deute qui era entrells, e majorment que hauia ja fills qui eren grans e alts, e eren sos nabots. E axi veus ques tench per segur de la casa de França. E mentre ell estaua en aquest pensament, lo senyor rey de Mallorques se vae ab ell, e complagues molt a ell de molts torts e nouitats que el rey de França feya a Muntpesller e a la baronia. Si quensemps sobre aquest torts e injuries trameteren llurs missatgers al rey de França. E lo rey de França, axi com aquell qui hauia gran desig de vaer lo rey en Pere Darago asenyaladament, trames los a dir, que ell vendria a Tolosa, e ells que saparellassen, que lla ques vaessen; empero si ells volien, que ell vingues a Perpenya o a Barcelona, que per amor dells que hi vendria volenters. E los reys amdos germans hagren gran plaer daquesta raho, e trameteren li a dir, que la vista fos a Tolosa: e cascuns apparellarense de venir a la dita vista.

E lo rey Carles qui a aquesta vista deuia esser, trames son fill (qui era princep de Taranto aquella saho, e puix fo rey apres la mort de son pare lo rey Carles) al rey de França, e ell pregal, que anas ab ell a la dita vista. E aço feu per tal, com no hauia persona el mon de qui ell tant gran dupte hagues, com hauia del senyor rey en Pere Darago. E trames a pregar al rey de França qui era son nabot, que ell endreças en tal guisa en aquella vista, que no calgues tembre de res del dit senyor rey Darago. E aço feya asenyaladament lo rey Carles, com entenia a fer passatge en Romania contra lemperador Paliagolo qui tenia lemperi de Constantinoble contra raho; com per cert dels fills del emperador Baudoy deuia esser lemperi, los quals eren nabots del rey Carles. E axi ell hauia dupte, que, com ell seria fora del regne, quel senyor rey Darago no li lleuas lo regne. Queus dire? en la dita vista vengren tots los tres reys e lo dit princep. E si hanch nul temps fo gran alegre e gran pagament entre reys e senyors, si fo entre ells tots tres reys. Mas per res lo princep no podia trobar bona cara ne consolacio neguna ab lo dit senyor rey en Pere, ans li estaua molt brau e fello. Si quel rey de França e lo rey de Mallorques preseren un dia en la cambra losenyor rey Darago e li dixeren, com podia esser, que ell no parlaua ab lo princep? que be sabia ell, que son parent era molt carnal, axi com aquell qui era fill de sa cusina, filla del compte de Prohença, e daltra part, que hauia per muller sa parenta carnal, filla del rey Dongria. E axi que molts deutes hi hauia, si que finalment ab ell no podien res acabar. E lo princep conuida lo rey de França e lo rey en Pere Darago e lo rey de Mallorques; mas hanch lo rey en Pere non volch pendre, perque lo conuit hach a cessar. Mas lo rey do Mallorques lo feya molta donor, e lo princep a ell. E axi que a la partença de la vista sen ana lo princep ab lo rey de Mallorques, hon yols viu amdosos entrar en Perpinya: e los fo feyta gran festa, e tenchlo lo rey de Mallorques VIII jorns.

Araus llexare estar lo princep, e tornarem a les vistes; que, com la festa fo passada que dura be XV jorns, pensaren de tractar dels affers. E finalment lo rey de França promes al rey Darago e al rey de Mallorques, els jura, que ell nul temps, ne per cambi ne per res, ell nos metria a fer cambi ab lavescha de Magalona, ne sen trametria de res qui fos dels affers de Muntpesller. E axi mateix lo rey de França conferma la bona amistat qui era entre lo senyor rey en Pere Darago e ell, la qual hauien fermada, axi com dauant es dit, en temps quel senyor rey en Pere era infant e ana en França.

E feyt tot aço e moltes daltres bones conformacions que hach entre ells, partirense, e lo rey de França tornassen per Caors e per Figach en França, e lo senyor rey en Pere tornassen en Cathalunya, e lo senyor rey de Mallorques, axi com dauant vos he dit, ab lo princep ensemps entrassen a Muntpesller.