Cuentos de la bora del foch/La prometensa
Aquest text tracta sobre una versió de 1867. Per a altres versions, vegeu La prometença.
LA PROMETENSA.
— imitació popular. —
Tinch al camp una nineta
Que al mirarla tan blanqueta
Mor d' enveja tota flor...
Tan blanqueta, tan rosseta,
Qu' es lo cap de la nineta
Un capdellet de fil d' or.
En sa casa, una caseta
Ombrejada per rosers,
Viu l' nina, la nineta
Que tè mos amors primers.
Una font, duas fontetas
Tostemps hi tè per miralls,
Sols d' olor hi vol floretas,
No vol dalias ni cascalls.
Diu la nina a las ninetas
Tot parlantne ab greu dolor,
Que sens olor las floretas
Son ninetas sense cor.
Per las fonts, per las fontetas
Peixets d' or y de coral
Cercan de pa las miquetas
Qu' ella 'ls tira desde dalt.
Y las flors y las floretas,
Plenas de perfums y mel,
Van glatint sas besadetas
Com las d' un ángel del cel.
¡Ay Verge santa de Nuria!
Si ella un dia 'm dòna 'l sí,
A ton camaril te pujo
Un mantell blau de satí.
Será brodat per ninetas
Que hagin sufert per amor;
Per brodarlo, si m' estima,
Tinch madeixas de fil d'or.
Veniu donchs, veniu ninetas,
Enfileu las agulletas,
Qu' es prometensa d' amor.
Demaneume enfiladeta,
Que tinch, tenint la nineta,
Un capdellet de fil d' or