De Berguedan, d'estas doas razos

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
De Berguedan, d'estas doas razos

de
Guillem de Berguedà


I
De Berguedan, d'estas doas razos
al vostre sen chausetz en la meillor,
q'ieu mantenrai tant ben la sordejor
q'ie·us cuich vensser, qui dreich m'en vol jutgar:
si volriatz mais desamatz amar,
o desamar e que fossetz amatz.
Chausetz viatz cella que mais vos platz.

II
N'Aimeric, doncs auria sen de tos
si eu lo mieills non chausia d'amor.
Totz temps vuoill mais qe·m teignan per seignor
e que desam e c'om mi teigna car;
car en amor non vengui per musar
ni anc no fui d'aqels desfansendatz:
qe·l gazaing vuoill de dompnas e de datz.

III
De Berguedan, nuils hom desamoros
al mieu semblan non a gaug ni honor;
c'aissi cum sens val mais sobre follor,
val mais qui serv e·n fai mieills ad honrar
c'aicel qe vos penre e non donar.
Per q'ieu vuoill mais esser paubres honratz
c'avols manens e desenamoratz.

IV
N'Aimeric, tot enaissi o faitz vos
cum fetz Rainautz qand ac del fruich sabor:
que s'en laisser non per autra temor
mas car non poc sus el cereis montar,
e blasme·l fruich car aver ni manjar
no·n poc; e vos etz ab lui acordatz,
c'aisso que non podetz aver blasmatz.

V
De Berguedan, car vos etz malgignos
cuidatz qe·z eu sia d'aital color.
Non sui, q'en luoc de gauch pren la dolor;
mas bos respieitz m'ajud'a sofertar,
per qu'eu vuoill mais ses consegre enchaussar
que conseguir so don non fos pagatz,
car mil d'autres val us bens desiratz.

VI
N'Aimeric, mainz de gaillartz e de pros
n'ai vistz faillir tot per aital error.
Q'el cors de N'Ot del caval milsoudor
en fo vencutz car no·l laisset brochar,
que si de pim l'agues faich enansar,
cel qe'l venqet fora per el sobratz:
per c'om deu far, quan pot, sas volontatz.

VII
De Berguedan, cella q'ieu teing plus car
vuoill mil aitans mais amar desamatz
c'ab autra far totas mas volantatz.

VIII
Bar N'Aimeric, ja no·us cuidetz gabar:
que s'amassetz aissi cum vos vanatz,
no·us foratz tant de Tolosa loignatz.

I
De Berguedà, d'aquestes dues opcions
al vostre criteri escolliu la millor,
que jo mantindré tan bé la pitjor
que us penso vèncer, si se'm vol jutjar rectament:
si preferiu més no ser amat i amar,
o no amar i que fóssiu amat.
Escolliu aviat aquella que més us plau.

II
N'Aimeric, doncs tindria seny de nen
si no escollia el que és millor en amor.
Sempre m'estimo més que em tinguin per senyor
i que no ami i que hom em tingui afecte;
perquè a l'amor no vaig venir per perdre temps
ni mai no he estat d'aquells desenfeinats:
que el guany vull en dames i en daus.

III
De Berguedà, cap home desamorós
en la meva opinió no té goig ni honor;
i així com el seny val més que la follia,
val més qui serveix i es fa més honrat
que aquell que vol prendre i no donar.
Per la qual cosa m'estimo més ser pobre honrat
que vil poderós i desenamorat.

IV
N'Aimeric, de la mateixa manera feu vós
que va fer Renard quan del fruit tingué apetència:
que se n'abstingué no per altre temor
sinó perquè no pogué dalt del cirerer muntar,
i blasmà el fruit perquè tenir ni menjar
no el pogué; i vós amb ell us heu posat d'acord,
que allò que no podeu haver blasmeu.

V
De Berguedà, com que vós sou maliciós
us creieu que jo sigui del mateix color.
No ho sóc, que en lloc de goig prenc el dolor;
però bona esperança m'ajuda a suportar,
perquè m'estimo més sense aconseguir encalçar
que aconseguir allò que no em satisfaria,
perquè com mil d'altres val un bé desitjat.

VI
N'Aimeric, molts de gallards i de nobles
n'he vist fallar per tal error.
Que en la cursa del cavall valuosíssim de n'Ot
en fou vençut perquè no el deixà galopar,
que si abans l'hagués fet avançar,
el qui el vencé fora per ell sobrepassat:
per tant hom ha de fer, quan pot, sa voluntat.

VII
De Berguedà, aquella que més aprecio
m'estimo mil vegades més estimar i no ser estimat
que amb altra fer tota la meva voluntat.

VIII
Baró n'Aimeric, ara no us proposeu fanfarronejar:
que si estiméssiu tal com us envaniu,
no us hauríeu allunyat tant de Tolosa.

PD-icon.svg El contingut d'aquesta pàgina prové de la web «Els trobadors» de Miquel Alonso, qui autoritza el seu ús lliure.