Vés al contingut

Decrets de Nova Planta/Decret de 9 d'octubre de 1716

De Viquitexts


Resolució de 9 d'octubre de 1716 per la qual s'observa per a l'Audiència de Mallorca del cerimonial de la d'Aragó als seients i despatxos.

Per resolució a consulta del Consell del 15 de setembre d'aquest any, en relació amb el meu Reial despatx sobre l'organització i formació de l'Audiència del 16 de maig, i per evitar els dubtes que puguin sorgir de la interpretació de les seves clàusules, les quals, sense dubte, obstaculitzarien la resolució ràpida dels assumptes, he resolt que la disposició del meu Reial despatx, on s'estableix que el Comandant General de les Armes, President de l'Audiència, no tindrà vot en els assumptes de justícia. Excepte del cas dels de govern, i que el Regent l'haurà d'informar mitjançant l'Escrivà de Cambra o amb un escrit signat en els assumptes importants abans que es tractin, s'ha d'entendre de la següent manera. L'Audiència, a través del Regent, haurà d'informar al Comandant General que la presideix de tot allò que s'hagi de tractar en assumptes importants. La seva assistència a les reunions dependrà de la seva voluntat, per tant, i podrà estar present en la vista i resolució dels assumptes de govern. També el Comandant podrà informar al Regent i a l'Audiència quan tingui coneixement d'un assumpte greu, sol·licitant que no es tracti fins que ell estigui present per presidir la sessió.

Així mateix, la clàusula del meu Reial despatx que ordena que els batlles coneguin en primera instància les causes civils i criminals, amb apel·lació a l'Audiència, amb la particularitat que, en els assumptes criminals, tan aviat com es cometi un delicte greu en la jurisdicció d'una vila, ciutat o lloc, els batlles hauran d'informar a l'Audiència, s'ha d'entendre com que aquest informe s'haurà de fer alhora tant al Comandant General com al Regent. A més, ni el Comandant ni l'Audiència podran prendre decisions sobre els assumptes esmentats en aquests informes dels batlles sense haver informat primer el Comandant General. Aquest tindrà la facultat de supervisar l'aprovació dels càrrecs sota la responsabilitat de l'Audiència, segons el que s'ha resolt en el meu Reial despatx. Excepte les ciutats d'Alcúdia i Palma, els altres llocs hauran de nomenar els oficials que corresponguin a la població i nombre d'habitants de cadascun.

L'Audiència haurà d'observar en la formació de sales, en els seients, en el tractament de les peticions, en l'expedició de provisions, en la referendament, el segellat i la firma dels documents, el cerimonial establert i practicat per la Reial Audiència d'Aragó, que és el següent:

A cada una de les Sales de l'Audiència d'Aragó hi ha un gran dosser amb les Armes del Rei a sota, i estan disposades de manera que totes les sales es comuniquen internament. El Regent s'asseu a la dreta del Comandant General, i a l'esquerra s'asseu el Ministre més antic, i la resta es col·loquen segons la seva antiguitat. Quan el Comandant President està present, organitza les sales i distribueix els Ministres en elles, una tasca que realitza el Regent quan el Comandant no és present.

Quan el Comandant arriba a l'Audiència, el Porter l'anuncia abans de la seva arribada. Els Ministres de la sala on ha d'estar el Comandant surten a rebre'l a fora de la porta, i quan finalitza l'Audiència, l'acompanyen tots fins que agafa el cotxe. Si l'Audiència no ha acabat, només l'acompanyen els Ministres de la sala on ha estat fins a les escales, i després tornen per continuar amb les seves funcions. Si el Comandant General no assisteix, el Regent és rebut i acompanyat de la mateixa manera. Quan el Comandant està present, el Regent l'informa si vol passar a una altra sala, explicant-li el motiu; i si el Comandant es troba en una altra sala, el comunica a través d’un Escrivà de Cambra o el Porter. En aquest cas, els Ministres de la sala a la qual es dirigeix l’acompanyen fins que s’asseu, encara que, quan el Comandant està present, no l'acompanyen fora de la sala, i només es posen drets en senyal de respecte. Si el Comandant no està, l’acompanyen fins a la porta de la sala a la qual es dirigeix. Quan el Comandant està a la sala i el Regent vol entrar-hi, els Ministres només es posen drets en senyal de respecte.

Tot això es fa en virtut de la Reial Cèdula del 14 de gener de 1712. En les peticions presentades davant l'Audiència, només es dona el tractament d'Excel·lència, i les provisions es gestionen de la següent manera: les que són a petició de part, es fan en paper amb el tercer segell, i les que no ho són, en paper oficial. Comencen amb el nom de Sa Majestat i el seu títol, després es menciona el nom i els títols del Comandant General. Després de la direcció, narrativa i mandat, es conclou amb la data, i tres Ministres signen al costat del segell, deixant la part inferior en blanc. El Semanero de la Sala afegeix la seva rúbrica sota la seva firma, la qual cosa indica que ha revisat el document i que correspon al que ha estat ordenat per l'Audiència. Després, firmen els altres Ministres a la mateixa línia, de manera que les tres firmes quedin tan properes com sigui possible al segell. Després de registrar la provisió, els Escrivans de Registre col·loquen el segell Reial al dors del full. Finalment, l'Escrivà de Cambra firma i refrenda al costat de la data, dient: “Jo, N., Escrivà de Cambra del Rei Nostre Senyor, vaig fer escriure-ho per ordre seva amb l’acord dels seus Regents i Oïdors de la Reial Audiència d’Aragó”.