Desolació (Joan Arús)/Els records

Els records

Ara que és lluny de mi el teu cos, en l'espai,
quan els meus ulls no et veuen ni et sent la meva oïda,
ara, en els meus records, hi ets més a prop que mai
i àdhuc, a cops, ma veu distreta et crida.

Recordo bé les últimes paraules que em digueres,
però, també, efemèrides de dies molt llunyans;
et trobo en velles fotos bella i jove com eres
i en l'harmonia dels meus fèrvids cants.

I ta bondat per sobre de tot. Oh, trist de mi!
Fins ara no començo a veure i a capir
les teves grans virtuts d'esposa i mare.

Cert és l'antic adagi que diu: del bé tingut
no en sabem prou la vàlua fins que l'hem ben perdut.
Això el meu dol fa més punyent encara.