Diàlegs I - Sumari (Laques)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Notícia preliminar (Laques) Sumari (Laques)
Diàlegs I
Laques




SUMARI


Α. Introducció (178a - 181d)


 Lisímac i Melèsias han invitat Nícias i Laques a veure lluitar un mestre de lluita armada. Un cop acabada la demostració, Lisímac demana a Nícias i Laques llur parer sobre l'exercici que acaben de presenciar, especialment si és adequat per a l'educació dels fills de tots quatre. Nícias i Laques proposen que sigui cridat a consell també Sòcrates, car ell precisament s'ocupa de les qüestions referents a l'educació dels joves. Lisímac diu que els seus fills parlen sovint de Sòcrates amb elogi. Laques a son torn parla amb entusiasme de la conducta de Sòcrates a la retirada de Dèlion, on es distingí per la seva gran valentia. Sócrates és invitat a donar el seu parer, ell respon que ho farà després que Nícias i Laques hagin expressat cadascú el seu.


B. Utilitat de l'ensenyament de la lluita armada
(181d - 190d)


 Nícias fa un petit discurs en defensa de la utilitat d'aquest ensenyament. La lluita armada és un excel·lent exercici que prepara especialment a les lluites en què prendrà part el dia de demà l'home lliure. Qui el coneix es distingirà en la lluita, especialment quan les línies són rompudes i cal lluitar un a un. Altrament el jove que s'ocuparà d'això s'interessarà aviat per l'estratègia (181d - 182d).
 Laques fa a son torn un discurs contra aquella utilitat. La lluita armada no és cap ciència, car si ho fos no s'hauria ocultat als lacedemonis, que són mestres en l'art de la guerra. Els que conreuen aquest ensenyament no se'n van a Lacedemònia, que és el lloc on caldria triomfar per a triomfar a tota Grècia, sinó a d'altres llocs on la gent és inferior en l'art de la guerra. Estesilau, que acaba de fer una demostració brillant, en ocasió d'una lluita real féu un paper ridícul. Cal dir, en fi, que aquesta ciència no és útil ni al covard ni al valent. Car el covard, amb ella es refiarà més i farà veure més clara la seva covardia, i el valent, observat com serà per tothom, a la falta més lleu serà objecte de la crítica més cruel (182d - 184c).
 Lisímac, vista aquesta diversitat de parers, invita Sòcrates a decidir amb el seu vot. Sòcrates diu que no és la majoria sinó el tècnic que ha de resoldre. Cal, doncs, saber si entre tots hi ha algun tècnic. El que es discuteix és si la lluita armada és adequada per a la formació de l'ànima dels joves. Cal, doncs, cercar qui és entès en el tractament de l'ànima dels joves. Igualment quan es discuteix respecte d'una untura per als ulls cal cercar el que entengui en el tractament dels ulls i no el que entengui en untures. Sòcrates declara de no entendre-hi i invita Lisímac que no abandoni Laques ni Nícias fins que ells explicaran com han obtingut aquesta ciència de l'ànima humana. Lisímac demana a Nícias i a Laques que examinin tot això en comú amb Sòcrates. Ambdós accepten fent grans elogis de Sòcrates. Sòcrates aleshores proposa que s'examini què és la virtut que es proposen de donar als seus fills per mitjà de l'ensenyament de la lluita armada. Aquesta virtut és el coratge. La qüestió resta, doncs, reduïda a la definició del coratge (184c - 190d).


C. La definició del coratge (190d - 199e)


 I.  Conversa de Sòcrates i Laques (190d - 194e).— Primera definició: Coratge es romandre a les files sense fugir. Sòcrates respon que hi ha qui és valent bo i fugint en una fugida estratègica. Homer mateix lloa els cavalls d'Eneas perquè sabien fugir tan bé com perseguir. Laques al·lega que això ho fa la cavalleria mentre la infanteria lluita com ell diu. A això respon Sòcrates que la infanteria dels lacedemonis a Platea emprà una tàctica semblant fent veure que fugia i després tornant a atacar. El que importa, però, és de saber què és el coratge en general, tant el de la cavalleria com el de la infanteria, com el que es té davant del perill de la mar, com aquell que es manté en front dels dolors i àdhuc dels plaers de la vida (190d - 192b).
 Segona definició: Coratge és una mena d'energia de l'ànima (καρτερία τής ψυχῆς). Sòcrates observa que l'energia no intel·ligent no és bella i com que el coratge és sempre una cosa bella no pot ésser l'energia en general idèntica al coratge (192b - 192d). Així és passa a la
 Tercera definició: Coratge és l'energia intel·ligent. Sòcrates observa que hi ha casos en què càlcul intel·ligent dels perills demostra inferioritat de coratge. Cita diversos exemples. Cal, doncs, també abandonar aquesta definició (194d - 194c).
 II.  Intervenció de Nícias (194c - 199e). — Nícias és invitat a participar en la discussió i dóna la
 Quarta definició: Coratge és la ciència del que cal témer i del que no cal témer. Laques, però, diu que els metges, per exemple, coneixen els perills en les malalties, no perquè siguin valents, sinó perquè són metges. Així en tots els altres casos; el tècnic en una cosa sap el que s'ha de témer i el que no s'ha de témer respecte d'aquella cosa, encara que no sigui valent (194c - 195c).
 A això fa Nícias l'aclariment que els metges (i anàlogament els altres tècnics) només saben si hom ha de viure o morir i no si és millor viure o morir; car per a un pot ésser millor de viure, per a un altre de morir. Laques diu que serà aleshores l'endevinaire el valent, car ell sap si és millor de viure o de morir. Però Nícias diu que l'endevinaire només sap el que vindrà, però no si allò que vindrà, la malaltia, o la desfeta, o la pèrdua de la fortuna, per exemple, és un bé o un mal per a la persona a la qual passarà. Laques molestat abandona la discussió (195c - 196c).
 Sòcrates aleshores reprèn la paraula í observa a Nícias que si és cert el que diu, cap animal no pot ésser valent, car el coratge és una ciència que àdhuc molts homes intel·ligents no poden aprendre. Així àdhuc els animals, als quals tothom atribueix coratge, segons Nícias, no foren valents, i així fóra igual el lleó que el cérvol. Nícias distingeix el coratge de la temeritat. Els animals no són valents, sinó temeraris. El coratge és la saviesa (197c - 197c).
 Sòcrates aleshores fa observar que no hi ha una ciència especial sobre les coses que han de venir i una altra sobre les coses passades o presents, sinó que la ciència és la mateixa per al futur que per al passat. Per fant el coratge és la ciència de tots els béns i de tots els mals passats, presents i futurs. Però això no és pas una part de la virtut, com és el coratge, sinó la virtut sencera. Nícias ha de concedir això i confessa d'haver fallit en la definició del coratge.


D. Conclusió (199e - 201b)


 Després d'unes burles mútues de Nícias i Laques perquè no han sabut definir el coratge, convé tothom que Sòcrates fóra el millor mestre per als infants. Però Sòcrates diu que ell tampoc no ha resolt el problema i per tant que el que cal és que abans de cercar educador per als infants, procurin de fer-se millors tots plegats. Lisímac accepta, i s'ajorna la reunió de tots per a l'endemà.