Diccionari de geografia grega i romana/Màgdol

MÀGDOL (Μάγδολον, Heròdot II, 159; si bé Μάγδωλον en la Septuaginta; la Migdol de l'Antic Testament [Èxode 14:2; Nombres 33:7; 2n Reis 23:29; Jeremies 44:1 i 46:14; Ezequiel 29:10 i 30:6]; Itinerari d'Antoní, pàg. 171), ciutat del Baix Egipte situada a unes 12 milles al sud de Pelúsion, a la carretera costanera que anava d'Egipte a Sirofenícia. Segons Heròdot (loc. cit.), el faraó Necos hi vencé els siris cap al 608 aC. Eusebi (Preparació de l'evangeli, IX, 18), referint-se aparentment als mateixos fets, anomena l'exèrcit derrotat «siris de Judà». Sembla extraordinari que els siris haguessin avançat fins a un punt tan proper a les fronteres d'Egipte com era la Màgdol del Delta (cf. Heròdot III, 5) tenint un desert àrid als flancs i al darrere. El fet que la narració esmenti la conquesta de Caditis, una ciutat important de Palestina, com a resultat de la batalla de Màgdol tampoc no contribueix a la seva credibilitat. Els siris podrien haver progressat a pas lleuger per la carretera costanera d'Egipte si abans haguessin obtingut l'ajuda de les tribus àrabs del desert, com havia fet Cambises abans d'envair Egipte (cf. Heròdot III, 7). Calmet's Dictionary of the Bible, «Megiddo»; Winer, Biblisches Realwörterbuch, vol. II. pàg. 93, nota 2; Champollion, L'Egypte, vol. II. pàg. 79.