Discussió:Aquesta guerra és una guerra de religions

Notes del traductor:

de fora el text:

[1] Aquest escrit és tret del llibre: Oeuvres Complètes. Tome V. Volume 1 (Éditions Gallimard, 2019).

[2] Darrera etapa de la vida de Simone Weil, durant la qual escrigué aquest text:

---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre.

---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25.

---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal.

---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n.

---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, al Commissariat à l’action sur la France. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola.

---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part.

---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes.

---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells Les necessitats de l’ànima. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament.

---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que fóra involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament.

---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex.

---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant.

---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior del Commissariat, en desacord amb certes orientacions de la France libre.

---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista.

---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent.

---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´

---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics.

[3] Aquest text, l'autora l'escrigué com a preparació o complement a L'Enracinement

[4] Fou publicat pòstumament, sota el títol "Retour aux guerres de religions", a La Table ronde nª 55, el juliol del 1952.

Notes de l'edició:

de fora el text:

El manuscrit de l’autora no té títol.

El títol actual ---la primera frase del text--- és responsabilitat de l’edició.

Podria ser que a Simone li hagués arribat el que J. Maritain, per ràdio, des de Nova York, digué d’aquesta guerra: “Ni una simple guerra nacional, ni una simple guerra policíaca, ni una guerra santa, ni una guerra ideològica, sinó una guerra de civilització”, o que hagués llegit el llibre La Guerre, cette révolution, del pare J.-V. Ducatillon, proper a Maritain a Nova York, on es fa servir també l’expressió de “guerra de civilització”, i que això l’hagués motivada a aprofundir-hi.

de dins el text:

1.- Lucreci, De rerum natura.

2.- D. E. Durkheim, a Les formes élémentaires de la vie religieuse, diu: “la societat és als seus membres el que un Déu és als seus fidels”. I ella observa: "El misteri crea una aparença de parentiu entre social i sobrenatural, i excusa fins a cert punt Durkheim".

3.- Simone, en altres escrits, diu: “Només hi ha el cristianisme i la idolatria. I, sota diversos aspectes, el social és l´únic ídol. [...] El social i el jo són els dos ídols” / “El gros animal és l’únic objecte d’idolatria, l’únic ersatz de Déu, l’única imitació d’un objecte que és infinitament lluny de mi i que és jo.”

4.- En altres escrits, diu: “El Diable és el col·lectiu. (És la divinitat de Durkheim.) És el que indica clarament l’Apocalipsi amb aquesta bèstia que és tan visiblement el Gros Animal de Plató.” / “Així, el IXè llibre de la República sembla descriure els fets contemporanis.”

5.- En altres escrits, diu: “El caràcter essencial de la primera meitat del segle XX és l’afebliment i gairebé esvaïment de la noció de valor. [...] Aquest fenomen s’ha manifestat en molts dominis estranys a la literatura, i fins en tots. La substitució de la qualitat per la quantitat en la producció industrial, el descrèdit en què ha caigut el treball qualificat en els medis obrers, la substitució de la cultura pels diplomes com a finalitat entre el jovent estudiós en són expressions. Fins la ciència ja no té criteri de valor des que ha abandonat la ciència clàssica. Però els escriptors eren per excel·lència els guardians del tresor que s’ha perdut, i n’hi ha que han aprofitat la pèrdua per a la vanitat.”

6.- En altres escrits, diu: “Israel és una temptativa de vida social sobrenatural. Podem suposar que se’n sortí com el millor d’aquesta mena. Ja en tenim prou. Inútil de tornar-hi. El resultat mostra de quina revelació divina el gros animal és susceptible. La Bíblia és la revelació traduïda a social. [...] Roma és el gros animal ateu, materialista, només adorant-se a si mateix. Israel és el gros animal religiós. Ni l’un ni l’altre són amables. El gros animal és sempre repugnant.”

7.- En altres escrits, Simone cita un vers de Virgili: “Tu, romà, ocupa’t de dominar sobiranament els pobles” (Eneida), i comenta: si l’”esperit d’una civilització [...] s’expressa en els quadres que en donen els seus poetes”, aquest vers “permetria, ell tot sol, de concebre l’esperit de la civilització romana tan bé com una vasta documentació.”

8.- En altres escrits, diu: “L’amor incondicional a l’Església és idolatria.” / “Només tenim dret a estimar incondicionalment allò que és incondicionat. [...] Hi ha una cosa incondicionada, a l’Església, però és només la presència de Crist a l’Eucaristia.” / “L’Església com a societat emetent opinions és un fenomen d’aquest món, condicionat.” / “Hi ha sants que aprovaren les Croades, la Inquisició. [...] He d’admetre que, en aquest punt, els encegava una cosa molt potent. Aquesta cosa és l’Església en tant que cosa social. Si aquesta cosa social els féu mal, ¿quin mal no em faria a mi, que sóc particularment vulnerable a les influències socials?”

9.- En altres escrits, diu: “Al segle XIII, sobretot, l’Església establí un començament de totalitarisme. Per això, no és lliure de responsabilitat, en els esdeveniments actuals. Els partits totalitaris s’han format per l’efecte d’un mecanisme anàleg a l’ús de la fórmula anathema sit.”

10.- En altres escrits, Simone reconeix que una civilització com la del segle XII al comtat de Tolosa deixà poques traces. Tanmateix, si interroguem els vestigis que en resten vius, malgrat el seu quasi esborrament per les armes, descobrirem una civilització autèntica, la “civilització romànica”, veritable “civilització cristiana”, oposada a l’espiritualitat totalitària de l’Edat Mitjana gòtica. Una mena d’experimentació mental permet d’avançar que “una civilització cristiana [...] només hauria estat possible si la concepció romana de l’asserviment dels esperits per l’Església hagués estat eliminada” / Es demana què hauria passat si la civilització d’Oc hagués sobreviscut; amb el temps, si no l’haguessin matat, potser hagués “atès un grau de llibertat espiritual i de fecunditat tan elevat com el de la Grècia antiga”.

11.- En altres escrits, diu: “L’amor pur de Déu [...] deixa la sensibilitat exposada als cops. La idolatria és una armadura; impedeix que el dolor entri a l’ànima”.

12.- En altres escrits, diu: “El bé i el mal és el centre del problema, i la veritat essencial és que la seva relació no és recíproca. El mal és el contrari del bé, però el bé no és el contrari de res”.

13.- En altres escrits, diu: “La funció pròpia de la religió [...] consisteix a amarar de claror tota la vida profana, pública i privada, sense mai dominar-la gens”.

14.- Al·lusió a les paràboles que parlen del regne de Déu.

15.- La part del sobrenatural, aquí baix, en la seva intervenció silenciosa, és infinitament petita però decisiva. Això és una estructura important del pensament de l’autora, al llarg de la darrera etapa. El criteri permetent de distingir el bé del mal és difícil de trobar, és un infinitament petit, i tanmateix cal trobar-lo, car aquest infinitament petit és el que hi ha de més real. Quan li cal una imatge per a expressar aquest equilibri que només pot existir per l’eficàcia d’un punt ínfim, fa servir la palanca: “Podem dir que Déu actua aquí baix només d’aquesta manera, per mitjà d’infinitament petits que, tot i oposar-se a infinitament grans, són eficaços per la llei de la palanca”.

16.- En altres escrits, diu: “Encara a començament de segle, poques coses a Europa estaven més a prop de l’Edat Mitjana que el sindicalisme francès, únic reflex entre nosaltres de l’esperit dels gremis. Les febles restes d’aquest sindicalisme es troben entre les guspires on és més urgent que bufem”.

17.- En altres escrits, diu: “El govern de Vichy ha creat a França, per als obrers, unes organitzacions professionals úniques i obligatòries. És una llàstima que els hagi donat, seguint la moda, el nom de corporació, que designa en realitat una cosa tan diferent i tan bella”.

18.- En altres escrits, diu: “Avui, la major part dels francesos pateixen cada dia dolors, neguits i angúnies reservades, en temps normal, als miserables. En cert sentit, el país ha estat precipitat tot ell en la pobresa. Així, ha entrat en contacte amb unes quantes veritats precioses, però que poden no penetrar a la consciència per manca de formulació”.

19.- L’octubre del 1941, havent constatat que el ministeri d’Instrucció pública no respon a la seva demanda, escriu a Xavier Vallat, comissari de les qüestions jueves: “Sigui el que sigui, crec que us he de retre compte del que faig.” Li fa avinent que actualment fa de veremaire, i precisa: “En el meu cas particular, he d’expressar-vos el reconeixement sincer al govern per haver-me fet fora de la categoria social dels intel·lectuals i haver-me donat la terra, i amb ella tota la natura [...]. Vós i els altres dirigents [...] m’heu donat el que vosaltres no teniu. M’heu fet també el do infinitament preciós de la pobresa, que vosaltres tampoc teniu”.

20.- En altres escrits, diu: “Sembla poc probable que una verdadera guarició es pugui acomplir sense actes de follia del gènere de les noces de sant Francesc amb la Pobresa. Avui, ben entès, no es tractaria pas de la creació d’un Orde. [...]. Avui la dificultat és molt més gran. [...] N’estem lluny, de banyar-nos en un corrent d’espiritualitat com el del segle XII. La nostra situació és molt més comparable a la de l’Imperi romà al moment del naixement de Crist. [...] Tanmateix, és en una tal atmosfera que cal, no tan sols que la Pobresa hi trobi esposos, sinó que un corrent hi arrossegui cap a ella molts de cors”.

21.- En altres escrits, diu: “Un orde religiós sense hàbit ni insígnia, format d’homes i dones (compromesos pel vot implícit, més que no explícit, de pobresa, de castedat i d’obediència dins el límit compatible amb les ordres rebudes per mitjà de la consciència) a qui es donaria la més alta cultura estètica, filosòfica, teològica, i que baixarien (a la caverna) per tot d’anys, abstenint-se de cap pràctica religiosa per poc que les circumstàncies ho demanessin, com criminals a la presó, com treballadors a la fàbrica, com pagesos al camp, i així successivament” / “Un pensament només ateny la plenitud de l’existència encarnada en un medi humà, i per medi entenc una cosa oberta al món exterior, banyant-se en la societat envoltant, en contacte amb tota aquesta societat, no pas simplement un grup format per deixebles entorn d’un mestre. Sense poder respirar l’atmosfera d’un tal medi, l’esperit superior es fa una filosofia; però això és un recurs de segon ordre, el pensament hi ateny un grau de realitat més petit”.

22.- En altres escrits, diu: “Tota força visible i palpable està subjecta a un límit invisible que no travessarà mai. A la mar, una ona puja i puja; però un punt, on només hi ha buit, l’atura i la fa baixar. De la mateixa manera, l’onada alemanya s’ha aturat, sense que ningú sàpiga per què, a la vora de la Mànega” / “Els pitagòrics deien que l’univers és constituït a partir de l’indeterminat i del principi que determina, que limita, que atura. És sempre ell qui domina.” / “Les coses són naturals, temporals, però els límits de les coses vénen de Déu.” / “És el que diuen els pitagòrics. Hi ha l’il·limitat i el que limita, i el que limita és Déu. Per consegüent, els límits són eterns.” / “Digué a la mar: ‘No iràs més lluny’”.

23.- En altres escrits, diu: “L’extrema grandesa del cristianisme ve del fet que no cerca cap remei sobrenatural al sofriment, ans un ús sobrenatural del sofriment”.

24.- En altres escrits, diu: “L’observació genial de Hitler sobre la propaganda, a saber, que la força brutal no pot superar les idees si va sola, però que ho aconsegueix fàcilment si l’acompanyen unes quantes idees, per de molt baixa qualitat que siguin”.

25.- En altres escrits, diu: “No els podem pas copiar. aquests procediments de Hitler. Primerament, perquè lluitem amb un altre esperit i altres propòsits. Després, perquè, quan es tracta de colpir la imaginació, tota còpia falla. Només colpeix el que és nou.“ / “Però, si no podem ni hem de fer servir còpies dels seus procediments, n’hem de tenir d’equivalents. És una necessitat potser vital”.