Discussió:Ciència i percepció en Descartes

Notes del traductor:

1. Sobre el text:

[1] El text és tret del llibre: Simone Weil. Oeuvres complètes, Tome I, Premiers écrits philosophiques (Éditions Gallimard, 1988).

[2] L'autora l'escrigué, com a memòria per al Diplôme d'Études Supérieures de philosophie, durant el segon curs a l'École Normale Supérieure, a París, entre octubre del 1929 i juliol del 1930, mes en què la defensà davant el tribunal.

[3] Tot primer, Simone pensava abordar una teoria completa del coneixement perceptiu que impliqués, a més de la de Descartes, l'estudi de Kant i de Plató.

[4] L'edició ha introduït subdivisions en els paràgrafs per tal de facilitar-ne la lectura.

2. Sobre els estudis de filosofia de l'autora:

---el juliol del 1924 aprova la primera part del batxillerat,

---l’octubre del 1924 entra al liceu Victor-Duruy, on farà un any de filosofia amb René Le Senne,

---el juny del 1925 és acceptada al batxillerat de filosofia del liceu Henri IV, on tindrà Alain (Émile-Auguste Chartier) de professor durant tres anys, primer verdader mestre i referent seu de filosofia

---a la fi de la primavera del 1928 és acceptada a l’Escola Normal Superior,

---l’octubre del 1928 entra a l’E.N.S., que compagina amb cursos de filosofia d’Alain,

---l’octubre del 1929 comença el segon any a l’E.N.S., on durant el curs prepara la memòria per al Diploma d’Estudis Superiors, Ciència i percepció en Descartes,:---el juliol del 1930 defensa la memòria davant el tribunal,

---l’octubre del 1930 comença el tercer any a l’E.N.S., prepara l’agregació de filosofia, i pateix les primeres migranyes fortes,

---el juliol del 1931 és admesa a l’agregació i nomenada professora de filosofia al liceu de noies de Lo Puèi de Velai (Le Puy), al departament de Lo Naut-Léger (Haute-Loire), a l’Alvèrnia.

3. Notes de dins el text:

De la Introducció i la Primera part:

---Per a facilitar la lectura del text, les citacions en llatí que hi surten les hem substituïdes per la versió catalana de la traducció francesa, i l’original l’hem posat aquí com a nota.

1 (previ, en grec) Frase atribuïda a Plató per Plutarc: "Déu és sempre geòmetra".

1.- Meditationes, VII, p.481: “Si forte haberet corbem pomis plenam, et vereretur ne aliqua ex pomis istis essent putrida, velletque ipsa auferre, ne reliqua corrumperent, quo pacto id faceret? An non in primis omnia omnino ex corbe rejiceret? Ac deinde singula ordine perlustrans, ea sola, quae agnosceret non esse corrupta, resumeret, atque in corbem reponeret, aliis relictis?”1

2.- Carta a Morus del 5 de febrer del 1649: “Tangibilitas et impenetrabilitas in corpore est tantum ut in homine risibilitas, proprium quarto modo juxta vulgares logicae leges, non vera et essentialis differentia, quam in extensione consistere contendo; atque idcirco, ut homo non difinitur animal risibile, sed rationale, ita corpus non definiri per impenetrabilitatem , sed per extensionem. Quod confirmatur ex eo quod tangibilitas et impenetrabilitas habeant relationem ad partes, et praesupponant conceptum divisionis vel terminationis, possumus autem concipere corpus continuum indeterminatae magnitudinis, sive indefinitum in quo nihil praeter extensionem consideretur.”

3.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.448: “Omnia eodem se habent modo, si considerentur tantum sub ratione dimensionis, ut hic et in Mathematicis disciplinis est faciendum [...]. Cujus rei anidmadversio magnam Geometriae adfert lucem, quoniam in illa fere omnes male concipiunt tres species quantitatis: lineam, superficiem, et corpus. Jam enim ante relatum est, lineam et superficiem non cadere sub conceptum ut vere distinctas a corpore, vel ab invicem; si vero considerentur simpliciter, ut per intellectum abstractae, tunc non magis diversae sunt species quantitatis, quam animal et vivens in homine sunt diversae species substantiae.”

4.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.414: “Concipiendum est [...] phantasiam esse veram partem corporis”, i més endavant: “ex his intelligere licet, quomodo fieri possint omnes aliorum animalium motus, quamvis in illis nulla prorsus rerum cognitio sed phantasia tantum corporea admittatur.”

5.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.[381-] 382: “Absolutum voco quidquid in se continent naturam puram et simplicem de qua est quaestio: ut omne id quod consideratur quasi independens, causa, simplex, universale, unum, aequale, simile, rectum, vel alia hujusmodi; atque idem primum voco simplicissimum et facillimum, ut illo utamur in quaestionibus resolvandis.”

6.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.383: “Notandum paucas esse duntaxat naturas puras et simplices, quas primo et per se, non dependenter ab aliis ullis, se vel in ipsis experimentis, vel lumine quodam in nobis insito, licet intueri; atque has dicimus diligenter esse observandas: sunt enim eaedem quas in unaquaque serie maxime simplices appellamus. Caeterae autem omnes non aliter percipi possunt, quam si ex istis deducantur, idque vel immediate et proxime, vel non nisi per duas aut tres aut plures conclusiones diversas.”

7.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.427: “Colligitur tertio omnem humanam scientiam in hoc uno consistere, ut distincte videamus, quomodo naturae istae simplices ad compositionem aliarum rerum simul concurrant.”

8.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.375: “Sed in neutra Scriptores, qui mihi abunde satisfecerint, tunc forte incidebant in manus: nam plurima quidem in iisdem legebam circa numeros, quae subductis rationibus vera esse experiebar; circa figuras vero, multa ipsismet oculis quodammodo exhibebant, et ex quibusdam consequentibus concludebant; sed quare haec ita se habeant, et quomodo invenirentur, menti ipsi non satis videbantur ostendere.”

9.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.458: “Quae omnia distinguimus, nos qui rerum cognitionem evidentem et distinctam quaerimus, non autem Logistae, qui contenti sunt, si occurrat illis summa quaesita, etiamsi non animadvertant quomodo eadem dependeat ex datis, in quo tamen uno scientia proprie consistit.”

10.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.400: “Rem quaesitam omnem humani ingenii captum excedere demonstrabit, ac proinde non se idcirco magis ignarum esse arbitrabitur, quia non minor scientia est hoc ipsum quam quodvis aliud cognovisse.”

11.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.375: “Nam revera nihil inanius est, quam circa nudos numeros figurasque imaginarias ita versari, ut velle videamur in talium nugarum cognitione conquiescere.”

12.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.374: “Quicumque tamen attente respexerit ad meum sensum, facile percipiet me nihil minus quam de vulgari Mathematica hic cogitare, sed quamdam aliam me exponere disciplinam, cujus integumentum sint potius quam partes. Haec enim prima rationi humanae rudimenta continere, et ad veritates ex quovis subjecto eliciendas se extendere debet; atque, ut libere loquar, hanc omni alia nobis humanitus tradita cognitione potiorem, utpote aliarum omnium fontem, esse mihi persuadeo.”

13.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.401: “Atqui, notandumest illos, qui vere sciunt, aequa facilitate dignoscere veritatem, sive illam ex simplici subjecto, sive ex obscuro eduxerint: unamquamque enim simili, unico, et distincto actu comprehendunt, potquam semel ad illam pervenerunt; sed tota diversitas est in via, quae certe longior esse debet, si ducat ad veritatem a primis et maxime absolutis pricipiis magis remotam.”

14.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.360: “Nam cum scientiae omnes nihil aliud sint quam humana sapientia, quae semper una et eadem manet,quantumvis differentibus subjectis applicata, nec majorem ab illis distinctionem mutuatur, quam Solis lumen a rerum, quas illustrat, varietate, non opus est ingenia limitibus ullis cohibere; neque enim nos unius veritatis cognitio, veluti unius artis usus, ab alterius inventioni dimovet, sed potius juvat.”

15.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.361: “Ita omnes inter se esse connexas, ut longe facilius sit cunctas simul addiscere, quam unicam ab aliis separare.”

16.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.396: “[...] statim atque distinxerit circa singula objecta cognitiones illas quae memomiam tantum implent vel ornant, ab iis propter quas vere aliquis magis eruditus dici debet, quod facile etiam assequetur [ ] sentiet omnino se nihil amplius ignorari ingenii defectu vel artis, neque quidquam prorsus ab alio homine sciri posse, cujus etiam non sit capax, modo tantum ad illud idem, ut par est, mentem applicet.”

17.- Carta a Morus del 5 de febrer del 1649: “Res te monet, si dicatur substantia sensibilis, tunc defineri ab habitudine ad sensus nostros; qua ratione quaedam eius proprietas dumtaxat explicatur, non integra natura, quae, cum possit existere, quamvis nulli homines existant, certe a sensibus nostris non pendet.”

18.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.442: “quae re vera sub imaginationem non cadunt.”

19.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.446: “Quis Geometra repugnantibus principiis objecti sui evidentiam non confundit, dum lineas carere latitudine judicat, et superficies profunditate, quas tamen easdem postea unas ex aliis componit, non advertens lineam, ex cujus fluxu superficiem fiericoncipit, esse verum corupus; illam autem, quae latitudine caret, non esse nisi corporis modum.”

20.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.450: “rerum omnium ideae fingi possunt.”

21.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.382: “quaedam [...] sub una quidem consideratione magis absoluta sunt quam alia, sed aliter spectata sunt magis respectiva.”

22.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.382: “intelligatur nos hic rerum cognoscendarum series, non uniuscujusque naturam spectare.”

23.- “mentibus nostris ingenitae”

24.- Regulae ad directionem ingenii, X, p.371: El text llatí exacte és aquest: “[...] cum saepissime videamus [etc.]” “Saepissime videmus illos, qui litteris operam nunquam navarunt, longe solidius et clarius de obviis rebus judicare, quam qui perpetuo in scholis sunt versati.”

25.- Tiestes (Sèneca), v.402-404: “Illi mors gravis incubat / qui notus nimis omnibus / ignotus moritur sibi.”

26.- De rerum natura (Lucreci), IV, v.1133-1134: “medio de fonte laporum / surgit amari aliquid quod in ipsis floribus angat.”

De la Segona part:

---En no ser, el traductor, especialista ni en filosofia ni en Simone Weil, i davant la, per a ell, a voltes, dificultat de comprensió del text, s’ha vist obligat a fer-se a si mateix els següents aclariments ---que espera no haver errat i, doncs, que siguin vers aclariments:

a.- Les dues darreres frases vénen a dir el següent:

El coneixement de “Puc, doncs sóc”, no el puc pas considerar fals, perquè per a mi rebutjar un pensament com a il•lusori, sgui el pensament que sigui, consisteix a pensar una cosa que no puc pas treure del tal pensament i, per tant, allò d’on la trec ---el meu poder de dubtar--- existeix i, doncs, si tinc tal poder és que existeixo i, aleshores, aquell coneixement és veritat.

b.- En aquesta frase, quan diu que “faria il•lusori el poder que crec tenir sobre les coses”, vol dir que el faria il•lusori perquè, llavors, en pertànyer-me les coses tant com els somieigs, damunt els quals no tinc cap poder, tampoc tindria cap poder sobre elles.

c.- Les darreres frases vénen a dir el següent:

---Tan sols la idea de Déu ha pogut testimoniar l’existència del món. Per tant, la idea de Déu és la d’un poder verdader. I un poder verdader no pot ser pas imaginari, sinó real.

---Participo de l’omnipotència en tenir el poder de dubtar de tot.

d.- En aquestes dues frases, en afirmar que no té cap raó per a suposar que Déu enganyi, la bonesa de cor de l’autora li fa sobreentendre ---no ho demostra pas--- que Déu és bo.

e.- El sentit de la frase és: Si els meus pensaments volitius ho deixessin tot intacte fora de mi, o bé aconseguissin en el món exactament el que es proposen, no hi hauria gens de lloc per a l’atzar.

f.- El sentit de la frase és: Els meus pensaments volitius deixen sobre el món una empremta que no se’ls assembla pas, a aquests pensaments.

g.- Quan l’autora diu que “en el món tot és immediat”, vol dir que, per exemple, dos punts del món no són pas l’un després de l’altre, sinó tots dos alhora; i quan diu que “en el meu pensament res no és immediat”, vol dir que justament perquè el món està trossejat en punts diferents, juxtaposats, justament per això només els puc pensar l’un després de l’altre (només si aquests punts fossin u, o l'un contingut en l'altre, només llavors els podria pensar alhora).

h.- En dir que “certament, els meus éssers passiu i actiu, no els puc pas unir directament, ja que és en aquesta impotència que consisteix la presència del món en els meus pensaments”, l’autora vol dir que la presència del món en els pensaments de l’ésser passiu que sóc, com que no em fa present directament el món tal com és, ans me'l presenta filtrat per la folla imaginació, fa d’obstacle a l’ésser actiu que sóc quan vol influir en el món ---o, dit altrament, dificulta la unió dels dos éssers.

i.- En dir que “és impossible que experimenti directament la meva acció, car tal és la condició que el món m’imposa”, l’autora vol dir que no puc experimentar directament la meva acció perquè la part del món damunt la qual actuo no la conec directament tal com és, ans la folla imaginació hi fa de filtre i me la deforma.

j.- Les darreres quatre frases volen dir:

---“amb un pas n’hi ha prou” (perquè aparegui l’univers) --- primerament, mercès a la idea de Déu, descobreixo el món.

---“amb un pas i un pas toco el món directament”--- després del primer pas, que m’ha descobert el món, el segon pas, el del treball, em permet de conèixer-lo i influir-hi a voluntat.

---“entre un pas i dos, tan sols el pressento, el món”--- després del primer pas, sense el segon, el del treball, vaig pel món a les palpentes, a si l’encerto l’endevino.

---“comptar és comprendre que podem caminar, caminar a una marxa que ens deixa on som”--- el nombre ens permet, per la ciència, de conèixer el món i influir-hi, coses que ja ens permetia la simple percepció.

--Jobuma (discussió) 17:31, 1 ago 2021 (CEST)