Doctor Stumper
DOCTOR
STUMPER
Comedia filosófica humorística
EN UN ACTE
PUBLICACIONS
TEATRALIA
DOCTOR STUMPER
mores.
TEATRALIA
POMPEYUS GENER
DOCTOR
STUMPER
COMEDIA HUMORÍSTICA-FILOSÓFICA
— EN UN ACTE —
1909
Reservats tots els drets.
S'ha fet el dipòsit que mar-
ca la lley
Imprempta de la Vda. de J. Cunill, Universitat, 7. — Barcelona
PERSONATGES
____________
L'acció passa en el despatx del Dr. Stumper en el seu Hotel particular de la V.ª Avinguda de New-Yorck. Epoca actual.
__________
La escena representa el despaix del Doctor Stumper. Serà una sala molt aparatosa, ab una gran llibrería, varies vitrines ab instruments de cirurjía, y frascos de diverses mides plens de substancies. Hi haurà una màquina eléctrica, una esfera armilar, una terrestre, un barómetro, un termómetro, un aparato fotogràfich ab unes cadenes metàliques que estaràn en contacte ab una caixeta y alguns aparatos estranys. Lentes, tubos de ensaig, etc, etc. Varios llibres per les taules; una de molt gran plena de papers ab una làmpara, y un reflector; una chaise longue de operacions, cadires, sillons, tapissos luxosos, una porta a la dreta y una altra a la esquerra cobertes per magnifichs portiers. Al fondo la porta d'un balcó, que al obrirla deixarà veure la 5.ª Avinguda de New York tot iluminada.
Al aixecarse el teló, el Doctor Stumper estarà acabant la visita d'una senyora que va acompanyada del seu marit.
Senyora, la visita d'avuy, ab l'inspecció que li acabo de fer del seu estat patológich y l'anàlisis de la seva sanch, me demostran ja plenament lo que li vaig dir el primer día. L'enfermetat de vosté s'estaba preparant desde ja fa mol temps, y encara que avuy sols se presenti com una lleugera molestia, es grave... grave!... sí grave! y cal darhi cobro perque no's declarés un terrible estat patológich cerebro-cardíach, que tindría funestes consecuencies.
Ja dirà lo qu'em de fer.
De primer molt descans, no carregà massa l'estómach, y pendre aquets globuls dossimétrichs que fem del extret d'un vejetal activíssim, que creix a les montanyes de la India, el Serpentarius Nigrifolium. Un anís d'aquestos avans de cada menjà, y dos al anarsen al llit, y cada dos díes vinguin que li aplicaré les corrents dels rayos N 2, que van tan be pels nervis, y si no ni han prou ab els N 2, li aplicarem els N 3, pujant, si convé fins als N 4. Y si ab aquestos no n'hi hagués prou, encare acudiríem al rayos O. Oh! el rayos O, fan maravelles! Ja hu díu la lletra, O opulencia! perque les lletres que porten aquestos rayos signifiquen les seves virtuts: N. naturalis, rayos de la Naturalesa. Aixís saltem sempre la M, perque M es Mort. Però en cassos suprems arrivem a la V, Vida que reviscola tot lo que encara no ha desaparescut.
Si que n'hi han de raigs.
Y encara els que no's coneixen, ni de vista! Avuy la Ciencia disposa de grans medis... y cregui que, en el seu cas, obtindrem un bon resultat.
Ja sabem que Vosté es un gran sabi y que ha fet cures maravelloses, per això hem acudit a Vosté.
Això de la Senyora es res, comparat ab altres mals terribles qu'em lograt curar d'arrel. Ara farà cosa d'un mes que va venir expresament a New-York per veurem un gran propietari de la Guyana Venezolana... L'infelís tenía un ull que anava a saltarli del cap, y de l'altre casi no hi veya. Ademés patía d'uns atachs al cervell, com de rabia, que feya uns crits que esvaraben de sentirlo. Donchs be, de primer el vaig insensibilisà ab uns cuants raigs anódichs, després li vaig treure una fotogrofía del estat intern del seu cervell ab els rayos X, y una altra de complementaria ab la llum negra, y varem poguer veure aleshores, que'l mal era degut a un terrible microbi d'aquelles regions l'enrrabitus strepitossus. Un cop fet el diagnóstich, la cura va ser fàcil. Ab unes gotes de estret fluit del apagalossus insipidus, y una aplicació continuada de les radiacions catódiques, anódiques y ultraviolàceas, als tres díes s'en entornava bo y sà, regalantme cinch mil dollars per lo agrahit que va quedà de la cura.
Cregui que de nosaltres no s'en queixarà pas, si cura a la Cristina. (El criat truca a la porta de la esquerra, demanant permís per passar, portant sobra una safata una targeta de visita.)
Ab permís. Hi ha un senyor professor de la Facultat de París, que acaba de arribà d'Europa, y'm fa passà aquesta targeta.
Doctó, aquí te els honoraris, (li dona un billet) sens perjudici de lo que vindrà després de la cura.
Donchs fins a demà passat doctó.
A les seves ordres... (Els clients fan una reverencia y s'en van, y el Doctor Stumper se queda sol y's passeija un moment tot pensatíu.) L'August aquí a New York!... ¡Al cap de vint y cinch anys que no m'ha vist!... y aquí a casa!.. ¿qué deu volé...? Y... ¿quí li deu haber dit que jo soch...? En fi... es un bon xicot y no'm comprometerà... li seré franch... sí!... val més... qu'ell es molt noble y ha sigut el meu millor amich.
(El Doctor Stumper descorra el portier de la dreta, obra la porta, y dona pas a l'August, que apareix tot respectuós.)
¡August! que no hem coneixes? Soch jo... (L'August se queda parat y s'el mira com no coneixentlo.) Jo! el teu antich condeixeble y company, en Matíes Patacot...
Tú!... sembla impossible!!... però si ets totalment diferent. Es veritat que fa vint y tants anys que'ns varem separà... no obstant... els ulls, sí! son els meteixos... ¡però, com t'has trasformat! Y com ets arribat a ser tan sabi?... tú... tan... tan...
Sí! digau clar! Tan tarambana y tan gandul... Donchs ja t'explicaré... però assentat, home assentat, y dígam que redimonis te porta aquí a América, tú que a París ets académich, y directó d'un laboratori de Química Biológica... y qué se jo!
Ja veuràs, el Gobern, a instancies de la Facultat de Medecina, m'ha encarregat d'una missió científica. Sembla que'n aquet país de la Unió Americana s'ha presentat una enfermetat extranya en els bous que podría contagiarse, en certes circunstancies a la especie humana. Y jo vinch encarregat per estudiarla detingudament.
Y com diastre has vingut a trobarme? ¿que ets sabut...?
Al arribar ahí al Hotel, després d'aposentarme, vaig baixà a menjà al Restaurant, y allí vaig sentir uns d'una taula al costat de la meva, que feyen grans elogis del Doctor Stumper, un metje Alsacià molt sabi, que había estudiat a les Facultats de París, de Hidelberg, de Iena y de Berlín. S'en van contà maravelles: que coneixia tots els nous processos de les fermentacions, els últims descubriments en histología y microbiología, y que aplicaba no sols la radioterapia, sino tots aquets rayos encara poch estudiats a Europa, en fi, tan gran elogi van ferne, que vaig demanar ahont vivía, creyent que'm podría ser de gran utilitat en la meva estancia en aquet país, y avuy he vingut... y, figurat quina sorpresa al trobà que aquell sabi alsacià, era ni més ni menos que'l meu antich company, l'esbojerrat marsellés Matías Patacot.
El meteix... noy, el meteix! Ja veuràs, a nous paissos, tot nou, fins el nom. Soch un altre personatje. Aquell teu company, el tarambana de'n Matíes va desapareixer, per transformarse en el gran doctor Hans Stumper. ¿Veritat que per metje, aquet nom vesteix molt més?
Oh! y el vestit que te m'has posat.
Ja veuràs tot te de anà d'acort! A nom grave, vestit solemne.
Y no ten dich res del daltabaix que'm lluexes (mirantsel de cap a peus). ¡Y quina cadena! Sembla la d'atracà un barco. Y quins anells! Si't cau als peus aquesta pedra que dus al pit, te farà anà coix 15 díes!
¡Bo! Ara que jo m'hi tornat serio, tú t'has tornat bromista. Y donchs ¿qué vols qu'em presentés com quan estudiavam a París, ab aquella americaneta de vellut, que de tan curta quasi era deshonesta, els colls a la mosquetera, el pentinat a la Capúl, un projecte de bigoti a la borgonyona, y aquell bulet gris de mig llonguet... Jo hauría estat ben fresch. Tothom m'hauría dit ximple, y haurían tingut rahó!
Donchs ara deus haver estudiat molt, per...
Gens!... Però parlem del temps en que eram estudiants, parlem d'aquell París tan hermós! pàrlemen; jo després ja t'explicaré com he adquirit la gran reputació. ¿Qué tal París, es gaire diferent?
Bastant. Se comensa a semblà una mica a n'aixó. S'americanisa tot. Per tot automóvils, motocicletes, voiturettes, que passan com un rayo. Els antichs fiacres, han cedit el puesto als taximetres. Per tot arreu grans llums eléctriques, molta llum! y músiques de Tzigans en els restaurants y grans cubarets, y a tot hora hi beuen champagne. Ademés ara preponderen les tabernes luxoses, algunes muntades a la Alemana. Però no s'hi veu aquell bon gust que hi havía en el nostres temps, ni aquells carruatjes tan elegants y correctes ab aquells caballs, ja no hi ha passeig al Bois de Boulogne; res! que tot ha cambiat. Es a dir, tot, tot lo exterior, lo que embadaleix els forasters. En cambi, aquell París sério é íntim, dels homes de ciencia y dels artistes, aquet encara es el meteix, y potser se prepara a ésser més gran.
Y el nostre quartier llatí?
Ha cambiat també un poch, però no tant.
T'en recordes de la Cervesería del Cucut, al carrer de Monsieur le Prince, que la mestressa era la Josefa aquella bona mossa, fresca com una dama de Rubens.
Ja no existeix! Aquelles cases, s'han fet noves.
Y que maca y frescal qu'era aquella mestressa; y ella sempre't mirava, y't preparava la teca ab un cuidado! y tú, atalayat ab els teus llibrots, feyes alló, de ni menos t'escuchu. Y en cambi a mi que sempre li anava al derrera, sempre'm contestava ab rebufos; hasta un día'm va tirà tota una safata de bochs pel cap, que si m'arriba a arreplegà ja estava ben llest.
Ja se sab, la dona es com el foch follet, va derrera del que fuig d'ella, y fuig del que la persegueix.
Y t'en recordes de la Margot, aquella xicota tan alegra, que després va resultà filla d'uns nobles de provincia, que s'havía escapat de casa seva...
Sí! Y ara es la Comtesa de Marcy.
Veus! tot cambía. Una mossa de cervecería, Comtessa. ¡Nada! pel estil meu, d'un plaga de la parroquia n'ha surtit un gran doctó, y sobre tot, un millionari. Y els companys?
Quasi tots desaparescuts. Uns, a provincies o al extranjer; alguns metjes a les Colonies, altres morts. A París sols hi queda En Ducrot que es un bon cirurjià y En Delmás qu'es segón bibliotecari de la Facultat.
De tú ja he anat sabentne sovint, pels diaris francesos; vaig alegrarme molt quan vaig llegir la noticia que t'habían nombrat directó d'un Hospital, luego he sapigut que teníes un laboratori de Química Biológica, qu'era un prodigi, y que no se que descubríes. Y per fi, que t'havíen nombrat Académich de la Facultat. ¿Y malalts, en tens molts?
No gaires. Ja veuràs; ocupat com estich ab el laboratori, y ademés qu'un metje de conciencia, de malalts sérios no'n pot pas tenir molts, si els hi vol estudià be la seva enfermetat y cuidarse d'ells degudament.
Donchs jo en tinch més que no'n vull.
Donchs no comprench com pots ferho...
Faig... passa! passa! Y no m'hi amohino. La questió son dollars. Veus, jo soch millionari, y de segú que tú no la deus brillà gaire.
Tinch per cubrir les meves necessitats, y en tinch prou. Jo sempre he trevallat per l'avens científich, y en pro de l'Humanitat. Crech que'l nostre deber es combatre el dolor, fer desapareixer el mal, disminuí el sufriment sobre la Terra. Som soldats de la Vida, que ab les armes, cada día més perfectes, de la Ciencia, debem fer recular la mort y el mal, tan quan poguem, y sempre mirar al próxim, sense cap mira egoista. Mira, els clients si estàn acomodats ja'm paguen, lo que poden; si son pobres, jo tinch una alegría verdadera en podels curà de franch, y encara, molts cops, els dono dinés perque puguin alimentarse y restablirse. Tinch gent agrahida que m'estima, qu'es faría matà per mí. Ves si n'estich de ben pagat.
¿Y qué, no t'has casat?
No, visch ab una germana qu'es va quedà viuda. Els meus nebots me semblen fills. Jo'ls hi formo l'inteligencia y el cor.
Donchs, jo ara que ja soch ben rich me vull casà ab una minyona més fresca qu'una rosa; no te més que 21 any; y acabat, ens en anirem a viatjà y plegaré'l ram.
Pensa ab aquell refràn [1], "Dona jove y home vell, no hi ha pas remey per ell."
Tú sempre a tot trobes taps. No hi ha pas por que ningú pugui fe una francesilla, si't segueix els concells encara fas com antes ¡sempre m'estaves renyant!
Que no veus qu'els vells si tenen fills, aquets heredan la seva fatiga fisiológica, resultat dels contratemps y sufriments dels pares, y després surten uns degenerats. ¡¡Quina gran responsabilitat pels que'ls han posat al mon!!!
Ay! Ay! Ay! Ay! Vetaquí lo que te'l ser massa sabi... Y després! que de vell jo no'n soch pas; mira que tieso que vaig... Y de sufriments no'n he tingut pas gaires, perque may m'hi he amohinat jo ab les coses... (tot aixó ho dirà paseijantse tot enrabanat).
Bueno! deixemho corre si t'hi has d'enfadà... Però encara no m'has contat com te les has arreglat per ser tan rich, y tan sabi... com diuen.
Si ja fas be de di... com diuen... perque de sabi de debó no'n soch pas... ara de rich, tan com vulguis. Cacau forsa! Ciencia, gens!
Ja m'ho semblava.
Donchs ja veuràs (torna a seurer). Quan se'm va morí l'oncle Miquel qu'estaba a Alger y qu'em passaba aquella pensió qu'em permitía estudià... vull di cursà a París, havent acabat ja la carrera a bots y empentes, m'en vaig anar a Marsella. Un amich del meu oncle qu'era administrador dels vapors trasatlàntichs, me va fe da un passatje gratis per Méxich, con tal de que fes de practicant y ajudant del metje de bordo, y aixís vaig arribà a Vera Cruz. De llibre no m'en vaig pas endú cap, sols l'estutx de cirurjía. Al arrivà a Vera Cruz me vaig posar a arrancà caixals y a fer de dentista per aquells sitis ahont sols hi havían indios. Una vegada per poch qu'em pelan.
¿Y això?
Res! qu'encontes de arrencarli un caixal a un d'aquells murenus, per poch que li arrenco mitja barra. Després fugint vaig arrivà a San Francisco. A California feya de metje dels minaires, y per fi, després de mil peripecies vaig arribà aquí. Y ara t'explicaré el meu secret. Es molt sencill. Aixís com tú t'has passat el temps estudiant l'home sa y l'home malalt, y la manera de curarlo. Jo, anant pel mon, he estudiat l'home bestia y l'home ignorant, y la manera d'explotarlo. Numerus stultorum infinitus est diu l'Evangeli.
No, l'Evangeli!
Donchs, qualsevol altre llibrot antich: El mon està ple de bestiesa. Mira, August! pels altres, un no es pas lo que es, sino lo que sembla. La questió es passar per sabi, no pas serho. Massa feyna; y després tens anemies cerebrals y neurastenies; y may tens un quarto. Nada semblarho, es molt més sencill y sobretot, més profitós. L'apariencia es la realitat de la majoría. Per això al venir a establirme aquí, vaig transformarme en un metje grave, vestit ben serio, pero ab prendes de valor. D'un metje rich no'n sospitan que allargui les visites. Aquesta calva que veus, me la vaig fer, y la cultivo ab un depilatori. Tenía el cabell negre com la pega...
Veritat.
Donchs ab aigua oxigenada mel vaig fer tornar ros. Aixís passo per home del Nort, que per un sabi li va milló que se de Marsella. Aquestes ulleres son de vidres de balcó, perque tinch una vista que no l'enveijo a ningú; pero un sabi ha de ser curt de vista. ¿Entens?
Y no'ts estudiat res?
Res. Mira aquesta biblioteca, tots aquets volums, no son més que capses de cartró ab lloms qu'ostentan noms de grans obres científiques. Per aquí tinch sempre llibrots y Revistes médiques que no llegeixo may. Pero que la gent se pensa que ho estudio.
Pero, y aquestes màquines, aparatos y eines, pera que serveixen? Jo no les comprench pas.
Donchs jo tampoch. Serveixen per fe creure als clients que soch mes sabi que... que tú, per exemple. Ja veuràs, dintre d'aquets potets sembla que hi han substancies rares. (Condueix a l'August a mirar uns potets d'una vitrina).
Sí! Sals de Vanadium, Iridium, de Uranium, de Rutenium, de Torium, de Cerium.
Aixís ho diuen els lletreros; pero sols hi ha sal de cuina, sucre candi, verdet de llumanera, guix y polvos de vidre. Y no ho uso may. ¿Veus aquesta màquina qu'en surten aquestes cadenes? (Ni ensenya una). Es una màquina qualsevol, pero faig veure que produeix els rayos N 2, y totes les enes qu'et dongui la gana, y això dels rayos và molt bé per fé raijà cuartos. Aquesta maquineta que sembla per retratà, es per fer creure que trech fotografíes ab la llum negre. Y ¡aixó deixa blau a qualsevol! Aquella capsa de plom, tan resservada, dich que hi ha Radium, y que no s'hi acostin pas, que podrían pendrehi mal. Pero sols hi tinch diámetros. (L'obra y li dona un gran puru llarch) Te fuma! Aquets potets contenen sols anissos de sucre, y res més, pero jo'ls bateijo ab noms de plantes desconegudes: safranaria dissoluta, calmofarius ensopidus, pastanagalis magnificus, monjetífera vitalis, matinalis espavilatus. Y vetoaqui.
¿Y no s'et descubreix tanta ensarronada?
Ca home, ca! Si la gent es mes bestia del que sembla. (Tornan a assentarse) A la nit, mentres dormo deixo sempre aquesta làmpara encesa y el trasparent baixat, (senyala la làmpara de sobre el seu despatx) y la gent que passa per l'avinguda, veyent llum en aquesta estancia, diu: "Ara estudía el Doctor, sempre vetlla", y jo vinga roncà fins a les onze o les dotze.
¡Tot fingit!!!
Y quan ve a consulta un malalt, o un qu'es pensa que ho està, alesores be lo milló. El rebo ben serio, fentlo esperà forsa, el faig despullà tot nu de pel a pel, el faig ajeure sobre aquella cadira (li mostra la Chaise longue) li pico'l pit, la espatlla y el ventre, li escolto el cor y els pulmons, li miro els ulls ab un lente ben gros que l'enlluerni, li faig veure que li trech una imatge interna ab els raigs ultra-químichs. En fin li pico una vena ab una agulla fina de platino, després d'haverlo polsat detingudament; li empapo una gota de la seva sanch en un terrós de sucre, dientli: "demà li analisaré la sang ab el microscopi, y ab els reactíus químichs de l'espay, per saber plenament l'origen del seu estat patológich! Torni passat demà, o millor, fassi vení una persona de la seva familia, que'el cas es complicat". Y l'endemà els dich que se li estava preparant, de temps, un mal molt grave; que el cas es de diagnóstich reservat. Y li dono anissos de sucre o tintura de pega dolsa, ab un títol ben retrumbant; el faig vení sovint a aplicarli qualsevol mecànica d'aquestes, y... si's cura, tots diuen, "Quin gran metje, ens el ha tret de les portes de la mort", y si's mort: "Ja hu va di després de la primera visita, qu'era un cas desesperat". Y sempre quedo be; y vingan comptes que te crió. ¡Ah! Si's curan, alesores apreto fort, que'ab l'agrahiment de la cura no s'en senten.
Pero tú no tens conciencia!
Sí! pàrat amb barras y may tindràs un clau! En aquet mon el diné es una gran forsa. Amb cada lliura esterlina's tenen 5 dollars de llibertat y 20 xelins d'acció. Y en quan a lo que dius que no tinch conciencia, jo no faig cap mal com els metjes que mediquen y s'equivoquen. Jo no dono res. La Naturalesa tota sola, ab un xich d'higiene y un bon régimen d'alimentació, ja cura mols mals, y si's moren es ella qu'els mata y no jo! Ah! d'això si que no'n tinch pas cap remordiment. May he dat més que coses tan inofensives com aigua, sucra y pega dolsa. Res de química: ni cocaína, ni atropina, ni morfina; com alcalóides, sols els faig menjar gallina, sardina, o farina. Y la gent fa cua a la porta. (En aquet moment el Criat entreobra la porta y diu.)
¿Permet el Doctor?
Entra, ¿qué hi ha?
Aquell senyor tan rich que sempre vé...
¿Quí?
Aquell gran tusinaire de Chicago. Ja fa molt temps que s'espera, y díu que s'en vol tornà al prime tren, y que ha vingut expresament a New York per consultarli un mal que'l preocupa molt.
Be, dígali qu'ara estich consultant ab un sabi doctó de París, y que desseguida jo meteix el faré passà... ¡Ah! despedeix als demés clients y també díguelshi qu'es la consulta ab aquet sabi professor que m'impideix rébrels. Y fins demà. (El criat tanca la mampara de la porta y el Doctor Stumper, díu a l'August.) Ja ho veus; hasta ni'm deixan tranquil per parlar ab tú. Be, ab tú, ja tindrem temps d'enrahonà llargament després, ara déixam visità a n'aquet ximple de tusinaire, y veuràs com jo'ls arreglo. Es un bestia que sempre's pensa està malalt, y es que s'atipa massa, y pipa fort.
¿Si vols que jo surti?
No, home no, al contrari, vull que hu veigis... pero que no t'escapi pas el riure, que'm comprometaríes. Tú no diguis res, observa y calla; y després... ja'ns en riurem tots dos. Ja veuràs. (S'alsa, se dirigeix a la mampara de la porta y diu): ¡Mister Krokhin! Ja pot entrar. (Entra un tipo raro, gras, ulls verts, ab el pel roig y el nas y les galtes totes vermelles, durà pantalons ratllats que li arribin fins a mitx pit, amb elàstichs, anirà amb camisa de coló, sense armilla, y sabates grosses) ¡Sentis! (S 'asseu.) Y donchs qué hi ha de nou?
Ay doctó! Ja fa un quan temps que crech que tinch un'altra malaltía.
Espliquis. Precisament aquet senyor (senyala l'August) es el primer sabi de la Facultat de Medecina de París, que ve aquí per un asunto científich molt serio, y ja que la casualitat ens afavoreix, celebraríam una consulta incontinenti, si fos necessari.
¡Veyam si ara'm comprometerà aquet poca solta!
A veure ¿qué se sent? ¿qué li fa mal? digui!
Ja veurà, cada vegada que menjo, després ja no tinch gana.
¿Ja no te més gana? Això es serio. ¿Per molt temps?
Pse... Fins al cap de tres o quatre hores... Y si torno a menjà, també'm passa el meteix! Y luego en acabant de menjà, una xardor!...
Y ¿qué menja?
Per lo regular, unes quantes llesques de pernil, ab mostassa, y pebre de Cayena. Y també devegades, butifarres, chorissos... oh, per entrants sopa de tortuga o de cua de bou, y gall ab bitxu y mantega, y ademés formatje, per postres, y plumb pudding.
Ja es grave!... Y ¿quan beu, que li passa?
Que després, ya no tinch sed, y... una caló... y de vegades fins com si el cap no fos pas ben meu!
¿Y qué beu?
Whisky, Gín, o mes regularment, Rom kingston, y entre día Paleale.
¿A vasos?
¡Es clà! Y devegades tot una botella... Oh!..... hi barrejo unes gotes d'aigua mineral o de sifón, perque el Whisky no sigui tant fort, pero com si ni tal cosa. També m'acalora, y el cap me roda, y fins alguna vegada no puch pas caminà ben be; com que ahí fins van tení que acompanyarme a l'Hotel, perque jo no hi hauría pas trobat tot sol.
Vaja, ja veig que això es un estat molt grave. De primé, veurem si te o no cura, comensant per l´eletrómetre vital que li aplicaré per sondeijar la gravetat del seu estat patológich. (S'alsa, agafa una maneta que hi ha al extrem d' un cordó que surt d'un aparato que te una agulla que marca els graus sobre d'un arch.) Tingui agafi el polo positíu, (li dona la maneta. Al meteix temps posa l'extrem d'un altre cordó entre els dits de l'esqueleto.) ¿Veu? la calavera que representa la mort, te'l polo negatíu. Estigui ben serio que vaig a donà la corrent... Un... dos... tres! Va! (Toca un resort y l' agulla s'enva fins a inclinarse del costat del esqueleto.) ¡Burrango! No'm pensaba pas qu'estés tan próxim de la mort!
¡Ay! (deixant anà el cordó.)
No s'espanti home. Serenitat en el perill!, qu'ara veurem si això te cura. (Agafa una ampolla, ompla una copeta de líquit, hi tira tres gotes d'un petit frasco y li dona a beure.) ¡Tingui! ¡Begui! (En Krokhin beu.) ¿Qué tal? ¿No se sent un xich més aconsolat?
Me sembla que sí...
Torni a pendre ara el seu cordó y tornaré a da la corrent. (En Krokhin pren la maneta del cordó altra volta. L'agulla pausadament va alsantse y luego s'inclina del costat d'en Krokhin.) ¿Veu? ¡Magnífich! Lo de vosté te cura... Si senyó, te cura!
¡Ay! ¡gracies! Ja respiro.
Pero ha de ser una cura lenta y continuada que l'agulla s'ha anat movent a poch a poch. Miri, cada tres hores (dantli un potet d'anissos) pendrà tres d'aquets globulillos, y vindrà a veurem cada tres díes, y el tractament ha de durà trenta tres setmanes... Ah! pero l'ha d'ajudà ab un régimen higiénich tal com vaig a prescríureli. De primer res de tusinu, ni de bou, ni de moltó... Mengi vegetals, y ous, sense cap mena d'especies, y un xich de peix bullit, y poca cosa més... Escarola o ensiam y fruites; y per beurer, llet o aigues minerals alcalines; res de picant y prou! No es pas mortal lo de vosté, pero cal cuidarho, y la prova es que si ho consulto ab aquet gran sabi (senyanlant a l'August) dirà lo que jo. ¿Veritat que no menjant tussinu y bitxus, y no vevent ni Wisky, ni aiguardent, ni rom, no tindrà aquestes calorades, aquestes torbes de cap, y que podrà caminà dret y trobà cada día a casa seva?
¡Veritat!
¡Ja ho veu! Aquet gran sabi opina lo meteix que jo. Ah, me descuidava de dirli, que d'aquí tres díes, li aplicaré un líquit prodigiós, per aquet cas de vostè; una especie de vidriol.
Però, si el vidriol crema!
Això, es l'oli de vidriol, que's un producte mineral, però'l vidriol orgánich, no! Pel cas de vostè, està indicat el Vidriol de la Cansalada, vitríolus cansalatensis. Similia similibas curantur. Vostè està malalt de tan tusinu, donchs l'essencia del tusinu el curarà; sols que's un producte que costa a 9 lliures el gram.
Si'm te de curar, ni que fos a més.
Ah! Si no li ve d'aquí, ni aplicaríem un de vidriol, que s'extreu dels ronyons del porch singlà; pero costa a 20 lliures el gram. Aquet, es infalible!
Donchs aquet! Si senyor!
Entesos!
Quant li dech de la consulta.
Perque es vosté, sols el doble d'una sencilla visita, cuaranta dollars. (Krokhin treu un paquet de bitllets y n'i dona dos.) Bueno, ara, cada tres díes vingui.
No faltaré. (Tanca la porta y un cop ha sortit, el Doctor Stumper es fa un tip de riure y l'August també.)
¿Sabs qu'em deixas parat amb la teva barra? ¡Mara meva y quin aplom!
Donchs... ja ho veus. Aquet ximple si li hagués dit que lo que li passaba cada día, es que s'enfitaba y que agafaba una biga superior, no hauría vingut may més; y ara, te! cuaranta duros, oh! y els que hi aniràn cayent.
Be... aquet perque es un salvatje, pero...
Y'ls altres perque son tontos, o ximples, o ignorants, o per altres motíus; mica menos, mica més, tots son el meteix.
Pero a pesar de tot, no m'explico, aquesta immensa fortuna... la gent al fi, be han de compendrer... que...
Y que han de compendrer!! La gent no compren res. ¿Sabs lo que deya? Galeno.
¿Qué?
Vulgus vult decipi. "El vulgo vol se enganyat."
Pero en aquesta gran ciutat, hi ha cultura, hi ha...
Vina, mira! ¿Quánta gent te sembla que transita per questa avinguda en tot lo día?
Potsé quinse mil persones!
Més de vint mil. ¿Quántes creus tú que poden compendre ben be l'estat actual de les Ciencies que concorren a formà la Medicina? ¿Quántes poden compendrer... lo que tú sabs, per exemple?
Potsé sols vuit o deu!
Donchs be, aquets representen els teus clients, y tots els demés els meus. ¿T'expliques ara perque tú ets tan pobre y jo tan rich?
Aquesta obra fou estrenada ab gran
èxit en el Teatre Romea, de
Barcelona, baix la direcció
del primer actor H. Gou-
la, la nit del 18 de
Maig de 1909