Edicte de Milà
Edicte de Milà
|
---|
Informació sobre el text |
Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini, havent arribat feliçment a Milà i havent inquirit amb especial interès tot el que es cregués conduent a la utilitat i seguretat públiques, hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués, perquè l'assumpte de diví i celestial que existeixi es mostri benigne i propícia a nosaltres i a tots els qui estan subjectes al nostre poder. Així doncs, segons aquest nostre semblar i rectíssim judici, hem cregut que a ningú absolutament havíem de negar la facultat de seguir les creences dels cristians o aquelles de la religió que els semblés més convenient per sí, a fi que la màxima divinitat, en honor de la qual concedim la llibertat religiosa, pugui afavorir a tots com acostuma la seva benevolència. Per tant convé que sàpiga la teva fidelitat que és del nostre grat el que, fent a una banda totes les condicions que van aparèixer en els anteriors rescriptes dirigits a la teva dignitat sobre el nom dels cristians, ara, pura i simplement, tots aquells que en unió de voluntats vulguin observar la religió cristiana, puguin fer-ho sense inquietud ni cap molèstia. Hem jutjat que devíem clarament advertir això a la teva sol·licitud, perquè sàpigues que nosaltres donem als mateixos cristians la lliure i absoluta facultat de professar la seva religió. I entengui la teva fidelitat, en veure el que a aquests hem concedit, que no menys concedim a tots els altres, pel que fa a la tranquil·litat pública, el lliure i complet dret a la seva religió i observança, perquè tots i cadascun tinguin la lliure facultat de professar el que hagin elegit, car no volem privar del seu honor ni de cap altra cap cosa a qualsevol religió. I a més, hem jutjat que havíem de decretar pel que fa als cristians que si en el temps passat s'haguessin adquirit pel nostre fisc o per un altre qualsevol, aquells llocs que solien reunir-se, i dels quals es parlava en una altra forma en els rescriptes dirigits a la teva fidelitat, siguin restituïts als cristians sense indemnització del preu ni dificultat ni cap pretext. I els que els van rebre en qualitat de do gratuït, els restitueixin com més aviat millor als mateixos cristians, i si, ja sigui aquells que els van comprar, ja aquells que els van rebre gratuïtament, demanessin a la nostra benevolència alguna recompensa, dirigeixin-se al nostre vicari perquè aquest miri per ells, conforme a la nostra clemència. Convé doncs que tot sigui restituït com més aviat, mitjançant la teva diligència, a la societat cristiana, i com és sabut que els esmentats cristians posseïen no sols els llocs que acostumaven reunir-se, sinó també altres coses que els pertanyien, no als individus en particular, sinó a la seva societat, com abans establim, manaràs que sense cap tergiversació o controvèrsia, siguin tornats als cristians, és a dir a la seva societat i reunions particulars, guardant sempre la manera de procedir anteriorment expressat això és, que aquells que sense exigir el preu dels esmentats béns els restituïssin, esperin la indemnització de la nostra benevolència. En tot això hauràs de mostrar el teu eficacíssim suport i bons serveis a la sobredita societat cristiana, perquè es compleixi la nostra voluntat el més aviat possible i es proveeixi també en ella per la nostra clemència a la pública tranquil·litat. Així aconseguirem, com anteriorment hem dit, que el favor diví envers nosaltres, el qual ja hem experimentat en gran manera en tantes ocasions, perseveri estable i faci pròspers els nostres successos a una amb la felicitat pública. I perquè les disposicions d'aquest decret de la nostra benevolència puguin arribar a notícia de tots, convé que insereixis aquest el nostre rescripte en el teu programa i ho promulguis per tot arreu, para que a ningú pugui ocultar-se el que decreta la nostra benevolència.