EfraïmEspiridió Duran i GinéCasa Patuel1928Santa Coloma de FarnersIEfraïm (1928).pdfEfraïm (1928).pdf/1
E. Durán, Sch. P.
Efraïm
Drama en tres actes y en prosa
Any ii
Mataró, juny de 1928
Núm. 11
Biblioteca ‟Iluro”
Editada per la Casa Patuel
E. Duràn, Sch. P.
-: Efraïm :-
Drama en tres actes i en prosa
Estrenat el dia 16 de febrer de 1914, en el teatre de les Escoles Píes de Mataró
ARTS GRÁFIQUES = Santa Coloma de Farnés = TELEFON 538
Justificació del tiratge N.º
La present impressió d'aquesta obra és propietat de l'editor.
Repartiment
Personatges
Actors
Pere d'Amigó
(pare)
60
anys
M. Recasens
Pere d'Amigó
(fill)
35
anys»
J. Peradejordi
Justet
(fill de l'anterior)
8-11
anys»
M. Cruzate
Ramon
(amic de Pere)
25
anys»
J. Riera
Efraïm
(banquer jueu)
55
anys»
S. Fontrodona
Elí
(company de l'anterior)
40
anys»
P. Martí
Boabdil
(notari)
50
anys»
F. Xena
Pau
(criats del jueu)
35
anys»
P. Reinal
Simón
30
anys»
E. Comas
Mateu
(criat)
20
anys»
J. Fradera
Blai
(hostaler)
30-35
anys»
M. Puig
Fidel
(recader)
30-35
anys»
C. Fradera
Pepet
(fill de Blai)
14
anys»
M. Mola
Adverténcies
Els vestits seran els d'usança del segle xvii o començament del xviii.
Dreta i esquerra les de l'actor.
El director d'escena podrà entroduïr les modificacions, en el decorat i portes d'entrada i sortida, que cregui més convenients pel millor efecte.
Els papers més importants són el de Pere d'Amigó (fill), el de Efraïm, el de Pau i el de Gil. Els de Blai i Fidel ho són per lo graciosos. Tots aquests han d'ésser escullits.
L'acció passa a Catalunya, província de Tarragona.
Acte primer
DECORACIÓ
Es presenta a la vista una cambra-saló, modestament decorada i amoblada a l'antiga usança de la terra. A l'enfront una porta i altres dues a dreta i esquerra, ço és: una per banda; una taula a un cantó, un rellotge a la pared i una finestra a la banda que es vulgui.
ESCENA PRIMERA
Pau
(Netejant i posant els mobles en ordre, es mou en gràcia, dient:)
pau
Ni una mica de lleure puc tenir... «Renegat, vina aquí.» ¿On és el Renegat? Renegat, ves allà... ¡I sempre, sempre Renegat! Com si no tingués com les persones un nom propi!.. (Pausa.) Si jo em dic Pau, ¿per què m'han de motejar dient-me Renegat? Tinc tota la raó... Si, senyors, tota la tinc... però no em val... ¡Oh! i si em sentissin aquells malastrucs... (Pausa.) Déu nos en guard!.. ¡Oh! maleït el jorn en que vaig renegar de la fe! Si Déu em castiga!.. Si no puc parlar amb persona honrada, i tothom... tothom fuig de mi. Jo en tinc tota la culpa... (Pausa.) Però, ba, ba! fora cabòries i avant!.. Ja quasi tot està endreçat.
(Parat, reflexionant amb pausa:)
pau
Quí deu haver de venir? Ah! el meu amo poc ho acostuma fer això... ¡quelcom molt gros deu maquinar! (Passos a l'escala.) Ara deu pujar. Ell serà.
(Va cap a la porta principal i entra Simón amb uns papers que llença sobre la taula.)
ESCENA II
PauiSimon
simon
Molt enfeinats estem!
pau
Ola, Negre, una mica.
simon
(Amb enuig:) Home, home!
pau
Ja et pica la mosca?
simon
Tu sempre el mateix. Impertinent fins allà.
pau
Noi! ¿què et passa? De què te les heus?
simon
Sí, fes el desentès ara... mosca morta!
pau
Si no t'espliques...
simon
Ola, Negret! (Escarnint-lo.) ¿Et deu agradar molt que et digui Renegat?
pau
Tens raó noi. No hi havia pensat. Encara que...
simon
Què vols dir?
pau
Res, home, res; què t'escau molt bé.
simon
El teu sí... com l'anell al dit.
pau
Venjatiu, més que venjatiu!
simon
I tu sempre un pau i superb!..
pau
Si el nom de negre el portes pintat a la carat!..
simon
I tu el de renegat, escrit al front i a la consciència.
pau
Mai serà tan negre com la teva.
simon
Perquè mai te l'has mirada.
pau
Sí, qui no et coneix, que et compri.
simon
Per això a tu ja t'han comprat.
pau
Desgraciat! Amb una paraula meva anaves a la forca...
simon
Ets massa gros... el teu corbatí no em serviria pas!
pau
¡Infame!
simon
Ja, ja, ja! (Rient.)
pau
(Apart:) Si sabrà la meva història. ¡Perjur!
simon
A mi m'ho dius?
pau
¡Assassí!
simon
Ull viu! Això t'ho guardes per tu, tot lo més vaig ésser el teu complis.
pau
Mentida! (Apart:) Tot ho sap.
simon
Encara tens barra...
pau
Veste'n, veste'n, sinó...
simon
No em dona la gana!
pau
Qualsevol dia...
simon
Covard! (Amb despreci.)
pau
Tens sort que som aquí...
simon
Ja tens raó.
pau
Més val que callem.
simon
Ara t'expliques.
pau
Ens coneixem massa... (Pausa.)
simon
Hem de sofrir... No hi ha remei...
pau
Ja n'estic cansat de tant esclavatge!
simon
I el que ens aguarda...
pau
Més val no pensar-hi.
simon
Bé, doncs, amics com sempre ¿eh? Tóca-la.
(Allarga la mà i fa com qui es despedeix, però torna i diu:)
simon
Ah! escolta: ¿que ja has cobrat?
pau
Ni una malla... I tu?
simon
Noi, estic aburrit. Guaita com vaig...
(Li ensenya el vestit dolent.)
pau
Sí, són verdes.
simon
La primera ocasió...
pau
El mateix dic jo, però... ¡ui, ui!
simon
Qui sap.
pau
No et pensis, per això... ja em deia la meva mare, quan jo era petit: «fill meu, sigues bo, no facis cap mal a ningú, que un jorn arriba en que es compleix la justícia.» I creu-me, que si de mi depen...
(Es senten passos pujant l'escala.)
pau
Escolta: ¿eh que puja algú?
simon
Me'n vaig.
pau
Serà la visita que espera l'amo.
simon
Un altra víctima! ¡Criminal! (Tot anant-se'n.)
ESCENA III
PauiPere d'Amigó
(Truquen a la porta principal i compareix Pere d'Amigó (pare.)
pau
(En obrint la porta:) A qui demana?
d'amigó
¿El senyor Banquer?
pau
Entri.
d'amigó
Grans mercès.
pau
Qui li diré qui el demana?
d'amigó
Peré d'Amigó.
pau
Segui, si és servit... (Li presenta una cadira.)
d'amigó
Gràcies. (S'assenta.) Si em vol fer el favor dígui-li que porto un xiquet de pressa.
pau
Se li ofereix res més?
d'amigó
Res més.
pau
Vaig a avisar-lo. (Se'n va per la porta lateral.)
d'amigó
Gràcies.
ESCENA IV
Pere d'Amigó
(Molta pausa. Assentat, diu amb sentiment:)
d'amigo
Oh! què trista és la meva situació... Jamai m'hi havia trobat. Dolents foren els anys passats... els gastos sempre en augment, i les cullites sempre minvant... Oh Pere, Pere, pobre fill meu! Déu vol probar-te amb els treballs i tribulació. Tanta pau qui hi havia a casa! tanta sort i felicitat! Déu se n'emportà l'esposa: treballadora, cariciosa i com cap altra virtuosa. La vinguda de Justet al món, li costà la vida... Quina desgràcia!, quina pèrdua pel meu fill, pel meu nét i per la família tota! De la seva mort ençà sembla que caiguin
d'amigo
sobre la meva casa totes les desgràcies, com llamps terribles que la trossejen. (Pausa.) Hi manca una providència administradora dels pocs cabdals que resten, car les entrades són cada volta menors... El prèstec que anys enrera vaig fer, és hora que encara no s'ha pagat, i ara... ara un altre de més considerable! Oh Déu meu, compadeixeu-vos de mi i doneu-me encert i forces en el trist condol! Tal vegada amb aquesta quantitat sortirem de la trista situació en que ens trobem, ajudant-nos Déu. Però un interès tant crescut... no ho sé... uns fatals presentiments em torturen, m'atormenten... (Passant la mà pel front.) Però Déu sobretot i...
(S'obre una de les portes laterals i entra Efraim.)
ESCENA V
Pere d'AmigóiEfraim
efraim
Bones tardes, senyor Pere. (Des de la porta.)
d'amigó
Bones ens les dongui Déu. (Aixecant-se.)
efraim
Vostè sempre tant valent. Però segui...
d'amigó
No, ara ja em resento molt dels anys, i aquests viatges m'atropellen... (Ambdós s'assenten.)
efraim
S'ha de tenir molt compte de la salut...
d'amigó
Quan la necessitat hi empeny...
efraim
Es que la vida de vostè val molt.
(Amanyagant-lo hipòcritament.)
d'amigó
Mercès. Però anem al cas. Va rebre la carta?
efraim
Si, senyor. I veig que vostè és molt puntual.
d'amigó
L'home es deu al que promet.
efraim
I més l'home honrat!..
d'amigó
Li sembla, doncs, que podré enllestir aviadet?
efraim
Molt aviat.
d'amigó
Ho celebro, puix desitjo arribar a terme abans de que es faci fosc.
.png)
Píes de Mataró .png)
