El Fadrí de bona barra (1852)

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una edició de 1852. Per a altres versions, vegeu El fadri de bona barra.
El fadri de bona barra
Isidoro Gómez
(1852)
EL FADRI DE BONA BARRA.:

Chiques yo á totes vos vullc
y lo que vos vullc es tan
que ni vosatros ho sabeu
ni yo os ho puc esplicar;
perque no tinc yo paraules
ni raons pera esplicar
lo que os estime y adore.
Tot es que may he trobat
vi ruin ni dona llecha
en ser dona ya me agrá;
vore una dona me encanta
ohuirla no mes parlar,
me embelesa, me enamora,
pues si li toque la ma
ya no se lo que me pasa
tot yo mencontre suad,
no es pot dir mes, sols la olor
me enchisa en estrem gran,
que ya no puc aguantarme
volguera en aquell istant
lo que hara y sempre volguera
y vosatros no voleu may.
Y no se yo aixo perque es
ni ha pera pedre el cap,
per chiquet que siga el poble
toca la donsayna en lañy
una vegada á lo manco
y yo no la toque may:
y no es per falta de ganes
que ganes si que nia,

y molta raho que tinc
que em salta per dald del cap
y mes: pero no es cansem
que vos vullc per veritat.
Vullguénme pues á mi totes,
pues com diu aquell refrañ
(por mucho pan nunca es mal año)
y que yo no emfas pregar,
yo en tocarme á la pancheta.
no em puc detindre un isntant.
Si una em diguera embide,
no em pararia en contar;
li embocaba tot lo choc
mes que sabera pagar,
qué en hans qui guaña pert
y yo soc molt desinteresat
Pues señor, si diguerem
que yo busque tant y cuant!
pero si yo me contente
en lo que em vinga á la má,
en voste mateix si vol
nos arreglarem al instant;
en eixa, en aquella, en latra,
en totes les que asi ya.
No tinguen ninguna por
que per mi no quedará;
yo mes pronte que la vista
si volen anem allá.
Callen pues, ¿qué no volen?
vostes so pedran avant:

yo soc de molt bona pasta
y molt bo de contentar;
yo no mire condisions
ni repare en cualitats.
Yo si es bonica magrada
en cara que no es estrañ,
que lo bo á tots agrada
pero soc en tot igual.
Pues tambe magraden lleches
per el conte que me fas,
que en estes vach mes segur
de entropesar en lo cap;
de cuentos y de disputes
y que me puc alabar,
que per voler una llecha
es menester un pit gran;
y una gran resolució
una ventacha sols ya
que si sen escapa algu
en llecha ha de ser casat.
A demes son aplicades
per lo que les falta al cap,
ho suplixen en cariños
y en atres abilitats.
Poes, si son blanques, no res,
de pensar estic torbat
y pregunte, ¿qui no estorba?
de vore aquell marsapá;
pareixen un alfanic
que en la boca se desfá.
A mi me obrin la gana
mes que acabe de menchar;
pues no dic res, les morenes,
una morena agraciá,
val mes plata que les indies
perque per lo cheneral,
si vols encontrar la grasia
el garbo y marsialitat,
á de ser en les morenes
perque son de calitat;
yo compare á les morenes
á les goses de casar;
pues en posarse de mostra
mirant aixi de costat,
fent les ansetes de canter
no á soles farán volar,
faran pedre els peus de terra
al que siga mes pardal.
Per pillar una morena
em deixaria penchar;
lo mateix per una grosa
perque soc aficionat
á les molles, ve que aso
me pareix que á tots agrá.
Perque vech chen realment
que tots cuans van á comprar
ningu demana may os
tots la molla van buscant;
y aixina pera el ivern
está hu tan acaronat
arrimaet al raser
que mes que estiga nevant,
alli no se sent el fret;
pera el estiu es maolt mal,
que entonses se sua el quilo
pero aso es pot remediar;
en buscaren una prima,
y á mi una prima me agrá,
no dic prima de guitarra
que yo no la se tocar;
vullc dir una dona prima,
perque per lo regular
son fresques com una rosa
y de molta abilitad;
nia que tenen un coset
que en la ma es pot abracar:
y despues que van tesetes
y en un ayre tant salat
que pareixen perdihuetes
y no mes quem vinga al cap
me pose com un lluquet
y me comensa á picar
desde la punta dels peus
hasta la punta del nas:
y á lo meñs, fora profit
seria del mich el mal;
pero tinc tanta desgrasia
que no ho volguera pensar,
perque me pose tan mustio
pero anem seguint avant.
Tambe me agraden les altes
perque yo tambe soc alt,
y fas molt bona parella
en una dona aixi gran;
me agrá bona prespectiva
y com diu aquell refrañ
(á tal asno tal albarda)
y aixo, me ve á mi pintad.

No se pensen per aixo
que trate de despresiar
les baixetes, no señor
perque á dir veritat
de les dones chicotetes
estic tan enamorat
pero per un atre estil;
pues, cuan yo me mire al costat
de una dona chicoteta
estic no mes contemplant
lo que es una dona en si
en poc puesto replegat,
alló es una miniatura
que es lo que se deu buscar.
Perque si la dona es mala
com dihuen (está ben clar)
que la dona chicoteta
no pot tindre el mal molt gran
y están mes amanosetes
es dir, (están mes á ma)
mes finetes, mes grasioses,
y mes tot, y mes me agrá.
Tampoc no me desagraen
perque vachen coixechant
perque ya dona que te
un coixechar tan salat,
que yo empose lo mateix
que el que veu un pa y te fam;
y asobint me susuirá
per la carrera encontrar
una de estes altes y bayxes
anar aixi tip, y tap
y coixechar yo tambe
sinse saber lo que em fas;
perque es tant el gust quemdona
que no ó puc desimular.
Y aquelles que van tesetes
doblanse per l'espinás
entonses me pose yo
mes ert que un fus de filar:
me pareixen unes nines
de casa dels alemans.
Tant ertes, tan boniques
y aixi el culet menechant
la boca se me fa aygua
sempre que aso me ve al cap.
Tampoc despresie les tortes
perque entre les tals nia
y pera mi els fa grasia
el tindre l'un ull tancat:
pareix que estiguen fent señes
y aixi de cuant en cuant
peguen unes miradetes
que yo no se lo que em fas:
me pega unes rescaldaes
per tot lo meu cos la sanc
que nesesite resfresc
y pendre aixi algun calmant.
Casi lo mateix em pasa
sempre que em pose á mirar
una visca, perque alló
de mirar disimulat
pareix que miren al anda
y á qui miren es al sant:
alló me embelesa á mi
y em pose tan estovat,
perque en los ulls de una visca
trobe yo una novetat.
Trobe una gran diferensia
una cosa interesant
en fi, una visca grasiosa
pera mi es cosa molt gran.
Tambe magraen en estrem
una dona aixi ratá
perque en cada clot que te
se li podi engasar
un diamant, una perla,
y em tenen tan entusiasmat
este pensament que no mes
que may se me fa tart.
Y em parlar yo en una dona
ho picatosa ó ratá
pues, si son de eixes de moda
que tenen chiquet lo nas
y que vostes dihuen chates
lo que magraen es tant
que no ya cosa en lo mon
de podero comparar.
No val tant el vi al borracho
ni novies als escolans
ni enfermetats als dolors
ni les comares preñats
com vullc yo á totes les chates
perque es lo que mes magrá:
pues, encara vullc mes
á les que tenen el parlar
aixi un poc farfallós
perque en hoirles contestar

a[il·legible]i en que voste se burla
y yo es que nom fas cas
ni li piquen atres puses
á mi no me engañarán;
entonses me desfaria
de vore que estic mallant,
com dihuen en ferro fret
que no les puc engañar.
El dirles ú que les vol
y elles fense de pregar
y fent les desdeñoses
yo no puc disimular;
perque yo les vullc á totes;
pues, may yo he trobat
faltes en ninguna dona
á totes les vullc igual.
Les farfalloses les vullc
asoles per el parlar;
á les chates les estime
per a la novetat del nas:
á les roches per el pel,
a les groses per la carn,
a les primes per lo fines,
á les altes per lo grans;
á les bayxetes per lo mones,
á les visques pel mirar
á les tortes per los ulls,
á les coyxes per l'nar,
á les lleches per lo estrañ
á les morenes per lo fortes
á les blaques per lo delicat,
en fi, siga com se vullga
com siga dona magrá;
magraden les llauradores
tant les de asi com de allá
les de la terra y de fora,
de poble, villa ó siutat;
churres, les catalanes,
les criaes dels ostals,
nebodes de capellans,
comares, revenedores,
fadrines, viudes, casaes
en fi en totes les calitats
de tots modos y maneres;
pero aso es calfarse el cap
sinse traure suc ni frut
sobra en dir, es veritat,
que yo vullc á totes les dones
y elles se me están burlant;
pues, no ho prengau aso á chansa
yo lo que os vullc es tant
que no ya en lo mon atre home
que os tinga un amor tan gran;
y vosaltres empeñaes
en que mau de despresiar;
tinguen llastima de mi
donénme pa que tinc fam,
y yo vos el agrairé
perque en la nesesitat
que me encontre, nesesite
remey en la vostra ma;
no me feu ára les tontes
masa meu podieu donar;
vechau desde ara mateixa
quina me despachará,
y si es que teniu vergoña
perque estos están davant,
ya mo dirá á la orelleta
ara, despues ó demá;
y sarreglarem á la curia
trauré els papers al istant
una per tres, y en seguida
á la márfega á descansar;
y viurem en pau y quietud
que yo promet per ma part
no parlar una paraula
ni reñirla ara ni may
encara que vecha en casa
osos, mones, elefans,
gamells, cabos, soldats,
dependens, miñons, marines,
cuantes especies de animals
tenia l'arca de Noé
no me sentiran parlar;
en mi tindrá un bon marit
com un tros de marsapá,
conque ánimo chicotes,
¿quina me despachará?
mireu que tinc moltes ganes
nos feu ara de pregar
y perdau esta ocasió
si no despues será tart.

  Se hallará de venta Plaza de la Compañía, puesto de romances.
Valencia.==Imprenta del Correccional.==1852==Es propiedad de Isidoro Gomez.