El Tió de Nadal

De Viquitexts
El Tió de Nadal
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau


Tomeu! Vés a dur un tió
ben gruixat i afavorit;
que avui, a la mitja nit,
va néixer Nostro Senyor.
 Per donar gran calentor
aquest vespre dins la llar,
a on mos hem d'arreplegar
la família, els llauradors,
oguers, brassers i pastors,
tió gros has de cercar.

 ―L'amo! Jo tenc una soca
que li ha passat tot l'estiu
per damunt. Farà un caliu
capaç de fondre una roca.
―Si la seua gruixa és poca...
―Cap mica... És aquell cimal
que va fer caure el mestral
del passat mes de Joliol.
 Vos dic que es pinta tot sol
per fer de tió de Nadal.

 ―Traginar-lo no podràs...
Ves, i cerca companyia,
ara que encara és de dia,
i en la llar el deixaràs.
 En tornar també duràs
de pi sec una somada...
Anit és la gran vetlada
del Naixement de Jesús.
―Ja no vull sebre res pus.
―La llar ha de fer flamada.

 ―Descansau. Jo em cuidaré
d'atiar la fogatera
maldament sia el Sen Pere
el que aquí fa de forner.
 Quant torni duré també
senyorida i ginebró
perquè escamp sa bona olor
per les sales de la casa,
i faça fer millor brasa
a tan solemne tió.

 ―Jo promet que aquesta nit
en què tothom canta i vetla,
heu de beure llet d'ametla.
Des d'ara ja vos convit.
 Tenc un vi molt exquisit
de moscatell i giró;
i ja que Nostro Senyor
mos dona un Nadal complet,
quant estareu farts de llet
vos ne beureu un tassó.

 ―I a mi que m'agrada tant
el vi de molt d'esperit
que un el se sent dins el pit
quant per avall va passant!
Lo mal és que no m'aguant
si en bec, i tot me va entorn
com la gent del cap del Born.
 Me pareix caminar amb xengues
i al punt tenc les cames mengues
i m'he de colgar de jorn.

 ―El tassó que anit beuràs
no te pot fer gens de mal.
És un vi que per Nadal
jo aposta cada any el faç.
En beure'l te trobaràs
satisfet per tot el cos;
sentiràs olors de flors,
tendràs clar l'enteniment,
i et posaràs tan calent...
lo mateix que un tió gros.

 ―I el tió de l'any passat
que mos feis guardar tan bé?
Vos direu que l'hem de fer
en haver el nou estrenat.
 ―Davall aquest encreuat
cremarà tota la nit.
Li darà el seu esperit
el vell, fent-li de capçal;
perquè el tió de Nadal
sia un tió beneït.

 Bé saps que l'adagi diu
que un tió tot sol no crema;
i, seguint aquest sistema,
dos ja aguanten el caliu.
Tres ja fan el foc més viu
i quatre ja alcen flamada;
i si hei poses de passada
troncs petits i estellicons,
aviat, deixa't de raons,
veuràs grossa foguerada.

 La família és lo mateix.
Tot homo que viu tot sol
ningú té que l'agombol,
ni qui li ajut a dur el feix;
aviat ha perdut el greix.
Però si té companyia
prospera cada dia,
i el seu benestar millora.
Com més són manco s'enyora,
i viu sempre ab alegria.

 S'entén emperò, si té
dins ca seua a Jesucrist;
perquè, Tomeu, està vist
que de Déu mos ve tot bé.
El benestar vertader
el devem al Bon Jesús;
per això seguiguem l'ús
dels antics, i pau tendrem
dins la família, i viurem
bons i sans.
 ―No vull res pus.

 ―Els tions de dins la llar
les persones representen
que dins la casa alimenten
el foc d'amor familiar.
Més el tronc que hem de posar
anit a dins la flamada
és una imatge acabada
de Nostro Sant Redemptor,
cremant per noltros d'amor
dins la Terra empecatada.

 Com son amor és tan pur,
tan immens, tan infinit;
el tronc que cremarà anit
ha d'ésser un tronc que dur;
un tió gros que assegur
el foc de tota l'anyada,
perquè, per més estimada
que sia l'imatge seua
per mos infants, dins ca meua
mai serà prou adorada.

 ―Digau-me, l'amo: ¿I per què és
que quant veis venir un fibló
tot d'una treis el tió
i el deixau defora estès?
Com mai he estodiat de res,
no comprenc què puga fer
quantra un nigul que se'n ve
aquest tió de Nadal
posat davant el portal.
―Ara idò t'ho explicaré.

 La nit d'avui és d'amor,
d'amor sant de gran poder,
i aquest amor dona el ser
i gran virtut al tió,
símbol de Nostro Senyor.
De l'amor la força és tal
que en el Món no n'hi ha d'igual,
i d'aquí neix l'excel·lència,
la virtut, la gran potència
que té el tió de Nadal.

 Casa que anima l'amor,
l'amor santa i vertadera,
casa és que sempre prospera
perquè hei viu Nostro Senyor.
Déu és el seu protector,
i el qui li dona tot bé;
per això a tots mos convé
treballar ab gran eficàcia
i créixer en bondat i en gràcia
aquest any nou que ara ve.