El Mosaico I/El tihó de Nadal
Tomeu! Vés á dú un tihó
bén gruxat y afavorit;
qu’avuy, á la mitja nit,
va néixe nostro Senyó.
Per doná gran calentó
aquest véspre dins la llar,
ahont mos hêm d’arreplegar
la familia, els llauradors,
oguérs, brassérs y pastors,
tihó gros has de cercar.
———
—¡L’amo! Jo tènch una soca
que li ha passat tot l’estiu
per demunt. Ferá un caliu
capás de fóndre una roca.
—Si la seua gruixa es poca...
—Cap mica... Es aquell cimal
que va fér caure el Mestral
del passat més de Joliol.
Vos dich que es pinta tot sol
per fér de tihó de Nadal.
———
—Trajinarlo no podrás...
Vés, y cerca companyia,
ara qu’encara es de dia,
y en la llar el dexarás.
En tornar també durás
de pi sêch una somada...
Anit es la gran vetlada
del Naxamént de Jesus.
—Ja no vull sêbre res pus.
—La llar ha de fer flamada.
———
—Descansau. Jo’m cuidaré
d’atihar la fogatera
maldement sia el sén Pera
el qu’aquí fá de forné.
Quant torni duré també
senyorida y ginebró
perque escamp sa bona oló
per les sales de la casa,
y fassa fér milló brasa
á tan solemne tihó.
———
—Jo promêt qu’aquesta nit
en que tothom canta y vêtla,
hêu de bêure llét de mêtla.
Desd’ara ja vos convit.
Ténch un vi molt exquisit
de moscatéll y giró;
y ja que Nostro Senyó
mos dona un Nadal complet,
quant estarêu farts de llet
vos ne beurêu un tassó.
———
—¡Y á mi que me agrada tant
el vi de molt d‘esperit
qu’un el se sént dins el pit
quant per avall va passant!
Lo mal es que no m’aguant
si’n bêch, y tot me va en torn
com la gent del cap del Born.
Me parêix caminá ab xèngues
y el punt tench les cames mèngues
y m’hé de colgar dejorn.
———
—El tassó qu’anit beurás
no te pot fér gens de mal.
Es un vi que per Nadal
jo aposta cada any el fás.
En beure’l te trobarás
satisfet per tot el cos;
sentirás olors de flos,
tendrás clar l’enteniment,
y et posaras tan calent,...
lo mateix que el tihó gros.
———
—Y el tihó del any passat
que mos feys guardar tan bé?
Vos dirêu que l’hem de fé
en havê el nou estrenat.
—Devall aquést encreuat
cremará tota la nit.
Li dará el seu esperit
el véll, fentli de capsal;
perque el tihó de Nadal
sia un tihó benehit.
———
Bé saps que l’adagi diu,
qu’un tihó tot sol no crema;
y seguint aquest sistema,
dos ja aguantan el caliu.
Três ja fan el foch mes viu
y quatre ja alsan flamada;
y si hey posas de passada
tronchs petits y estellicons,
aviat, deixa‘t de rahons,
veurás grossa foguerada.
———
La familia es lo mateix.
Tot homo que viu totsol
ningú té que l’agombol,
ni qui li ajut á dú el feix.
Aviat ha perdut el greix;
pero si té companyia
prospera de cada dia,
y el seu benestar millora.
Com més son manco s’anyora;
y viu sempre ab alegria.
———
S’entén empero, si té
dins caseua á Jesucrist;
perque, Tomeu, está vist
que de Déu mos vé tot bé.
El benestar vertader
el devêm al Bon Jesus;
per axò seguiguêm l’us
dels antichs, y pau tendrêm
dins la familia, y viurêm
bons y sans.
—No vull rês pus.
———
—Els tihons de dins la llar
les persones representan
que dins la casa alimentan
el foch d’amor familiar.
Més el tronch qu’hém de posar
anit á dins la flamada
es una imatje acabada
de Nostro Sant Redentor,
cremant per noltros d’amor
dins la Terra empecatada.
———
Com son amor es tan pur,
tan inmens, tan infinit;
el tronch que cremará anit
ha d’esser un tronch que dur;
un tihó gros qu’assegur
el foch de tota l’anyada,
perque, per més estimada
que sia l’imatje séua
per mos infants, dins caméua
may será prou adorada.
———
—Digaume l’amo. ¿Y perque ês
que quant veis vení un fibbló
totduna treys el tihó
y el dexau defora estês?
Com may he estodiat de rês,
no comprench que puga fé
quantre un nigul que s’en vé
aquest tihó de Nadal,
posat devant el portal.
—Ara idò, t’ho explicaré.
———
La nit d’avuy es d’amor,
d’amor sant de gran poder,
y aquest amor dona el ser
y gran virtud al tihó,
simbol de nostro Senyó.
Del amor la forsa es tal
que en el Mon no n’hi ha d’igual,
y d’aquí neix la excelencia,
la virtut, la gran potencia
que té el tihó de Nadal.
———
Casa qu’anima l’amor,
l’amor santa y vertadéra,
casa ês que sempre prospéra
perque hey viu nostro Senyor.
Deu ês el seu protector,
y el qui li dona tot bé;
per axò á tots mos convé
traballá ab gran eficacia
y créixe en bondat y en gracia
aquest any nou qu’ara vé.