El dia de Sant Bernad (20 de agost de 1862) en Palma de Mallorca

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

EL

DIA DE SANT BERNAD

(20 de agost de 1862)

EN

PALMA DE MALLORCA

PER

Francesch Pelegrí y Mulet.

Sàtir-S.Bernad.jpg


Palma
IMPRENTA DE D. FELIP GUASP
IMPRESSOR REAL
1862.


 Al volver de la Real en sus carrozas
 Las doncellitas, las alegres mozas,
 Al pasar por enmedio de la gente
 CHUYA gritan con júbilo inocente.
 Rodoreda.


____________
Es propiedat
____________


EL
DIA DE SANT BERNAD.



El dia de Sant Bernad
Palma queda despoblada,
Tota casa està tancada,
Ningú ey queda sino es gat.

Es carrers estàn deserts,
Las plassas sense remó,
No es veuen portals uberts,
Tothom va â la funció.


Els ferrers vuy no fan fog,
Descansan martells y màys,
Einas de los seus trabais,
Se encrúa no reb cap toc.

El béc de grua també
Molt quiet avuy descànsa,
Per seguir la antiga usansa
De tot bon picapedré.

De modo que tota Palma
Es dia de Sant Bernad
Es un poble despoblad,
Gozand de completa càlma.

¿Ahont son es ciutadans,
Ahont, ahont han anad?
“Tothom es â Sant Bernad:
Homos, donas, veis, infants.„

Per tal festa poder fer
Menjand melons y cassòlas,
Tot l'añ se fan lladriolas,
Que umplen de doblé en doblé.


Vuy trèvan es farciment
De la lladriola annual,
Llògan y umplan de cabal
Un carro per dur la gent.

Molts ja ey ven per sa revetla
Y passan la nit balland,
Bevénd vi y remugand
Rollets y bassons de metla.

10

Cadaú ey va p' es seu fi
Uns per vèndre es séus torrons,
Enseimàdas y melons,
Crespells, resòlis y vi.

11

Altres, confits, carametlos:
Tot lo bó allà se concentra,
Y colcú s'en posa un ventre
Redó com un cortinetlo.

12

També es ven aigo gelàda,
Perque es fret qu'ey ha es molt poc;
Pero el gel no mata el fog
De la gent acalorada.


13

Mes avant vetx covonàdas
De pomas y pêrots fins,
Que compren vuy es fadrins
Per dar â sas estimadas.

14

Els estols mes tart s'aplegan,
Perque es hora de dinar,
Y es un gust observar
Com bax d'un arbre roegan.

15

Devall espessa ramada
De brancas de poll y pi
Comènsa s'olla â bollí,
De molta gent contemplada.

16

Cuand enrevoltan es plat,
Tots es miriñacs fan nòsa,
Y sen duan cualque enclòsa
Que el déxa tot esclafad.

17

Tenind ja se panxa plena
De arròs, escaldums y vi,
Diuen beguêm, tornamí,
Dàssa es bòtil, Magdalena.


18

Ben plens y axaropads,
Se axécan luego y balland
Passan la tarde cantand
Tots els estols aplegads.

19

No ey fa falta cap guiterra
Per fer completa armonía:
Tot es bulla y alegría,
Tothom riu y tothom xèrra.

20

Luego que se pon es sol
Y han de tornar â ciutat,
Cercan es carro envelad,
Perque colcar tothom vol.

21

Y si posan com se vuya,
Per llarg, per curt, de través,
Cridand á no poder mes
En tota sa forsa XUYA.....

22

Es carros van enramads
En cañas verdes, banderas,
Cantand segons sas quimeras
Els qui estàn enamorads.


23

Tocan corns, guiterras, trompas,
XUYA cridand cada punt,
Y en venir tots en conjunt
Consistexen sas grans pompas.

24

Cuand son prop de la ciutat
Y tan alégres sen vénen,
Mil hatxas de vent encenen
Y cridand s'han escañad.

25

Per el camí de Jesus,
La Rambla y demés carrera
Tanta gent ey ha qui espera,
Que ja no ni caben pus.

26

Post es sol, fosca fería;
Peró com vé tanta gent
Portand sas hatxas de vent,
Se nit mos fan tornar dia.

27

Cridand drets àlsan es bràssos,
Y fan tan ràras posturas
Que perexen sas figuras
Des veis jodíos d'es passos.

28

Cavallérs y menestrals,
Ses mestressas y mossonas,
Sens distinció de personas
Aquesta nit son iguals.

29

Tot es gotx, tot alegría,
Tots forman un estament,
Tot es pler, tot es content
De Sant Bernad el sant dia.

30

Y entrads en la ciutat,
Voltan plàssas y carrés,
Y sobre las dèu poc més
Tots en pau se han retirad.


A. M. D. G.