El poema de La rosa als llavis/És fadrineta i com un sol

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



Es fadrineta i com un sol


Es fadrineta i com un sol,
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.

Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
—Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.

Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.