El poema de La rosa als llavis/Deixaré la ciutat

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


deixaré la ciutat


deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
 el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca—

l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
 que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és del vi
—i el meu braç del seu coll—
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré   maliciós:
—com un pinyó és la boca que em captiva.