El vectigal de la carn

Manel Ribot i Serra

El vectigal de la carn

---

En la present obra s'hi publica la popular poesía
La Puntaire

2.ª edició
Quadre dramàtic-històric
en un acte i en vers

Any 1

Mataró, Novembre de 1927

Núm. 7

---

---

Biblioteca ‟Iluro”

---

---

EDITADA PER LA CASA PATUEL

MANUEL RIBOT I SERRA

El vectigal de la carn

quadro dramatic-historic en un acte i en vers

Obra distingida amb menció honorífica en el certamen literari de La Habana.
Estrenada amb èxit extraordinari en el "Teatre del Ateneu Sabadellés" la nit del 15 de Juliol de l'any 1888

2.ª EDICIÓ

ARTS GRÁFIQUES
santa coloma de farnés
1927

Justificació del tiratge N.º..........

---

---

---

Aquesta edició ha estat autoritzada per els hereus de l'autor, i és propietat de la Biblioteca Iluro

---

---

---

ALS MEUS CONSOCIS
DEL
‟ATENEU SABADELLÈS”
§

En nostra Societat, de la qual tinc a molta honra l'ésser un dels fundadors, vaig fer les meves primeres entremaliadures literàries. Aquestes foren rebudes per vosaltres amb benevolença extramada, i vostres aplaudiments m'animaren a proseguir en l'estudi i cultiu de la literatura.

Accepteu, doncs, la humil dedicatòria d'aquesta producció dramàtica, com a testimoni de gratitut i reconeixement de vostre afectíssim amic i consoci,

Manuel Ribot i Serra

Sabadell, 15 de Juliol de 1888

REPARTIMENT

Personatges	Actors
el rei en ferran d'antequera	En Josep V. Tarrida
joan fivaller (Conceller de Barcelona)	En» Domingo Saret
en guillem ramon de moncada
(Noble català)	En» Josep Carreras
en gueráu alemany de cervelló
(Noble català)	En» Josep de C. Quer
en bernard de cabrera (Noble català)	En» Anton Moragas
gilabert (Escuder del Rei)	En» Anton Teixidó
bertran (Escuder del de Moncada)	En» Joan Torrella
conrad (Dispeser del Rei)	En» Joaquim Padrós
el portaler del palau	En» Josep Moix

EPOCA: Regnat de Ferran d'Anteguera, any 1416

Dreta i esquerra, del actor

Acte únic

Sala del tron en el Palau Reial de Barcelona. Un finestral en primer terme dreta; en segon terme una porta. Portes a l'esquerra

ESCENA PRIMERA

Gilabert i Bertran

(Gilabert guaitant pel finestral. Bertran apareix pel fons.).

gilabert

Greu em dóna veure a un poble que blassona de lleal, i per una mesquinesa qualsevol el fa exaltar. Contristats tots van i venen pels carrers els ciutadans, en sos ulls hi espurna l'ira quan esguarden el Palau. En llurs rostres s'hi reflecta el dolor més esverat, i frissosos els punys clouen mormolant de baix en baix. Poble que per mesquineses tant s'exalta i crida tant, ni fa honor a llur història ni a son Rei sap honorar.

bertran

(Baixant al prosceni) Greu em dóna veure a un home

que ha dat mostres de seny clar, estimar com mesquinesa el que no pot ser-ho mai. Mal coneix qui així el judica al brau poble català, de nobles virtuts exemple, clar mirall de llealtat.

gilabert

Escuder sou de Moncada i parlar així vos cal.

bertran

També així parlar deurieu, escuder del Rei Ferran.

gilabert

Mesquinesa serà sempre per un poble de lleals exigir que el Rei li pagui son tribut com un vassall.

bertran

Serà sempre mesquinesa en un Rei d'ànima gran per uns diners miserables el seu jurament mancar.

gilabert

Si uns pocs diners són la causa d'avalot tan colossal veieu vos si és mesquinesa i si el motiu és provat.

bertran

Sí que ho és, per vida vostra; santes son les llibertats; qui avui manca a les petites demà mancarà a les grans.

gilabert

Jo l'estimo a vostre poble i em don greu el que ha passat.

bertran

També estimo jo al Rei nostre i me'n condolc en alt grau.

gilabert

Donguem treva a la conversa, que en ma fe us jur que no val que les paraules llisquentes enterbolin l'amistat.

bertran

Si al meu poble coneguessiu

gilabert

no el judicarieu mal, Gilabert; la terra nostra és la terra dels lleials. Per sos Reis ha donat sempre generós sa noble sang, conquistant-se amb ses proeses tots sos furs i llibertats. Si per ells té gelosia i les aima amb dalé tal és que sap, gota per gota, el que costen de guanyar.

bertran

Més a un Rei que així arriba malaltís als seus portals, li ofereix a sa arribada la copa de fel amarg exigint-li la misèria del tribut del vectigal

bertran

Eximir-s'en no podia, (amb energia) és un fur que ell va jurar; encara la tinta és molla i no es deu deixar esborrar, que en esborrar-se podria, extendre's amb forsa tal que entelès de cop i volta nostres furs i llibertats.

(Conrad apareix pel fons).

gilabert

Per oblid el Rei tal volta no va pagâ el vectigal.

bertran

Si és així, els oblits s'esmenen, però no es condemnen mai.

ESCENA II

Dits i Conrad

(Baixant al prosceni).

conrad

També arriba aquí la flama? també aquí el foc s'extén?

bertran

Arribeu a molt bona hora, dispeser del senyor Rei. Aquí ambdós feiem conversa del avalot que avui creix, i ara un dubte s'hi entrevessa i aclarir-lo vos podreu.

conrad

Si en fer-ho torbo renyines disposat estic tot temps; si haig de fer creixe un agravi ni un sol mot us respondré.

gilabert

Bon Conrad, saber ens plauria si, en el cas que ara esmentem, a pagar-vos us negareu, creient-vos de bona fe que els tributs que el poble imposa no comprenen mai al Rei, o si, al contrari, us negareu per tenir manat exprés.

conrad

No és secret, puix ja va dir-ho nostre Rei als Concellers quan en fer-li reverència van queixar-se d'aital fet. En partir per Barcelona nostre Rei així em digué: —Dels tributs que el poble imposa no en pagueu ni un sol diner; que al nivell de tots els altres no hi deu mai baixar un Rei.—

Arribat a Barcelona al seu Born vaig anar prest, disposant-me de seguida a comprar el menester. Carn i peix vaig proveir-me, i al satisfer el seu preu, el vectigal em reclama el venedor ademés. —Les viandes que us he comprades, li vaig dir, son per el Rei, i el tribut no vull pagar-lo perquè fer-ho així jo dec. —Així vos com tots els altres el vectigal pagareu, que ni el Rei pot eximir-se de pagar el que és de llei.— Al entorn nostre, ben prompte va aplegar-se gent i gent; jo em resistia, ell cridava l'avalot creixia més, i entre els crits dels del poble que amenassaven furients, jo ja em veia entre la turba, sense treva, mort i estés. Arriba tot de seguida l'agutzil del senyor Rei; l'avalot que comensava va calmar-se de moment. Feu marxar-me amb la vianda i vaig correr aquí prest; l'agutzil rebutjà el pago en el nom del senyor Rei, i el poble, amb fúria airada, revoltant-se en contra d'ell, en perill posà sa vida; més arribà un Conceller

que lluirant-lo d'aitals fúries el tumult en disolgué, prometent que la justícia la faria ja el Concell.

bertran

Fou oblid o traidoria? (amb ironia) responeu-me, Gilabert.

gilabert

No fou oblid, cosa és certa; però fou manat del Rei, i aquest devia acatar-se com els altres manaments.

bertran

Mai veureu la veritat clara si a ulls clucs la judiqueu.

gilabert

Si a mon Rei haig de fer ofensa no obriré jo els ulls per cert.

ESCENA III

Dits, Guerau i bernard

(Entren pel fons).

guerau

El senyor Rei?

gilabert

El senyo En sa cambra es troba ara conversant amb en Guillem de Moncada.

bernard

Digueu-li que aquí estem ja en cumpliment de les ordres que fa poc ens ha enviat.

(Gilabert se'n va per la primera porta esquerra).

conrad

La noblesa catalana va reunint-se, ¿què serà? (anant-se'n)

bertran

Tal vegada el Rei els crida a Consell en el Palau. (anant-se'n)

(Se'n van pel fons).

ESCENA IV

Guerau i Bernard

guerau

El que vos deia, en Cabrera; és que el Rei ha sabut ja el que el Concell disposa, i per això ens haurà cridat.

bernard

Temo, a fe, les conseqüències, jo vos ho juro, en Guerau; segons noves que es propalen Fivaller serà l'enviat; d'acer fós és la seva ànima, la del Rei té un tremp semblant; si en creuar treuen espurnes prou l'incendi esclatarà.

ESCENA V

Dits, El Rei, Guillem, Gilabert i Nobles per la primera porta esquerra. A poc El Portaler

gilabert

El senyor Rei. (anunciant)

rei	El senyo Gilabert, feu-me el Portaler entrar.

Gilabert se'n va. El Rei s'asseu en un silló i Guerau i Bernard van a besar-li la mà).

guerau

Senyor?

rei	Senyor? En Guerau, Cabrera, sigueu tots ben arribats.

bernard

Com vos trobeu?

rei	Com vo Aquesta febre que creix i em va devorant, va agreujant la malaltia que a la fossa em portarà.

Maleida sia l'hora en que a Barcelona he entrat per a rebrer nous agravis que fan creixe més mon mal.

portaler

Senyor?

(Apareixent pel fons).

rei	Senyor Escolteu mes ordres. Quan arribi a mon palau el missatger que m'envia el Concell de la ciutat, no li permeteu l'entrada si no us diu son nom abans.

(El Portaler se'n va pel fons).

guerau

Sap ja el Rei? (apart a Guillem)

guillem

Sap ja e Fa poca estona (apart a Guerau) li he dit jo el que s'ha acordat.

ESCENA VI

Dits, menys El Portaler

rei	M'abrusa l'ira.

guillem

(calmant-lo) Senyor...

rei	Fel mon ànima degota; sols mancava aquesta gota en mon càlzer de dolor. ¿Per què el poble català tant contra mi s'enfellona? ¿per què es remou Barcelona i així em vol humillar?

guillem

Es gelosa de sa llei.

rei	Doncs jo us jur que en aquest dia curaré sa gelosia; no hi ha aquí més rei que el Rei. ¿Quina és eixa llei que dóna

un privilegi insensat a un venedor del mercat per trepitjar ma corona? No és pas l'amor a sa llei el que avui mou a eixa terra; és sols l'amor a la guerra i l'odi que té a son Rei.

guillem

Mal judiqueu son intent, vos estimen...

rei

(Amb ira) M'ho provaren des del jorn que em rebutjaren de Casp en el parlament. Catalunya em consentí perquè el Dret m'imposava; si en l'interregne lluitava no lluità jamai per mi. Jurí tres voltes sa llei perquè així m'ho reclamaren; i sols després em juraren sa fe com a Comte Rei. Per tal afront vaig passar per veure si els aplacava, i ara veig que així els donava noves ales per volar. Mes per Déu vos juro jo que sostindré ma corona i provaré a Barcelona qui deu ésser un Rei d'Aragó.

guillem

Senyor, no vos encegueu; el poble, que ses lleis ama, de vos solzament reclama que el que heu jurat mantingueu; i si avui, apassionat, feu mancansa al jurament, justifiqueu l'alsament d'aquest poble sempre honrat.

rei	També a vos se us encomana la malaltia regnant? (amb ironia)

guillem

Així us respondrà constant la noblesa catalana. I jo, que tinc la franquesa per norma i escut i llei, dic la veritat a mon Rei, que així li deu ma noblesa. Si algú, rastrer o envejós, a nostra terra fa guerra, és que diu mal de sa terra per adular-vos a Vos. I el que així manca a tot fur deu causar-vos amargura. que qui a sa pàtria perjura a son Rei pot ser perjur

rei

A fe no em creia, en Guillem, que amb vostre poble tot d'una fessiu vos causa comuna contra Nos amb tal extrem. Ja se, doncs, si l'hora arriba, que amb vos no hi podré comptar, més per això no haig de deixar de combatre amb ansia viva. Jo sóc Rei i Rei vull ser i ho sabré ser a tota costa; ja està escrita la resposta en els murs de Balaguer!

(Es sent remor a dins. Guerau va al finestral).

guillem

Déu no vulgui que així sigui

rei	Què és, Guerau, eixa remor?

guerau

Es el missatger, Senyor, que ara el Concell vos envia. Gran gentada amb ell s'acosta.

rei	Déu em continga.

guerau

(Apart) M'aterra.

guillem

Senyor, la pau d'eixa terra espera vostra resposta,

(El Rei s'aixeca del silló i es dirigeix al tron, assentant-s'hi rodejat dels nobles).

portaler

(De dins) Qui sou?

fivaller

(De dins) Un Conceller de Barcelona, que el Concell en missatge al Rei envia.

portaler

Vostre nom?

fivaller

Vostre n L'he dit ja; al Rei digueu-li que un Conceller de Barcelona espera.

portaler

Es vostre nom, senyor, el que us demano, i no podré l'entrada franquejar-vos si vostre nom no em dieu.

fivaller

si vostre Feu el que us plagui; en vos està el franquejar-me l'entrada. Jo sóc un Conceller de Barcelona; res més vos tinc que dir, i encar que un siga, representats per Nos, tots aquí venen.

portaler

Senyor (sortint)

rei	(Apart) (Es ell). La entrada franquegeu-li. Es Fivaller el missatger que arriba; ¡ja he conegut el tremp de la seva ànima! ¡ja la conec sa voluntat de ferro..!

ESCENA VII

Dits, Fivaller i Un Masser

(Tots dos vestits de negre. El masser amb una gassa en la massa).

fivaller

Senyor!

(S'agenolla als seus peus i li besa la mà).

rei

(Amb ironia) Es somni potser o és realitat el que miro? estic despert o deliro? responeu-me, Fivaller. Per què a mos peus us postreu si a mi postrar-me voleu? per què acatament em feu si acatament demaneu? Per què humillar-vos al Rei quan veniu aquí a humillar-me, quan veniu per subjectar-me com subdit a vostra llei? Alceu-vos; no és just que vos, quan a intimar-me veniu, doblegueu un front altiu que heu de mostrar orgullós. Alceu-vos; que agravis greus sufriu ara amb tal martiri, i no és just que a mos peus miri als que em volen a sos peus.

fivaller

Mal, senyor, haveu comprès (alsant-se) l'hidalguia d'eixa terra; no li mourieu tal guerra si la coneguessiu més.

rei	La conec; d'ella esperâ puc tan sols un nou ultratge... digueu ja vostre missatge, ma llicència teniu ja.

(Amb molta dignitat i respecte).

fivaller

Barcelona és qui m'envia; en nom d'ella sóc vingut; vinc a reclamâ el tribut que li negueu en eix dia. Vinc a fer-vos recordança que entre Vos i la ciutat

fivaller

hi media un pacte sagrat que relliga nostra aliansa. Ella us jurà per son Rei quan així vau demanar-li; Vos, senyor, vareu jurar-li respectar sa santa llei. El poble amb Vos no ha mancat, que això fora agravi greu; més també sab a quin preu vos jurà fidelitat. Per això avui vos ve a dir per ma veu, noble i honrada: respecteu la fe jurada; el jurat s'ha de complir.

rei	I així un poble demana revoltant-se contra el Rei?

(Molta enteresa, sens deixar d'ésser respectuós).

fivaller

Així es defensa la llei en la terra catalana. Quan supliquem, fins l'esglai nostres cossos vincla i postra; quan reclamem el que és nostre no ens sabem doblegar mai.

rei

Solament un seny torbat per l'orgull i la malícia, pot creure que és de justícia pagar el que jo he negat. Jamai una terra noble mantindrà per justa llei la que obliga i fa a n'el Rei tributari de son poble; deixant així denigrat del monarca l'alt honor, i rebaixant l'explendor de la règia magestat.

fivaller

Senyor: el que a Déu es jura és sagrat en tot moment, i la fe d'un jurament deu guardar-se sempre pura. El vectigal és un fur que Vos amb tots vau jurar; avui, no volguent pagar, sou al jurament perjur. Nostres Reis avant-passats acataren nostres lleis, i no cregueren que els Reis d'això en fossin afrentats. Sols Vos ho estimeu així; fent-ho, als passats ofeneu, i al Concell injurieu amb el dictat de ruí.

rei	El poble a son Rei deu dar l'immunitat del tribut; si no ho fa, com és degut, el Rei l'hi deu ensenyar.

fivaller

El poble que aima sa llei i estima la fe jurada, no vol veure-la petjada ni pel subdit ni pel Rei. I el Rei amb sa potestat, fet, com és, de Déu a imatge, no pot fer a Déu l'ultratge de faltar al que és jurat. Compliu Vos el jurament mostrant una ànima noble; així ho desitja el poble que us ve a fer requeriment. El poble, que per ma veu, i amb el respecte degut, perquè pagueu el tribut vos intima sens menyspreu.

I penseu que aquest poble honrat no sufreix ni s'intimida, i abans perderem la vida que un polsim de llibertat.

rei	Ni la mort us espanta?

fivaller

No; perquè sabem, senyor, que el qui per la pàtria mor reneix a vida més santa. Que no hi ha pas mort més noble ni ha ditxa més immensa que morir en la defensa de les llibertats del poble. Màrtir és qui amb ferm anhel per sa pàtria mort en guerra; quan son cos colga en la terra l'ànima floreix al cel.

rei

M'ofèn vostra terquetat i m'ofèn vostra altivesa, encastellant-se amb fermesa en recordar-me el jurat. Vostra arrogància infernal i vostra ànima mesquina vol fer servir de joguina a la corona reial; més jo us juro per ma fe que no tinc de davallar a ser el vostre juglar; Rei vull ser i Rei seré. Si vostres furs he jurat, jo mon jurament puc tòrcer; m'ho van fer jurar per força i res val perquè és forçat. No espereu, doncs, que jo pagui el tribut, com creieu; tal feblesa no veureu en mi, el Rei d'Aragó.

I si un altre missatger el Concell m'envia a posta jo li enviaré per resposta la testa del conceller.

(Amb tò reposat i sencer).

fivaller

Senyor: dec fer-vos present que estic per tot preparat; he confessat, combregat i tinc fet mon testament. Vestejo gramalla endolada mostrant la nostra dissort; ja duc per anar a la mort vestidura preparada. Si una víctima voleu, (s'agenolla) senyor, aquí la teniu; doblegueu mon front altiu, feu de mí el que volgueu. Més no abrigueu l'esperança de dar pau a la Corona, que si morim, Barcelona sabrà donar-nos venjança. (s'alça) Sense treva lluitarà en defensa de sa terra, i no acabareu la guerra mentres visqui un català.

rei	En so de guerra veniu!

fivaller

Mal, senyor, em judicau; soc un missatger de pau a qui Vos, mal aculliu. Es la pau el que avui crida Barcelona aquí ajuntada; no vol rompre la llasada que amb son Rei la manté unida. Per això avui un greu dolor la té irada i l'enquimera;

vostra estrevada quimera l'ha ferida al mig del cor. No volgueu, doncs, fer-li mal ni li mogueu dura guerra; serveu les lleis de la terra i pagueu el vectigal.

rei	I en satisfer el pactat, eixes turbes endiablades...

fivaller

Besaran vostres petjades com li cal a un poble honrat.

rei	I si jo no ho faig així i a son voler no em doblego... si a pagar el tribut em nego què és el que podrà succeî?

(Després d'una lleugera pausa).

fivaller

No heu vist la nuvolada en una tarda d'estiu, com es junta amb afany viu de llamps i pedra apretada? Quan en sa volada llesta l'oreneta, sentint guerra, va volant arran de terra sentint fetor de tempesta? Si llavors un llamp esclata i el trò ses ires referma, la tempestat es desferma com una infernal cascata. Arrasa els horts i els vinyats, el llamp els arbres corseca i la pedregada seca va esmicolant els sembrats. Més, si el vent de marinada empeny els núvols enllà, la tempesta amb ells se'n va, brilla el sol altra vegada;

i en veure sos resplandors, torna la terra a la vida, i a Déu encensa agraïda amb el perfum de ses flors. No sentiu el clam irat que aquí baix exhala el poble? Es el núvol que s'acopla, és l'udol de tempestat. Si per acallar son clam els llenceu ma testa honrada, esquinsarà la boirada com una verga de llamp; la tempesta esclatarà inundant tota la terra, i als crits de venjança i guerra dolls de sang veureu vessâ. Més si Vos, amb cor lleal respecteu la llei jurada; si avui amb ànima honrada pagueu Vos el vectigal, vostra resposta serà la llum del sol benaurada i la dolça marinada que les boires desfarà. No us feu sord a ma veu noble que vos ho prega amb amor. Respecteu, Rei i Senyor, els furs i les lleis del poble. No volgueu més resistí, i sia vostra contesta, no el llamp de la tempesta, sinó l'arc de Sant Martí.

rei	L'amenaça no em commou ni a ma dignitat fa ultratge; ja ha finit vostre missatge, Fivaller, ja haveu dit prou.

Si resposta ara voleu la daré dins poca estona; ben prest sabrà Barcelona el que resolc. Espereu. Allí dins podeu entrar.

(Indicant-li la porta de la dreta).

i esperar tranquilament i no dubteu que al moment la resposta se us darà.

(Fivaller es dirigeix a la por ta indicada, precedit del Masser i al arribar-hi es detura).

guerau

En Guillem... (apart a guillem)

guillem

(Apart a guerau) Tinc esperança.

guerau

Creieu que al fi cedirà?

guillem

La tempesta ha cedit ja i va apuntant la bonansa.

rei	Per què en arribar a la porta us detureu tremolós? per què mireu recelós si la vida no us importa?

fivaller

Ni la por m'ha deturat ni la mort m'aturaria. Mirava,.. si a dins hi havia algun dogal disposat; i en contemplar la dissort de ma pàtria malhaurada, pensava amb ànima honrada que, si pogués amb ma mort deixar salvada la llei i els furs de nostra terra, i evitar la dura guerra entre ma pàtria i mon Rei; beneint el meu destí com a noble i bon patrici,

volaria al sacrifici sense esperar al buixí.

(Entra precedit del Masser).

ESCENA VIII

Dits, menys Fivaller

rei	Em commou tanta grandesa.

guillem

Senyor, l'anima sa llei.

rei	I que li aconcella al Rei la catalana noblesa? Creieu que dec accedir a tan inícua porfia? Deu el Rei en aquest dia a l'imposat sucumbir? Creieu que el Rei d'Aragó deu cedir a Barcelona i entelar-ne sa corona amb tal vil humillació?

guillem

Senyor, quan judicareu amb l'ànima ben serena la qüestió que ara us apena d'altre modo pensareu. No és humillació ni afrenta accedir a això imposat; és sols cumplir el jurat i això les virtuts augmenta. L'accedir amb fe constant a el que reclama el poble, és propi d'un cor bo i noble, digne d'una ànima gran.

guerau

El que ha dit el de Moncada és també el que us dic jo; cediu a la petició d'eixa terra idolatrada. Si de sos furs i ses lleis

en tot temps ha estat gelosa, també ha lluitat generosa en defensa de sos Reis.

rei	I en cedir a això imposat, el poble que altiu es mostra creient que son Rei es postra s'alsarà més insensat. I ja sens temor ni fre voldrà imposar sens raó, i per fer-ho, en cedir jo, més ales li donaré.

guillem

Mai, Senyor; les santes lleis que nostre poble defensa, són la justa recompensa que li han donat sos Comtes-Reis. Servant-les, tindreu fermança de sa probada llealtat, i mantenint el jurat refermareu vostra aliança.

rei	Aquest vostre parer és? El deu amb ànima honrada i sens mira interessada?

guillem

No, Senyor: hi ha un interès. L'interès que a tots ens guia de vetllar per la Corona, perquè entre ella i Barcelona regni la pau aquest dia.

rei	Oh! si a mon cos no fes guerra la malaltia que em postra, prou donaria jo mostra de qui sóc a aquesta terra. Sens fer cas d'inícua llei, probaria a la vegada que no hi ha llei més sagrada que la voluntat del Rei. Jo li sabria probar

la força de mon voler... En Guillem, a Fivaller (cedint a pesar seu) digueu-li que pot entrar. (se'n va guillem) En pensar el que és odiosa eixa cessió malestruga, sento el cor que s'afeixuga amb el pes d'immensa llosa; i que la sang en onades em rebot contra el cervell, i és cada pols un martell que abat amb ses martellades.

ESCENA ÚLTIMA

Dits i Fivaller

(Fivaller surt precedit del Masser).

fivaller

Es la mort el que m'espera?

rei	No temis, que visquis vull, perquè puguis amb orgull dir al poble que t'espera que... jo... acato vostra llei; més serveu en la memòria que si és vostra la victòria el vensut no és mai el Rei. Jo pagaré el tribut.

fivaller

Oh, gràcies, gràcies Senyor, vos sou així el vencedor i el poble és el vensut. Voleu la resposta lleal? la tindreu dins poca estona.

(Va al finestral i treient la glassa de la massa la llença pel finestral).

Poble honrat de Barcelona, el Rei paga el vectigal.

(Grans clams de goig que continuen fins al final. El director deu cuidar molt de que no torbin l'afecte).

de dins

Visca el Rei! Visca el Visca!!

fivaller

(Avansant) Senyor, vostra ha sigut la victòria; avui el sol de la glòria per Vos brilla amb explendor. Avui en cumplir la llei a la noble Barcelona cenyiu de fet la Corona i Vos mateix us feu Rei. No són Reis els que amb treballs sols per la força prosperen; els Reis forts són els que imperen en el cor de sos vassalls. (Quadro)

Fi

---

La Puntaire

A la voreta del mar
l'Agnès se'n va a treballar
quan l'auba apunta,
i sos ulls en plor desfet
van mullant el coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
que sembrà en son tendre cor
dolça esperança:
i son plor amarg i ardent
no és pas de penediment:
és d'anyorança.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d'Arenys de Mar
i sa promesa:
la pobresa l'ha espaordit
i a l'Amèrica a partit
cercant riquesa.

—Quan aquí retornaré
amb ton amor cumpliré,—
deia, i marxava.
—Aquí t'espera mon cor,—
ella amb puríssim amor
deia i plorava.

Esperant amb fe constant,
amb anhel va treballant,
que res li sobra:
i per minvar sos fatics
va fent-ne puntes pels rics
perquè ella és pobre.

A Arenys de Mar ha arribat
aquest matí un potentat:
ve de La Havana:
era fill d'un mariner
i ve casat amb muller,
americana.

Quan sa arribada ha sabut
l'Agnès en terra ha caigut
d'un desmai presa:
cinc anys l'ha plorat absent
i avui plora el mancament
de sa promesa.

Retorna en sí del desmai
i plena de dol i esglai
plora i gemega.
—Filla meva, viu per mi,—
sa mareta li va dir,
sa mare és cega.

La filla ofega en son cor
del desengany i l'amor
les penes juntes,
i plorant amb dol sens fi
pren els boixets i el coixí
i va fent puntes.

I plorant i sospirant,
amb anhel va treballant,
que res li sobra:
i per minvar sos fatics
va fent-ne puntes pels rics
perquè ella és pobre.

La muller del potentat
a casa l'Agnès ha entrat
fa poca estona.
—Per el fill que haig de tenir
el niuet has de guarnir,
bona minyona.

De ta rara habilitat
moltes proves m'han donat
ja tes companyes:
fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

Amb mon or podràs minvar
la pobresa que en ta llar
la set revela.—
L'Agnès en oir això
sent una mortal fredor
que el cor li gela.

I es mira la post del pà
i n'hi un sol moç ni veu ja
i dubta encara:
veu uns ulls en la foscor
buits de llum i plens de plor:
els de sa mare.

—Mare meva,—diu amb fe,—
sols per vos treballaré,
que el cor em sobra.
Tinc d'ofegar mos fatics,
tinc de fer puntes pels rics
perquè sóc pobre.

Treballant sense repòs
va fent puntes i entredós,
sempre treballa.
Quan algú li diu:—Què fas?—
diu amb veu freda com glaç:
—Faig ma mortalla!—

La grogor va prenent peu
en ses galtetes de neu
que enveja el marbre:
és tarongina d'amor
i quan grogueixi la flor
caurà de l'arbre.

Dia i nit ha treballat
i ja la feina ha acabat
per la senyora.
Treballant de dia i nit
ha deixat el niu guarnit
la cosidora.

A bateig van repicant:
els veïns a veure'l van
tots a la porta:
el toc de morts els sorpren
i pel veïnat van dient:
—L'Agnès és morta.—

Pobre màrtir de l'amor,
ja del Cel Nostre Senyor
la porta li obre,
ja no tindrà més fatics
ni farà puntes pels rics,
que ja no és pobre..!

Manel Ribot i Serra