Els pobres. Els sants/A les victimes del Basar de la Caritat

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Regina A les victimes del Basar de la Caritat
Els pobres. Els sants
Les dues flors →


A LES VICTIMES
DEL BASAR DE LA CARITAT


elegia dedicada a mos caritatius amics de frança



In igne probatur aurum.
 Ecc., II, 5


La Caritat de tota virtut es la regina,
puix estimar al proxim es estimar a Déu;
sa flama es de les flames del món la més divina,
més es son trono l'ara sagnosa de la Creu.

Com ella està arborada del Golgota en la serra
i els homes no hi arriben a coronar son front;
les flors de sa corona no s cullen en la terra:
los jardins ont floreixen de l'estrellada són.

Com filla de l'Altissim es bona pagadora,
més paga ab infortunis i penes i torments,
cremant en holocauste l'amant que més l'adora
ab el mateix incendi que abrasa sos presents.

Així féu ab vosaltres! Per dur socors ais pobres,
de Caritat sedentes, obríreu un Basar,
obríreu un angelic mercat de bones obres,
que als indigents faria de goig llagrimejar.


Ab or i argent compràreu llur pa de cada dia,
ab vostres fines robes donareu-los abric;
els collars oferíreu, brillants i pedreria
per ells i la vostra ànima, que es un tresor més ric.

De vostre cor quan queia més pura vostra oferta,
quan mes lluentejava l'almoina de joiells,
per fer més meritoria vostra oblació i complerta,
damunt la mateixa ara vos sacrifica ab ells.

L'humil treballadora cau junta ab la princesa,
i entre orfanets la filla de Sant Vicents de Pol;
allí filles i mares plegades la mort besa
perquè facin plegades vers Déu un mateix vol.

Quanta gentil poncella morí en el sacrifici,
foguera de la santa Poncella d'Orleans !
Tal volta ella us mostrava lo cel desde l suplici
per entre l torb horrible de flames devorants!

Tal volta com un angel vetllà vostra agonia,
lo foc a l'abrigar-vos ab son sudari immens!
La vostra voladuria tal volta presidia,
com boira a l'elevar-vos del mes flairós incens !

Del gran braser, com fenix, n'ha de brotar un temple
que al front com una estrella durà la Caritat:
en sa divina cátedra predicarà l'exemple
d'amor que ls rics al pobre i el pobre als rics han dat.

Desde l cloquer altivol la veu de les campanes
ne parlarà a les altres campanes de París,
i escamparà nous himnes de pau per monts i planes,
que acostaran la Franca i el món al Paradís.


Davant l'altar, de Nostre Senyor a la presencia,
se donaran les classes l'abraç de germanor,
i en l'ara-tomba ont desa lo Maig tanta innocencia,
en primavera eterna reflorirà l'amor!

L'amor que al bé del proxim vos duia, oh nobles dames,
ell fou el victimari terrible e imprevist.
De Caritat ardentes, moríreu en les flames,
més fou l'incendiari l'amor de Jesucrist.

Ell l'encengué, ha vint segles, de Caritat la pira
del foc ab una onada de que son pit es forn;
qui sia d'eix incendi sagrat una guspira,
de sa corona eterna será joiell un jorn!

Oh victimes, oh martirs d'aqueix immens Calvari,
Aquell vos l'ha endolcida la vostra mort crudel,
Aquell vos té en els bracos que al món baixà a cercar-li
la palma del martiri que no trobava al cel!

 13 Maig 1897