Els pobres. Els sants/Les orfanes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LES ORFANES


Totes duguetes sen van al fossar,
 les pobres germanes:
hi van a veure son pare que hi dorm,
 son pare i sa mare.

Sen van a dir-los que en terra hi estan
 com dues ovelles
totes voltades de llops famolencs,
 lleons i panteres.

Sen va a dir-los si ls volen fer lloc
 dins la sepultura,
i allí s'estan desde punta de sol,
 i truca que truca.

Sos pares, ai! desde l'alba a la nit
 no tornen resposta:
— Ai! No ns hi volen, — exclamen plorant,-
 al llit de la tomba! —

Les dues oríes s'entornen plorant
 a llagrima viva.

L'una moria al tombar de la nit,
 l'altra al rompre l dia.

Totes duguetes volaren al cel
 les pobres germanes:
allí trobaren, no pas al fossar,
 son pare i sa mare.

Los qui anyorau algun ser benvolgut
 no aneu a la fossa:
trucan al cel, ont reviuen els morts
 que l fossar devora.