Els pobres. Els sants/Les orfanes
Totes duguetes sen van al fossar,
les pobres germanes:
hi van a veure son pare que hi dorm,
son pare i sa mare.
Sen van a dir-los que en terra hi estan
com dues ovelles
totes voltades de llops famolencs,
lleons i panteres.
Sen va a dir-los si ls volen fer lloc
dins la sepultura,
i allí s'estan desde punta de sol,
i truca que truca.
Sos pares, ai! desde l'alba a la nit
no tornen resposta:
— Ai! No ns hi volen, — exclamen plorant,-
al llit de la tomba! —
Les dues oríes s'entornen plorant
a llagrima viva.
L'una moria al tombar de la nit,
l'altra al rompre l dia.
Totes duguetes volaren al cel
les pobres germanes:
allí trobaren, no pas al fossar,
son pare i sa mare.
Los qui anyorau algun ser benvolgut
no aneu a la fossa:
trucan al cel, ont reviuen els morts
que l fossar devora.