Endevinallas populars catalanas

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Endevinallas populars catalanas
Francesc Pelagi Briz i Fernández
 Baixa

ENDEVINALLAS


POPULARS CATALANAS



ENDEVINALLAS

POPULARS CATALANAS

ACOMPANYADAS DE

VARIANTS Y CONFRONTAMENTS AB ENDEVINALLAS

FRANCESAS , LITUANAS, VASCAS, GALLEGAS, ITALIANAS, RIBAGORZANAS, PROVENSALAS, ALAMANYAS, ANGLESAS, ALSACIANAS, PORTUGUESAS, BEARNESAS , CASTELLANAS Y SENEGAMBESAS,

SEGUIDAS DE

UN APLECH DE ENDEVINALLAS MODERNAS,

Y COLECCIONADAS
PER

FRANCESCH PELAY Y BRIZ.


BARCELONA.
Llibrería d'Edualt Puig Plassa NOva, 53 Capellans, ?

Llibrería d'Alvar Verdaguer Rambla del mitj, 5

1882.


ES PROPIETAT


Barcelona.—Estampa de Jaume Jepús, passatge Fortuny—1882




¿

Q

u' es lo que'ns ha mogut á donar á llum eix aplech d'endevinallas, despres de haverne publicat ja una mostra bastant nombrosa en un del volums de la nostra colecciò de cants populars catalans? Lo mou no ha sigut la curiositat, tampoch la ostentaciò de erudiciò, menys lo intent de fer un volum mes ab la nostra firma. L' amor al pais en que havem nat, l'anyorament de nostre gloriòs avior, l'afany de presentar ana nova fe de vida del nostre poble en lo mon literari, fe de vida modesta; pero bastant á demostrar que res li manca y que en tot te molt, es lo que nos ha empés novament pel camí de la investigaciò literaria-popular. Nostre aplech no es lo mes complert; empero es dels mes richs de quants ne tenim coneixement, si al fer comperansa ab altres de altras nacions, descomptem de aquests les endevinallas reconegudament literarias.

 No pensem farlo precebir de cap prólech crítich ni histórich, perque despres de lo que n'han dit escriptors de la talla dels París, Friedreich y altres, poch ó gens nos quedaria per dir á nosaltres que fos verament nou.
 Farem, si, reparar que en las nostras endevinallas s' hi reflexan casi ba totas las formas y maneras de far y de dir de las de las altras terras, sent de notar que fins las variants de moltas de las forasteras se troban també en las nostras. Aquest es un fet, que dona lloch á creure ab cert fonament en la teoría de la transmissiò de procedencia de una mateixa font.
 Lo major nombre de confrontaments que tenen nostras endevinallas ab las del Nort, sobre las dels regnes de Castella y Portugal, ab tot y que lo vehinatge y la pressiò oficial podrian haver contribuhit molt á fer que fos mes sensible sa influencia, proban fins á cert punt que la corrent de transmissiò nos ha vingut de Llevant y que aqueixa corrent ha sigut mes ben aprofitada per nosaltres que pe'ls altres termes de la peninsula ibérica. D'altre manera no s'esplicaria aquest fenómeno. Tant certa es aquesta escassés de confrontaments dels nostres enigmes ab los dels castellans, que ab tot y ser la colecció d'ells [1] publicada per Demófilo, una de las mes nombrosas, poch son relativament los que hi havem trobet que tingan relaciò ab los catalans.
 Es de notar tambè que casi tots ells comensan ab una fórmula ó pregunta, que si uns cops es lo «¿Qu'es aixó?», altras vegadas es «Endevina endevinalla» «Devina devineta» «Cosa coseta» «Devina devinarás» etc., no sent per lo tant lo «¿Qu'es aixó?» fórmula peculiar de las endevinallas catalanas, com ha dit algú, sino que al revés totas las fórmulas que s'usan en las altras nacions tambè las hi son comunas; ab la particularitat da que cade una d'ellas te generalment una comarca hont se usa ab preferencia. Aixis, per exemple: lo Devina devineta[2] es coneguda en lo Ampurdá; la Cosa coseta[3] en lo pla d'en Bas y tots los encontorns d'Olot; lo Endevina endevinalla[4] en la provincia de Barcelona; lo ¿Qu' es aixó?[5] en lo camp de Tarragona, y casi podríam dir que l' Devina devinarás es propi de Mallorca, á jutjar per l' us que d' eixa forma fan los pus triats escriptors mallorquins en sos travalls literaris.
 En quant á la manera de classificarlas despres de intentarho havem finit per deixarlas barrejadas; donchs nos ha semblat travall casi impossible de realisar, dada la naturalesa de la major part de las mateixas. Moltas d' ellas tenen mes d' un carácter ó tendencia, devent per lo mateix figurar en duas seccions. ¿Era lógich donar la preferta á una de las tendencias? ¿Era enrahoant repetirlas? Quan un se troba ab una varietat tal de expressiò en totas ellas; quan solzament lo llas de uniò de unas ab altras se reduheix al obgecte primari del genre, ço es, endevinar, es casi impossible classificar-las be. Tal veyem que haurán comprés tots los collectors, quan las han deixadas com nosaltres las doném á llum. Los medis per inventar un enigma, varian tant! Des de'l joch de paraulas del

Te la dich y no m'entens

al

So germana de la teva tia y no 't so tia;

del

¿En qué se sembla un ou á una castanya?

al

 Una caixeta
tan ben requinquilladeta
que cap requinquillador
la requinquillará,
tan ben requinquilladeta
com ella está.


del

 Dotze frares d'un convent
dotze nespras per tots tenen,
cada qual se 'n menja una
y encar quedan onze nespras.


al
 Dos peus menjava un peu sobre tres peus. Ve quatre peus y ti pren lo peu. S'aixeca dos peus, agafa'ls tres peus, tostira á quatre peus y li trenca un peu. [6]

hi ha una varietat [7] de procediments que atura al classificador mes entusiasta. Aixís nos ha passat á nosaltres.

 Ara nos cal esmentar que en lo present aplech hi mancan casi totas las obscenas, que no havem cregut necessarias encara que 's vulla donar al llibre carácter de obra d' estudi. Algunas n' hi havem deixadas, ab tot, per rahons especials; mes nos havem permés cambiarhi alguna peraula de las que ferían la orella ab son doble sentit ó sentit recte. A fi de qui vulla fer de las presents obgecte de estudi popular literari sápiga á que atíndres, fem constar aquí que las que son modificadas per nosaltres ab lleugeras correccions portan per senyal una estrella á la esquerra de las xifras romanas ab qu' están nombradas.
 No havem cregut tampoch del cas barrejar ab las populars las que son reconegudament literarias, com havem vist en alguna col·lecciò. Aixís hauriam fet un llibre voluminòs, pero de poch profit, pèls aficionats á travalls literari-populars, emperó com entre las literarias n' hi ha moltas que son fillas directas de las populars, ó fetas ab prou enginy per ser presas per tals, y algunas fins dignas de que 'l poble las popularise, no faltantnhi que 'l poble las ha popularisadas ja, publiquém en un dels apéndices, al capdavall da la obra, un reduhit aplech de las que han arribat á nostras mans, no perqué servesca d'estímul als que s'hi dedican, sinó com á mostra de la literatura semi-popular moderna en aquest enginyòs y dificil genre.
 A continuaciò de las presents ratllas donem una llista de las obras que 'ns han servit per fer los confrontaments, confrontaments que haurian tal volia sigut mes si no fossen acabadas las edicions de alguns dels aplechs qual publicaciò ha arribat á coneixement nostre.
 Acabarém afegint lo que diguerem en las quatre ratllas que precehiren á la primera col·leccioneta d' endevinallas que donarem á llum l' any 1877 y anavan inclosas en lo volum V de Las Cansons de la terra, y es lo següent: «No perque sian realment cansons, sino perque son una branca de la poesia popular, donem aquí una mostra d' Endevinallas per estudiar baix un nou aspecte lo carácter del nostre poble. La part sentimental domina en las cansons y algunas vegadas fins conduheix al geni popular al idealisme ridícol per sa exegaració: la part enginyosa, y alguns cops la picardia mal intencionada, extravia al poble en las endevinallas. Allí s' hi veu al cor que sent, aqui lo giny picaresch hi campeja sovint, acompanyat de la gracia en lo dir y accert en la combinaciò de paraulas. Pero en las endevinallas es ahont se hi retrata mes lo carácter de cada terra.»

F.P.B.






Juny 1882.


BIBLIOGRAFÍA.



Bernoni, (G.) —Tradizioni popolari veneziane. —Venezia, 1875, en 12, 32 planas. (Forman part d' aquesta coleccioneta 13 endevinallas.)

Bernoni, (G.) —Indovinelli popolari veneziani. —Venezia, 1874, en 12, 16 planas.

Casetti e Imbriani. —Canti delle provincie meridionali. —Torino, 1872. (Enclou aquesta obra en la plana 82 del primer volum 3 endevinallas, y 10 mes en las planas 73 y 74 del volum segon.)

Demófilo. —Coleccion d' enigmas y adivinanzas en forma de diccionario. —Sevilla, 1880. (Enclou aquesta col-leció, á mes de las castellanas, algunas endevinallas gallegas, ribagorzanas, catalanas, valencianas, vascas, mallorquinas y asturianas.)

Fesquet, (P.) —Enigmes populaires recueillies á Colognac—(Gard). —(30 endevinallas que venen inclosas en las planas 173 á 177 del n.º 9-10 de la Revue des langues romanes, corresponent al any 1879.)

Giannandrea, (A.) —Canti popolari marchighiani. —Torino, 1875.— (Eix volum enclou, 34 endevinallas que agafan de las planas 296 á 3o3.)

(A.) Ive, —Canti popolari istriani. —Torino, 1877. (Eix volum enclou endevinallas que agafan desde la plana 295 á la 307.
La fleur des devinettes pour rire, impressions, souvenirs et aventures du Baron de Crac, publication de Lord John Cracfort. —París.

Leite de Vasconcellos, (I.) — Adivinhas populares. — Van inclosas en las planas 280 a 282 del Nom II del vol. primer de la revista italiana Archivio per lo studio delle tradizioni popolari diretta da G. Pitree S. Salomone.— Marino. Palermo. 1882.

Lespy, (V.) — Proverbes du pays de Bearn, enigmes et comes populaires.— Montpellier, 1876.

Liebrecht, (F.) — Sicilianische Volkslieder und Volksræthsel. —(Forma part del Jahrbuch fur romanische und englische literatur, volum XII.) Hi han 18 endevinallas que van compresas en las planas 338 á 343.

Linares (J.) — Cancionero, llamado «flor de enamorados» sacado de diversos autores, agora nuevamente por muy lindo órden y estilo copilado. — Madrid, 1681.

Martino (M. di). — Enigmes populaires siciliennes. — París, 1878.

Milá y Fontanals, (M.) — Revue des langues romanes, (any 1877, 2.ª série, vol. III, planas 5 á 8.)

Rolland, (A.) — Devinettes ou enigmes populaires de la France, suivis de la reimpresión d' un recueil de 77 indovinelli publiè á Trevise en 1628. —París, 1877, en 12, 178 planas.

Roque Ferrier, (A.) — Enigmes populaires en langue d'oc. — Montpellier, 1876.

Tabarin. — Æuvres completes avec les rencontres, fantaisies et coq-a-l'ane facetíeux, etc. — París, 1878.
I.

Endevina endevinalla,
quín es l'aucell que pon en palla?
 —La gallina.



Cf. ab l' endevinalla italiana:
'Ndovino, 'ndovinaja
Chi fa l' ovo tra la paja?

 —La gallina.
 (Gianaandrea.—pla. 3o2.)

Cf. ab la endevinalla ribagorzana:
Devineta, divinalla
¿Cual es la que pon en la palla?

 —La gallina.
 (Demófilo.—pla. 382.)
 

Cf. ab la endevinalla istriana:
Induveina, induviniela
chi fa l'uvo in la çestiela?
O el galo o la galeïna,—
M... in buca ch' induveïna.

 —La gallina.
 (Antonio Ive. — pla. 295.)

II

¿Qu'es aixó ?
Una pota d'asa
que no cap á casa.
 —Un llum, nomenat pota d'asa.

III.

Quan no'n tenia te'n dava.
Ara que 'n tinch no te'n puch dar.
Busca un altre que no'n tinga que te'n donga.
Que quan jo no'n tindré te'n donaré.
 (Joch de paraulas sobre'l tenir relacions.)



Cf. ab la endevinalla castellana:
Cuando yo no tenía te daba
y ahora que tengo no te doy,
busca á otro que no tenga que te de,
que cuando yo no tenga yo te daré.

 — El molino y el molinero.
 (Demófilo. —pla. 186.)

Cf. ab la italiana:
 Quin é quella cosa, che bavendela tu non la puoi dare ad altri, e non havendola tu la puoi dare?
 — La morte.
 (Rolland.-pla. 161.)

Cf. ab la castellana:
Que miras; bien te entiendo,
ahora que tengo, no puedo darte,
busca uno que no tenga que te dé
que cuando yo no tenga, yo le daré.

 —Vado.
 (Demófilo.—pla. 286.)

Cf. ab la de Llengadoch:
Tant que lauras, garda-lou:
quant lauras pas, presta-me lou.

 -Un araire.
 ( Roque- Ferrier.— pla. 13.)

Cf. ab la francesa:
 Si vous lavez ne me la prètez pas, si vous ne lavez pas prètez-le-moi, qu' est-ce que cela peut être?
 —Un battoir.
 (La fleur des devinelles.— pla.13.)


IV.


¿Qu' es aixó?
Una cosa
que per tot se posa
y á la mar no gosa.
 —La neu.



 Las dos primeras ratllas d' aquesta endevinalla, ne forman una altra de diferent soluciò. Vejas la end. CCXXXIV

Cf. ab la endavinalla francesa:
Madame, avec son grand manteau,
couvre tout, excepté l'eau.

  —La neige.
 (Roltand.— pla. 6.)


V


Un home molt gros
que no mes te un os.
 —Lo paller.


VI


 Una vella arrugadeta
qu' al cul porta una estaqueta.
 —La pansa.




Cf. ab endavinalla castellana:
Una vieja muy arrugadita,
en la mano una tranquita.

  —Pasa.
 (Demófilo.— pla 222.)

Cf. ab la gallega:
Unha vélla arrugadiña,
n' o cuciño unha tranquiña
que se ll' a bica o señor,
non asi o labrador,

e ben quxéra él a fè.
Adiviñam' o que è.
 — A pasa.
 (Demófilo.-pla. 348.)

Cf. ab la asturiana:
Una vieya gurrumbina
rien atrás una tranquina
pasa ye
el que non adivine burro ye.

 —La pasa.
 (Demófilo.—pla. 379.)


VII.


Dos pares y dos fills
se menjavan tres conills
y 'n tocava un per home.
 — L' avi, lo fill y lo net.



Cf. ab la ribagorzana:
El cirujano y su filla,
el médico y su muller,
se van comé nueve guegos
y en van salí roz á tres

— La muger del médico era hija del boticario
 (Demófilo.— pla. 389.)

VIII.

Lo pare encara no es nat
que 'l fill salta pel terrat.
 — Lo fum.



Cf. ab la italiana:
El padre non è nato,
el fijo sta sul tetto.

 — Il fuoco e il fumo.
 (Giannandrea.— pla. 301.)

Cf. ab la istriana:
Avanti ch' el pare nassa,
i fuoi xi su i cupi.

 —Il fuoco, il fumo.
 (Antonio Ive.— pla. 299.)

Cf. ab la veneziana:
Avanti ch' el pare nassa,
el fio xe sui copi.

 — El fumo.
 (Bernoni. — pla 13.)

Cf. ab la francesa:
 Adevinez que c' est, avant que le pere soit nez sa fille est dessus la maison.
 — C' est le feu, avant qu' il soit alumez la fumiere qui est sa fille est au dessus de la cheminée.

Cf. ab la morava:
Otec se rodí,
syn uz po' stresé skáçe.


Cf. ab la alemana:

 Der Vater ist noch nicht geboren, der sohn stemmt sich an den Himmel. Was ist das?
 —Das Feuer und der Rauch.
 Der sohn ritt in den krieg und der Vater war noch nicht geboren. Was ist das?
 —Der rauch.
 (Rolland.—pla. 75, 76.)

Cf. ab la castellana:
Antes que nazca la madre
anda el hijo por la calle.
 —Humo.

 (Demófilp.—pla. 156.)


IX.


Qu' es aixó ?
Rodó com un garbell
y llarch com un budell.
 — Lo pou.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Largo come un corvello
longo come un bodello.

 (Giannandrea.—pla. 300.)

Cf. ab la castellana:
Largo, largo
como un budillo,
redondo, redondo
como un ovillo.
 —Pozo.

 (Demófilo.—pla. 233.)

Cf. ab las del Llengadoch:
Long, long couma un courdel,
e round, round couma un crubel.
 —Un pous.

 (Roque-Ferrier.—pla. 13.)

Round round coumo un cruvel
que toujour regardo lou ciel.
 —Un pous.
 (Fesquet.—pla. 177.)


X.


Una vella reganyosa
que quan Deu vol es amorosa
y 'l fruyt que fa
es bo per menjar.
 —La mar.

XI.


Un camp llaurat
que punta de rella no hi ha tocat.
 —La teulada.



Cf. ab la endevinalla francesa:
Qu' est-ce qui est labouré, labouré
et que jamais la charrue n' y a passé?
 —Les tuiles d' un toir.

 (Rolland.—pla. 69.)

Cf. ab las del Llengadoch:
Laurat e relaurat
que jamai l' araire i 'a pas passat?

 — Lou teulat.

Un cantiè 'nregat
que l'aissada pas passat.
 —Lou leulat.

Una cosa laurada
que la relha i 'es pas passada.
 — Lou teulat.
 (Roque-Ferrier.—pla. 12.)

Cf. ab la castellana:
Un cercado bien arado, bien binado
y reja en él no ha entrado.
 —Tejado.

 (Demófilo.—pla. 272.)

Cf. ab las ribagorzanas:
Un campo bien labrado
no gasta reja ni arado.
 —El tejado.


Un camp llabrat
punta de rella no hi ha tocat.
 —El tejado.

Un campo bien labrado,
bien endrijado,
punta de aladro no hi ha entrado.
 -Tejado.

Un vestido bien apedazado,
punta de aguja no hi ha tocado.
 —Tejado.
 (Demófilo.—pla. 387, 388.)


XII.


¿Qu' es aixó?
Un arbre que no te fulla ni fl'
y fa 'l fruyt molt bo.
 —La mar.

XIII.


Quan baixa riu y quan puja plora
 — La galleda.



Cf. ab la endevinalla francesa:
Qui est-ce qui rit en descendant et pleure en remontant?
 — Le seau d'eau.

 (Rolland.—pla. 98.)

Cf. ab la de Llengadoch:
Que ris en davalant
e pura en mountant.
 — Lou selhou d'un pous.

 (Roque-Ferrier.—pla. 13.)

Cf. ab la castellana:
Cuando baja ríe, cuando sube llora.
 —Carrillo.

 (Demófilo.—pla. 76.)


XIV.


¿Qu' es aixó ?
Dos miras, miras,
dos varas, varas,

un venta moscas
y quatre mangalas.
 — Lo bou.



Cf. ab la endevinalla castellana:
Dos ciris, ciris,
dos miras, miras,
dos vayas, vayas,
cuatro andaderas
y una zurriaga.
 — Buey.

 (Demófilo.—pla. 58.)

Cf. ab la ribagorzana:
Cuatro chafacharcos,
dos muriciegos,
dos miralcels
y un huixamoscas.
— Patas, orejas, cuernos y rabo de la vaca ó buey.

 (Demófilo.—pla. 383.)


XV.

 Tres que 'n van,
 tres que 'n venen
tres que en la paret se tenen, [8]
 tres que 'n baixan,
 tres que 'n pescan,
tres que 'n pujan l' ayga fresca.
 —Los catúfols.


XVI.


 Peluda de fora,
 peluda de dins,
alsa la cama y fícala dins.
 —La mitja de llana.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Pelosa de fòra, pelosa de drento
alza la gamba e mettela drento.
 —La calza di lana.

 (Giannandrea.—pla. 299.)

Cf. ab las francesas:
Poil de çà et poil de là
hausse la jambe, mects le là.

 — La chausse.
Poil dehors, poil dedans
lève la jambe, fourre la dedans.
 —Le bas de laine.
 (Rolland.—pla. 65.)

Cf. ab la bearnesa:
Peu dehors, peu dehens;
lhebe la came, hique l' y dehens.
 — Lon baix.

 (Lespy.—pla. 92.)

Cf. ab la del Llengadoch:
 Bourrut defora,
 bourrut de dins
ausca la cambe, mets la dedins.
 — Un debas.

 (Roque-Ferrier.—pla 17.)

Cf. ab la istriana:
Pil de fora
e pil de drento,
alza la gamba
metela drento.
 — La calza di lana.

 (Ive.—pla. 298.

Cf. ab la gallega:
Pelo por fora,
pelo por dentro,
érgom 'a perna,
méto-a n' o medio.
 — O pantalon, ou a media.

 Demófilo.—(pla. 344.)

Cf. ab la ribagorzana:
Peludo per de fora
peludo per dentro,
viene la garra

y se hi fica dentro.
 — Media de lana.

 (Demófilo.—pla. 396 )


XVII.


Quan s' aparta lo cerquem,
quan s' atansa 'ns allunyem.
 — Lo sol.


XVIII.


Un convent de monjas blancas,
dintre hi ha un frare vermell
que 'ls hi repica las ancas.
 —La boca.



Cf. ab la endevinalla francesa:
Deux rangées de petites jumemts blanches, il y en a une rouge qui les bat toutes.
 — Les dents el la langue.

 (Rolland.—pla. 6o.)

Te també certa semblansa ab la senegambesa:
¿Quínas son las companyonas que passan tot lo dia pegantse y no 's fan mal?
 — La llengua y las dents.



XIX.


Pam d' açí, pam d' allá
barra seca en mig s' está.
 — Lo forrellat.


XX.


Quatre estudiants
van per un camí, [9]

l' un va darrera l' altre,
no 's poden aconseguir.
 — Las devanadoras.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Corrino, corrino quatri frati
e nun s'arrivano l' uno eu l' ati.
 — 'U vinnilo.

 (Casetti e Imbriani.—pla. 74.)

Cf. ab las castellanas:
Cuatro caballeros,
que todos danzan,
y por más que corran
nunca se alcanzan

En cámaras altas
locas bailan;
devanaderas son
aciértamelo tontorrontron.
 — Devanaderas.

 (Demófilo.—pla. 109, 110.)

Cf. ab la vasca:
Lau damachu alcarren atzian
eta alcarri icutu ezin.
 — Auliquiye.

 (Demófilo.-pla 374.)

Cf. ab la ribagorzana:
Cuatro caballos
corren á Francia,
corren y corren
y nunca se alcanzan.
 — Las devanaderas.

 (Demófilo.—pla. 392.)

Cf. ab las del Llengadoch:
Quatre doumaiseletos que toujour se sieguen e jamai non s' atrapon.
 — Lou dabanel.

 (Roque-Furrier.—pla. 14.)


XXI.


Qu' es aixó ?
Una cosa que tothom ho te
fins las pedras del carrè.
 —Un nom.



Cf. ab la endevinalla del Llengadoch:
De qu' es acó ? de qu' es acó?
qu' a tout ne cau?
 — Un noum.

 (Roque Ferrier.—pla. 7)


XXII.

Es llarch com un budell
y arriba fins á las portas del rey.
 — La carretera.


XXIII.

Los homes ho fan,
per las donas es,

quan entran fan mal,
quan surten , no res.
 — Las arrecadas.


XXIV.


Talaret, malaret
no te camas y 's te dret.
 — Lo canti.


XXV.


Lo camp es blanch,
la llavò es negra,
cinch son los bous
que menan la rella.
 — L'escriure.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Campo bianco, sementa nera,
due ne guarda e cinque ne mena.
 — Quando si scrive.

 (Giannandrea.— pla. 3o2.)

Cf. ab las endevinallas francesas:
La semence est noire,
la terre est blanche,
celui qui séme peuse.
 — Celui qui écrit.


Blanc est le champ,
noire la semence,
l' omme qui la semme
est de tres grant science.
— C' est papier et enchre et le clere qui l' escript.

Un champ blanc,
la semence noire,
trois qui travaillent,
deux qui ne font rieu
et la petite poule qui boite.
— C' est le papier, l' encre et la plume et la main qui écrit.

Cf. ab la endevinalla anglesa:
The land was white,
the seed was black;
it 'll take a good scholar
to riddle me that.
 — Paper and writing.


Cf. ab la lituana:
Ein ehrberes Feld, eine wunderbare Saat. Was ist das?
 

— Papier mit der Schrist.
 (Rolland.—pla. 105, 106.)

Cf. ab la istriana:
Campo bianco, semenza nigra,
dui li guarda, e çeinque li mena.
— La carta, l' inchiostro, gli occhi, la dita.

 (Ive.-pla. 305.)

Cf. ab la al***iana:
Cincu l' amanti
unn'u pungenti;

li teri bianchi,
e niuri li frumenti.
 (Pitrè.—pla. 78.)

Cf. ab las castellanas:
Campo blanco,
simiente negra,
y cinco bueyes
aran en ella.
— Papel, tinta, dedos.

 (Demófilo.—pla. 220)

Campo blanco,
simiente negra,
cinco carneros
y una ternera.
 (Demófilo.—pla. 221.)

Cf. ab la gallega:
Leira blanca,
semente negra,
cinco cabezallas
e unha chavella.
— Papel, tinta, dedos e pluma que n' o papel escriba.

 (Demófilo.—pla 343.)

Cf. ab la ribagorzana:
Hacienda blanca,
simiente negra,
cinco bueyes
á una reja
 — Papel, tinta, dedos, pluma.

 (Demófilo.—388.)

Cf. ab la del Llengadoch:
Camp blanc, semenat negre;, semenat negre,
tres biòus buton la relha,
 — L'escritura.

 (Roque-Ferrier.—pla. 18.)


XXVI.


Una senyora s' está á la porta
ab una rosa que porta,
no es rosa ni es ram
no u' devinarás d' un any.
 — La gallina.


XXVII.


Una capseta blanca
que s' obra y no 's tanca.
 — L' ou.



Cf. ab las endevinallas castellanas:
Una arquita blanca como la cal
que todos saben abrir y nadie cerrar.
 — Huevo.

Una arquita muy chiquita
y blanca como la cal,

que todos saben abrir
y nadie sabe cerrar.
 — Huevo.
 (Demófilo.—pla. 153, 154.)

Cf. ab la del Llengadoch:
Una pichota bouita blanca
que s' oubris e noun se tanca.
 — Un iòu.

 (Roque-Ferrier.—pla. 9.)


XXVIII.

Quatre soldats
van de patrulla,
quan l' un se vesteix
l' altre 's despulla.
 — L' agulla de fer mitja.


XXIX.

Una senyora s' está al terrat
ab cua verda y vestit morat.
 — L' esbarginia.


XXX.

En Penjim Penjoy penjava,
lo Pelut se la mirava,

en Penjim Penjoy caiguè
y 'l Pelut se la enduguè.
 — Lo porch y l' aglá.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Pendolí que pendolava,
Rosichí que rosicava,
sci no n' era 'l Pendolí
se moria Rosichí.
 — La ghianda e il porco.

 (Giannandrea.—pla. 297.)

Cf. ab las endevinallas francesas:
 (Auvergne.)
Pendillu pendillava,
Barbillu le veillava;
Pendillu toumbeit
Barbillu le masscit.
 (Ardeche.)
Pendil pendillavo,
Roudil roudillavo,
Pendil toumbè
Roudil lou lèvè.
 — Le porc et le gland.
 (Bearn.)
Penderilhabe que penderilbabe,
Gnicou-gnacou que l' espiabe
Penderilhete que cadou
Gnicou-gnacou que l' habou,
 — L' aglan el lou porc.
 (Lespy.—.pla. 91.)
Cf. ab la endevinalla alamanya:
Hucke-pucke henk,
Hucke-pucke fel,
Kwaemen fäir riufaüte,
Wollen hucke pucke häunsäuken
 — Eichel.


Cf. ab la frisona:
Kalert hung,
Rugert gung,
Kalert full up de Rugert sien Pad
Rugert kalert upfrait.
 — Apfel und Schwein.

 (Hermann Meier.—enig. 26.)

Cf. ab la morava:
Visi visi visatec,
Pod nim lezi chlupatec;
kdyz visatec opadne,
chlupatec ho popadne.
 (Rolland.—pla. 26, 27, 28.)


Cf. ab la marchiglana (Italia):
Dormicolo dormia,
Pandicolo pendia;
Cascò pandicolo,
Svegliò dormicolo.
 (Giannandrea.—pla. 207.)


Cf. ab la del Llengadoc:
Penjourlin que penjourlavo
Pepelut le regardavo,
Penjourlin toumbec,
Papalut le ramassec?
 — Le porc que manja d' aglans.

 (Roque-Ferrier.—pla. 11).

Cf. ab la provençala:
 De qu' es açò?
Penjolin que penjoulavo,
marmoutin que marmoutavo;
se penjoulin ero toumbat,
marmoutin l' auriè manjat.
 — Lou cat e lou missou.

 (Fesquet.—pla. 176.)

Cf. ab la castellana:
Pingo-pingo está colgando,
y Mango-mango mirando,
si el Pingo-pingo cayera
Mango-mango se lo comiera.
 — Jamon.

 (Demófilo.—pla. 161.)

Cf. ab la asturiana:
Estaba Pinguin pingando,
y estaba Focin fozando,
y vino Rapin rapando
y llevose el Focin fozando.
 Demófilo.-pla.(377.)


Cf. ab la ribagorzana:
El penchut, penchut, penchaba
el pelut, pelut mirabe
el penchut, penchut, penchabe
y el pelut se la minchabe.
— Cerdo, comiendo bellotas debajo de una encina.

 (Demófilo.—pla. 383.)


XXXI.


Un llensol apedassat
punta d' agulla no hi ha tocat.
 — Lo cel (quan corren núvols.)



Cf. ab la endevinalla de Cantal (França):
De qu' es aço petassa bourrassa
sans qu' aucuno aguilho y asch passa?


Cf. ab la endevinalla de Dordogne(França):
Qu' est ce qui est repetasé, repetassé,
que jamais l' aiguille n' y a passé.
 — Le ciel nuageux.


Cf. ab la del Llengadoc:
De qu' es açò? De qu' es açò?
petassat e repetassat
que l' agulha i'a pas passat?
 — Lou ciel quand est nibou.

 (Roque Ferrier.—pla. 4.)

Cf. ab la del Llengadoc:
Qu' él 'co qu' ei petassat, dourassat,
que jamai 'gulho n' i o passat.
 — Lou céu.

 (Roque Ferrier.)
 (Rolland.—pla. 5.)

Cf. ab la castellana:
Una sábana muy remendada
y sin siquiera una puntada.
 — Cielo.

 (Demófilo.-pla. 87 ).


XXXII.


¿Qué es aixó?
Molt blanqueta sou senyora [10]
sempre blanqueta sereu,
no hi ha festa ni festeta
en que vos no hi estigeu [11]
 — La sal.


XXXIII.


¿Quina cosa n' es aquella
que al fe' 'l mes ja 's mor de vella?
 — La lluna.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Rittori e'ddutturati,
ci je la vecchia a ra 'nu mese nata?
 — 'A Luna.

 (Casetti e Imbriani.—pla. 74.)


XXXIV.


Es vert y no es julivert
es groch y no es safrá

bestia será qui no 'u endevinará.
 — La taronja.


XXXV.


Gall, galleret
canta dalt de una paret,
plou y neva
y may se lleva.
 — La campana.


XXXVI.

Homes ab homes ho fan
homes ab donas també,
donas ab donas no poc se'.
 — Lo confessar.



Cf. ab la endevinalla istriana:
Dui omi pol fa.
Un omo e oüna fimena pol fà.

Due fimene nu' pol fà.
 — La confessione.

 (Ive.—pla. 298.)


XXXVII.


¿Qu'es aixó?
una vella ab una dent
que fa corra tota la gent.
 — La campana.



Cf. ab la endevinalla italiana:
Su una finestraccia,
ce sta 'na vecchiaccia,
 alza un dente
chiama tutta la gente.
 — La campana.

 (Giannandrea.—pla. 296.)

Qual' é cosa? sotto la pietra piatta gli sta la muta
nata, sorda que non senti e si chiama tutta la gente?
 — La campana.
 (Rolland.—pla. 165.)

Cf. ab la castellana:
Una vieja que no tiene más que un diente
y hace correr á la gente.


Cf. ab la francesa:
Qu' est-ce qui n' a qu' une dent
et qui appelle tous ses enfants.
 — La cloche.

 (Rolland.—pla. 118.)
 

Cf. ab la castellana:
Entre pared y pared
hay una santa mujer

que con el diente
llama á la gente
y con las muelas
á las mozuelas
y con los colmillos
á los chiquillos.
 — Campana.
 (Demófilo.—pla. 66.)

Cf. ab la gallega:
¿Quen c' un dente chama po-l-a gente?
 — A campana.
 (Demófilo.—pla. 345.)

Cf. ab la asturiana:
Una vieja con un diente
llamando á toda la gente.
 — La campana.
 (Demófilo.—pla. 379.)

Cf. ab la ribagorzana:
Una vieja remolona
tiene un diente en la corona
y con aquel diente
llama á toda la gente.
 — Campana.
 (Demófilo.—pla. 385.)



XXXVIII.


Lo pare es gran,
la mare xica,
los fills son negres
y 'ls nets son blanchs.

Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/46 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/47 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/48 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/49 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/50 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/51 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/52 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/53 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/54 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/55 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/56 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/57 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/58 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/59 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/60 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/61 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/62 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/63 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/64 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/65 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/66 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/67 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/68 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/69 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/70 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/71 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/72 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/73 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/74 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/75 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/76 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/77 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/78 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/79 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/80 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/81 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/82 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/83 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/84 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/85 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/86 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/87 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/88 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/89 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/90 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/91 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/92 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/93 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/94 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/95 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/96 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/97 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/98 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/99 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/100 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/101 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/102 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/103 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/104 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/105 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/106 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/107 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/108 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/109 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/110 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/111 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/112 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/113 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/114 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/115 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/116 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/117 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/118 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/119 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/120 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/121 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/122 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/123 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/124 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/125 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/126 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/127 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/128 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/129 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/130 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/131 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/132 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/133 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/134 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/135 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/136 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/137 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/138 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/139 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/140 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/141 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/142 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/143 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/144 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/145 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/146 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/147 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/148 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/149 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/150 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/151 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/152 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/153 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/154 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/155 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/156 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/157 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/158 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/159 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/160 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/161 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/162 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/163 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/164 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/165 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/166 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/167 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/168 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/169 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/170 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/171 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/172 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/173 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/174 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/175 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/176 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/177 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/178 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/179 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/180 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/181 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/182 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/183 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/184 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/185 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/186 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/187 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/188 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/189 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/190 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/191 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/192 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/193 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/194 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/195 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/196 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/197 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/198 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/199 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/200 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/201 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/202 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/203 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/204 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/205 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/206 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/207 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/208 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/209 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/210 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/211 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/212 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/213 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/214 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/215 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/216 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/217 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/218 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/219 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/220 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/221 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/222 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/223 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/224 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/225 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/226 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/227 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/228
ERRADAS.


I.

En la introducció deuhen considerarse com no estampadas las tres ratllas últimas de la primera plana, des d'allí hont comnsa: «Aquest es un fet etc.» Formavan part de algunas consideracions que seguiam y foren tretas. Un oblit ha sigut causa de que hi quedessen, no tenint sentit tal com ara están.


II.

Encara que dita al revès, cal fer constar aquí que la endevinalla CCCXXVII es igual á la CCLXV. Ha passat per inadvertencia. Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/230 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/231 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/232 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/233 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/234 Pàgina:Endevinallas populars catalanas (1882).djvu/235

  1. Figuran en ella un gran nombre de enigmes literaris.
  2. Es lo Devinette francés.
  3. Es lo Quisicosa italiá.
  4. Correspon al Dovinaja italiá.
  5. Confronta ab lo ¿Qu' es acó? provensal.
  6. Aquesta endevinalla recorda de lluny al famòs enigme grech del Home »Quin es aquell animal que al matí va ab quatre peus, al migdia ab dos y al vespra ab tres?
  7. Aquesta varietat la demostran mes que res los diferents noms que prenen segons sa naturalesa. Aixís es com se batejan ab los noms de Enigmes, Endevinallas, Semblansas, Jochs de paraulas, Questions, etc.
  8. Tres que 'n pujan la berena.
  9. Un de mallorqui.
  10. Blanca so senyora meva. Blanca so com una neu.
  11. en que á mi no m'hi poseu.