Epístola de Sant Pau als Romans

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EPISTOLA DE SANT PAU ALS ROMANS.

Lanorte decorazione 012.jpg

CAPITOL I.

La fe es necessaria pera salvarse, perqué sens ella ningú es justificat, y de la rahó s'abusa en termes, que los preciats de sabis venen á ser los mes viciosos.

PAU, servo de Jesu-Christ, anomenat Apóstol, escullit per l'Evangeli de Deu,
2 Lo qual havía abans promés per sos profetas en las santas Escripturas,
3 Concernent á son Fill Jesu-Christ Senyor nostre, que fou fet del llinatge de David segons la carn;
4 Y declarat ser lo Fill de Deu ab poder, segons l'Esperit de santificació, per sa resurrecció d'entrels morts:
5 Per lo qui havem rebut la gracia yl apostolat, perqué se obehesca la fe en totas las nacions per son nom,
6 Entre las quals vosaltres sou també cridats per Jesu-Christ:
7 A tots los que están en Roma, amatss de Deu, apellidats sants: Gracia á vosaltres, y pau de Deu nostre Pare, y del Senyor Jesu-Christ.
8 Primerament dono gracias á mon Deu per medi de Jesu-Christ acerca tots vosaltres, perqué vostra fe es divulgada per tot lo mon.
9 Puix Deu, á qui servesch ab mon esperit en l'Evangeli de son Fill, me es testimoni de que incessantment me recordo de vosaltres,
10 Suplicant sempre en mas oracions, si al fi en algun temps me será concedit, per la voluntat de Deu, un viatge ditxós per venir á vosaltres.
11 Puix desitjo veureus, á fi de comunicarvos algun do espiritual, perqué sian confirmats:
12 So es, pera consolarme junt ab vosaltres, per aquella fe mutua, vostra y meva.
13 Emperó no vull que ignoreu, germans, que moltas vegadas m'he proposat venir á vosaltres, (y m'ha estat impedit fins ara,) pera lograr algun fruyt també entre vosaltres, axí com entre las demés nacions.
14 So deutor á Grechs y á Bárbaros, á sabis y á ignorants:
15 Axí, en quant á mi, estich prompte també á anunciar l'Evangeli á vosaltres que estau en Roma.
16 Puix jo nom avergonyesch del Evangeli de Jesu-Christ; perqué es virtut de Deu pera salvació á tot aquell que creu, al Jueu primerament, y també al Grech.
17 Perqué en ell la justicia de Deu es revelada de fe en fe, com está escrit: Lo just per la fe viu.
18 Perqué l'ira de Deu se manifesta del cel contra tota l'impietat y injusticia d'aquells homes que retenen la veritat de Deu en injusticia:
19 Per aixó que lo ques pot coneixer de Deu es manifest á ells; puix Deu los ho manifestá;
20 Perqué las cosas invisibles d'ell se veuhen clarament en la creació del mon, per las obras criadas, fins son poder etern, y sa divinitat; axí que ells no tenen excusa.
21 Perqué havent conegut á Deu, nol glorificaren com á Deu, ni donaren gracias, ans be se desvanesqueren en sos pensaments vans, y son cor insensat quedá en tenebras;
22 Y jactantse de sabis se tornaren necis;
23 Y mudaren la gloria de Deu incorruptible en semblansa de figura humana corruptible, y d'aucells, y de quadrúpedos y de serpents.
24 Per lo que Deu los abandoná també á l'inmundicia, per las concupiscencias de son cor, pera deshonrar sos cossos entre ells mateixos:
25 Los quals mudaren la veritat de Deu en mentida, y adoraren y serviren á las criaturas abans que al Criador, lo qui es benehit per tots los sigles. Amen.
26 Per aixó Deu los entregá á passions ignominiosas. Puix fins las donas d'ells invertiren l'us natural en aquell altre us ques contra naturalesa:
27 Y axí mateix los homes, deixant l'us natural de las donas, s'abrasaren en sos apetits mutuament, fent homes ab homes cosas nefandas, y rebent en si mateixos la paga que era deguda á son error.
28 Y com ells no volguessen retenir á Deu en son coneixement, Deu los abandoná á un ánimo réprobo, pera fer cosas que no convenen;
29 Plens de tota iniquitat, de malicia, de fornicació, d'avaricia, de maldat, plens d'enveja, d'homicidi, de disputas, d'engany, de malignitat; murmuradors,
30 Detractors, aborridors de Deu contumeliosos, superbos, altius, inventors de maldats, desobedients á sos pares,
31 Necis, desvergonyits, descastats, sens fe, ni misericordia.
32 Los quals coneixent lo judici de Deu, de que los que cometen semblants cosas son dignes de mort, no solament las practican, sinó ques complauhen en aquells que las practican.


CAP. II.

Se demostra quels Jueus son tant y mes culpables per sas malas obras quels Gentils. La verdadera circumcisió es la del esperit y de la voluntat.
1 Per lo qual no tens excusa, tu home, sias qui vullas, que judicas; perqué en alló en que tu judicas á altre, te condemnas á tu mateix, puix fas las mateixas cosas que judicas.
2 Perqué sabem, quel judici de Deu es segons veritat contra aquells que fan tals cosas.
3 Y tu, home, que judicas als que fan tals cosas, y obras las mateixas, ¿pensas quet escaparás del judici de Deu?
4 ¿O menyspréas las riquesas de sa bondat, y paciencia, y llarch sufriment? ¿No sabs que la benignitat de Deu te guia al arrepentiment?
5 Emperó tu per ta maduresa y ton cor impenitent, atresoras pera tu, ira en lo dia de l'ira, y de la revelació del just, judici de Deu;
6 Lo qual pagará á cada hu conforme á sas obras:
7 A aquells que per medi d'una perseverancia en fer obras bonas, cercan gloria, y honra, y inmortalitat, la vida eterna;
8 Als que son amichs de disputas, y que no obeheixen á la veritat, sinó que obeheixen á la injusticia, ira y indignació,
9 Tribulació y angustia sobre l'ánima de qualsevol home que obra mal, del Jueu primerament, y també del Grech:
10 Emperó gloria, honra, y pau, á tots los que obran be, al Jueu primerament, y després al Grech:
11 Perqué envers Deu no hi ha accepció de personas.
12 Perqué tots los que han pecat sens lley, sens lley perirán; y tots quants pecassen en la lley, per la lley serán judicats,
13 (Perqué no son justos devant de Deu los que ouhen la lley, mes los que cumpleixen la lley serán justificats.
14 Perqué quant los Gentils, que no tenen lley, fan naturalment las cosas que conté la lley; aquestos tals, no tenint lley, son á sí mateixos lley:
15 Los quals manifestan l'obra de la lley escrita en son cor, donant testimoni sa conciencia mateixa, y sos pensaments interiors, acusantse entre tant, y també excusantse uns ab altres,)
16 En lo dia en que Deu judicará los secrets dels homes, conforme á mon Evangeli, per Jesu-Christ.
17 Donchs si tu quet precias del sobrenom de Jueu, y reposas en la lley, yt glorías en Deu,
18 Y coneixes sa voluntat, y instruhit per la lley, aprobas las cosas que son mes excellents,
19 Yt jactas de ser guia de cegos, y llum dels que están en tenebras,
20 Mestre d'ignorants, y instructor d'infants, que tens la regla de la ciencia y de la veritat en la lley:
21 ¿Tu donchs que ensenyas als altres, not instrueixes á tu mateix? ¿Tu que predicas que no s'ha de robar, robas?
22 ¿Tu que dius als homes que no s'ha de cometrer adulteri, comets aduteri? ¿Tu que abominas als ídols, comets sacrilegi?
23 ¿Tu quet vanaglorias en la lley, deshonras á Deu trencant la lley?
24 Perqué lo nom de Deu es blasfemat per causa de vosaltres entrels Gentils, com está escrit.
25 La circumcisió verdaderament aprofita si guardas la lley; emperó si trencas la lley, ta circumcisió se torna incircumcisió.
26 Si per consegüent l'incircumcís guarda los preceptes de la lley, ¿no es cert que sa incircumcisió será reputada per circumcisió?
27 Y sil que naturalment es incircumcís guarda exactament la lley, ¿not judicará á tu, que ab la lletra y la circumcisió trencas la lley?
28 Perqué no es Jueu aquell queu es exteriorment, ni es circumcisió aquella ques manifesta en la carn:
29 Sinó que es Jueu aquell queu es interiorment; y la circumcisió es del cor en l'esperit, y no en la lletra, l'alabansa de la qual no es dels homes, sinó de Deu.

CAP. III.

Declara l'Apóstol en que consisteix la preferencia dels Jueus sobrels Gentils. Uns y altres están subjectes al pecat. No es la lley, sinó la fe en Jesu-Christ la quels deslliura d'ell. La fe no destrueix la lley, sinó que la perfecciona.
1 ¿Quins ventatges té donchs lo Jueu, ó de quin profit es la circumcisió?
2 De totas maneras es gran lo ventatge, principalment perquéls fóren confiats los oracles de Deu.
3 ¿Puix que, si alguns d'ells no cregueren, per ventura sa incredulitat fará vana la fe de Deu? De ningun modo.
4 Perqué Deu es verídich: y tot home fallás, com está escrit: A fi de que sias reconegut fiel en tas paraulas, y vensias quant sias judicat.
5 Emperó si nostra injusticia fa brillar la justicia de Deu, ¿que dirém? ¿Es injust Deu, (parlo com á home) que castiga en ira?
6 De ninguna manera: altrament, ¿com judicaría Deu á aquest mon?
7 Perqué si la veritat de Deu cresqué per ma mentida á gloria seva, ¿perqué jo també so judicat encara com á pecador?
8 Y no abans (segons som calumniats, y asseguran alguns que nosaltres dihem,) fem mal, á fi de que vinga be: la condemnació dels quals es justa.
9 ¿Donchs que? ¿tenim nosaltres algun ventatge sobre d'ells? De ninguna manera; perqué havem ja probat que Jueus y Gentils están tots baix de pecat,
10 Com está escrit: No hi ha un que sia just, ni un:
11 No hi ha un que entenga, no hi ha un que busquia á Deu.
12 Tots se desviaren, y tots junts se féren inútils, no hi ha qui fassa be, ni tant sols un.
13 Sepultura oberta es sa gorja; ab sas llenguas han forjat enganys: matsines d'aspits tenen sota sos llavis:
14 La boca dels quals está plena de maledicció y d'amargor:
15 Los peus están llestos per'anar á derramar sanch:
16 En sos camins hi ha desditxa y destrucció:
17 No conegueren la senda de la pau:
18 No hi ha temor de Deu devant de sos ulls.
19 Emperó sabem que tot quant la lley diu, ho diu als que están baix la lley, á fi de que tota boca sia tapada, y tot lo mon se reconega culpable envers Deu.
20 Puix per las obras de la lley ninguna carn será justificada devant d'ell; perqué per la lley ve lo coneixement del pecat.
21 Mes ara la justicia de Deu sens la lley s'es manifestada, essent testificada per la lley yls profetas,
22 La justicia, dich, de Deu per la fe en Jesu-Christ pera tots, y sobre tots los que creuhen en ell, perqué no hi ha distinció:
23 Puix tots pecaren, y están privats de la gloria de Deu,
24 Essent justificats gratuitament per la gracia d'ell mateix, mediant la redempció que es en Christo Jesús,
25 Al qual Deu ha constituit per propiciació, mediant la fe en sa sanch, á fi de manifestar sa justicia per la remissió dels pecats passats,
26 En la paciencia de Deu, pera demostrar sa justicia en aquest temps; á fi de que ell sia trobat just, y justificador d'aquell que té la fe de Jesu-Christ.
27 ¿Ahont está donchs ta jactancia? Queda exclosa. ¿Per quina lley? ¿De las obras? No, sinó per la lley de la fe.
28 Axí que concluim, quel home es justificat per la fe sens las obras de la lley.
29 ¿Es ell per ventura Deu dels Jueus solament? ¿Nou es també dels Gentils? Sí per cert; dels Gentils també:
30 Perqué un sol Deu es realment lo qui per la fe justificará la circumcisió, y per la fe la incircumcisió.
31 ¿Destruim donchs la lley per la fe? No per cert, ans be establím la lley.

CAP. IV.

Ab l'exemple d'Abraham proba l'Apóstol que Deu justifica al pecador, no per las obras, sinó per la fe.
1 ¿Que dirém donchs que trobá Abraham nostre pare segons la carn?
2 Perqué si Abraham fou justificat per las obras, té de que gloriarse, peró no devant de Deu.
3 ¿Que diu donchs l'Escriptura? Abraham cregué á Deu, y li fou imputat á justicia.
4 Y al que treballa, no se li conta lo jornal per gracia, sinó per deute.
5 Emperó al que no obra, y creu en aquell que justifica al impío, sa fe li es imputada á justicia.
6 Axí com també David declara la benaventuransa del home, á qui Deu imputa justicia sens obras,
7 Dihent: Benaventurats aquells, las maldats dels quals son perdonadas, y los pecats dels quals son cuberts.
8 Benaventurat es aquell home á quil Senyor no imputa pecat.
9 ¿Está donchs aquesta benaventuransa en la circumcisió tant solament, ó en la incircumcisió també? Puix dihem que la fe fou imputada á Abraham per justicia.
10 ¿Com donchs li fou imputada, estant circumcidat ó incircumcidat? No en la circumcisió, sinó en la incircumcisió.
11 Y ell rebé lo senyal de la circumcisió com sello de la justicia de la fe quant no era encara circumcidat, á fi de que fos pare de tots los que creuhen, encaraqué incircumcidats, y perqué á ells també los sia imputat á justicia:
12 Y sia pare de la circumcisió, no solament á aquells que son de la circumcisió, sinó als que segueixen las petjadas de la fe de nostre pare Abraham essent encara incircumcidat.
13 Perqué la promesa de que ell sería hereu del mon, no fou feta á Abraham ni á sa descendencia per la lley, sinó per la justicia de la fe.
14 Perqué si los de la lley son los hereus, la fe es vana, y la promesa anullada:
15 Perqué la lley obra ira; puix ahont no hi ha lley tampoch hi ha violació.
16 Per lo tant es per la fe, á fi de que per la gracia de la promesa sia segura á tot son llinatge, no tant sols al que es de la lley, sinó també al que es de la fe d'Abraham, que es pare de tots nosaltres.
17 (Com está escrit: Jous he constituhit pare de moltas gents,) devant de Deu, á qui havía cregut, lo qual dona vida als morts, y crida las cosas que no son com las que son.
18 Lo qui contra esperansa cregué en esperansa, que vindría á ser pare de moltas gents, conforme lo que li havía estat dit: Axí será ton llinatge.
19 Y no se debilitá en la fe, ni considerá son propi cos, ja casi mort, (essent de cerca cent anys,) ni que la virtut de concebir estava ja extinguida en Sara:
20 Tampoch titubejá, ni tingué la mes petita desconfiansa en la promesa de Deu, ans be se fortificá en la fe, donant gloria á Deu,
21 Pleníssimament persuadit que també es poderós pera cumplir tot lo que havía promés.
22 Y per aixó li fou imputat á justicia.
23 Y no está escrit solament per'ell, que li fou imputat á justicia,
24 Sinó també pera nosaltres, als quals será imputat si crehem en aquell que ressuscitá d'entrels morts á Jesu-Christ nostre Senyor:
25 Lo qual fou entregat per nostres delictes, y ressuscitá pera justificació nostra.

CAP. V.

Excellencias de la justificació per la fe en Jesu-Christ, la gracia sobreabundant del qual no sols borra los mals del pecat, sinó quens omple d'inmensos bens.
1 Justificats donchs per la fe, tingam pau ab Deu mediant nostre Senyor Jesu-Christ,
2 Per qui igualment tenim entrada per la fe á esta gracia, en la que estam ferms, yns regositjam en l'esperansa de la gloria dels fills de Deu.
3 Y no tant sols aixó, sinó quens gloriam també en las tribulacions, sabent que la tribulació obra paciencia,
4 Y la paciencia proba, y la proba esperansa;
5 Y l'esperansa no porta avergonyiment; perqué la caritat de Deu está difundida en nostres cors per l'Esperit Sant quens ha estat donat.
6 ¿Puix per quin fi Christo, quant nosaltres estavam encara flachs, morí al temps senyalat per los impíos?
7 Perqué apenas hi ha qui moria per un just, encaraqué tal vegada hi hauria qui moria per un benefactor.
8 Emperó Deu fa brillar son amor envers nosaltres; perqué essent nosaltres pecadors, al temps senyalat,
9 Morí Christo per nosaltres. Donchs molt mes ara que som justificats per sa sanch, serém salvats per ell de l'ira.
10 Perqué si essent enemichs fórem reconciliats á Deu per la mort de son Fill, molt mes estant reconciliats serém salvats per sa vida.
11 Y no tant solament aixó, sinó quens gloriam també en Deu per nostre Senyor Jesu-Christ, per qui ara havem rebut la reconciliació.
12 Per lo tant axí com per un home entrá lo pecat en aquest mon, y per lo pecat la mort, axí també passá la mort á tots los homes per aquell en qui tots pecaren:
13 (Perqué fins á la lley lo pecat estava en lo mon; emperó no haventhi lley, lo pecat no era imputat.
14 Ab tot, la mort regná desd'Adam á Moysés, fins en aquells que no havían pecat ab una transgressió semblant á la de Adam, lo qual es la figura del que havía de venir.
15 Emperó no es lo do com lo delicte; perqué si per lo delicte de un moríren molts, molt mes la gracia de Deu y lo do per la gracia d'un sol home, que es Jesu-Christ, abunda sobre molts.
16 Y no fou lo do com lo pecat comés per un. Perqué lo judici verdaderament fou d'un pecat pera la condemnació; emperó la gracia fou de molts delictes pera la justificació.
17 Perqué si per lo pecat de un sol regná la mort per un sol home, molt mes regnarán en vida per un sol Jesu-Christ, los que reben l'abundancia de la gracia, y del do, y de la justicia :)
18 Per aixó, axí com per lo pecat d'un caygué la condemnació sobre tots los homes, axí també per la justicia de un sol tots los homes rebrán la justificació de la vida.
19 Perqué axí com per la desobediencia d'un sol home molts fóren fets pecadors, axí també molts serán fets justos per la obediencia de un sol.
20 Puix la lley sobrevingué peraqué abundás lo pecat. Emperó quant cresqué lo pecat sobrepujá la gracia:
21 A fi de que com regná lo pecat per la mort, axí també regnia la gracia per la justicia pera la vida eterna, per Jesu-Christ nostre Senyor.

CAP. VI.

Com deuhen los fiels perseverar en la gracia rebuda en lo baptisme, fent vida nova, y entregantse enterament á Deu.
1 ¿Donchs que dirém? ¿Perseverarém en lo pecat perqué abundia la gracia?
2 Nou vulla Deu: perqué essent nosaltres ja morts al pecat, ¿com viurém encara en ell?
3 ¿No sabeu que tots los que havem estat batejats en Jesu-Christ havem estat batejats en sa mort?
4 Per lo tant som sepultats ab ell en mort per lo baptisme; peraqué axí com Christo ressuscitá d'entrels morts pera gloria del Pare, axí també caminem nosaltres en novedat de vida.
5 Perqué si havem estat plantats juntament ab ell en la semblansa de sa mort, ho serém també en la de sa resurrecció:
6 Sabent aixó que nostre home vell es crucificat juntament ab ell, perqué sia destruhit lo cos del pecat, y no serviam ja mes al pecat.
7 Puix aquell ques mort está llibertat del pecat.
8 Y si som morts ab Christo, crehem que viurém també ab Christo.
9 Sabent que havent Christo ressuscitat d'entrels morts, ja no mor, ni la mort tindrá ja mes domini sobre d'ell.
10 Perqué en quant á haver ell mort per lo pecat, morí una sola vegada; emperó en quant al viurer, viu pera Deu.
11 Axí també considerans vosaltres certament morts al pecat, emperó vius pera Deu en Jesu-Christ nostre Senyor.
12 No regnia donchs lo pecat en vostre cos mortal, de modo que hajau de obehirlo en sas concupiscencias,
13 Ni oferiu vostres membres al pecat com instruments d'iniquitat; ans be oferius vosaltres á Deu com ressuscitats d'entrels morts, y vostres membres á Deu com instruments de justicia.
14 Puix lo pecat no tindrá domini sobre vosaltres, perqué no estau baix de la lley, sinó baix de la gracia.
15 ¿Donchs que? ¿pecarém, perqué no estám baix de la lley, sinó baix de la gracia? Nou vulla Deu.
16 ¿No sabeu que á aquell á quius oferiu per servos pera obehirlo, sou servos del mateix á qui obehiu, ó del pecat pera mort, ó de la obediencia pera justicia?
17 Mes gracia á Deu, que vosaltres fóreu servos del pecat, emperó haveu obehit de cor aquella forma de doctrina, á la que haveu estat entregats.
18 Y deslliurats del pecat, vos haveu fet servos de la justicia.
19 Vos parlo com á home, á causa de la flaquesa de vostra carn; perqué axí com pera iniquitat oferireu vostres membres pera servir á la impuresa y á la iniquitat, axí ara pera santificació oferiu vostres membres que servescan á la justicia.
20 Puix quant erau esclaus del pecat, estiguereu llibres de la justicia.
21 ¿Y quin fruyt traguereu d'aquellas cosas de que ara vos avergonyiu? Puix lo terme d'ellas es la mort.
22 Emperó ara que estau deslliurats del pecat, y que sou fets servos de Deu, teniu vostre fruyt en la santificació, y per terme la vida eterna.
23 Perqué l'estipendi del pecat es la mort; emperó la gracia de Deu es vida perdurable en Jesu-Christ Senyor nostre.

CAP. VII.

Ventatge del home en l'estat de la lley de gracia comparat ab lo de la lley antigua. Combat entre la lley de la carn y la lley del esperit.
1 ¿Ignorau per ventura, germans, (puix parlo ab los que sabeu la lley,) que la lley té domini sobre l'home tot lo temps que viu?
2 Perqué la dona que té marit, está lligada per la lley al marit mentres lo marit viu; emperó quant son marit mor, queda ella llibre de la lley del marit.
3 De manera, que si vivint lo marit s'unís ab un altre home, será apellidada adúltera; emperó si morís son marit, quedará llibre de la lley del marit, y no es adúltera encaraqué s'unesquia ab un altre home.
4 Axí també vosaltres, germans meus, sou morts á la lley per lo cos de Christo, peraqué siau de altre, so es, de aquell que ressuscitá d'entrels morts, á fi de que donem fruyt á Deu.
5 Perqué quant nosaltres estavam en la carn, los afectes dels pecats, que eran per la lley, obravan en nostres membres pera donar fruyt á la mort.
6 Emperó ara som deslliurats de la lley de la mort, en la qual estavam lligats, peraqué serviam en la novedat del esperit, y no en la vellesa de la lletra.
7 ¿Que dirém donchs? ¿Es la lley pecat? De ningun modo. Emperó jo no coneguí lo pecat sinó per la lley, perqué jo no hauría conegut la concupiscencia, si la lley no hagués dit: No codiciarás.
8 Emperó lo pecat, prenent ocasió del manament, obrá en mi tota concupiscencia: perqué sens la lley lo pecat era mort.
9 Y jo vivía sens lley en algun temps; emperó quant sobrevingué lo manament, revisqué lo pecat:
10 Y jo quedí mort; y lo manament que era ordenat pera vida, fou trobat serme pera mort.
11 Perqué lo pecat, prenent ocasió del manament, me seduhí, y per ell me matá.
12 De manera que la lley certament es santa, y lo manament sant, y just, y bo.
13 ¿Que donchs, lo ques bo m'ha causat la mort? No per cert; sinó quel pecat, per apareixer pecat, engendrá la mort en mi per medi de lo que era bo, á fi de quel pecat se tornás sobremanera maligne per lo manament.
14 Puix sabem que la lley es espiritual; emperó jo so carnal, venut baix lo pecat.
15 Perqué no aprobo lo que fas; puix no fas lo be que desitjo, sinó lo mal que aborresch, alló es lo que fas.
16 Y si lo que no vull es lo que fas, aprobo la lley per bona.
17 De manera que ja no so jo lo qui obro alló, sinó lo pecat que habita en mi.
18 Perqué jo sé que en mi, (so es, en ma carn,) no habita lo be, perqué lo voler lo be está en mi, mes no trobo lo modo de fer lo be.
19 Puix lo be que jo vull, nol fas; sinó lo mal que no vull, alló fas.
20 Y si jo fas lo que no vull, no so jo lo quiu obro, sinó lo pecat que habita en mi.
21 Jo trobo donchs una lley, que quant jo voldría fer be, lo mal resideix en mi.
22 Perqué jom deleyto en la lley de Deu, segons l'home interior:
23 Emperó veitg un altra lley en mos membres que combat la lley de mon esperit, ym porta á la lley del pecat que está en mos membres.
24 ¡Oh quin home tant miserable so jo! ¿Quim deslliurará d'aquest cos de mort?
25 La gracia de Deu per Jesu-Christ nostre Senyor. Donchs jo mateix ab l'esperit servesch á la lley de Deu, y ab la carn á la lley del pecat.

CAP. VIII.

Confirma l'Apóstol lo dit anteriorment. Felicitat dels Justos; s'alegría y esperansa; y que res los pot apartar del amor de Jesu-Christ.
1 No hi ha donchs ara condemnació en aquells que son en Christo Jesús, los quals no caminan conforme la carn, sinó conforme l'esperit.
2 Perqué la lley del esperit de vida en Christo Jesús me deslliurá de la lley del pecat y de la mort.
3 Perqué lo que la lley no podía fer, en quant era débil per la carn; Deu, enviant son propi fill en semblansa de carn pecadora, y per lo pecat, condemná lo pecat en la carn:
4 Peraqué la justificació de la lley fos cumplerta en nosaltres, que no caminam segons la carn, sinó segons l'esperit.
5 Perqué los que son segons la carn, gustan de las cosas de la carn; emperó los que son segons l'esperit, percebeixen las cosas del esperit.
6 Puix la prudencia de la carn, es mort; emperó la prudencia del esperit, es pau y vida.
7 Perqué la sabiduría de la carn es enemiga de Deu, com que no está subjecta á la lley de Deu, ni pot ser.
8 De modo que los que viuhen segons la carn, no poden agradar á Deu.
9 Emperó vosaltres no sou segons la carn, sinó segons l'esperit, si es quel Esperit de Deu habita en vosaltres. Mes aquell que no té l'Esperit de Christo, aqueix tal no es dels seus.
10 Y si Christo es en vosaltres, lo cos verdaderament es mort per rahó del pecat; emperó l'esperit viu per rahó de la justicia.
11 Y si l'Esperit d'aquell que ressuscitá á Jesús d'entrels morts, vivificará també vostres cossos mortals per son Esperit que habita en vosaltres.
12 Per lo tant, germans, nosaltres som deutors no á la carn, pera viurer segons la carn.
13 Perqué si viviu segons la carn, moriréu; mes si per medi del esperit mortificau las obras de la carn, viviréu.
14 Puix que tots los que son moguts per l'Esperit de Deu, eixos tals son fills de Deu.
15 Perqué no haveu rebut l'esperit d'esclavitut per estar altra vegada ab temor, sinó que haveu rebut l'esperit d'adopció de fills, per lo qual claman: Abba, Pare.
16 Perqué lo mateix Esperit dona testimoni á nostre esperit, de que som fills de Deu:
17 Y essent fills, son també hereus, hereus verdaderament de Deu, y cohereus de Christo; ab tal que patiam ab ell, peraqué siam també glorificats ab ell.
18 Perqué entench, que no son de comparar los treballs d'aquest temps ab la gloria venidera, ques manifestá en nosaltres.
19 Perqué lo gran desitg de la criatura espera la manifestació dels fills de Deu.
20 Perqué la criatura está subjecta á la vanitat, no de son grat, sinó per causa d'aquell que la somet en esperansa:
21 Que la mateixa criatura será deslliurada de la esclavitut de la corrupció á la llibertat gloriosa dels fills de Deu.
22 Puix sabem que tota criatura gemega, y está de part fins ara.
23 Y no solament ellas, sinó també nosaltres mateixos, que tenim las primicias del Esperit, nosaltres també gemegam dintre de nosaltres mateixos, esperant l'adopció de fills de Deu, so es, la redempció de nostre cos.
24 Perqué nosaltres som salvos per l'esperansa. Peró l'esperansa ques veu, no es esperansa. Puix alló que un veu, ¿com ho pot esperar?
25 Y si esperám lo que no vehem, per la paciencia ho esperám.
26 Axí mateix l'Esperit ajuda també á nostra flaquesa, perqué no sabem lo que havem de demanar, com convé; mes l'Esperit mateix demana per nosaltres ab gemechs inexplicables.
27 Emperó aquell que escudrinya los cors sab lo que desitja l'Esperit, lo qual demana per los sants conforme á Deu.
28 Y sabem també que totas las cosas cooperan al be d'aquells que conforme á son proposit ha cridat pera esser sants.
29 Puix aquells á qui ell preconegué, á eixos mateixos predestiná, peraqué fóssen fets conforme al imatge de son Fill, á fi de que ell sia lo primogénit entre molts germans.
30 Y als que predestiná, á eixos cridá també; y als que cridá, á eixos justificá també; y als que justificá, á eixos també glorificá.
31 ¿Donchs que dirém á estas cosas? Si Deu está per nosaltres, ¿qui será contra nosaltres?
32 Aquell que ni á son propi Fill perdoná, sinó quel entregá per amor de tots nosaltres, ¿com nons donará ab ell també totas las cosas?
33 ¿Qui fará acusació alguna contrals elegits de Deu? Deu es qui justifica.
34 ¿Qui es lo qui condemna? Christo Jesús es lo qui morí, y lo qui ressuscitá també, y lo qui está també á la dreta de Deu, lo qual intercedeix també pera nosaltres.
35 ¿Quins separará donchs del amor de Christo? ¿La tribulació, ó l'angustia, ó la fam, ó la desnuesa, ó los perills, ó la persecució, ó l'espasa?
36 Axí com está escrit: Perqué per tu som entregats á la mort tots los dias, som tinguts com ovellas pera l'escorxador.
37 Emperó en totas estas cosas triunfam per medi d'aquell quens amá.
38 Per lo qual estich cert, que ni mort, ni vida, ni ángels, ni principats, ni potestats, ni cosas presents, ni cosas venideras, ni fortalesa,
39 Ni altura, ni profunditat, ni ninguna altra criatura, será capás d'apartarnos del amor de Deu, que está en Christo Jesús nostre Senyor.

CAP. IX.

Després d'haver l'Apóstol testificat son amor als Israelites, tracta de la vocació dels Gentils, y de la reprobació dels Jueus.
1 Dich la veritat en Christo, no mento; donantme també testimoni ma conciencia en l'Esperit Sant,
2 De que tinch gran tristesa y un dolor continuo en mon cor.
3 Puix desitjava jo mateix ser anatematisat de Christo, per amor a mos germans, parents meus, segons la carn,
4 Que son los Israelitas, de qui es l'adopció dels fills, y la gloria, y l'aliansa, y la constitució de la lley, yl culto, y las promesas:
5 Los pares dels quals son los mateixos de est també Christo segons la carn, que es sobre totas las cosas Deu benehit en tots los sigles. Amen.
6 Y no que la paraula de Deu haja mancat; perqué no tots los que son d'Israel son Israelitas:
7 Ni perqué son llinatge d'Abraham son tots fills, sinó que d'Isaac te será cridat llinatge:
8 So es, no los que son fills de la carn son fills de Deu, sinó los que son fills de la promesa son tinguts per del llinatge.
9 Puix aquesta es la paraula de la promesa: En aquest temps jo vindré, y Sara tindrá un fill.
10 Y no solament ella, sinó també Rebeca, que concebí de una vegada dos fills d'Isaac nostre pare;
11 (Perqué abans quels fills fossen nats, no havent fet be ni mal algun, peraqué fos cumplert lo designe de Deu en la elecció;)
12 No per las obras, sinó per aquell que crida, li fou dit á ella: Quel major serviría al menor.
13 Conforme á lo que está escrit: Amí á Jacob, y aborrí á Esaú.
14 ¿Que dirém donchs? ¿Hi ha injusticia en Deu? No per cert.
15 Perqué ell diu á Moysés: Me compadeixeré del quem compadeixeré, y tindré misericordia del qui tindré misericordia.
16 Axí que no es del que vol, ni del que corre, sinó que es de Deu que usa de misericordia.
17 Perqué diu l'Escriptura á Faraó: Per aixó mateix t'he elevat, pera mostrar en tu mon poder, y peraqué sia anunciat mon nom per tota la terra.
18 Per consegüent ell usa de misericordia ab qui li plau, y endureix al qui vol.
19 Emperó tum dirás: ¿Donchs de ques queixa? perqué ¿qui resistirá á sa voluntat?
20 Mes home, ¿qui ets tu pera replicar á Deu? ¿Per ventura dirá un vas de fanch al quel ha fet, Perquém feres axí?
21 ¿O no té potestat l'oller de fer d'una mateixa pasta un vas pera honra, y altre pera deshonra?
22 ¿Y que si volent Deu mostrar sa ira, y manifestar son poder, suportá ab gran paciencia los vasos d'ira aparellats pera destrucció,
23 Y pera fer manifestas las riquesas de sa gloria sobre los vasos de misericordia que prepará pera gloria,
24 Y fins nosaltres á qui ell ha cridat, no solament dels Jueus, sinó també dels Gentils?
25 Conforme á lo que diu en Oséas: Apellidaré poble meu al que no era mon poble, y amada á la que no era amada, y objecte de misericordia al que no havía conseguit misericordia.
26 Y succehirá que lo lloch ahont los fou dit: Vosaltres no sou poble meu, allí serán apellidats fills de Deu viu.
27 Isaías també exclamá tocant á Israel: Encara quel número dels fills d'Israel sia com l'arena del mar, las reliquias serán salvadas;
28 Perqué paraula consumidora, y abreviadora en justicia; paraula abreviada fará lo Senyor sobre la terra.
29 Y com Isaías digué abans: Sil Senyor dels Exercits nons hagués deixat llinatge, hauríam estat com Sodoma, y seríam semblants á Gomorra.
30 ¿Donchs que dirém? Quels Gentils, que no seguían la justicia, han obtingut justicia, á saber, la justicia que ve de la fe.
31 Mes Israel, que seguía la lley de justicia, no ha arribat á la lley de justicia.
32 ¿Perqué? No la buscaren per la fe, sinó per las obras; y ensopagren en pedra d'escándol,
33 Axí com está escrit: Veus aquí jo poso en Sion pedra ensopegadora, y pedra d'escándol; y tot aquell que creu en ell no será confundit.

CAP. X.

Sens la fe en Jesu-Christ ningú pot salvarse; ab ella y no ab las obra de la lley s'alcansa la justificació. Per axió es predicada en tot lo mon. Los Gentils l'abrassan, mentres quels Jueus permaneixen en sa incredulitat.
1 Germans, lo desitg de mon cor y ma oració á Deu per Israel es, peraqué ells se salvian.
2 Puix jols dono testimoni de que tenen zel de Deu, mes no segons ciencia.
3 Per quant ignorant la justicia de Deu, y volent establir la seva propia, nos someten á la justicia de Deu.
4 Perqué Christo es lo fi de la lley pera justificar á tots los que creuhen.
5 Perqué Moysés deixá escrit de la justicia, que es de la lley: Quel home que la fassa, viurá en ella.
6 Mes la justicia, que es de la fe, diu axí: No digas en ton cor: ¿Qui pujará al cel? (so es, á baixar de lo alt á Christo:)
7 ¿O qui baixará al abisme? (so es, pera tornar á portar á Christo d'entrels morts.)
8 Emperó, ¿que diu l'Escriptura? Y prop está la paraula, en ta boca, y en ton cor, so es, la paraula de la fe que predicam.
9 Perqué si tu confessasses ab ta boca al Senyor Jesús, y creguesses en ton cor, que Deu lo ressuscitá d'entrels morts, serás salvo.
10 Perqué ab lo cor se creu pera justicia; emperó de boca se fa la confessió pera salvació.
11 Perqué diu l'Escriptura: Tot aquell que creu en ell no será confós.
12 Perqué no hi ha diferencia de Jueu y de Grech; per quant un mateix es lo Senyor de tots, rich pera tots aquells quel invocan.
13 Perqué tot aquell que invoquia lo nom del Senyor será salvo.
14 ¿Mes com invocarán á aquell en qui no cregueren? ¿Y com creurán á aquell de qui no oygueren? ¿Y com ohirán sens predicador?
15 ¿Y com predicarán si no son enviats? segons está escrit: ¡Que hermosos son los peus d'aquells que predican l'Evangeli de pau, d'aquells que anuncian cosas bonas!
16 Emperó no tots han obehit al Evangeli. Perqué Isaías diu: Senyor, ¿qui ha cregut lo quens ha ohit?
17 Axí que la fe ve del oir, yl oir de la paraula de Christo.
18 Emperó pregunto: ¿No han ells ohit? Sí certament; puix sa veu resoná per tota la terra, y sas paraulas se oiren fins als confins del mon.
19 Mes pregunto: ¿Per ventura Israel nou ha entés? Moysés diu lo primer: Jous provocaré á gelosía per un poble que no es mon poble, y jous mouré á ira per una gent insensata.
20 Y Isaías s'atreví á dir: Vaitg esser trobat dels que nom buscavan, me descubrí clarament als quem nom demanavan.
21 Y diu á Israel: Tot lo dia he tingut estesas mas mans á un poble incrédul y rebelde.

CAP. XI.

Ab l'escarment dels Jueus incréduls amonesta l'Apóstol als Gentils que no presumian de sí, y profetisa la conversió general d'aquells.
1 Llavors jo dich: ¿Per ventura Deu ha llansat de sí á son poble? No per cert; perqué jo també so Israelita del llinatge d'Abraham, de la tribu de Benjamí.
2 Deu no ha llansat de sí á son poble á qui preconegué. ¿Y no sabeu lo que diu d'Elías l'Escriptura, com se queixa á Deu contra Israel, dihent:
3 Senyor, mataren vostres Profetas, y soscavaren vostres altars; y jo he quedat sol, ym buscan pera matarme.
4 ¿Mes que li diu la resposta de Deu? M'he reservat set mil varons que no han doblat lo genoll devant de Baal.
5 Donchs axí també, en aquest temps, hi ha un remanent segons l'elecció de la gracia.
6 Y sí per la gracia, ja no per las obras; altrament la gracia ja no es gracia: y sí per las obras, ja no per gracia; altrament la obra ja no es obra.
7 ¿Que donchs? Israel no ha conseguit lo que buscava, sinó que la elecció ho ha conseguit, yls demés fóren obcecats,
8 (Conforme está escrit: Deu los ha donat esperit d'estupiditat; ulls peraqué no vejan, y orellas peraqué no oygan,) fins al dia d'avuy.
9 Y David diu: Convertéscasels sa taula en llas, y en trampa, y en pedra d'ensopech, y en paga:
10 Obscuréscansels los ulls, peraqué no vejan, y vajan sempre encorvats d'espatllas.
11 Puix jo dich: ¿Ensopegaren ells de manera que cayguessen? No per cert. Emperó per sa cayguda vingué la salvació als Gentils, pera incitarlos á gelosía.
12 Y sil pecat d'ells es lo tresor del mon, y la disminució d'ells lo tresor dels Gentils, ¿quant mes la plenitut d'ells?
13 Perqué ab vosaltres parlo, Gentils: mentras jo sia apóstol dels Gentils, honraré mon ministeri.
14 Per si d'alguna manera puch mourer á gelosía als de ma carn, y fer ques salvian alguns d'ells.
15 Perqué si la regecció d'ells es la reconciliació del mon, ¿que será son restabliment, sinó vida d'entrels morts?
16 Y sil primer fruyt es sant, ho es també la massa: y sil arrel es santa, ho son també las brancas.
17 Y si alguna de las brancas es trencada, y essent tu oliver bort ets empeltat en ellas, y has participat del arrel y de la grassa del oliver,
18 Not jactias contra las brancas. Y si ten jactas, sapias que tu no suportas l'arrel, sinó l'arrel á tu.
19 Emperó tu dirás: Las brancas han estat trencadas, á fi de que jo sia empeltat.
20 Be dius; per sa incredulitat fóren trencadas: emperó tu per la fe estás dret. Not envanescas, ans be tem.
21 Perqué si Deu no perdoná á las brancas naturals, tal vegada not perdonará á tu tampoch.
22 Considera donchs la bondat y rigor de Deu: lo rigor envers aquells que caygueren, y la bondat de Deu envers tu si permaneixes en la bondat; d'altra manera serás tu també tallat.
23 Y ells també, sinó permaneixen en la incredulitat, serán empeltats; perqué Deu es poderós per empeltarnos novament.
24 Puix si tu fores tallat del oliver bort natural, y contra naturalesa has estat empeltat en un oliver bo, ¿quant mes aquells que son naturals serán empeltats en son propi oliver?
25 Emperó no vull, germans, que ignoreu aquest misteri, á fi de que no siau presumits en vosaltres mateixos, que la ceguedat ha sobrevingut en part a Israel, fins que haja entrat la plenitut dels Gentils.
26 Y que axí se salvia tot Israel, com está escrit: De Sion vindrá lo Llibertador, que desterrará l'impietat de Jacob.
27 Puix aquesta es ma aliansa ab ells quant trauré sos pecats.
28 Certament que, segons l'Evangeli, son enemichs per causa de vosaltres; emperó segons l'elecció son molt amats per causa de sos pares.
29 Puix los dons y vocació de Deu son irrevocables.
30 Perqué axí com vosaltres en algun temps no creguereu á Deu, y ara haveu alcansat misericordia per rahó de sa incredulitat,
31 Axí també aquestos ara no han cregut, á fi de que per vostra misericordia alcansian ells misericordia també.
32 Perqué Deu los ha enclós á tots en la incredulitat, pera usar de misericordia ab tots.
33 ¡Oh profunditat de las riquesas de la sabiduría y ciencia de Deu! ¡Quant inescrutables son sos judicis, é impenetrables sos camins!
34 Perqué ¿qui comprengue l'ánimo del Senyor? ¿ó qui fou son conseller?
35 ¿O qui li ha donat á ell primer, peraqué li sia recompensat?
36 Perqué d'ell, y per ell, y en ell son totas las cosas. A ell sía la gloria pera los sigles. Amen.

CAP. XII.

Dona l'Apóstol reglas conforme á la doctrina que ha ensenyat als fiels segons l'estat de cada hu, y segons los dons rebuts de Deu ab la fe de Jesu-Christ: Diu que essent tots membres d'un mateix cos, havem de treballar á favor de l'Iglesia, y amarnos mutuament.
1 Y axi vos suplico, germans, per la misericordia de Deu, que li oferiu vostres cossos en hostia viva, santa, y agradable á Deu, que es vostre racional culto.
2 Y nous conformeu ab aquest mon, ans be transformaus per la renovació de vostre esperit, peraqué esperimenteu quina es la voluntat de Deu, bona, agradable, y perfecta.
3 Puix, per la gracia quem ha estat donada, dich á tots los que están entre vosaltres, que no pensian de sí mes altament de lo que deuhen, sinó que pensian ab templansa, y cada qual segons la mesura de la fe que Deu li ha repartit.
4 Perqué axí com en un cos tenim molts membres, y no tots los membres tenen lo mateix ofici;
5 Axí nosaltres, essent molts, som un sol cos en Christo, y cada hu membre l'un del altre.
6 Tenint emperó diferents dons, segons la gracia quens ha estat donada; ó de profecía, que debem usar segons la proporció de la fe;
7 O de ministeri, ministrant; ó lo qui ensenya, en doctrina:
8 Lo qui amonesta, en exortació; lo qui dona, en simplicitat; lo qui goberna, en diligencia; lo qui mostra misericordia, en alegría.
9 Sia l'amor sens ficció. Aborriu lo mal, adheriuvos á lo ques bo;
10 Amantvos recíprocament ab amor fraternal, anticipantvos los uns als altres pera honrarvos;
11 No siau peresosos en vostras obligacions; ans be siau fervorosos en esperit, servint al Senyor;
12 Alegres en l'esperansa, suferts en la tribulació en l'oració perseverants;
13 Socorrent las necessitats dels sants, exercint l'hospitalitat.
14 Benehiu als queus persegueixen; benehintlos y nols malehiu.
15 Alegrauvos ab los ques alegran, plorau ab los que ploran.
16 Siau d'un mateix ánimo l'un envers l'altre; no tingau l'enteniment en cosas altas, sinó acomodauvos á las humils. Nons tingau per sabis en vostra opinió.
17 A ningú torneu mal per mal: procurant cosas honrosas, no sols devant de Deu, sinó també devant de tots los homes.
18 Si es dable, en quant está de vostra part, teniu pau ab tothom.
19 Amats meus, nous venjeu vosaltres mateixos, ans be feu lloch á l'ira; puix está escrit: La venjansa es meva, jo recompensaré, diu lo Senyor.
20 Per lo tant, si ton enemich té fam, dónali menjar; si té sed, dónali beurer; puix fent aixó apilarás brasas de foch sobre son cap.
21 Not dexias véncer del mal, ans be procura véncer lo mal ab lo be.

CAP. XIII.

Recomana la submisió als superiors y á las potestats civils. L'amor del prohisme es lo compendi de la lley. Imitació de Jesu-Christ.
1 Subjectias tota persona á las potestats superiors. Perqué no hi ha potestat sinó de Deu, y Deu ha ordenat las que existeixen.
2 Per lo tant, aquell que resisteix á la potestat, resisteix al precepte de Deu, yls que resisteixen atraurán sobre sí la condemnació.
3 Perqué los prínceps no son terror á las obras bonas, sinó á las malas. ¿Vols tu no tenir temor de la potestat? fes be, y tindrás alabansa d'ells;
4 Perquél príncep es ministre de Deu pera ton be. Emperó si fas mal, tem, perqué no en va porta l'espasa; puix es ministre de Deu, venjador en ira contra aquell que fa lo mal.
5 Per lo que es necessari que li esteu sumissos, no solament per rahó de l'ira sinó també per amor de la conciencia.
6 Per aquesta causa pagam també tributs; perqué son ministres de Deu, servintlo en aixó mateix.
7 Pagau donchs á tothom son degut, al que se li deu tribut, tribut; al qui gabella, gabella; á qui temor, temor; á qui honra, honra.
8 No degau res á ningú, sinó amauvos los uns als altres; perqué aquell que ama á son prohisme ha cumplert la lley.
9 Per aixó: No adulterarás, No matarás, No robarás, No llevarás falsos testimonis, No cobdiciarás; y si hi ha algun altre manament, está sumariament comprés en aquesta expressió: Amarás á ton prohisme com á tu mateix.
10 La caritat no obra mal contral prohisme: y axí la caritat es lo cumpliment de la lley.
11 Y aixó sabent lo temps, ques ja hora d'alsarnos del somni; puix ara nostra salvació está mes prop que quant creguerem.
12 La nit está molt avansada, lo dia está cerca. Llansam donchs las obras de las tenebras, y vestimnos ab las armas de la llum.
13 Caminem honestament com de dia, no en farts ni embriaguesas, no en deshonestedats y disolucions; no en quimeras y envejas:
14 Ans be vestius de nostre Senyor Jesu-Christ, y no feu cas de la carn pera satisfer sos apetits.

CAP. XIV.

Los forts en la fe deuhen suportar als flachs, y uns y altres edificarse mutuament.
1 Y al ques flach en la fe, admeteulo, no per disputas d'opinions.
2 Perqué l'un creu que pot menjar de tot, mentres lo qui es flach no menjará sinó hortalissas.
3 Aquell que menja, no desprecihi al que no menja; yl que no menja, no judiquia al que menja, perqué Deu l'ha rebut per seu.
4 ¿Qui ets tu que judicas al servo de altre? Pera son amo está en peus, ó cau; emperó ferm estará, perqué poderós es Deu per ferlo estar dret.
5 L'un fa diferencia entre dia y dia, yl altre considera iguals tots los dias. Abundia cada qual en sa opinió.
6 Lo qui fa diferencia del dia, la fa peral Senyor; yl que no fa diferencia del dia, també peral Senyor: y aquell que menja, peral Senyor menja; puix dona gracias á Deu; yl que no menja, peral Senyor no menja, y á Deu dona gracias.
7 Perqué ningú de vosaltres viu pera sí, y ningú mor pera sí:
8 Puix si vivim, peral Senyor vivim; y si morim, peral Senyor morim. Y axí, tant si vivim com si morim, del Senyor som.
9 Perqué pera aixó morí Christo, y ressuscitá pera ser Senyor de morts y de vius.
10 Y tu ¿perqué judicas á ton germá? ó tu ¿perqué desprecias á ton germá? Puix tots compareixerém devant del tribunal de Christo.
11 Perqué escrit está: Com jo visch, diu lo Senyor, que tothom doblegará son genoll devant de mi, y tota llengua confessará á Deu.
12 Puix cada hu de nosaltres donará compte á Deu de sí mateix.
13 Nons judiquem ja mes donchs los uns als altres, ans be pensau en no posar ensopech ó escándol al germá.
14 Sé, y estich persuadit en lo Senyor Jesús, que no hi ha ninguna cosa inmunda per sí mateixa; y que no hi ha cosa inmunda, sinó per aquell que creu que es inmunda.
15 Emperó si per la causa de ton menjar, ton germá se contrista, ja no caminas conforme á la caritat. No perdias donchs per rahó de ton menjar á aquell pera qui Christo morí.
16 No feu donchs que sia vituperat vostre be.
17 Perqué lo regne de Deu no es menjar y beurer, sinó justicia, y pau, y goitg en l'Esperit Sant.
18 Y qui en aixó serveix a Christo, es accepte á Deu, y té l'aprobació dels homes.
19 Per lo que, procurem seguir las cosas que contribueixen á la pau, y observem las que poden servir á nostra mutua edificació.
20 No vullas per un menjar destruir l'obra de Deu. Totas las cosas en veritat son netas, peró mal es peral home que menja ab escándol.
21 Bo es no menjar carn, ni beurer vi, ni cosa en que ton germá ensopeguia, ó s'escandalisia, ó se tornia flach.
22 ¿Tens tu fe? Tenla per tu mateix devant de Deu. Benaventurat aquell que nos condemna á sí mateix en lo que aproba.
23 Emperó aquell que dubta sin menjará, es condemnat; perqué no ho menja segons la fe. Y tot lo que no es segons la fe es pecat.

CAP. XV.

Conclou Pau sa exortació, ab mostras de gran afecte als Romans, y del fort desitg que té d'anarlos á veurer quant estiga de camí per Espanya.
1 Y axi donchs nosaltres que som mes forts debem sufrir las flaquesas dels débils, sens compláurernos á nosaltres mateixos.
2 Procuria compláurer cada hu de nosaltres al prohisme pera son bé, á edificació;
3 Perqué Christo nos complagué á sí mateix, ans be, com está escrit: Los vituperis dels quet vituperan caygueren sobre mí.
4 Perqué totas las cosas que abans han estat escritas, pera nostra ensenyansa fóren escritas, á fi de que per la paciencia y consolació de las Escripturas tingam esperansa.
5 Vulla donchs Deu de la paciencia y de la consolació fervos la gracia de tenir uns mateixos sentiments vosaltres, conforme á Jesu-Christ:
6 Perqué unánims, ab una boca glorifiqueu al Deu y Pare de nostre Senyor Jesu-Christ.
7 Per lo tant rebeuvos los uns als altres, com Christo vos rebé per gloria de Deu.
8 Donchs dich, que Jesu-Christ fou ministre de la circumcisió per la veritat de Deu, pera confirmar las promesas dels pares,
9 Y peraquéls Gentils glorifiquian á Deu per sa misericordia, com está escrit: Per aixó jous confessaré, Senyor, entrels Gentils, y cantaré á vostre nom.
10 Y en altre lloch: Alegraus, oh Gentils, ab son poble.
11 Y altra vegada: Alabau al Senyor, vosaltres tots los Gentils, y pobles tots ensalsaulo.
12 Y axí mateix diu Isaías: Hi haurá una arrel de Jessé, ques alsará á gobernar los Gentils; en ell confiarán los Gentils.
13 Ompliaus donchs lo Deu d'esperansa de tot goitg y pau en la creencia, peraqué abundeu en esperansa, per la virtut del Esperit Sant.
14 Emperó jo estich cert, germans meus, en quant á vosaltres, que estau també plens de caritat, plens de tot saber, de modo queus podeu amonestar los uns als altres.
15 Ab tot, germans, vos he escrit ab algun mes atreviment pera fervos memoria d'aixó, á causa de la gracia quem es dada de part de Deu;
16 De ser jo ministre de Jesu-Christ entrels Gentils, ministrant l'Evangeli de Deu, á fi de que sia agradable l'oferta dels Gentils, y santificada en l'Esperit Sant.
17 Ab rahó donchs puch gloriarme en Jesu-Christ en aquellas cosas que pertanyen á Deu;
18 Perqué nom atreviré á parlar de ninguna d'aquellas cosas que Christo no ha fet per medi meu, pera portar á la obediencia als Gentils, ab paraulas y obras.
19 Ab la eficacia de senyals y de prodigis, en virtut del Esperit Sant; de manera que desdes Jerusalem y terras comarcanas, fins á Ilírico, he difundit l'Evangeli de Christo.
20 Y axí he anunciat aquest Evangeli, no ahont s'havía fet ja menció de Christo, á fi de no edificar sobre funament d'altres, sinó com está escrit:
21 Aquells á qui no ha estat ell anunciat lo veurán, y l'entendrán los que nol ha ohit.
22 Y per lo qual moltas vegadas he estat impedit de venirvos á véurer, y no he pogut fins aquí.
23 Emperó ara no tenint ja lloch de detenirme mes en aquestas terras, y havent per molts anys desitjat venir á vosaltres:
24 Quant emprenguia mon viatge á Espanya, espero veureus al passar, y quem acompanyaréu fins allá, després d'haver gosat algun tant de vostra companyía.
25 Mes ara men vaitg á Jerusalem pera ministrar als sants.
26 Perqué la Macedonia y l'Acaya han tingut á be lo fer una colecció perals pobres d'entrels sants que están en Jerusalem.
27 Axí los plagué, y son deutors á ells. Perqué sils Gentils han estat fet participants de sas cosas espirituals, deuhen també ells ministrarlos en las cosas carnals.
28 Donchs quant haja jo cumplert assó, yls haja entregat aquest fruyt, passaré per vosaltres al anar á Espanya.
29 Y estich cert que quant vinga á vosaltres, vindré ab la plenitut de benedicció del Evangeli de Christo.
30 Donchs vos demano, germans, per nostre Senyor Jesu-Christ, y per amor del Esperit Sant, quem ajudeu ab vostras pregarias á Deu pera mí;
31 Peraquém deslliuria dels infiels que hi ha en la Judéa, y sia agradable als sants de Jerusalem l'oferta de mon servey,
32 A fi de que jo vinga á vosaltres ab goitg per la voluntat de Deu, y tinga refrigeri junt ab vosaltres.
33 Lo Deu de pau donchs sia ab vosaltres tots. Amen.

CAP. XVI.

Recomendacions, memorias, y últim avís de Pau als fiels residents en Roma.
1 Vos recomano á Phebe, germana nostra, que está en lo servey de l'Iglesia que está en Cenchréa,
2 Perqué la rebiau en lo Senyor, com deuhen los sants, y peraqué l'ajudeu en tot quant sia menester; puix ella ha socorregut á molts, y á mi en particular.
3 Saludau á Prisca y á Aquila, mos coadjutors en Christo-Jesús;
4 Los quals per ma vida posaren sos colls, y nou agraesch jo sols, sinó també totas las Iglesias dels Gentils.
5 Y del mateix modo saludau á l'Iglesia que está en casa d'ells. Saludau á Epenet mon amich, que es lo primer fruyt del Achaia en Christo.
6 Saludau á María, la que treballá molt per nosaltres.
7 Saludau á Andrónich y á Junía, parents y companys meus de presó, los quals s'han distingit entrels Apóstols, y fóren abans que jo en Christo.
8 Saludau á Ampliat, á qui jo amo entranyablement en lo Senyor.
9 Saludau á Urbá, que ha treballat ab mí en Christo-Jesús, y á mon amat Stachy.
10 Saludau á Apeles, probat en Christo.
11 Saludau á aquells que son de la casa d'Aristóbul. Saludau á mon parent Herodi. Saludau als de la casa de Narcís, que creuhen en lo Senyor.
12 Saludau á Tryphena y á Tryphosa, que treballan en lo Senyor. Saludau á nostra amada Pérside, que treballa molt en lo Senyor.
13 Saludau á Rufo, excullit del Senyor, y á sa mare y meva.
14 Saludau á Asyncrit, á Phlegont, á Hermas, á Patrobas, á Hermes, y als germans que están ab ells.
15 Saludau á Philólog, y á Julia, y á Nereo, y á sa germana, y á Olympiade, y á tots los sants que están ab ells.
16 Saludauvos uns á altres ab bes sant. Totas las Iglesias de Christo vos saludan.
17 Y vos demano, germans, que observeu á aquells que causan divisions y escándols contra la doctrina que haveu aprés, y apartaus d'ells;
18 Perqué los tals no serveixen á nostre Senyor Jesu-Christ, sinó á son ventre; y ab bonas paraulas y rahons dolsas enganyan los cors dels sencills.
19 Puix vostra obediencia está divulgada per totas parts; de lo que jom regositjo ab vosaltres. Emperó voldría que fosseu sabis en lo be, y simples en lo mal.
20 Yl Deu de la pau destrossia quant antes á Satanás baix de vostres peus. La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab vosaltres. Amen.
21 Vos saluda Timoteu, mon coadjutor, y Lusi, y Jason, y Sosipatre, parents meus.
22 Jo Terci, que he escrit aquesta carta, vos saludo en lo Senyor.
23 Vos saluda Gay, mon patró, y tota l'Iglesia. Vos saludan Erasto, tresorer de la ciutat, y lo germá Quart.
24 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab tots vosaltres. Amen.
25 Y á aquell ques poderós pera confirmarvos segons mon Evangeli y la predicació de Jesu-Christ, segons la manifestació del misteri ocult desdels sigles passats,
26 Lo qual ara s'ha descubert per las Escripturas dels Profetas, segons lo manament del etern Deu, declarant á totas las nacions per obehir á la fé,
27 A Deu que es sol sabi, á ell sia dada la honra y gloria per Jesu-Christ, per los sigles dels sigles. Amen.