Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola primera del Apóstol Sant Pau als Corinthis
Los exorta á l'unió y concordia; los demostra com Deu confon la sabiduría y supervia humana; y que la creu de Jesu-Christ, ques necedat y escándol perals mundans, es perals fiels sabiduría y salut.
PAU cridat Apóstol de Jesu-Christ per voluntat de Deu, y Sosthenes germá nostre;
2 A la Iglesia de Deu que está en Corinthi, als santificats en Christo Jesús, anomenats sants, y á tots los que en qualsevol lloch invocan lo nom de Jesu-Christ nostre Senyor, d'ells y de nosaltres:
3 Gracia á vosaltres, y pau de part de Deu nostre Pare y del Senyor Jesu-Christ.
4 Dono gracias sens cessar á mon Deu pera vosaltres, per la gracia de Deu queus ha estat donada en Jesu-Christ;
5 Perqué en totas cosas sou enriquits en ell, en tota paraula y en tota ciencia:
6 Haventse axí confirmat en vosaltres lo testimoni de Christo:
7 De manera que res vos falta en ninguna gracia, esperant la manifestació de nostres Senyor Jesu-Christ,
8 Lo qual vos confirmará també fins al fi, perqué siau trobats sens culpa en lo dia del adveniment de nostre Senyor Jesu-Christ.
9 Fiel es Deu per qui haveu estat cridats á la companyía de son Fill Jesu-Christ nostre Senyor.
10 Mes vos suplico, germans, en lo nom de nostre Senyor Jesu-Christ, que siau tots d'un mateix parlar, y que no hi haja divisions entre vosaltres ; ans be estigau perfectament units en un mateix esperit, y en un mateix judici.
11 Perqué sem ha denunciat de vosaltres, germans meus, per aquells que son de la casa de Cloe, que hi ha disputas entre vosaltres.
12 Y dich assó, puix cada qual de vosaltres diu: Jo so de Pau, y jo d'Apolo, y jo de Cephas, y jo de Christo.
13 ¿Puix que está Christo dividit? ¿Per ventura Pau fou crucificat pera vosaltres? ¿ó haveu estat batejats en nom de Pau?
14 Gracias á Deu que no he batejat á ningú de vosaltres, sinó á Crispo y á Cayo:
15 Perqué ningú diga que en mon nom haveu estat batejats.
16 Y he batejat també la familia de Stephana, y per lo demés no sé si he batejat á ningún altre.
17 Perqué Christo nom enviá á batejar, sinó á predicar l'Evangeli; no ab sabiduría de paraulas, peraqué no sia vana la creu de Christo.
18 Puix la paraula de la creu es una necedat perals ques pérden; mes perals ques salvan, so es, pera nosaltres, es virtut de Deu.
19 Perqué escrit está: Destruiré la sabiduría dels sabis, y anullaré la prudencia dels prudents.
20 ¿Ahont es lo sabi? ¿ahont es l'Escriba? ¿ahont l'escudrinyador d'aquest sigle? ¿No ha fet Deu fatua la sabiduría d'aquest mon?
21 Puix després que en la sabiduría de Deu lo mon no conegué á Deu per la sabiduría, á Deu plagué fer salvos per la fatuitat de la predicació als que creyan.
22 Axí es quels Jueus demanan miracles, yls Grechs cercan sabiduría:
23 Emperó nosaltres predicam á Christo crucificat, ques escándol perals Jueus, y fatuitat perals Gentils;
24 Mes perals que han estat cridats, tant Jueus com Grechs, Christo virtut de Deu, y sabiduría de Deu:
25 Puix lo que apar fatuo en Deu, es mes sabi quels homes; y lo que apar flach en Deu, es mes fort quels homes.
26 Y axí, germans, considerau vostra vocació, que no son molts los sabis segons la carn, ni molts los poderosos, ni molts los nobles que han estat cridats,
27 Sinó que Deu ha escullit las cosas fatuas del mon, pera confóndrer las sabias; y las cosas flacas del mon escullí Deu, pera confóndrer las fortas;
28 Y las cosas vils y despreciables del mon escullí Deu, y aquellas que no existeixen, pera destruir las que existeixen;
29 A fi de que ninguna carn se vanaglorihi devant d'ell.
30 Y per ell sou vosaltres en Christo Jesús, lo qual pera nosaltres ha estat fet per Deu sabiduría, y justificació, y santificació, y redempció;
31 Peraqué segons está escrit: Aquell que gloría, gloríhis en lo Senyor.
Demostra l'Apóstol que la predicació en Corinthi no havía estat ab pompa de paraulas ni aparato de ciencia humana, sinó ab la sabiduría apresa en la escola de Jesu-Christ crucificat, lo qual solament pot enténdrerse per medi del Esperit Sant.
1 Y jo, germans, quant vinguí á vosaltres, no vinguí ab sublimitat de paraulas ni de sabiduría á anunciarvos lo testimoni de Christo;
2 Perqué jo nom he judicat saber res entre vosaltres, sinó á Jesu-Christ, y aqueix crucificat.
3 Y jo estiguí entre vosaltres ab pusillanimitat, ab temor, y tremolant.
4 Y mon parlar y ma predicació no fou ab paraulas persuasivas de sabiduría humana, sinó ab demostració d'Esperit y de poder;
5 Peraqué vostra fe no reposás en la sabiduría d'homes, sinó en lo poder de Deu.
6 No obstant aixó parlam sabiduría entre aquells que son perfects; emperó no sabiduría d'aquest mon, ni dels prínceps d'aquest mon, que son destruhits:
7 Sinó que parlam sabiduría de Deu en misteri, la que está encuberta, la que Deu predestiná antes dels sigles pera gloria nostra:
8 La que ningú dels prínceps d'aquest mon conegué, perqué si l'haguessen coneguda, jamay haurían crucificat al Senyor de la gloria.
9 Emperó com está escrit: Que ull no vegé, ni orella oygué, ni ha estat en cor d'home, las cosas que prepará Deu per'aquells quel aman.
10 Mes Deu nos las revelá á nosaltres per son Esperit, perqué l'Esperit ho escudrinya tot fins las cosas profundas de Deu.
11 Perqué ¿qui dels homes sab las cosas del home, sino l'esperit del home que está en ell? Axí mateix ningú coneix las cosas de Deu, sinó l'Esperit de Deu.
12 Y nosaltres havem rebut no l'esperit d'aquest mon, sinó l'Esperit que es de Deu, peraqué conegam las cosas que Deu nos ha donat graciosament:
13 Las quals anunciam també, no ab paraulas doctas d'humana sabiduría, sinó ab doctrina d'esperit, comparant las cosas espirituals ab las espirituals.
14 Mes l'home animal no percebeix aquellas cosas que son del Esperit de Deu, perqué per ell son fatuitat, y no las pot compéndrer, per quant se discerneixen espiritualment.
15 Emperó aquell ques espiritual judica totas las cosas, y ell no es judicat de ningú.
16 Perqué ¿qui conegué l'ánimo del Senyor, peraquél puga instruhir? Mes nosaltres tenim l'ánimo de Christo.
Repren als ques apassionan als predicadors del Evangeli sens mirar al Senyor de qui son ministres, y exorta á despreciar la sabiduría vana del mon, y á abrassar la sabia ignorancia del Evangeli.
1 Y jo, germans, que nous poguí parlar com á espirituals, sinó com á carnals, com á infants en Christo.
2 Vos he alimentat ab llet, no ab vianda; perqué llavors no podíau suportarla, y ni ara podeu perqué encara sou carnals.
3 Perqué haventhi entre vosaltres envejas, quimeras, y divisions, ¿no es axí que sou carnals, y caminau com á homes?
4 Perqué dihent l'un: Jo certament so de Pau. Y l'altre, Jo d'Apolo; ¿no es clar que encara sou homes? Puix ¿qui es Apolo, ó qui es Pau?
5 Ministres d'aquell en qui crehem, y segons quel Senyor dona á cada hu.
6 Jo plantí, Apolo regá; mes Deu dona l'increment.
7 Y axís nil que planta es res, nil que rega; sinó Deu que dona l'increment.
8 Yl qui plantá yl qui regá son una mateixa cosa. Mes cada qual rebrá son gallardó segons son treball.
9 Perqué nosaltres som coadjutors de Deu: vosaltres sou llauransa de Deu, sou edifici de Deu.
10 Segons la gracia de Deu quem ha estat donada, posí lo fonament, com arquitecte sabi; mes un altre edifica sobre ell. Y miria cada hu com edifica sobre ell.
11 Perqué ningú pot posar altre funament quel que está posat, so es, Jesu-Christ.
12 Y si algú sobre aquest funament edifica or, plata, pedras preciosas, fusta, herba, palla,
13 Será manifesta la obra de cada hu; perquél dia del Senyor la descubrirá, perqué se descubrirá en lo foch; y qual sia l'obra de cada hu, ho probará lo foch.
14 Si permaneix l'obra del que edificá sobre, rebrá gallardó.
15 Si l'obra del home se crema, sufrirá perdua; mes ell se salvará, emperó com per foch.
17 Si algú profana lo temple de Deu, Deu lo destruhirá; puix lo temple de Deu, que sou vosaltres, es sant.
18 Ningú s'enganyia á sí mateix. Si algú de vosaltres se té per sabi en aquest mon, fassas neci, peraqué sia sabi.
19 Perqué la sabiduría d'aquest mon es fatuitat devant de Deu. Per quant escrit está: Jo pendré als sabis en sa propia astucia.
20 Y en altra part: Lo Senyor coneix los pensaments dels sabis, y sab que son vans.
21 Per lo qual ningú se glorihi en los homes;
22 Perqué totas las cosas son vostras: sia Pau, sia Apolo, sia Cephas, sia mon, sia vida, sia mort, ó lo present, ó lo futur, tot es vostre;
23 Y vosaltres de Christo, y Christo de Deu.
Ofici del verdader Apóstol, y estimació ques mereix. Repren ab energía y mansuetut als Corinthis.
1 Considerians l'home com ministres de Christo y dispensadors dels misteris de Deu.
2 Emperó lo ques requereix dels dispensadors es, que cada qual sia encontrat fiel.
3 En quant á mi, poch m'importa ser judicat de vosaltres, ó de judici humá; puix ni jom judico á mi mateix.
4 Perqué de res m'acusa la conciencia; emperó no per aixó me tinch per justificat, perqué quim judica es lo Senyor.
5 Per lo que no judiqueu avans de temps, fins que vinga lo Senyor; lo qual aclarará las cosas escondidas en las tenebras, y fará manifestos los designis dels cors; y llavors cada home tindrá de Deu l'alabansa.
6 Y jo, germans, he representat aquestas cosas en mi y en Apolo per amor de vosaltres, peraqué en nosaltres aprengau á no pensar dels homes sobre lo que está escrit, perqué ningú de vosaltres s'ensuperbesca per causa del un contra del altre.
7 Perqué ¿quit distingeix? ¿y que tens tu que nou hajas rebut? Y siu has rebut, ¿perquét glorías com si nou haguesses rebut?
8 Ja estau vosaltres saciats, ja sou richs: regnau sens nosaltres; y vulla Deu que regneu, peraqué axí nosaltres regnem també ab vosaltres.
9 Perqué jo penso que Deu nos ha posat á nosaltres, los Apóstols, los últims, y com destinats á la mort; puix som fets l'expectacle del mon, dels ángels, y dels homes.
10 Nosaltres necis per amor de Christo, y vosaltres sabis en Christo; nosaltres flachs, y vosaltres forts; vosaltres honrats, y nosaltres vilipendiats.
11 Fins al hora present patim fam y sed, y anam nusos, y som abofetejats, y no tenim domicili segur;
12 Y treballam, obrant ab nostras propias mans; nos maleheixen, yls benehim; nos persegueixen, y ho sufrim:
13 Som blasfemats, y suplicam: hem arribat á ser com las escombrarías d'aquest mon, com l'escoria de tothom fins ara.
14 Nous escrich aquestas cosas pera confusió vostra: emperó vos amonesto com á fills meus caríssims.
15 Perqué encaraqué tingau deu mil instructors en Christo, emperó no molts pares. Perqué jo so lo quius he engendrat en Christo Jesús per l'Evangeli.
16 Per consegüent vos suplico que siau imitadors meus, com també ho so jo de Christo.
17 Per aquesta causa vos envihí á Timoteu, que es mon fill caríssim, y fiel en lo Senyor, qui vos fará memoria de quals sian mos camins en Christo Jesús, com jo ensenyo per totas parts en totas las iglesias.
18 Alguns van tan engrehits, com si jo no hagués de venir á vosaltres.
19 Mes dins poch vindrá á vosaltres, si lo Senyor ho vol, y examinaré, no las paraulas dels que van axí engrehits, sino la virtut.
20 Perqué lo regne de Deu no está en las paraulas, sinó en la virtut.
21 ¿Que voleu? ¿Vindré á vosaltres ab bastó, ó ab amor, y ab esperit de mansuetut?
Excomunica l'Apóstol á un incestuós, y exorta als de Corinthi que evitian lo tractarse ab los pecadors públichs.
1 Es un rumor general que hi ha entre vosaltres fornicació, y tal fornicació qual ni arribá á anomenarse entrels Gentils, de manera que hi ha qui té la muller de son pare.
2 Y encara anau engrehits, y ni menos vos haveu lamentat, pera qué fos expellit d'entre vosaltres lo qui cometé aquesta maldat.
3 Mes jo, en veritat, encaraqué ausent de cos, emperó present d'esperit, ja he judicat com present al que axí se conduhí:
4 En lo nom de nostre Senyor Jesu-Christ, essent congregats vosaltres, y mon esperit, ab la potestat de nostre Senyor Jesu-Christ,
5 Que sia aqueix entregat á Satanás pera destrucció de la carn, á fi de que sa ánima se salvia en lo dia de nostre Senyor Jesu-Christ.
6 Vostra vanagloria no es bona. ¿No sabeu que un poch de llevat fermenta tota la pasta?
7 Netejau donchs lo llevat vell, peraqué siau una pasta nova, com que son sens llevat. Perqué Christo, que es nostra Pasqua, ha estat sacrificat pera nosaltres.
8 Per lo tant celebrem la festa, no ab llevat vell, ni ab llevat de malicia y depravació, sinó ab lo pa azim de sinceritat y de veritat.
9 Vos escriguí en la carta que nous acompanyeu ab los fornicadors:
10 No absolutament ab los fornicadors d'aquest mon, ó ab los avaros, ó lladres, ó que adoran ídols, perqué en tal cas hauríau d'anárvosen del mon.
11 Emperó ara vos he escrit que nous acompanyeu, si algú apellidat germá es fornicari, ó avaro, ó idólatra, ó maldinyent, ó embríach, ó rapinyador; ab un home semblant ni péndrerhi aliment.
12 Puix ¿quen tinch de fer de judicar d'aquells que están fora? ¿Per ventura no judicau vosaltres dels que están dins?
13 Perqué Deu judicará als que están fora. Per lo tant traheu fora de vostra companyía aqueix malvat.
Contra los desordres dels pledegistas y dels deshonests.
1 Se atreveix ningú de vosaltres, tenint diferencias ab un altre, á anar á judici devant dels inichs, y no devant dels sants?
2 ¿No sabeu quels sants judicarán aquest mon? Y si lo mon ha de ser judicat per vosaltres, ¿seréu indignes de judicar aquestas petitesas?
3 ¿No sabeu que judicarém als ángels? puix ¿ab quanta mes rahó las cosas del mon?
4 Si donchs teniu diferencias sobre negocis d'aquest mon, feulas judicar per los de menor consideració en l'Iglesia.
5 Per vostra confusió ho dich. ¿Donchs que no hi ha ningun home sabi entre vosaltres, que puga judicar entre sos germans?
6 ¿Sinó quel germá ha de pledejar ab lo germá, y aixó devant dels infiels?
7 De totas maneras es ja un delicte verdaderament lo pledejar vosaltres ab vosaltres. ¿Perqué no sufriu avans l'agravi? ¿Perqué no sufriu primer lo dany?
8 Emperó vosaltres sou los que agraviau, y defraudau, y aixó als germans.
9 ¿No sabeu quels injustos no possehirán lo regne de Deu? Nous enganyeu: nils fornicaris, nils que cometen adulteri,
10 Nils afeminats, nils Sodomitas, nils lladres, nils avaros, nils vinosos, nils maldihents, nils rapinyadors, possehirán lo regne de Deu.
11 Y tals fóren alguns de vosaltres: emperó haveu estat rentats, emperó haveu estat santificats, emperó haveu estat justificats en lo nom de nostre Senyor Jesu-Christ, y per l'Esperit de nostre Deu.
12 Tot m'es lícit, mes no tot m'es convenient. Tot m'es permés, emperó jo nom posaré baix lo poder de ningú.
13 Las viandas son peral ventre, yl ventre pera las viandas; emperó Deu destruirá aquell y estas: yl cos no es pera la fornicació, sinó peral Senyor, yl Senyor peral cos.
14 Y Deu ressuscitá al Senyor, yns ressuscitará també á nosaltres per son propi poder.
15 ¿No sabeu que vostres cossos son membres de Christo? ¿Trauré jo los membres de Christo, yls faré membres de ramera? No per cert.
16 ¿No sabeu que aquell ques junta ab una ramera se fa un cos ab ella? Perqué serán, digué, dos en una carn.
17 Emperó lo quis junta ab lo Senyor, un esperit es.
18 Fugiu de la fornicació. Qualsevol pecat quel home cometia es fora del cos; emperó lo qui comet fornicació peca contra son propi cos.
19 ¿Que no sabeu que vostres cossos son temples del Esperit Sant, que está en vosaltres, lo qual lo teniu de Deu, y vosaltres no sou de vosaltres mateixos?
20 Puix fóreu comprats á preu. Glorificau donchs á Deu en vostre cos, y en vostre esperit, los quals son de Deu.
De las cárregas del matrimoni, y de las ventatjes de la virginitat. Avís á las viudas.
1 Y tocant á las cosas sobre quem escriguereu, bo sería al home no tocar dona.
2 Emperó, á fi de evitar la fornicació, tinga cada home sa muller, y cada dona son marit.
3 Lo marit paguia á sa muller la deguda benevolencia, y de la mateixa manera la muller al marit.
4 La muller no té lo domini de son propi cos, sinó lo marit. Y axí mateix lo marit no té lo domini de son propi cos, sinó la muller.
5 Nous defraudeu l'un al altre, sinó es per algun temps, y de comú consentiment, pera dedicarvos al dejuni y á l'oració; y de nou tornau á cohabitar, á fi de que Satanás nous tentia per vostra incontinencia.
6 Emperó aixó ho dich per condescendencia, no per manament.
7 Perqué jo voldría que fosseu tots vosaltres com jo mateix. Emperó cada hu té de Deu son propi do, qui d'una manera, y qui d'un altra.
8 Per consegüent dich als solters y á las viudas, quels es bo si permaneixen axí com jo.
9 Emperó si no's poden contenir, cásianse; puix mes val casarse que abrasarse.
10 Mes als casats los mano, no jo, sinó lo Senyor, que la muller nos separia del marit.
11 Y que sis separa, se quedia sens casar, ó se reconcilihi ab son marit: yl marit no dexia tampoch la muller.
12 Y als demés los dich jo, no lo Senyor: Si algun germá té una infiel per muller, y ella consent en habitar ab ell, no la repudihi.
13 Y si una muller fiel té un infiel per marit, y ell consent en habitar ab ella, no deixia al marit.
14 Perqué lo marit infiel es santificat per la muller fiel; y santificada es la muller infiel per lo marit fiel: d'altre manera vostres fills serían impurs, mes ara son sants.
15 Emperó si lo infiel se separa, separias; puix lo germá ó la germana no están subjectes á esclavitut en tals cosas: y Deu nos ha cridat á pau.
16 Perqué ¿sabs tu, muller, si salvarás al marit? ¿y sabs tu, marit, si salvarás la muller?
17 Emperó procehesca cada qual segons lo Senyor li té repartit, y segons Deu lo ha cridat; y axí es com jo ho ordeno en totas las Iglesias.
18 ¿Es algú cridat essent circumcidat? Nos fassa incircumcís. ¿Es algú cridat en la incircumcisió? Que nos circumcidia.
19 La circumcisió no es res, ni es res l'incircumcisió, sinó lo guardar los preceptes de Deu.
20 Permanesca cada hu en la vocació en que ha estat cridat.
21 ¿Ets tu cridat essent servo? Not donia cuidado: y si pots esser llibre, aprofitaten mes be.
22 Perqué aquell que essent servo fou cridat del Senyor, es llibert del Senyor; y axí mateix lo qui es cridat essent llibre, es servo de Christo.
23 Haveu estat comprats per un preu; nous fassau servos dels homes.
24 Donchs cada qual, germans, permanesca devant de Deu en lo ques cridat.
25 En quant á las verges, no tinch precepte del Senyor; emperó dono consell, axí com un que ha alcansat misericordia del Senyor, pera ser fiel.
26 Penso donchs que assó es bo per las necessitats presents, perqué bo li es al home lo estarse axí.
27 ¿Estás lligat á muller? No cerquias deslligarte. ¿Estás llibre de muller? No busquias muller.
28 Emperó sit casas, no has pecat; y si una verge se casa, ella no peca. Mes aqueixos tals tindrán tribulació en la carn, emperó jous perdono.
29 Y lo que jous dich, germans, es quel temps es curt: lo que importa es, que los que tenen mullers viscan com si no las tinguessen;
30 Yls que ploran, com si no plorassen; yls que s'alegran, com si nos alegrassen; yls que compran, com si no possehissen;
31 Yls que usan d'aquest mon, com si non usassen; perqué passa la figura d'aquest mon.
32 Mes desitjaría que visquesseu sens cuydados. Lo qui no té muller está ansiós per las cosas que son del Senyor, com ha d'agradar á Deu:
33 Emperó lo qui té muller está afanat ab las cosas del mon, com podrá donar gust á la muller, y está dividit.
34 Y la dona soltera y la verge pensa en las cosas del Senyor, pera ser santa de cos y d'esperit. Emperó la ques casada pensa en las cosas que son del mon, y com agradará al marit.
35 En veritat dich aixó pera vostre profit, no pera pararvos ningun llas, sinó solament pera lo ques convenient, y peraqué pugau servir al Senyor sens destorb.
36 Mes si algun home pensa que es una cosa deshonrosa per sa filla doncella, que ella passia la flor de sa edat, y ques necessari ques casia: fassa ell lo que vulga; no peca si la casa.
37 Emperó lo qui está ferm en son cor, no obligantli la necessitat, ans be tenint domini sobre sa propia voluntat, y ha determinat en son cor conservar sa verge, fa be.
38 Y axí aquell que casa sa verge, fa be; y aquell que no la casa, fa millor.
39 La muller está lligada per la lley mentras viu son marit; emperó si son marit mor, queda llibre: casias ab qui vullia, ab tal que sia segons lo Senyor.
40 Emperó será mes ditxosa si permanesqués axí segons mon consell, y penso que jo tinch també l'Esperit de Deu.
Ningú deu gustar cosas ofertas als ídols si ab aixó dona escándol; puix lo qui escandalisa als flachs peca contra Jesu-Christ.
1 Y en quant á las cosas que son sacrificadas als ídols, sabem que tots tenim ciencia. La ciencia engreheix, emperó la caritat edifica.
2 Y si algú pensa saber alguna cosa, encara no coneix de quina manera li convé saber.
3 Emperó si algú ama á Deu, aqueix tal es conegut de Deu.
4 Y en quant á las viandas sacrificadas als ídols, sabem quel ídol no es res en lo mon, y que no hi ha altre Deu, sinó un sol.
5 Perqué encara que hi haja alguns ques appellidian deus, ja en lo cel, ja en la terra; (puix hi ha molts deus y molts senyors:)
6 Emperó pera nosaltres no hi ha sinó un Deu, lo Pare, de qui son totas las cosas, y nosaltres en ell; y un Senyor Jesu-Christ, per qui son totas las cosas, y nosaltres en ell.
7 Mes no en tots hi ha aqueix coneixement. Puix alguns fins ara, ab conciencia del ídol, menjan com cosa sacrificada al ídol; y la conciencia d'aquestos, per ser débil, es contaminada.
8 Emperó la vianda nous fa acceptes á Deu; perqué ni que menjem tindrém res de mes, ni que no menjem tindrém res de menos.
9 Emperó teniu compte que aquesta llibertat que teniu no sia ocasió als débils d'ensopegar.
10 Perqué si algú te vegés á tu que tens ciencia estar sentat á taula en lo lloch dels ídols, la conciencia del ques débil ¿no será alentada á menjar de las cosas sacrificadas als ídols?
11 ¿Y per ta ciencia se perdrá lo germá débil, pera qui morí Christo?
12 Y d'aquest modo, pecant contrals germans, y llastimant sa conciencia débil, pecau contra Christo.
13 Per lo qual, si la vianda es ocasió d'escándol á mon germá, jamay menjaré carn per no escandalisar á mon germá.
L'Apóstol se priva de lo que li era lícit per no escandalisar á ningú, fentse pera tots, y sufrint mil treballs per guanyar pera Deu á tot lo mon.
1 ¿No so jo Apóstol? ¿no so jo llibre? ¿no he vist jo á Jesu-Christ Senyor nostre? ¿no sou vosaltres obra meva en lo Senyor?
2 Y encaraqué per'altres no sia Apóstol, ho so certament pera vosaltres, perqué vosaltres sou lo sello de mon Apostolat en lo Senyor.
3 Aquesta es ma resposta á aquells quem examinan:
4 ¿Per ventura no tenim potestat de menjar y béurer?
5 ¿No tenim acás facultat de portar per totas parts una germana, una muller, axí com los demés Apóstols, yls germans del Senyor, y Cephas?
6 ¿O jo solament y Bernabé no tenim potestat de fer aixó?
7 ¿Qui va jamay á la guerra á sas expensas? ¿Qui planta una vinya, y no menja fruyt d'ella? ¿Qui apastura un ramat, y no's alimenta de la llet del ramat?
8 ¿Per ventura dich jo aquestas cosas com á home? ¿ó no diu també lo mateix la lley?
9 Puix escrit está en la lley de Moysés: No posarás bos en la boca del bou que bat. ¿Per ventura té Deu cuydado dels bous?
10 ¿O diu aixó també per nosaltres? Sí certament, per amor de nosaltres están escritas aquestas cosas: perqué lo qui llaura, deu llaurar en esperansa; y lo qui bat, es ab esperansa de participar de lo que espera.
11 ¿Si nosaltres havem sembrat en vosaltres cosas espirituals, es una gran cosa que reculliam las vostras cosas carnals?
12 Si altres participan d'aquest poder sobre vosaltres, ¿perqué no avans nosaltres? Emperó no havem fet us d'aquesta potestat, ans be ho sufrim tot pera no posar destorb algun al Evangeli de Christo.
13 ¿No sabeu quels que serveixen al santuari menjan de lo que es del santuari, y quels que serveixen al altar participan juntament de lo del altar?
14 Axí també ordená lo Senyor, quels que anuncían l'Evangeli viscan del Evangeli.
15 Emperó jo de res d'aixó m'he aprofitat, ni he escrit aquestas cosas perqués fassa aixó ab mí; puix millor m'es lo morir que no que ningú me privia d'aquesta gloria.
16 Perqué encaraqué predico l'Evangeli, no tinch de que gloriarme; perqué estich obligat á aixó: puix ¡ay de mi! si jo no evangelisás.
17 Per lo qual, si ho fas voluntariament, tindré recompensa; mes si per forsa, la dispensació m'ha estat encarregada.
18 ¿Qual es donchs mon gallardó? Que al predicar l'Evangeli, dispensia jo l'Evangeli sens causar gasto, per no abusar de ma potestat en l'Evangeli.
19 Per lo qual essent llibre envers tots, m'he fet servo de tots, pera guanyar molt mes.
20 Y axí ab los Jueus, m'he fet Jueu, pera guanyar als Jueus.
21 Ab los que estan baix la lley, com si estigués jo baix la lley, (no estant baix la lley,) pera guanyar als que están baix la lley; y ab los que estavan sens lley, com si jo no estava sens la lley de Deu, ans be estant en la lley de Jesu-Christ,) pera guanyar als que estavan sens lley.
22 M'he fet flach ab los flachs, pera guanyar als flachs. M'he fet tot pera tots, pera salvar á tots.
23 Y tot aixó ho fas per amor del Evangeli, pera ser participant d'ell ab vosaltres.
24 ¿No sabeu quels que corren lo estadi, realment corren tots, emperó un sol guanya lo gallardó? Correu donchs peraqué pugau obtenirlo.
25 Y tot aquell que ha de combátrer en la palestra, guarda continencia en totas las cosas; y aixó ell ho fa pera alcansar una corona corruptible, mes nosaltres incorruptible.
26 Jo per consegüent corro, no axi ab incertitut; y combato, no com un que dona colps al ayre:
27 Sinó que castigo mon cos, yl reduhesch á subjecció; perqué nom succehesca que, havent predicat als altres, nom fassa jo mateix reprobat.
Després d'haver proposat los beneficis yls castichs dels Hebreus per rahó de sa ingratitut, amonesta l'Apóstol als Corinthis ques guardian de sos vicis, especialment de tot resabi d'idolatría, de la vana confiansa, y de oféndrer al prohisme.
1 Puix no vull, germans, que ignoreu que nostres pares estigueren tots baix del núbol, y atravessaren tots lo mar,
2 Y que tots en Moysés fóren batejats en lo núbol y en la mar;
3 Y tots menjaren una mateixa vianda espiritual,
4 Y tots begueren la mateixa beguda espiritual; perqué bebian d'aquella pedra espiritual quels seguía, y aqueixa pedra era Christo.
5 Emperó molts d'ells no fóren del agrado de Deu; per lo qual fóren postrats en lo desert.
6 Y estas cosas fóren fetas en figura de nosaltres, á fi de que no siam cobdiciosos de las cosas malas, com ells las cobdiciaren.
7 Nius fassau idólatras com alguns d'ells, segons está escrit: Se sentá lo poble á menjar y á beurer, y s'alsá pera jugar.
8 Ni forniquem, com alguns d'ells fornicaren, y en un dia ne moriren vint y tres mil.
9 Ni tentem á Christo, com alguns d'ells lo tentaren, y fóren destruits per las serpents.
10 Ni murmureu, com alguns d'ells murmuraren, y fóren morts per l'exterminador.
11 Y totas aquestas cosas los esdevenían á ells en figura; empero fóren escritas pera escarment de nosaltres, sobre qui han arribat las derrerías del sigle.
12 Per lo tant, lo quis creu estar de peus, tinga en compte que no cayguia.
13 Nous ha alcansat altra tentació sinó la ques comú als homes; emperó fiel es Déu, que no permetrá que siau tentats sobre vostras forsas; ans be ab la tentació vos donará camí peraque pugau suportarla.
14 Per lo qual, caríssims meus, fugiu de l'idolatría.
15 Com á prudents vos parlo, judicau de lo queus dich.
16 Lo cálser de benedicció que benehim ¿no es la comunió de la sanch de Christo? yl pa que partim, ¿no es la partició del cos de Christo?
17 Perqué nosaltres essent molts som un pá y un cos, perqué tots som participants d'aquell mateix pá.
18 Considerau á Israel segons la carn. Los que menjan las víctimas, ¿per ventura no participan del altar?
19 ¿Qué donchs? ¿Dich quel ídol es alguna cosa, ó que lo que ha estat sacrificat als ídols es alguna cosa?
20 Ans be dich, que las cosas que sacrifican als dimonis, y no á Deu. Y no vull jo que tingau societat ab los dimonis. No podeu beurer lo cálser del Senyor, yl cálser dels dimonis:
21 No podeu participar de la taula del Senyor, y de la taula dels dimonis.
22 ¿Voleu provocar á gelosía al Senyor? ¿Per ventura som nosaltres mes forts que ell? Tot m'es lícit, emperó no totas las cosas son convenients.
23 Tot m'es lícit, emperó no tot es edificant.
24 Ningú busquia lo ques seu, sinó lo ques del altre.
25 De tot lo ques ven en la carnicería, menjaune, sens fer preguntas per rahó de conciencia:
26 Puix del Senyor es la terra, y tot quant hi ha en ella.
27 Si algú dels infiels vos convida, y hi voleu anar, menjau de tot quant vos presentia devant, sens preguntar res per rahó de conciencia.
28 Emperó si algú vos digués: Aixó ha estat sacrificat als ídols, non menjeu per causa d'aquell queus ha avisat, y de la conciencia.
29 Conciencia dich, no la teva, sino la del altre: Puix ¿per quin fi ma llibertat es judicada per la conciencia d'un altre?
30 Perqué si jo per gracia ne participo, ¿per quin fi so jo vituperat per alló de que dono gracias?
31 Donchs si menjau, ó si bebeu, ó si feu qualsevol altra cosa, feuho tot á gloria de Deu.
32 No doneu ofensa als Jueus, ni als Gentils, ni á l'Iglesia de Deu:
33 A la manera que jo procuro també en tot agradar á tots, no buscant lo meu profit, sino lo de molts, peraqué siau salvos.
Ordena quels homes orian ab lo cap descubert, y cubert las donas. Tracta de l'institució de la sagrada Eucharistía, y repren los desordres ques cometían al temps de la Comunió.
1 Siau imitadors meus, axí com jo ho so també de Christo.
2 Y vos alabo, germans, perqué en tot vos recordeu de mi, y guardau mas instruccions tals com jous las he ensenyat.
3 Emperó vull que sapiau que Christo es lo cap de tot home, y l'home es lo cap de la dona, y Deu lo cap de Christo.
4 Tot home que fa oració, ó profetisa ab lo cap cubert, deshonra son cap.
5 Y tota dona que fa oració, ó profetisa ab lo cap descubert, deshonra son cap, puix es lo mateix que si fos rapada.
6 Perqué si la dona no está cuberta, rapias també. Y si es una cosa lletja per la dona lo tallarse los cabells, ó raparse, cubrias o cap.
7 L'home en veritat no deu cubrirse lo cap, perqué es imatge y gloria de Deu; emperó la dona es la gloria del home.
8 Puix no fou l'home format de la dona, sinó la dona del home;
9 Nil home fou criat pera la dona, sinó la dona peral home.
10 Per aixó la dona deu portar sobre son cap lo senyal de la potestat per causa dels ángels.
11 Emperó nil home es sens la dona, ni la dona sens l'home, en lo Senyor.
12 Perqué axí com la dona es del home, axí també l'home es pera la dona; mes totas las cosas son de Deu.
13 Judicauho vosaltres mateixos. ¿Es propi que una dona preguia á Deu estant cuberta?
14 ¿Nous ensenya la naturalesa mateixa que sería ignominiós al home lo criar llarga cabellera?
15 Emperó á la dona li es gloria lo criar cabellera, perqué los cabells li fóren donats pera cubrirse.
16 Emperó si algun home apareix contenciós, nosaltres no tenim tal consuetut, ni l'Iglesia de Deu.
17 Assó vos mano, mes no aprobo lo congregarvos, no pera lo millor, sinó pera lo pitjor.
18 Perqué abans de tot, quant vos congregau en l'Iglesia, oych que hi ha dissensions entre vosaltres, y en part ho crech.
19 Puix es precís que hi haja heretgías també, peraqué los que son aprobats sian manifestos entre vosaltres.
20 Quant vosaltres donchs vos congregau en un lloch, ja no es pera menjar la cena del Senyor.
21 Perqué cada qual pren abans sa propia cena pera menjar. Yl un té fam, yl altre está embriach.
22 ¿Que per ventura no teniu casas ahont menjar y beurer? ¿ó despreciau l'Iglesia de Deu, y avergonyiu als que no tenen? ¿Queus diré? ¿Vos alabaré? En aixó nous alabo.
23 Perqué jo rebí del Senyor lo queus he ensenyat á vosaltres; quel Senyor Jesús, en la nit en que fou trahit, prengué pá.
24 Y quant hagué donat gracias, lo partí, y digué: Preneu, menjau; aquest es mon cos que per vosaltres es partit: feu aixó en memoria de mi.
25 Axí mateix prengué lo cálser després d'haver sopat, dihent: Aquest cálser es lo Nou Testament en ma sanch; feu aixó, quantas vegadas ne beuréu, en memoria de mi.
26 Perqué totas quantas vegadas menjaréu aquest pá, y beuréu aquest cálser, anunciaréu la mort del Senyor fins que vinga.
27 Per lo tant qualsevol que menjia aquest pá, ó beguia lo cálser del Senyor indignament, será reo del cos y de la sanch del Senyor.
28 Per lo tant examinias l'home á sí mateix, y axí menjia d'aquell pá, y beguia del cálser.
29 Perquél quin menja y beu indignament, menja y beu sa propia condemnació, no fent discerniment del cos del Senyor.
30 Per aixó hi ha entre vosaltres molts débils y malalts, y molts que dormen.
31 Puix si nosaltres mateixos nos examinassem, no seríam certament judicats.
32 Emperó quant som judicats, som castigats del Senyor, peraqué no siam condemnats ab aquest mon.
33 Per lo qual, germans meus, quant vos congregau pera menjar, esperaus los uns als altres.
34 Y si algú té fam, menjia en casa, á fi de que nous junteu pera condemnació. Y las demés cosas las ordenaré quant vinga.
De la varietat de dons quel Esperit Sant distribuheix entrels fiels per utilitat de l'Iglesia. Aquesta es un sol cos místich, los membres del qual deuhen ajudarse mutuament.
1 Y tocant als dons espirituals, no vull, germans, que estigau en ignorancia.
2 Vosaltres sabeu que quant erau Gentils anavau als ídols muts, segons erau conduhits.
3 Per lo tant vos fas á saber, que ningú que parla per l'Esperit de Deu, diu anathema á Jesús: y ningú pot dir que Jesús es lo Senyor, sinó per l'Esperit Sant.
4 Hi ha donchs diversitat de dons, mes l'Esperit es un mateix.
5 Hi ha diferencias de ministeris, emperó es un mateix lo Senyor.
6 Hi ha també diversitat d'operacions, emperó un mateix es lo Deu que obra totas las cosas en tots.
7 Mes la manifestació del Esperit es donada á cada hu pera profit.
8 Perqué á un li es donada per l'Esperit la paraula de sabiduría; á altre paraula de ciencia, segons lo mateix Esperit;
9 A altre fe per lo mateix Esperit; á altre do de curar per lo mateix Esperit;
10 A altre lo fer miracles; á altre do de profecía; á altre discreció d'esperits; á altre do de diferents llenguas; á altre interpretació de llenguas.
11 Mes totas aquestas cosas las obra un sol y mateix Esperit, repartint á cada hu com ell vol.
12 Perqué axí com lo cos es un, y té molts membres, y tots los membres del cos, encaraqué molts, son un sol cos, axí també es Christo.
13 Perqué per un mateix Esperit havem estat batejats tots nosaltres pera ser un mateix cos, axí Jueus com Gentils, axí servos com llibres, y tots havem begut en un mateix Esperit.
14 Perqué tampoch lo cos es un sol membre, sinó molts.
15 Sil peu digués: Perqué no so ma, no so del cos; ¿no es per aixó del cos?
16 Y si digués l'orella: Perqué no so ull, no so del cos; ¿per aixó no será del cos?
17 Y si tot lo cos fos ull, ¿ahont estaría l'oido? Y si tot fos oido, ¿ahont estaría l'olfato?
18 Emperó ara Deu ha posat los membres, cada hu d'ells en lo cos de la manera que li ha plagut.
19 Y si tots fossen un sol membre, ¿ahont sería lo cos?
20 Emperó ara encaraqué los membres sian molts, lo cos es un.
21 Yl ull no pot dir á la ma: Jo not he menester; ni tampoch lo cap als peus: Jo nous necessito.
22 Ans be aquells membres del cos que semblan mes flachs, son mes necessaris:
23 Yls membres del cos que tenim per menos nobles, á estos conferim major honra; y als que tenim per menos honestos, los cubrim ab mes decencia.
24 Perqué los que en nosaltres son honestos, no tenen necessitat de res: emperó Deu ha temperat lo cos, donant honra mes cumplerta al membre que no la tenía en sí,
25 A fi de que no hi hagués dissensió en lo cos, sinó que tots los membres tinguessen igual solicitut l'un per l'altre.
26 Y que si un membre pateix, tots los membres pateixen ab ell; ó si un membre es honrat, tots los membres se regositjan ab ell.
27 Donchs vosaltres sou cos de Christo, y membres de membre.
28 Y axí Deu té posats alguns en l'Iglesia, en primer lloch apóstols, en segon profetas, en tercer doctors, després d'aixó do de miracles, després gracia de curar, socorros, goberns, diversitat de llenguas, interpretació de llenguas.
29 ¿Per ventura son tots apóstols? ¿son tots profetas? ¿son tots doctors?
30 ¿Fan tots miracles? ¿tenen tots gracia de curar? ¿parlan tots llenguas? ¿interpretan tots?
31 Aspirau emperó vosaltres als dons majors: mes jous mostro un camí encara més excellent.
Descripció de la caritat, y de sas propietats.
1 Encaraque jo parlia ab llenguas d'homes y d'ángels, sinó tinch caritat, so com coure que ressona, ó campana que dringa.
2 Encaraqué jo tingués lo do de profecía, y comprengués tots los misteris, y tota ciencia; y encaraqué jo tingués tota fe, de modo que pogués remóurer montanyas, sinó tinch caritat, no so res.
3 Y encaraqué jo distribuhís tots mos bens per alimentar als pobres, y encaraqué entregás mon cos pera ser cremat, sinó tinch caritat, de res m'aprofitará.
4 La caritat es pacient, y es benigna; la caritat no es envejosa, ni obra temerariament, ni s'ensuper-beix,
5 Nos ambiciosa, no cerca sos profits, nos irrita, ni pensa mal,
6 Nos gosa en l'iniquitat, sinó ques complau en la veritat:
7 Tot ho aguanta, tot ho creu, tot ho espera, y ho sufreix tot.
8 La caritat may decau; per mes ques acabian las profecías, cessian las llengua, y sia destruida la ciencia.
9 Puix coneixem en part, y en part profetisam.
10 Emperó quant lo ques perfet vinga, será abolit lo ques en part.
11 Quant jo era un noy, parlava com un noy, comprenia com un noy, y judicava com un noy. Mes quant vaitg esser home fet, dexí correr las cosas de noy.
12 Ara vehem com per un mirall obscurament, mes llavors cara á cara. Ara conech en part, mes llavors coneixeré tant be com so conegut.
13 Ara permaneixen eixas tres cosas, fe, esperansa, y caritat; emperó la major d'ellas es la caritat.
Lo do de llenguas es inferior al de profecía. Se ha de usar dels dons pera edificació del prohisme. Deu es un Deu de pau. Las donas deuhen callar en l'Iglesia.
1 Seguiu la caritat, cobdiciau los dons espirituals, sobre tot lo de profecía.
2 Perqué aquell que parla en llengua desconeguda, no parla als homes, sinó á Deu, perqué ningun home l'enten. Y en esperit parla los misteris.
3 Mes aquell que profetisa, parla als homes per edificació, y exortació, y consol.
4 Aquell que parla una llengua desconeguda, s'edifica á sí mateix; mes aquell que profetisa, edifica l'Iglesia de Deu.
5 Y jo voldría que tots parlasseu llenguas, emperó molt mes que profetisasseu; puix major es lo qui profetisa quel que parla llenguas, á no ser que interpretia, peraque l'Iglesia rebia edificació.
6 Ara donchs, germans, si jo vingués á vosaltres parlant llenguas, ¿de queus aprofitaré, á no ser queus parlia ó en revelació, ó en ciencia, ó en profecia, ó en doctrina?
7 Y certament que fins las cosas inanimadas que donan sonido, com la flauta y l'harpa, sinó forman diferencia de sons, ¿com se distingirá lo ques toca ab flauta, ó lo que ab harpa?
8 Puix si la trompeta dona un so incert, ¿quis preparará pera la batalla?
9 Axí també vosaltres, si per la llengua no donau paraulas claras, ¿com se sabrá lo ques diu? Certament parlaréu al ayre.
10 Hi ha, per exemple, tantas classes de llenguas en lo mon, y no hi ha res sens veu.
11 Si donchs jo ignoro lo significat de las paraulas, seré bárbaro per'aquell á qui parlo, yl que parla será bárbaro pera mi.
12 Axí mateix vosaltres, ja que sou cobdiciosos de dons espirituals, procurau abundar en ells pera edificació de l'Iglesia.
13 Per lo tant, aquell que parlia una llengua desconeguda, demania la gracia d'interpretarla.
14 Perqué si jo fas oració en una llengua desconeguda, mon esperit ora;
ora-, però mon enteniment es sens fruyt.
15 ¿Que donchs? Pregaré ab l'esperit, pregaré també ab l'enteniment; cantaré ab l'esperit, y cantaré també ab l'enteniment.
16 D'altra manera, quant donias la benedicció ab l'esperit, ¿com, aquell que está en la classe del poble sencill, dirá Amen al donar tu gracias, vehent no compren lo que tu dius?
17 Certament tu be donas gracias; emperó l'altre no queda edificat.
18 Gracias dono á Deu, puix parlo totas las llenguas de tots vosaltres:
19 Emperó en l'Iglesia preferesch dir cinch paraulas ab intelijencia, á fi d'instruir també als altres, que no deu mil paraulas en llengua desconeguda.
20 Germans, no siau noys en lo seny, mes siau infants en la malicia, emperó homes en lo seny.
21 Está escrit en la lley: Ab homes d'altras llenguas y d'altres llavis parlaré á est poble, y ni ab tot aixó me ohirán, diu lo Senyor.
22 Axí las llenguas son pera senyal, no als fiels, sinó als infiels; mes la profecía serveix, no als infiels, sinó als fiels.
23 Si donchs tota l'Iglesia se congrega en un lloch, y parlant tots ab llenguas, entran ignorants ó infiels, ¿no dirán que haveu perdut lo judici?
24 Mes si tots profetisan, y entra un infiel, ó un ignorant, ell de tots es convensut, y de tots judicat.
25 Y axís fan manifestos los secrets de son cor; y postrat sobre'l rostro adorará á Deu, y declarará que Deu verdaderament está en vosaltres.
26 ¿Donchs que, germans? Quant vos congregueu, cada hu de vosaltres té salm, té doctrina, té llengua, té revelació, té interpretació: fassis tot pera edificació.
27 Si algú parla en llengua desconeguda, parlian axí dos, ó al més, tres, y per torn, y un interpretia.
28 Y si no hi ha intérprete, guardia silenci en l'Iglesia, y parlia ab sí mateix y á Deu.
29 En quant als profetas, parlian dos ó tres, yls demés que judiquian.
30 Y si á altre que estiga sentat li fos revelada alguna cosa, callia lo primer.
31 Puix axí podeu profetisar tots un per un, á fi de que tots aprengan, y sian tots amonestats.
32 Yls esperits dels profetas están subjectes als profetas.
33 Perqué Deu no es autor de dissensió, sinó de pau, axí com jo ensenyo en totas las Iglesias dels sants,
34 Callian las donas en las Iglesias, puix nols es donat lo parlar, ans be estigan sumissas, com també ho diu la lley.
35 Y si ellas volen instruirse en alguna cosa, queu preguntian á sos marits en casa; puix que es indecorós á una dona lo parlar en l'Iglesia.
36 ¿Per ventura la paraula de Deu isqué de vosaltres, ó vingué á vosaltres sols?
37 Si algú se té per profeta, ó espiritual, reconeguia que las cosas queus escriu son manaments del Senyor.
38 Yl que no conega, no será conegut.
39 Per lo tant, germans, cobdiciau lo profetisar, y no impediu lo parlar en llenguas.
40 Fassas tot ab decoro y ordre.
La fe y esperansa de nostra futura resurrecció se confirman per la resurrecció de Jesu-Christ. Se descriu l'ordre y modo d'ella, y la naturalesa dels cossos ressuscitats.
1 Vos declaro emperó, germans, l'Evangeli queus he predicat, lo que rebereu vosaltres, y en lo qual estau ferms,
2 Per lo qual sou salvos també, sil reteniu com vos lo prediquí, si es que no haveu cregut en va.
3 Perqué en primer lloch vos he ensenyat lo mateix que havía aprés, á saber, que Christo morí per nostres pecats, segons las Escripturas;
4 Y que fou sepultat, y que ressuscitá al tercer dia, segons las Escripturas:
5 Y que s'aparegué á Cephas, y després als onse:
6 Y que després fou vist per mes de cinch cents germans junts, dels quals la major part viuhen vuy dia, emperó alguns han ja finat:
7 Després s'aparegué á Jaume també, y després á tots los Apóstols:
8 Y finalment sem aparegué á mi també, com á un fill abortiu.
9 Puix jo so'l menor dels Apóstols, lo qual no so digne de ser anomenat Apóstol, perqué he perseguit l'Iglesia de Deu.
10 Emperó, per la gracia de Deu, so lo que so; y sa gracia no ha estat vana en mi, ans be he treballat mes copiosament que tots ells; emperó no jo, sinó la gracia de Deu que era ab mi.
11 Per lo tant, sia jo, sian ells, axí predicant, axí vosaltres haveu cregut.
12 Y sis predica que Christo ressuscitá d'entrels morts, ¿com es que diuhen alguns d'entre vosaltres, que no hi ha resurrecció de morts?
13 Donchs si no hi ha resurrecció de morts, tampoch Christo ressuscitá.
14 Y si Christo no ressuscitá, es vana donchs nostra predicació, y també es vana vostra fe:
15 Y ademés resultam ser falsos testimonis envers Deu: perqué donarem testimoni contra Deu, dihent que havía ressuscitat á Christo, al qual no ressuscitá, si es quels morts no ressuscitan.
16 Perqué sils morts no ressuscitan, Christo tampoch ressuscitá;
17 Y si Christo no ressuscitá, vana es vostra fe, puix encara estau en vostres pecats.
18 Y per consegüent també los que dormiren en Christo son perduts.
19 Si en aquesta vida solament tenim esperansa en Christo, nosaltres som de tots los homes los mes desditxats.
30 Emperó Christo ha ressuscitat d'entrels morts, y ha estat fet primicias d'aquells que dormen.
21 Perqué axí com per home vingué la mort, per home vingué també la resurrecció dels morts.
22 Y axí com en Adam moren tots, axí en Christo també serán tots vivificats.
23 Emperó cada qual en son ordre: las primicias Christo; després los que son de Christo en sa vinguda.
24 Luego ve´l fi; quant ell haurá entregat lo regne al Deu y al Pare, quant haja destruit tot imperi, y tota autoritat, y tot poder.
25 Perqué es necessari que ell regnia, fins que haja posat tots los enemichs sota sos peus.
26 Yl últim enemich que será destruit, es la mort. Perqué totas las cosas las subjecta sota los peus d'ell. Y quant diu:
27 Tot está subjecte á ell; s'exceptúa, sens dubte, aquell que posá totas las cosas sota d'ell.
28 Y quant totas las cosas estigan subjectes á ell, llavors fins lo mateix Fill estará subjecte á aquell que someté á ell totas las cosas, peraqué Deu sia tot en tots.
29 D'altra manera, ¿que farán aquells ques batejan perals morts, si de ningun modo ressuscitan los morts? ¿Perqués batejan donchs perals morts?
30 ¿Y perqué nosaltres estam en perill á cada hora?
31 Cada dia, germans, moro pera gloria vostra, la qual tinch en Christo Jesús nostre Senyor.
32 Si, com home, vaitg jo combátrer ab las fieras en Efeso, ¿quem aprofita si no ressuscitan los morts? Menjem y bebem, que demá morirém.
33 Nous deixeu seduhir: las malas companyías corrompen las bonas costums.
34 Vetllau justament, y no pequeu; puix alguns no tenen coneixement de Deu: ho dich pera confusió vostra.
35 Emperó algú dirá: ¿Com ressuscitarán los morts, ó ab quin cos vindrán?
36 Neci, lo que tu sembras, no's vivifica, si abans no mor.
37 Y al sembrar, no sembras lo cos que ha de náixer, sinó lo gra nu, ó de blat, ó d'altra llavor.
38 Mes Deu li dona lo cos com li plau, y á cada una de las llavors son propi cos.
39 No tota carn es una mateixa carn, mes una certament es la carn dels homes, altra la de las bestias, altra la dels aucells, y altra la dels peixos.
40 Hi ha axí mateix cossos celestials, y cossos terrenals; emperó una es la gloria dels celestials, y altra la dels terrenals.
41 Una es la claredat del sol, altra la claredat de la lluna, y altra la claredat de las estrellas. Y fins una estrella se diferencia d'altra estrella en claredat.
42 Axí també es la resurrecció dels morts. Se sembra en corrupció; ressuscitará en incorrupció:
43 Se sembra en vilesa; ressuscitará en gloria: se sembra en flaquesa; ressuscitará en vigor:
44 Se sembra cos animal; ressuscitará cos espiritual: perqué axí com hi ha cos animal, axí hi ha cos espiritual, com está escrit:
45 Lo primer home Adam fou format en ánima vivent; lo derrer Adam en esperit vivificant.
46 Mes no fou lo primer lo espiritual, sinó lo ques animal, y després lo ques espiritual.
47 Lo primer home de la terra, terrenal; lo segon home del cel, celestial.
48 Com es lo terrenal, axí son també tots los que son terrenals; y com es lo celestial, axí son tots los que son celestials.
49 Y axí com havem portat l'imatge del terrenal, axí portarém també l'imatge del celestial.
50 Emperó assó vos dich, germans, que la carn y la sanch no poden possehir lo regne de Deu, ni la corrupció posseir l'incorruptibilitat.
51 Veus aquí jous declaro un misteri: Tots certament no dormirém, mes tots serém mudats.
52 En un moment, en un tancar y obrir d'ull, en la trompeta final; puix la trompeta sonará, yls morts ressuscitarán incorruptibles, y nosaltres serém mudats.
53 Perqué es precís que assó corruptible, se vestesca d'incorruptibilitat, y assó ques mortal, se vestesca d'immortalitat.
54 Y quant assó ques corruptible, s'haja vestit d'incorruptibilitat, y lo ques mortal s'haja vestit d'immortalitat, alashoras se cumplirá la paraula que está escrita: Engullida ha estat la mort en la victoria.
55 ¡O mort! ¿ahont es ta victoria? ¡O mort! ¿ahont es ton agulló?
56 Agulló de la mort es lo pecat, y la forsa del pecat es la lley.
57 Mes gracias á Deu, quens doná la victoria per nostre Senyor Jesu-Christ.
58 Axí, amats germans meus, estigau ferms, y constants, abundant sempre en l'obra del Senyor, sabent que vostre treball no es en va en lo Senyor.
Exorta als Corinthis á que fassan la collecta de las almoynas perals pobres de l'Iglesia de Jerusalem, y los recomana á Timotheu, y á altres deixebles.
1 Y en quant á las collectas ques fan perals sants, feuho també vosaltres axí com ho ordení en las Iglesias de Galacia.
2 Lo primer dia de la semana cada hu de vosaltres posia apart en sa casa guardant lo que gustia, á fi de que nos fassan las collecctas quant jo vinga.
3 Y quant estiga jo present, aquells que vosaltres aprobaréu per cartas, á eixos enviaré peraqué portian á Jerusalem vostre socorro.
4 Y si la cosa meresqués que jo hi vaja, vindrán ab mi.
5 Y jo vindré á vosaltres quant passia per la Macedonia; puix jo passaré per la Macedonia.
6 Y tal vegada me quedaré ab vosaltres, y hi passaré també l'hivern, peraqué m'acompanyeu allá ahont tinga d'anar.
7 Puix nous vull véurer de pas; ans be espero detenirme algun temps ab vosaltres, sil Senyor ho permet.
8 Peró jom detindré en Efeso fins á Pentecostes.
9 Perqué sem ha obert una porta gran y eficaz, y los adversaris son molts.
10 Y si Timotheu vingués, procurau que estiga sens recel, entre vosaltres, puix treballa en l'obra del Senyor axí com jo.
11 Per lo tant nol desprecihi ningú, ans be acompanyaulo en pau, peraqué vinga á mi; puix lo espero ab los germans.
12 Y en quant al germá Apolo, vos fas á saber, que li preguí molt vingués á vosaltres ab los germans: emperó no tingué voluntat de venir ara ab vosaltres; mes vindrá quant tinga oportunitat.
13 Vetllau,estau ferms en la fe, conduhiuvos com á homes, y siau forts.
14 Sian fetas totas las vostras cosas ab caritat.
15 Vos prego, germans, (ja coneixeu la casa d'Estéfana, y de Fortunat, y d'Acháich; perqué son las primicias del Achaya, y se consagraren al servey dels sants,) 16 Que siau obedients á eixos tals, y á tot aquell quens ajuda, y treballa.
17 Y m'alegro de la vinguda d'Estéfana, y de Fortunat, y d'Acháich; puix lo queus faltava á vosaltres, ho supliren ells:
18 Perqué referen mon esperit, yl vostre. Teniu donchs consideració á tals personas.
19 Vos saludan las Iglesias del Asia. Vos saludan molt en lo Senyor, Aquila y Priscilla, ab l'Iglesia de sa casa, en la quem trobo allotjat.
20 Vos saludan tots los germans. Saludauvos los uns als altres ab bes sant.
21 La salutació de mi, Pau, ab ma propia ma.
32 Si algú no ama á nostre Senyor Jesu-Christ, sia anatema, Maran Atha.
23 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab vosaltres.
24 Mon amor sia ab tots vosaltres en Christo Jesús. Amen.