Eros fugitiu
Kypris cridant cercava desficiosa
a son fill fugitiu.—Qui ha vist mon Eros
perdut per l'entreforch de tortes vies?
Jo premiaré ab un bes a qui me'l trovi,
jo premiaré ab molt més a qui me'l dugui.
Oh foraster, si'n vols saber les senyes
lo podrás ben conèxer entre vint d'altres.
Mon infant no es pas blanch, que més be sembla
lo seu color al foch; sos ulls espurnen;
té'l parlar suau tant com la ment traydora,
puix may diu lo que pensa; ses paraules
son dolses com la mel, mes quan s'enutja
treu de son esperit agrors feréstegues.
Ávol, astut y fals, té uns jochs malignes.
Té'l cabell llis, la cara befadora
y les mans molt petites, mes tan destres
en tirar lluny que de sos darts no's lliuren
ni l'esquerp Aqueront ni'l tètrich Hades.
Duhu'l cos tant nú com l'intenció encoberta;
té ales com un aucell y vola al pláureli,
saltant de cor en cor d'homes y dones.
Té un arch menut d'hont llensa la satjeta
que brunz enlayre y fins al cel arriva.
Penjat lo buyrach d'or damunt l'espatlla,
hi porta'ls darts de fibladora punta
ab que gosa ferirme a mí metexa.
Tot en ell es crudèl y ho es més encara
lo brandó flamejant qu'ardit empunya
y enfront del qual lo metex Sol s'arbora.
Oh tu, si es que l'atenys, lligal be al durlo;
si plora no t'en fiis, que t'enganya;
si riu, lligal mes fort y, ay de tu! girat
si't vol da un bes, que hi ha verí en sos llavis;
y si't diu «té, aqui tens mes armes totes»
no les toquessis pas, que son malèfiques,
que son trempades ab foch viu y abrusan!