Excursions per la provincia de Guadalajara (juliol-agost de 1883)

EXCURSIONS PER LA PROVINCIA DE GUADALAJARA

XIII

De Brihuega á Trillo

(Continuación.—V. N.º 56 y 57, pl. 111.)

Val la pena de visitar aquesta ermita no més que pera veure aquestos quadros, que sens dubte déuhen ésser regalo de algun dels duchs del Infantado á qui ha pertenescut aquesta vila, ó de algun dels bisbes auxiliars que han sigut párrocos de la meteixa.
En lo camarin hi ha un grabat de gran tamany representant lo Judici final de Cousin, que es una veritable obra d' art.
Las casas de aquesta vila ténen ja algunas més comoditats que las dels pobles per hont he passat. La casa hont estich me recorda algunas bonas casas de pagés de la nostra terra.
Los llauradors acomodats vestéixen també ab més decencia y comptan ab més recursos.
A Gualda hi ha un molí d' oli y un de farina. Los principals productes son l' oli, l' vi y l' blat, cullints' hi també moltas nous y cireras que s' portan al mercat de Brihuega.
Desde Gualda á Trillo lo camí es infernal. Tot ell passa entre mitj de vinyas, per cert no gayre ben cultivadas, y per entre algunas oliveras. Dels vuyt kilómetres que hi ha entre aquestas dúas vilas, n' hi ha quatre de pujada fins á la divisoria entre la vall de Gualda y la de Cifuentes, y altras quatre de baixada fins á Trillo. Mitj 'hora avans de arribar á aquesta vila hi ha la ermita de la Mare de Deu del Roser: que está tancada.
Pe l' camí trabo gran nombre de pagesos que van á cavar y podar las vinyas. Jo m' admiro de que vajan tan tart á traballar (son las vuyt y mitja), y m' contestan que la costum es sortir de casa es á las set y mitja. En un temps en que á las cinch y mitja es de día, no deixa de ser una mica tart. Bé es veritat que en cambi l' jornal que 'ls pagan es molt curt: quatre rals y vuyt quartillos de un ví petit, que vénen á costar vint y quatre quartos. Los propietaris agrícolas de aquesta provincia no vólen convénce 's de que fora mellar pera ells pagar més bon jornal y traure més profit del jornaler. Aquest, veyent que ab quatre rals no n' té prou pera viure ell y sa familia, traballa poch y de mala gana. ¿Qui n' té la culpa? De segur no es lo jornaler, puig l' interés de aquest es guauyar més, encara que siga traballant més horas de las set ó vuyt que aqui s' traballa.
Trillo es l' antigua Bursada dels carpetans, si bé aquesta no s trobava exactament en lo meteix lloch que aquella, sino á un kilómetre de distancia, en la vora dreta del Tajo, ayguas amunt de aquest riu, en un lloch, anomenat encara avuy despoblat de Vilavella.
La vila de Trillo, que compta 782 habitants, presenta un aspecte molt rónech. Si no fos pe 'ls seus banys, no tindría la més petita importancia. Está situada en la meteixa confluencia del riu de Cifuentes ab lo Tajo. Gracias als banyistas, compta ab algunas posadas una mica més decents que las del resto de la Alcarria, sent la mellar de totas las de la tia Carrillo, en la que per setze rals diaris fán una vida bastant regular.
De la antigua Bursada, capital dels pobles Bursonenses en la Espanya Citerior^[1] no quedan avuy més que 'ls fonaments de pedra en sech, situats en un turó que per la part del Tajo forma una alta cinglera.
Las diversas excavacions que m' consta s' han fet en aquest turó, sembla que per ara no han donat altre resultat que l' descubriment de varios esquelets humans, dos dels quals portavan un anell de bronze en un dels dits, y de gran nombre de fragments de terrissa.
L' antigua ciutat de Bursada degué ésser també ocupada per los romans, puig hi he vist una pedra ab una inscripció que, encara que mitj esborrada, m' ha semblat llatina.
Algunas de las llosas que allí hi havía servéixen avuy de pedrissos en las portas de algunas casas de Trillo. Una de aquestas llosas m' ha semblat que tenía, grosserament fet ab lo punxó, un cap de guerrero ab casco. Un' altra n' hi ha de marbre blanch que té esculpits alguns fullatjes y adornos, y sembla haver format part de alguna portalada.
Segons Plini, los Bursonenses confinavan ab los Calagurritans y ab los Complutenses.
Desde la edat antigua no s' torna á saber res de Trillo fins al any 1322, en que D. Juan Manuel, primer senyor de Villena y duch de Penyafiel, diu que existía ja son castell, que estava situat en la banda del Nort y del que avuy no n' queda res.
A principis del sigle XIV existían en Trillo famosas fábricas de serrar fusta^[2], mogudas per los salts d' aygua del riu Cifuentes, que avuy no s' utilisan pera res. En 1580 hi havía tres de aquestas serras, que anomenavan serras d' aygua^[3]. En 1778 encara se n' conservava una^[4]: avuy no n' queda cap.
L' ofici de fuster devía tenir gran importancia en Trillo, puig que en 1752, sobre 82 vehins que contava la vila, hi havía vint y set fusters que guanyavan una pesseta cada día, set fadrins que s' pagavan á tres rals y sis aprenents que sols cobravan un ral diari^[5]. Avuy, comptant 230 vehins, no té mes que cinch fusters.
Del batant de llanas que tenía Trillo en 1580 no n' queda res; aixís corn segueix completament abandonada la filatura de estams que tenía á la vora del Tajo en la segona meytat de aquest sigle y quin edifici s' conserva encara.
En 1580 tenía també un molí ab tres molas; lo que avuy té en la vora dreta pel riu Cifuentes no n' compta més que dúas.
Durant los sigles XVI y XVII la principal ocupació dels habitants de Trillo fou la de transportar fusta per lo Tajo á Toledo, fusta que provenía de las montanyas de Cuenca y de Molina; allí la serravan y després anavan á véndrela á Madrit, á Guadalajara y á Alcalá.
Avuy la poblacio de Trillo es completament agrícola. Son terme, que es molt petit, puig ab prou feynes té tres kilometres de radi, conté moltas vinyas, algunas oliveras, bastantas terras de sembradura y algun qu' altre hortet.
Trillo vá ésser barri de Cifuentes, de la que dista 10 kilometres fins l' any 1617 en que vá guanyar un plet que tenía pera que l' anomenéssen lloch y no barri. En 1630 se va eximir de la jurisdicció de Cifuentes y rebé lo nom de vila.
Lo vehinat de aquesta vila ha sufert també maltas vicissituts. A principis del sigle xv no contava més que 13 vehins; en 1580 ne tenia 230; en 1752 quedava reduhida á 82, y ara torna á tenirne 230.
Trillo vá ésser una de las poblacions que més van sufrir las desastrosas conseqüencias de la guerra de successió que tants mals ocasioná á Espanya. Del 6 al 9 de Desembre de 1710 los 8,000 portugueses que permanesquéren en aquesta vila al mando del comte de las Atalayas, saquejáren lo Pósit, destruhíren las fábricas de serrar, cremáren l' arxiu ab tots los documents que contenía, arrunáren 200 casas de las 480 que llavoras tenía, y cometéren tota mena de atropells, no deixant un cap de bestiar ab vida y destruhint fins las arnas.
Trillo havía sigut sempre del comte de Cifuentes, y aquest, que era senyor de aquesta última vila desde 1413^[6], era acérrim enemich dels Borbons, lo qual li valgué veure sa casa senyorial de Cifuentes arrasada y sembrada de sal, per ordre de Felip V.
Afortunadament pera Trillo los seus famosos banys han contribuhit á tornarli part de sa antigua prosperitat.
Lo pont que hi ha sobre l' riu Cifuentes y que serveix pera unir la part moderna ab la part vella de la vila de Trillo, fou construhit en 1701^[7].
La iglesia parroquial de Trillo, baix la advocació de Santa Maria de la Estrella, no té res de particular. L' ábside es gótica y la nau, que es un paralelógram bastant grandet per lo que es la vila, está coberta per una teulada de dos vessants, sostinguda per un fort envigat formant com una especie de armadura triangular. Queda algun retaule gótich mal conservat.
Lo demés de Trillo, fora dels banys y del pont sobre l' Tajo, de que ja 'ls he donat noticia^[8], no ofereix res de particular.

---

XIV.

Una excursió á Molina de Aragon.

Surto de La Loma á las 8^h m. y emprench lo camí de Ablanque, pujant per un barranch en quina part baixa hi ha un gran nombre de rocas transportadas per las ayguas que son un mut testirnoni de la forsa de aquesta torrentera.
A las 9^h 30 m. arribo á Ablanque, petita població situada en la vora dreta del riu Ablanque, en front de la qual veig un pont, lo únich que hi ha en los vint kilómetres que compta lo curs de aquest riu.
Lo llit del Ablanque, que, desde sa desembocadura en lo Tajo fins al indret en que reb las ayguas de la Rambla de Cobeta, se troba oprimit entre cingleras de calissa, desde aquesta rambla á n' amunt s' aixampla y sos ves sants son molí més suaus.
Remontant lo curs de aquest riu, á mitja hora de Ablanque y son vessant dret, hi ha una enorme font, la de la Sierra, que de segur dona al riu la meytat del capdal que aquest porta al Tajo. Una mica més amunt de la font de la Sierra la vall se divideix en dúas: per la de la dreta hi corre lo riu de la Vírgen; per la de la esquerra, los riu de los Ceños. Aquestos dos riuhets, formats per nombrosos xaragalls que baixan de la pineda que cobreix la serra per aquesta banda, son l' orígen del Ablanque.
Segueixo la vora esquerra del riu de la Vírgen, y pujant per la costa dels Ombriacos (de la Ubaga); prench un barranquet plé de palets de pedra esmoladora que m' anuncian la proximitat de las areniscas rojas.
Al arribar á la pineda, desaparéixen las calissas blancas, las argilas rojas y las margas blavas, que forman lo terreno comprés entre La Loma y aquest indret, y no s' véuhen ja més que areniscas rojas damunt de las quals hi créixen raquítichs pins.
Entro en la pineda, quin camí está fet una mar d' aygua á causa de las plujas de aquestos días, y continúo durant un' hora la marxa al través de la monótana plantació de pins que per tot arreu m' envolta. Lo silenci qu' en aquest bosch regna fora complert, si lo vent, xiulant entremitj del brancat]e deis pins, no vingués á interrómprel' de quan en quan.
Al mitj próximament de la pineda, l' arenisca desapareix y la mula comensa á caminar per damunt de una capa de palets rejenchs, producte de la descomposició dels conglomerats que forman lo sub-sol y que més avall, á la dreta, mostran llurs descarnadas y arrodonidas formas. Aquestos palets no desaparéixen fins passada la pujada del Campanero, hont tornan á trobarse ja las calissas blancas.
A la una de la tarde arribo á Sélas, poble situat á la dreta de la carretera de primer ordre de Madrid á Barcelona y enfront del kilómetre 174. Entro en aquesta carretera pe 'l pontazgo" ahont trobo una colla de fadrinas que, ab un Cristo á la má, m' demanan pe 'l Santíssim.
En aquest país ténen un modo especial de demanar. Arribéu á un poble y, si hi passéu la nit, podéu estar segurs de que tindréu serenata. Los fadrins tractan de averiguar lo vostre nom, y al compás de las guitarras y 'ls panderos os cantan una pila de coplas, barrejant' hi lo vostre nom, lligui ó no lligui; tot ab lo lloable objecte de que 'ls donéu una pesseta que en un moment queda transformada en un líquit més ó ménos brut de color, que aquí anomenan ví.
Ara som a la Quaresma y 'ls fadrins son substituhits per las fadrinas. Passéu per un poble qualsevol y, com hi estiguéu cinch minuts, ja vos veyéu voltat de mossas que os demanan pe 'l Santíssim (Monument), cantantvos coplas més ó ménos adequadas al objecte.
Al entrar en la carretera, veig allá baix, á la esquerra, l' poble de Angueta del Ducado. Pujo una forta rampa, al cap damunt de la qual hi ha, també á la esquerra, lo petit poble de Aragoncillo, y, un poch més enllá, comensa la carretera á baixar seguint la Val, riuhet que desemboca en lo riu Gallo á cosa de quatre kilómetres ayguas avall de Molina.
Desde uns setze kilómetres de distancia comenso á veure la torre dita de Aragon, que domina á aquesta ciutat.
Passa la carretera per sota de Canales de Molina, per mitj de Herrerías, tocant el mateix poble de Rillo, que está sols a quatre kilómetres de Molina, y, poch després, comensan á veures' las torres de la forteresa y las que encara subsistéixen entre la població antigua y 'ls arrabals^[9].
(Seguirá.)Cels Gomis.

1. Haventme pogut procurar desde ma estada en Trillo, lo 4 de Desembre del any passat, alguns datos y noticias sobre aquesta población, diré alguna cosa de sus antigüetats é historia.
2. Las antigüedades de las ciudades de España, por Ambrosio de Morales, Alcalá de Henares, 1575.
3. Descripció dels pobles de Espanya manada fer per En Felip II: tomo 6.^e de las Respuestas generales
4. D. Casimiro Ortega.—Tratado de las aguas termales de Trillo.—Madrid.—1878.
5. Respuestas generales dadas á la Única Contribucion de órden del Rey Fernando VI, en 2 de Abril de 1752, tomo 9.º de la provincia de Guadalajara.
6. Era també comte de Santa Coloma.
7. Tratado de las aguas termales de Trillo, por el Dr. D. Casimiro Ortega.—Madrid, 1878.
8. V. ma excursió als banys de Trillo. (Butlletí, n.º 44 y 45, pl. 114).
9. En lo Anuari de 1882, quina impressió está rematantse, hi figura una bonica heliografía d'esta vila, acompanyant una memoria de D. Joseph Alsina Lubian.—Nota de la Associació.