Flor d'enamorats/Bella, de vós só enamorós

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LV


Bella, de vós só enamorós,
 ja fosseu mia,
la nit y'l jorn quan pens en vós
 mon cor sospira.

Tot mon tresor done y persona
 a vós, garrida,
pus no us vol mal qui'l tot vos dóna
 dàume la vida;
dàumela, donchs, hajàu socós,
 ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
 mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir,
 podèu ben creure,
y ahont vos he vist sovint me gir
 si us podré veure,
y quan vos veig crexen dolors,
 ànima mia;

la nit y lo jorn quan pens en vós
 mon cor sospira.

Tota la nit qu'ab vós estich
 he somiat
y quan despert sol sens abrich
 trobem burlat;
no'm burlèu més, dormím los dos,
 ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
 mon cor sospira.

No us atavièu, anàu axí,
 que prench gran ira;
si us ataviàu, algú prop mi
 per cert vos mira,
no rès menys vull gest graciós,
 ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
 mon cor sospira.

Plagués a Deu que com vos ame
 vós me amasseu,
fóra ma sòrt que si us enganye
 que m'ho provasseu,
qu'en vida y mort tot só de vós,
 ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
 mon cor sospira.