Flor d'enamorats/Pus mon cor teniu penyora

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


XXVIII

Pus mon cor teniu penyora
sens volerme ningun bé,
no digau, gentil senyora,
d'aquesta aygua no beuré.

A tots altres sóu afable
y de mi sempre fugiu
y amau més veure'l diable,
tant en fàstich me teniu:
trist de mi no sé perquè
guardau, Reyna Emperadora,
no digau, gentil senyora,
d'aquesta aygua no beuré.

Tenint vós, senyora mia,
ma vida y ma llibertat,
he perduda l'alegría
mirant vostra crueltat;
vós me desdenyau tot hora,

En quant fèu miràuhi bé,
no digau, gentil senyora,
d'aquesta aygua no beuré.

Vós ereu la més humil
de quantes foren ni són,
ara'n sóu la més civil
de quantes són en lo món;
de mon cor sóu robadora,
guardàu si rompèu la fé,
no digau, gentil senyora,
d'aquesta aygua no beuré.