Gloria d'Amor (Heaton, 1916)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre còpia de l'edició de 1916 de H.C. Heaton. Per a d'altres versions, vegeu Gloria d'Amor.
Gloria d'Amor

de
Fra Rocabertí

Segons The Gloria d'Amor of Fra Rocabertí. A Catalan vision-poem of the 15th century. Edited with introduction, notes and glossary, by H.C.Heaton, New York, Columbia University Press, 1916. Pàgs. 49-98.




Cançoner de obres enamoradesFol.1., e segueix se primer la gloria d'amor de Fra Rocaberti.

A
V O S A L T R E S jovens, en la memoria dels quals Amor continuament habita, los enteniments per la deytat d'amor relevats — en ohyr mos5 pensaments no siau tarts — jo vull parlar d'un per mi vist jardi d'Amor, los arbres del qual son de molt bella 'parença, pero son transpinosos; qui fort los streny, sent alguna aspredat10 de dolor. Los fruyts demostren semblança de gentil color, mes son assetosos en tal forma que l'asatositat los dona sabor, com en algunes pomes, que si levada los era l'agror, romandrien dessaborides. Part de delit per mitga del contrari es fet pus delitos. Aquest jardi dona natu15ral voluntat, e inclinacio se·n concep per affectat desig, qui dels hulls principi pren, los quals, mostrant lo bell objecte de la desigada cosa a la anciosa pensa, despertan tant fort la cupiditat que no poden servar dret orde; passa los termens de la raho, desaxint se de sa natural obediencia; e per20
1v.
les vies de la pença reposant, ateny lo si del seu nodriment; es de tal condicio: qui mes hi entr' e de sos delits vol mes sentir, cau en major dolor. Molts, dessabuts per sa 'parent bellesa, entren en ell, no sabent com fins dins son intrats, volent se·n retraure, no poden, perque ab dolorosa vida los cove returar.25 En lo comensament, volent se·n departir, es facil cosa, mes lo qui dins s'atança, - es facil cosa - a tart se troba, de lunyar se·n pugua, car lo remey ve tart a la forçada malaltia. Jo he vist farida, la qual al principi se podia guarir, per tarda medecina haver hagut dan de lonch returar. O bellissimos30 jovens! si a ficcions dar volem fe, Jupiter e Febo, deus subirans, amor los cels ha forçats jaquir, e ab vestidures stranyes en les terras conversant; ab gran studi mir los demes homens qui s'esforçen dins ell a intrar, companyia sercant a llur pensament conforma.35 Los aucells diverses batalles ne moven, e dins les aygues no s'es pogut apagar (apagat) lo sentiment d'aquest jardi. No es alguna cosa de natura sensibla en lo mon, d'ell no prengua sentiment. Los jovens ociosos, encesos per naturals desigs, lurs pensaments e cogitacions40 varien a la fi, perque·ls par dificil la vida continent. Lansen se an aquest jardi d'amor, hon dins poch temps, com a malauts, e perturbats de tant sobtos mudament dins lur animo fet, fan diversos lays e complantes de llur tribulada vida. E com tota sperança de45 remey desigosa sia, alguna volta las solituds serquen, de que per los novells pensaments e ayres delitosos acreix per stranya alagria la lur dolor; les oppinions dels appasionats d'amor los deliten, e novells instruments a tristicia los porten. Car al aspirit malalt tota alagria50 es feta anuyosa. Alguns, delliberant lunyar e desabitar, desert lexar aquest jardi qui de llur libertat los ha tant fort transpostats, seguir tal proposit no poden, car natural força los fa retornar ab pus aspres e continuats pensaments, qui forçadament los encenen foch55 qui·ls corre per les venes. O! si dolor un poch me relexave, Claudia Quinta de la no creguda castedat als Romans no demostra sa puritat ab pus ample effecte que2. de les passions d'amor ab certitud jo recitar poria. La minima par del meu trist pensament dolor recitar no·m lexe. Un altre60 Homero a descriure les passions d'amor, com les bellesas de la filla de Jove, pus que necessari fora, vivint en aquesta semblant dolor, foragitant sparança, l'enteniment de tota salut. Aparallades les cosas necessaries a ma sapultura, ab paraules duptoses dire la derrera dolor en que fortuna e amor65 me posaren. Oblidant lo plant com la dolor, no ajut a desminuhir la pena, qual dolorosa fi a mi seguescha.Voluntariement confes amor esser stada causa. Invocades les deessas d'amor a mon adjutori, passats los aspres camins e carreres, rius d'amor, en una forest d'arbres e flors pres d'un bell70 castell me trobi. Alsant a pus mirabla cosa la testa, no en terra, mes pus tot en lo cel me reputave esser; devant los dubitants vulls m'i fon offert' una pus que bellissima donzella, la qual no humana, mes divina pensava la memoria; scilenci als trists pensaments, viu la candida vista75 dins subtilissimo vel, e, de presumpcio, l'amagada f[r]ont de nobilitat meravellosa; les belles celles en forma de novella feba, no del tot amagades, eren vistes; dos no hulls, mes pus tost divines lums parien. Viu l'affilat nas, la boca com a rosa vermella, de poch aspay contenta, que, mirant, havian copdiciosa80 força de fer se desigar. Mirave les blanques e petites dents en orde gracios star; contemplave en lo delicat e candit coll; suspirant dubitava perdra la vista de tanta delectacio. D'aquesta part me saltaren los ulls als devallants braços, los quals denguna grosseria mostraven en lo vestir, ab plena ma85 ornada de bellissimos dits estant; se mostraven les devocions dels seus pits, les ymages del[s] qual[s], reistint, paria que·s volguessen mostrar malgrat de la vestidura. O trist! perque m'estench jo a pus narrar la mia dolor? Cert lo callar pus que lo dir es a mi necessari. Car parlant no bast a dir les bellesas90 que humanas pensas no basten a comprendre. Qui poria dir la gran alagria dels ulls, la plasentaria de la cara, los varis e ornats moviments de la vista segons la calitat del acte o de la paraula, essent aço offici de natura? Verament jo pensave moltes voltes que atal dech aparer Dampnes davant95 los ulls de Febo, o Elena als de Paris. E pus voltes digui: "O2v. benaventurat aquell al qual es dat axi nobla cosa possehir!" Ab passos suaus a les vehines parts de ella m'acosti, de laqual ab molt contentament d'ella jo fuy rebut. Per mes paraules humilment suplicada e de moltes varies oppinions vençuda100, dins lo castell a mi permes entrar. Del pus alt en lo jardi mirant, viu la resplandor d'Amor, no assats clarament per molt que asseguras la vista, acompanyat de clares dones, nobilissimes jovens. Vahent jo la delitosa vida qui·m paria de gloria plena e de consolacio sens alguna cura105 e fatica mundana, informat sens companyia entrar no s'i podia, supliqui la donzella, la qual, de benignitat moguda, digne me reputa de 'companyar. Entrats que fom dins lo jardi d'Amor, los uns viu que eternal gloria d'amor sentien; altres complida Venere consentir no·ls110 volia, com les flames d'amor e segetes de Cupido no licitament servades haguessen. O bellissimos jovens e dones! la memoria del beniffici en amor es fragil, e de la injuria durabla. Pertant a las piedosas flames d'amor e segetes de Cupido, pus Amor la deguda punicio mittigar115 no vol, per vosaltres sol per un sospir resistit sia, e solaçau vos mentre que los verts anys ho consenten. Va(s) se·n lo temps en forma d'aygua corrent, les ones de la qual, pusque son passades, no seran james tornades altra volta. Tot degut temps licitament se pot usar.120 E perque la gloria dels bons e la pena dels contraris pus amplament vos sia notoria, aquest dictat piedosament per vosaltres legit sia.

I

Cant de la primera comedia de la gloria
d'amor, en la qual l'actor descriu lo temps
e l'ora, e les dolors e final recomendacio a
Apollo e Mercuri, per virtut dels quals
entra en delliberat pençament.


De tot delit   privat e de 'lagria,Fol.3.
  Ple de tristor,   enuig e pençament,
  Ab dolor gran,   me retrobi un dia
Dins una vall   d'arbres, tan dolorosa
  — Esmaginant   la dolor que sentia —5
  La pensa trob,   e la mort desigosa.
Trist, no sce dir   l'antrar de ma ventura,
  Tant era ple   de tristor mon entendre;
  Lo dret rapos   negua ser ma factura.
Era'n lo temps   quant potestat divina10
  Crea·ls delits   que demostra natura,
  E an amar   Cupido mes s'enclina.
Flames d'amor   Citarea lançava
D'un estrany foch   qui dins amor se creha,
  Cremant tan fort   que remey no trovaba.15
Pirrus, Nero   e los altres cruels,
  Vent mon turment,   dolor gran los venia;
  De pietat   se obrien los cels.
Esparança,   qui neix de cos' incerta,
  Veriejant,   en l'espirit no troba,20
  Fugint de mi,   sa natural offerta.
L'enteniment   qui tal dolor sentia,
  Novell desig   lo prengue d'altra forma,
  Pusque raho,   fugint d'ell, se partia.
Despartant me,   Febo se declinava;25
  Decahiment   son moviment prenia,
  E l'espirit   fosca nit reduptava.
Volti los hulls   al cel com oratori,
  Dient als deus,   Apollo e Mercuri:
  "Vullau en mi   operar ajutori.30
De dolors tres   jo pas aspre turment:
  Gran desfavor   e poch voler d'aymia,
  Pahis estrany   dins agra pensament."
Totes ensemps   eran per turmentar
  Sens pietat,   pero vench a la fi35
  La desfavor   qui volch totes sobrar,
Fent me comptar   a cascu qui no sent
  Alguna part   de mes folles amors,
  Per lo cami   de mon trist pensament.
Si com l'agro,   sentint mal temps venir,Fol.3v. 40
  Fugint se met   als arbres per rapos,
  Naffrat d'amor,   jo trist comanse dir
Dins lo cansat   pensament doloros:


II

Cant de la segona comedia de la gloria d'amor, en que l'actor demostra les dolors de son pençament, e fent similitud de moltes altres, la sua esser major troba, per que clarament Venere dellibera sercar son fill Cupido.



"Amor qui ve   d'un natural suspir
  — Del lach del cor   perteix son nodriment —45
  Mort m'a sens mort,   e morint puch guarir.
De nov' amor   nova dolor sentia;
  D'estrany turment   remey [e]strany sercava;
  Vers ne dictat   d'amor fer no podia.
La voluntat   aquesta dolor mena.50
  Gran es lo dan   quant lo remey no troba.
  Res no·m es cert   sino de major pena.
Semblant dolor   me fa viure'n turment;
  De sos affanys,   enuigs e pensaments
  Pusch jo parlar   entre la demes gent.55
Dolen s'alguns   de dolor que no senten,
  Altres, sentint   l'esser, dolre no·s poden;
  Molts son qui tot   ho senten e no menten.
L'anima sent   dins lo cors es perduda,
  Cridant la mort   ab veu tan dolorosa,60
  Com fa la mar   per dos vents combatuda.
Trist, [e]sparant   lo be que desig veura,
  Lo foch m'encen   ab grans flames la pença.
  Qui tal no sent   ma dolor no pot creura.
Si com lo temps,   qui ve ab tal fortunaFol. 4. 65
  Que dels arbres   les fulles se·n aporta,
  No tot justat,   mes una apres una;
Ne pren a mi   per sentir major pena:
  D'un petit dan   crexent, en pus alt munta;
  Una dolor   un' altra pus fort mena.70
Perço puch dir que sent pus fort tristura
  Que Piramus,   quant Tisbe no trobave
  Pres de la font,   de Nino sepultura.
E de mon dan   amor no·s vol complanyer,
  E mort no creu   son poder sia pena.75
  Ingrat voler   me fa d'amor molt planyer.
Dolor fon gran   del troya Rey Priam,
  E gran dolor   quant senti Rey Artus;
  D'una jo call   qui vench al par' Adam.
Tant com es pus   la dolor mes divina,80
  Es lo turment   a la carn pus [e]stable
  E per semblant   major dolor inclina.
Tot lo turment   en la fortuna 'stava,
  E sols la carn   semblant dolor sentia.
  Fortunal be   dins fortuna s'encava.85
Mes l'espirit,   qui sent dolor sens terme
  Per foch d'amor   qui en les venas crema,
  Volent guarir,   la mort fallint referma.
Quant me record   de la trista Diana,
  E Dido veig   ab dolor tan astranya,90
  Perdre jo tem   la gloria mundana;
Mes cogitant   lur amor, sent bonança.
  E per un vent   amor les relexave,
  Perdent ne so   que l'acte desavança!
Lurs sechs desigs,   primer de tal partida,95
  Amor e grat   en un bell temps sentiren;
  Ab tal amor   fon lur vida finida.
Donchs, Venere,   hon es la tua menta
  De pietat?   Hon son les tues flames
  Del cubert foch   qui los amants turmenta?100
Hon son los dons   e delits que affermes,Fol. 4v.
  Secrets d'amor   als amants qui·t servexen?
  Dones turments   e de tristor enfermes.
Quanta dolor!   quanta sentia pena!
  Quanta tristor   jo sent en mon trist viure!105
  Vulles, Amor,   als meus dans fer esmena,
E per ramey   de ma trista complanta
  Ab dolç suspir   sercare lo teu regne.
  Ver es en part   que'l perill m·en espanta,
Mes lo desig   de jo Cupido veure110
  Tot altre dan   me gir' en alagria,
  Sol que d'amor   Venus me volgues creure.
E demostrant   part del mal que jo sent,
  Suplicar l'e   inclin lo seu entendre
  En lo desig   del amat pensament.115
Car sens ama[r]   tot mon treball es pena,
  E vivintmuyr,   e mort dara 'mor terme,
  Com per la jorn   la nit pert la serena.
E pus leyalmon   dan pore mostrar,
  Forçadament   ella sera forçada120
  Venir o dar,   e mon mal remeyar.
Car segons trob   e·l bon Senec' ha dit,
  Amor d'amor   s'apagua'b son semblant,
  E al amant   qui'ura leyal servit."

Volti·m apres   a un crit [e]scoltant125
III


Delliberat lo dessus dit,
Del jorn passat fon miga nit,
E, donat fi al pensament,
Desig m'a pres de 'lleujament.
Anant arribi doloros130
Pres d'un castell fort delitos,
Que sol d'aquell en lo mirar
Me parech bell e singular.
La porta'b rexas per lo visFol. 5.
Mostra tenir pont levadis,135
Per que mirant me conduhi
Prop del castell com mes pogui.
En un moment jo senti flors
D'amors en diverses odors,
De tant delit en lo sentir140
Que fuy entorn de esmortir.
Tots los delits m'aparegueren
Del mon [tots] junts, tant plasents eren.
Novell desig sobra tant mi
Que, acostat a 'quell, toqui145
Al portal tant [qu' a mi] paria
Que algu ser no·y devia.
Pero vehent en mi sobrar
Penas d'amor, torni tochar,
Pensant algun dintre hagues150
Qui de mon dan guarir sabes;
E pus no era venturos
Fos algun tant porfidios,
Per tal que del mal que senti
Delitable ve(r)s jo la fi.155

No passa temps, estant axi
Viu respondre veu femeni,
Que a mon grat e bell parer
James trobi tant gran plaher,
En veu dient fort dolçament:160
"Qui tocha'b tal atraviment
En la força e gran poder
D'Amor, pus no·y es son voler?
Lo pensament qui es sens mi,
Amor james no·l reculli."165
Torbat jo trist del que hoy,Fol. 5v.
Resposta tornar no pogui;
Ans resti quasi molt torbat,
No menys d'ome qu'es arrepat,
Pero qui·s veu hon vist no s'es170
Al principi esta repres.
Ab tant cridi, lo seny cansat
Per lo turment: "De pietat!"

Axi estant meravellat,
Essent me jo quasi tornat,175
Lo portal viu voltant ubert,
D'on salti prest d'aquell desert,
Alegre tot de mon pensar,
Cuydant me dins pogues intrar;
Mes fom deffes, a maravella,180
Per la part de una donzella
Qui en la porta fon saltada,
Deffanent [ne] a mi l'entrada,
Vestida d[e] un negre drap,
Los cabells longs, sens res al cap;185
Ab deu entorxes be cremants
De sa color portants infants,
[E] mils cantant, a mon avis,
Que [no] angels de Paradis
Una canço de dol e plors190
Qui·m parague del "angoxos."
Apres alçar decontinent
Viu jo lo pont, qui fon d'argent,
Per lo qual s'i ha d[e] intrar,
Ne ja passar ne retornar.195
De que jo, vist l'aculliment
Qual ella·m feu decontinent,
Lexe finar "cuer doloros,"
Qui es la fi del "angoxos,"
E acabat ells de cantar,Fol. 6. 200
Jo comensi trist de parlar,
Luny de delit e de conort,
Com lo qui veu son mal a tort.

  Parle l'ector a la donzella.
Donzell', al trist   qui per amor es mort
Dolor es gran;   voler lo pus matar205
Feu de vos ley?   Quin seria·l deport?
Vostra dolor   qui·us volia doblar?
Tant es lo dan   que sent per crueltat
Que ja del tot   publich ma gran follia.
Com sou gentil,   usau de cortesia,210
Pus contra vos   no pens haver errat,
Tant mon desig   es passar, si pogues,
Sino que trob   per vos cami deffes.

  Respon la donzella al actor.
Si res he fet   que jo fer no degues,
A vos no ve   semblant falta conexer.215
Jo contradich   qui d'amor se vol pexer
Indignament,   e no per just proces.
Eleu lo pas   per hon passen a 'Mor;
Fas ho per cells   qui toquen a la porta,
Puys retornan   ab la voluntat torta,220
Dient pigor   del que diu gran traydor.
Perque tornau   ab los millors apendre,
Amor no·s deu   de pensament offendre.
  Replica l'actor a la donzella.Fol. 6v.
Donzella, jo   no vinch trist per rependre
Lo fet per vos,   com nobla cosa sia;225
Ans mon voler   aquell be es deffendre
Per on lur mal   culpable no seria.
Ver es que jo   toqui d'alt en la porta,
E me·n torni,   no pas per ell maldir,
Mas per mirar   e suaument sentir230
Ja si algu   a mi fera resposta.
Amor es grat   nudrit de fantesia;
Mor per desdeny   de bruta companyia.

  Respon la donzella al actor.
Cell es abte   qui·s pren la cortesia
En aquell punt   qu'amor deffallir pot,235
Raho prenent   seny natural per guia,
No relaxant   l'anar per nagun vot.
Si dan algu,   amich, costá vos era,
Seria·m greu;   pero no·y puch als fer,
Pus tots usau   de un barat saber,240
Que no sabeu   qu'es amor vertadera.
Si tant gentil   fosseu con Absalon,
Es de mester   virtuts d'Agamenon.

  Replica l'actor a la donzella.
En punt me veig   d'aquell noble Jeson
Qui'n la plaja   de Frigia 'riba,245
Per cas estrany   no pensant Laumendon
Enuig prengues,   qui rey era troyha.
A donzella!   si ma fort desventura
Aporta mi   en estranya partida,
Causa del mal   es pena qu'he sentida250
D'aquell amor   qui tocha sens mesura.
Si amor es   al amador ingrat,
Pochs adorar   iran sa dehitat.
  Respon la donzella al actor.Fol. 7.
Tal vol parlar   d'amor sa potestat
Que per james   hague sa conaxença;255
E perço, quant   en lur mal no dispença,
Van se clamant   de sa gran crueltat.
Amor es tal   que james no consent
Fallir qui vol   en el leyalment viure;
De gran turment   al bon amant desliure,260
Vengut lo temps   d'amoros compliment.
Qui ans del temps   d'amor desiga pau,
Li·n pren com cell   qui per alt muntar cau.

  Replica l'actor a la donzella.
Dama gentil,   qui·s vulla vos siau,
Lo vostre gest   de gran maner' apar;265
Perço en mi   sent un maravellar
Si com la nit,   quant per la lum decau.
Que·us ha mogut   fer me tant trista festa?
Car yo mort so,   si amor me denegua;
Mon [e]spirit   en mig de la mar negua.270
Als ben volents   ne farau apres festa.
Si ya per vos   remey no puch sentir,
Donchs vostre nom,   si·us plau, me vullau dir.

  Respon la donzella al actor notifficant li son nom.
Vostre 'spirit   de piedo(r)s suspir
En res de mi   maravella no senta.275
Venus, sabent   la causa qui·us turmenta,
Mana que jo   a vos degues exir,
Fent vos d'amor   una semblant valença,
Demostrant vos   la sua dreta via,
Dant vos primer   no del tot alagria.280
Lo meu nom es   dels amants Conaxença.
Perque veniu   a mi, mostrar vos he

Amor qui·us tol   ço que natura te.
IV


No·m fuy girat que jo sentiFol. 7v.
Alegres cants, d'on jo resti285
  Maravellat,
E reguardant viu ser tornat
Lo pont en son primer estat
  Quant vist l'avia.
E ab novella alagria290
Lo cant fina sa melodia,
  E prestament
Pertiren tost visiblament
Com uns auçells ab un gran vent.
  No pot durar295
Lur vista ne ells remirar
· · · · · · · · · · · · · · · · · ·
  Que lo voler
Me rellava part del saber,
Com dos desigs en un poder300
  Son differents:
Tots acorren als pensaments
E may senten alleujaments
  En la lur via.
E furtant temps per alagria,305
Dins lo castell me mes la guia,
  E sens anar
Dins no gran temps me feu mostrar
Un palau bell, molt singular
  E ben obrat.310
Ell tot desi era cayrat,
E d'istories grans pintat,
  Fetes de 'tzur,
E d'or massis e d'argent pur
Era lo d'alt fins baix al mur315
  Del solament.
Per que passam decontinent
En un altre que·l pensament
  Te per senyor
E lo secret que per amor320
Ve a sentir bon amador.
  Foren tanchats.
É los meus desigs despertats
D'uns semblants dans desconortats.
  Volent passar,Fol. 8. 325
L'imatge lo feu returar
De la virtut qui·l dan doblar
  Fa 'l amador.
Conaxensa ab gran ardor
Dix: "Volta vers hon es amor330
  Segurament."
E girat, fom decontinent
Pres d'un jardi bell e luent
  E clarajant,
Devant lo qual jo viu plorant335
Moltes dones, qui suspirant
  Lensaven crits
De dol tant fort que·ls espirits
Jo presumi que depertits
  Fossen per mort,340
Maldient la lur cruel sort
E fortuna qui'n tal acort
  Los feu pensar.
Jo v(eh)ent los axi congoxar,
Molt prop vingui trist d'espantar345
  De lur turment,
E la causa del accident
Plague fort a mon pensament
  Que jo sabes.
Conaxensa, sens dir li[s] res,350
Vent qu'estave jo tot repres,
  Dix sens cridar:
"Citarea los fa passar
Aquest turment perque'n amar
  Foren cruels.355
Car la ley vol que'b l[o]s infels
Servada sia com als fels
  Lur egualtat.
A Deu desplau la crueltat
Mes que no tot altre peccat360
  Que[·s] pugue fer.
Los que tu veus, tot lur voler
Es estat no de satisfer
  Lurs amadors;
Ans (s)en paga de lurs amorsFol. 8v. 365
Lis donaran cruels dolors
  Sens pietat,
E los serveys han oblidat
Que lurs amants han praticat
  Per lur amor.370
Perço ara lo deu d'amor
Los fa penar ab gran dolor
  E passio,
Perque senten punicio
De lur mala intencio375
  En qu'han viscut."
Jo respongui: "Si Deus m'ajut,
Lur dol m'a tant fort combatut
  L'enteniment,
Que(s) pas dolor de lur jovent380
Que perderen tant follament
  Sens ver delit,
E sobre·l dan lur espirit
Penar axi lo jorn e nit
  Me par molt fort."385
Estant axi senti conort
Qu'i(l) fon vengut, e ab acort
  Viu les callar.
E jo comensi·m d'acostar,
E viu una d'elles [parlar], 390
  Dient axi,
E fonch la Dama San[s] Marci,
Ab veu e gest de gran musarda:

"Si moy [ou] autre vos reguarde,
Les ulls son fayts por reguarder.395
Ge n'i pris poynt c'autre m'en guarde;
Qui sen[t]e mal s'en deyt guarder."

Acabat [ja] son bell parler,Fol. 9.
Paulina dressa son voler
E per cantar avant passa,400
Mes Emilia lo·y veda.
Vist lur debat, entram callant
En lo jardi ab bell semblant
  E discret seny.
Si com la mar, quant te un leny405
E per vent fortunal l'estreny,
  Tants son los crits
Que no senten les mans e dits:
Axi me·n pren que·ls [e]spirits
  Tengui tapats,410
Dels sons e cants enfalagats.
Mes quant ells foren retornats
  En lur esser,
Jo contempli ab gran plaher
En coses tals que mon saber415
  No bast' en dir.
Si com Sant Pau qui no poch dir
Los grans secrets, no poch sentir,
  Sent arrapat:
Axi me·n pres que fuy torbat420
D'amor, perdent la libertat
  E [tot] l'entendre,
Que be no pogui [jo] compendre;
Mas del que jo pogui retendre,
  Ho descriure 425
Per altr' estil com mils sabre.

V


Quant jo fuy dins   en lo jardi, mire Fol. 9v.
  E dins aquell   viu coses ten insignes
  Que per ser tals   algunes callare.
Com l'espirit,   quant d'aquest mon perteix 430
  E·s troba d'alt   en gloria divina,
  Tots los delits   d'aquest mon avorreix;
Na pres a mi,   qui desige no viure
  Sol que restar   en lo jardi pogues.
  Molts grans sacrets   trist jo no bast escriure.435
Ell era gran   e lo temps qui·l augmenta.
  E los meus prechs   acceptats d'una part
  Per hon amor   los amadors contenta.
De tota part   era molt singular;
  Al entorn d'ell   eran grans gessemins 440
  Entrellessats   de un novell ligar.
Tant com ne viu   la claror me·n segava,
  L' altre cubert,   perque 'si res ne parle.
  Per sobres be   ma pensa veriava:
Los miradors   eran nov' alagria; 445
  Los pensaments   plassa gran demostraven.
  Lo fruyt e·l gust   gran delit acrexia.
Les rames jo   que viu eren nuoses,
  Verdes, que·l foch   ab gran trigua cremave,
  Altres de sech   cramant molt doloroses. 450
E si per temps   alagria portaven,
  Aquest delit   no conegut d'on era,
  Los apetits   l'enteniment segaven.
Havien fruyt,   d'un esguard qui·n prenia
  Era d'affanys,   enuyts e pensaments 455
  Ple a la fi   d'un' aspre malaltia.
Sico·l malalt   les coses avorreix
  Qui dant salut,   ell ama les nocives;
  Amoros cor   sol apetit regeix.
D'aquell primer   al segon atorgar 460
  Vench nostre dir,   e per lo terç entrant
  Molt clarament   jo pogui reguardar
Un ceptre gran   de foch molt triumphal, Fol. 10.
  Mig lo jardi,   d'una vera semblança.
  No prou segur   per l'acte natural, 465
De sobre fi   de voluntats, paria
  Jo veur' amor   e Cupido ab l'arch,
  De Venus nuu   als brasso(r)s que dormia
D'un gran repos;   jo viu son neximent,
  Vengut de grat,   nudrit, fantesiant, 470
  Senyor fent se   de molta folla gent.
Tot entorn d'ell   eren fulles e flors
  Qui de Venus   lur neximent prenien,
  Totes ensemps   e diverses colors.
Unes eren   Pietat sens mesura, 475
  Altres Deport   de 'legre pensament,
  Altres Esguard   d'amorosa figura,
Altres Suspirs,   Gracia e Bellesa.
  Unes eren   Rialles desdenyoses,
  Altres Volers   prenent d'amor abtesa. 480
Altres ne viu,   per desig inclinades,
  Dissimulant   moviments de amor,
  Ab form' e gest   no d'amar apartades.
Las mirant viu,   prop sa reyal cadira,
  Per ord' estar   tres dones molt insignes, 485
  Totes volent   ço que d'amor no·s mira.
Eren nuhes,   del mon foragitades,
  Que si mes temps   hi returassen viure,
  De final mort   no foren [e]scapades.
Lur naximent   fon ans que la de Sem. 490
  E cantaven   ab veu melodiosa:
  'Dona nobis   semper, Amor, pacem.'
Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/80 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/81 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/82 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/83 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/84 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/85 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/86 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/87 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/88 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/89 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/90 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/91 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/92 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/93 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/94 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/95 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/96 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/97 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/98 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/99 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/100 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/101 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/102 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/103 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/104 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/105 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/106 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/107 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/108 Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/109