Gos y gat

De Viquitexts





GOS Y GAT




GOS Y GAT


PESSA CATALANA, EN UN ACTE I EN VERS,

per

C. Gumá

Estrenada en lo Teatro de Novedats, la nit
del 15 de Abril de 1886.


SEGONA EDICIÓ


BARCELONA
LLIBRERÍA ESPANYOLA DE LOPEZ, EDITOR

RAMBLA DEL MITJ, NÚMERO 20


REPARTIMENT



CRIAT, d'uns 30 anys
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D. Jaume Capdevila.
CRIADA, d'uns 20 anys
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Dª. Adelina Sala.
VIUDO, d'uns 40 anys
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
D. Joseph Nieto.
VIUDA, d'uns 36 anys
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Dª. Elvira Morera.

 L'acciò en Barcelona y en nostres dias. —Dreta y esquerra, las del espectador.


 Aquesta obra es propietat del autor.
 Lo director de la galería PROPIEDADES DE OBRAS DRAMÁTICAS Y ZARZUELAS, D. Ramiro Monfort y Archer, carrer de Basea, 8, segón, es l' encarregat del cobro de drets de propietat, y ab ell deurá enténdres qui vulga representarla.
ACTE ÚNICH

Saleta amoblada ab elegancia y senzillés. Porta al fondo que se suposa inmediata á la del pis. Altras portas á dreta y esquerra, que conduheixen á las habitacions interiors. Tot lo demés se deixa al bon gust del director.



ESCENA PRIMERA.



CRIADA.
(Al aixecarse 'l teló, la Criada estará espolsant los mobles ab un plumero.)
Criada.

¡Y qué pols! No puch compendre
per hont diable deu entrar;
com mès ne trech, mès se 'n posa.
Fa mitj' hora qu' he espolsat
y encara hi ha la mateixa...
Val mès que la deixi estar. (S' assenta.)
¡Vés quí m' empeta la basa!
¡Qué pocas se 'n trobarán
de criadas tant felissas
y tant libres com jo! Cap.
Si vull treballar treballo,
si acás vull sortir me 'n vaig,
si tinch peresa m' hi assento:
mentres l' hora del menjar
ella ho trobi tot en regla,
pel demès tinch llibertat
per fer lo que m' acomodi...
¡Sort que jo no 'n sè abusar!
Si jo fos d' aquestas ximples
que s' engrescan ab soldats,

lo qu' es en aquesta casa
ja n' hi podría portar
tants com n' hi ha á la Ciutadela;
no 'm renyaría ella... ¡cá!
Pero jo no estich per qüentos:
¿festejar jo? ¡Dèu me 'n guart!
¡Me fan un fástich los homes!
May m' han pogut agradar:
¡ab aquell tuf de tabaco
y ab aquells ditots tant llarchs!
Ja 'n vareig quedar ben tipa
ab lo marit d' ella. ¡Y tal!
No hi vist un home mès cócora
ni mès impertinent... ¡Bah!
Ja ha fet bè de quedar viuda:
lo que tinch de procurar
es que no torni á casársem.
Jo ja l' he anada guanyant,
fentli entendre que aixís, solas,
estém molt mès bè que avants
quan lo sèu senyor vivía.
L' he procurada apartar
de visitas y camándulas,
perque visitant ¡quí sab!
podría desbaratársem
y deixarse conquistar.
Ara may no 's mou de casa:
quan vè aquí algún desgraciat
d' aquestos que la requiebran,
sempre m' hi estich al devant
y aviat lo planto á la porta...
y 'l que toca pèl veynat
no hi ha cap home temible:
tots los del vol son casats.
L' únich que ara á mí 'm preocupa.
son aquestos estadants
que han vingut fa quatre días:
sempre m' estich vigilant,
y encara no hi lograt véurels
ni en finestra ni en forat
y lo pitjó es que á mí 'm sembla
que de dona no n' hi ha cap...
no mès hi sento veus d' home...


ESCENA II.



CRIADA y VIUDA.

Viuda. (Entra mitj vestida, com si s' estés arreglant.)
Criada.

Pensava... que aquesta sala...
aviat s' haurá de pintar.

Viuda.

¡Fuig, fuig, deixat de pinturas!
Casualment jo estich pensant
que si aquest gos del dimoni
no 'l treuhen d' aquest veynat,
aquí no hi puch viure... Clávam
una agulla aquí al detrás,
que 'l polissón no 'm rellisqui...

Criada.

(Clavant l' agulla.) ¿Y per mor d' un animal
deixarém un pis tant mono?

Viuda.

¡Per forsa! i Si may está
quatre minuts que no lladri! (Se sent lladrar.)
Tè... ¿sents? Avuy hi passat
casi mitja nit desperta...
¡sempre lladrant y lladrant!

Criada. ¿Lo gos, eh?
Viuda.  ¿Donchs qui, jo?
Criada.

 Encara
no hi pogut averiguar
si es á dalt ó al entressuelo.

Viuda.

Donchs mira si ho sabs aviat
y m' anirè á queixá al amo.
Escolta, ¿estich bè del cap?

Criada. (Ap.) No molt. (Alt.) Sí, dona, com sempre.
Viuda. Tú tot ho trobas bè.
Criada.

 ¡Es clá!
¡Com que á una senyora viuda,
com mès senzill, mès li escau!

Viuda. (Se'n va per la dreta.) ¡Me'n alegro de saberho!
ESCENA III.



CRIADA y luego CRIAT.

Criada.

Ja 'm comensa á no agradar;
tè molta aficiò á adornarse
y 'ls adornos ¡son un am!
Res, procurarè está alerta.
Crech que trucan... ¡quí será!
(Va á obrir y torna desseguida, acompanyada del Criat, qu' entra ab un gran desembrás.)
¡Ey, ey! ¿hont va ab aquest fuero?
¿qué 's pensa qu' es al carrè?

Criat ¿Hi es la senyora?
Criada. (Ab mals modos.) No ho sè.
Criat. ¿No ho sab? Donchs aquí l' espero.
Criada. Bueno ¿qué li vol?
Criat.  ¿Per qué?
Criada. Perque m' ho pot dí á n' á mí.
Criat. ¿Vosté es la minyona?
Criada.  Sí.
Criat. Donchs ab vosté no hi vull re. (S' assenta.)
Criada.

(A part.) ¿Quí será aquest bona pessa?
(Alt.) Bè ¿que la vol esperá?

Criat. Sí.
Criada.  ¡Miri que tardará!
Criat. ¡Dormiré un xich! No duch pressa.
Criada. ¡Cóm! ¡potsè sí que ho faría!
Criat. ¿Donchs qué voldría que fès?
Criada. En fí... la senyora hi es.
Criat. ¡Ah! ¿es dir que hi es? Ja ho sabía.
Criada.

¡Quinas sortidas mès bonas!
¿Donchs per qué ho vé á preguntar?

Criat.

Perque m' agrada atrapar
las mentidas de las donas.

Criada. Bè ¿y quí es vostè?
Criat.

 ¡Ah! Aixó prou.
aixó si que li puch dí:
soch lo criat d' aquest vehí
d' aquí al replá.

Criada.

 ¡'L vehí nou!
¿Y qué vol?

Criat.

 Vinch á portar
una carta molt urgent
del mèu amo.

Criada.

 (A part.) ¡Malament!
(Alt.) ¿No sab de qué deu tractar?

Criat.

(Trayentse la carta de la butxaca.)
Ja veurá... per fora es blanca

Criada. ¿Y de dins?
Criat.  ¡Oh! No 's veu ré...
Criada. ¡Pero...!
Criat.  Bè... ¿que ho vol sabé?
Criada. ¡Sí! (Ab interés.)
Criat.  Donchs... vaji á Salamanca.
Criada. ¡Poca solta!
Criat.

 ¡Tè rahò!
¡Corréu, deixéuli llegí!

Criada.

Escolti; y aquest vehí
¿no deu ser pas solter?

Criat.  ¡No!
Criada. (Satisfeta.) ¡Ah! ¿es casat, eh?
Criat.

 (Apart.) ¡Pues m' agrada!
(Alt.) ¡Tampoch ho es!

Criada.  ¡Donchs es solter!
Criat.

¿Y que no tè 'l dret de ser
viudo?

Criada.

 ¡Ay! ¿es viudo? ¡Penjada!
(Apart.) Aixó 'm molesta una mica.
(Alt.) ¿Y no li ha sentit parlar
de si 's vol torná á casar?

Criat.

¡Qué sè jo! ¿á mí qué m' explica!
¿Per qué m' ho pregunta aixó?

Criada. ¡Ca, per res! ¿qu' es vell ja?
Criata.

 ¡Ca!
Com jo ¿sab? si fa no fa.

Criada. ¿Y es guapo?
Criat.  També, com jo.
Criada.

(Ap.) ¡Vaya! (Alt.) ¡Y si ell deguès volgué,
donchs, podría bèn casarse!

Criat.

¿Vol fe 'l favor de cuydarse
dels assumptos de vosté?

Criada. (Apart.) ¡Uy, quín home mès morrut!
Criat.

¡Au, au! ¡ahont va aquest pandero!
Digui á n' ella que la espero...

Criada.

¡Ara hi vaig! (Apart.) Aixó ho veig brut.
 (Se 'n va per la dreta.)




ESCENA IV.



CRIAT, sol.
Criat.

Vet' aquí tota la bulla
de las donas... ¡Sembla broma!
En topant ab un tros d' home,
ja surten ab la casulla.
¡Potser si que 's deurán creure
pescá al senyor! Sí, ja va.
¡Pobres! Ja poden xiulá;
lo mèu amo no vol beure...




ESCENA V.



CRIAT, CRIADA y VIUDA.
Criat. (Saludant.) Dèu la guart.
Viuda.

 ¿Diu que vosté
porta un recado per mí?

Criat. ¿Recado?
Viuda.  O carta...
Criat.

 ¡Ah, aixó sí! (Li dona.)
Tingui. (Apart.) Es guapa, en bona fé...
Veig qu' haurè de vigilar;
si ell la veu, se 'n enamora.

Viuda. ¿No sab qué diu?
Criat.

 ¿Jo, senyora?
A dins ho deurá trobar.
Lo mèu amo 'm fa vení
perquè la dongui á vostè,
y del demès no sè ré...

Viuda. ¿Que 'm coneix aquest vehí?
Criat. (Apart.) Ja comensa á preguntá.
(Alt.) ¡Oh! Ab això jo no m' hi fico.
Viuda.

Allavoras no m' explico
per qué m escriu.

Criat.

 Ja veurá:
tota aquesta lletanía
á n' á mí no 'm va ni 'm vè;
vosté enteris del papè
y Santa bona María.

Viuda.

Pero aquest senyor ¿quí es?
Necessito explicacions.

Criat.

(Apart.) Trayémli las ilusions
y aixís no hi pensará mès.
(Alt.) Senyora... no sè que dí...
es l' amo... y no m' está bè
que jo... vaja, li dirè...
pero ¡ey!...

Viuda.  ¿Que som nens aquí?
Criat.

Donchs bueno: es un animal,
borni, ordinari, garrell
y ¡d' anys! demani; es mès vell
que no pas la Catedral.

Criada.

¡Ay ay! ¡Si llavors m' ha dit
qu' era bastant jove encara!

Criat.

¡Y qué! De llavors ab ara
¿qué no 's pot havé envellit?

Viuda.

En fí, veyám si sabrem
qué vol aquest bon senyò. (Llegeix.)

Criat.

Just; y acabém la funciò,
del demès ja 'n parlarém.
(Apart.) Crech qu' entre ella y la criada
passarè algun mal de cap...

Viuda.

Bé! ¡Bona l' hem feta! ¿Sab
que 'm deixa tota parada?
(Llegint.) «Apreciable vehina:
»li tinch de fer sapigué,
»que aquest gatot de vosté
«tota la nit m' amohina.
»Trobo molt inconvenient
»que en una casa com cal
»hi haji d' havé un animal
»que miola continuament.
»Y cregui que si m' exclamo
»es perque 'm dona molestia:

»ó bè llensa aquesta bestia
»ó bè vaig á dirho al amo.»

Criada.

¡Vaya uns termes mès groixuts
que gasta aquest bon vehí!

Viuda. ¡Y tal! ¡quín modo de dí!
Criat. ¡Oh! 'L mèu senyó no fa embuts.
Viuda.

Miri, jove; 'l sèu senyò
se deurá havé equivocat.

Criat. ¿Vostés no tenen lo gat?
Viuda.

No es aquesta la qüestiò:
que tením un gat, no ho nego;
pero la meva Manina
¡tè la veuheta tant fina! ¡¡(Ab dolsura.)

Criat. (Imitantla.) ¡Sí, com lo violí d' un cego!...
Viuda.

Lo qu' ell potser voldrá dí
deu ser sobres aquest gos.

Criada.

¡Just! Aquest escandalós
que sempre lladra per 'quí.

Criat. ¡Un gos!
Viuda.

 Sí; ab una veu d' ase
que aixorda pitjor que un tró:
¿no 'l sent devegadas?

Criat.

 ¡Jo!
¡Per supuesto! ¡si es de casa!

Viuda. ¡Ah! ¿es de vostés?
Criat.

 Cabalment:
¡es d' una casta molt bona!
Miri, en veyent una dona (Acció de mossegar.)
¡nyach!... ¡es molt inteligent!

Viuda. ¡Pues m' agrada la frescura!
Criat. Sí, sobre tot al istiu.  (Ab sorna)
Viuda.

¿Es á dir que 'l senyor diu
que no vol gats?

Criat.

 ¡Se 'm figura
que ho encerta!

Viuda.

 ¿Y creu qu' es just
dir que 'l gat es molestós,
y soportá 'ls brams d' un gos?

Criat.

¡Ah! Aixó es qüestiò de gust.
Pèl oido tot son notas:
jo tinch un company que diu
que sempre va al cap del riu
per sentí un xich las granotas.

Viuda.

Pues bè; digui al sèu senyò,
que si 'l miolá l' atormenta,
á n' á mí 'l lladrá 'm reventa...

Criada. ¡Y à mi també!
Criat.  (Apart.) ¡Tant de bo!
Viuda.

Y si vol fóra 'l gat mèu,
¿no sab cóm ho logrará?

Criat. ¿De quín modo?
Viuda.

 Ja veurá;
que llensi tambè 'l gos sèu.

Criat.

¡Llensá'l gos! Vaja... somía.
¡Un animalet de punta
y un recort de la difunta...!
Ni á tiros se 'n despendría.

Viuda.

¿Sí? Pues miri, aixó que ha dit
tambè desperta 'l mèu cor;
la Manina es un recort
que 'm va deixá 'l mèu marit.

Criat. ¿Aquesta resposta 'm dona?
Viuda. Aquesta.
Criat.

Pues está bè;
tal com m' ho ha dit li dirè.

Viuda. Estigui bo
Criat.

Estigui bona. (Se 'n va.)
(La Criada va á tancar la porta, tornant desseguida.)




ESCENA VI.



CRIADA y VIUDA.

Criada. ¿iVeu quín desvergonyiment?
Viuda. ¡Sí, ja veurá si m' hi enfado!
Criada.

¡Bo! Déixils estar. ¡Cuydado
que 's fassi ab aquesta gent.

Viuda. ¡Fuig d' aquí! Ja t' ho prometo...
Criada. Es que fòra rebaixarse.
Viuda.

¡Vaya un modo d' insinuarse!
¿Que 'l coneixes á aquest gueto?

Criada.

(Ap.) Fem veure que sí. (Alt.) ¡Ay senyora!
No ha vist may res mès talós:

figuris un tipo gros,
¡gros! com una conductora.
(Apart.) Los grossos li fan molt fástich.

Viuda. Ja vigilarè si 'l veig.
Criada. ¡Ca! Si li vindrá mareig...
Viuda. ¿Tant lleig es?
Criada.

 ¡Uy! Sembla un cástich.
¿Ara sab lo qué faría
si fos de vosté? Me 'n 'nava
á cal amo y li explicava,
y aixís, quan ell hi aniría,
se trobaría ab que ja
l' amo sab tot lo del gos...

Viuda.

¡Es vritat! ¡Será graciòs!
Aixís Jo guanyo per má.

Criada. Au, donchs, que 'l temps aviat passa.
Viuda. M' haig d' arreglá un xich primè.
Criada. No senyora, ja va bè.
Viuda. ¡Just! (Se 'n va fer la dreta.)
Criada.  Ja vol presumir massa.




ESCENA VII.



CRIADA, sola.

¡Un senyor viudo! ¡aquí á ran!
Nada, tinch de conseguí
que aquest malehit vehí
toqui 'l dos d' aquí al davant.
Jo no sè si 'l tal subjecte
tè bona ó mala figura;
pero la mèva pintura
á n' ella li ha fet efecte.
¡En quíns embolichs me llenso
guardantli la viudedat!
Es á dir; la llibertat
mèva ¡aixó es lo que defenso!




ESCENA VIII.



CRIADA y VIUDA.

Viuda.

(Arreglada ja, y á punt d' anársen.)
¡Mare de Deu!

Criada.  ¿Qué? ¿qué hi há?
Viuda. Ara l' he vist. ¡Verje Santa!
Criada. ¿De veras?
Viuda.

 Te dich qu' espanta...
Es alló... no 's pot mirá.

Criada. (Apart.) Ho he endevinat... ¡Es graciòs!
Viuda.

Negre, 'l coll com una grúa,
y sobre tot ¡quína qua!

Criada. ¿Lo senyó?
Viuda.

 ¿Quín senyó? ¡'L gos!
Ja 't dich jo; ¡quin gos, Pepeta!
No 'm faltava mès que véurel:
si l' amo no s' avè á tréurel,
ja 'm sentirá la llengueta.

Criada.

Y cóntili la molestia
que 'ns dòna.

Viuda.  Déixeu per mi.
Criada.

Y díguili que 'l vehí
molesta mès que la bestia.

Viuda.

Ja pots tenir per segú
que aviat lo convencerè. (Surt.)

Criada.

Torni luego, y pèl carrè
no 's miri pas á ningú.




ESCENA IX.



CRIADA, sola.

No surt que no li encomani
la serietat. ¡Ay, Senyor!
Sempre que se 'n va, tinch por
que algun home la entabani.

¡Son tants los que la pretenen
y me l' omplan de floretas,
y bestiesas y cartetas...!
Hasta aquí mateix ne venen.
¡Com qu' está ben conservada
y tè d' aquets... y avuy día
corra tanta picardía... (Trucan.)
¡Bo! Ja hi som altra vegada. (Va á obrir.)




ESCENA X.



CRIADA y VIUDO.

Viudo. Dèu la guart.
Criada.

 Molt senyor mèu:
vosté dirá, si es servit.

Viudo. ¿La senyora?
Criada.  Ara ha sortit.
Viudo. ¿Ha sortit? Si que 'm sab greu.
Criada. ¿Que volía alguna cosa?
Viudo.

(Apart.) Veyám si la faig cantar.
(Alt.) Primer de tot descansar,
¡ey! si vosté no s' hi oposa.

Criada. No senyor, no.
Viudo.

 Pues seurè,
ja que no hi tè cap reparo.

Criada.

Com vulgui. (Apart.) ¡Vaya un descaro!
¡Y fa cara de solté!...

Viudo.

Escolti. (Apart.) Busquém un punt
per anarla escorcollant.

Criada. Digui.
Viudo.

 Soch representant....
d' una fábrica... de punt,
y com qu' un lo que desitja
es mirar si 's pot fer res,
vinch á veure si á vostés
los fa falta alguna mitja.

Criada.

¿Si 'ns fa falta? No senyor,
aquí no n' hem perdut cap.

Viudo.

¡Oh! Vosté no m' entén. ¿Sab?
Jo soch com un corredor.

Criada.

¡Ah! ¿sí? (Apart). Tot aixó es mentida.
(Alt.) Ja veurá, pues, enllestím:
de mitjas aquí 'n tením
casi per toda la vida.

Viudo.

Potser la sèva mestressa,
si veya una mostra nova...
escolti ¿qu' es vella ó jove?

Criada. ¡Ay, ay, ¿y qué li interessa?
Viudo.

Devegadas... un entén
lo gust, sapiguent l' edat.

Criada.

(Apart.) ¡Bon nap n' havém arrencat!
¡Lo que deya! Un pretendent.
¡Aygua freda desseguida!
(Alt.) ¡Ay, fill, fará mala basa!
La gueta d' aquesta casa
no tè gust ja; es molt pansida.

Viudo. ¡Ah! ¿es vella?
Criada.

 Una atrocitat.
¿Quánts anys tè vosté?

Viudo.  Quaranta.
Criada. Donchs ella 'l doble.
Viudo.

 ¿Vuytanta?
(Apart). ¡Dimontri! ¿será vritat?
(Alt). Ja es una edat respetable.

Criada. Sí; y un xiquet molestosa.
Viudo. ¡Déu ser bona... carinyosa...!
Criada. ¡Dèu l' en guart! Pitjor qu' un diable.
Viudo.

¡Oh! Hi ha senyora d' edat
que, ab tot y 'ls anys, es simpática.

Criada.

Donchs ella es terca, llunática...
no mès estima que al gat.

Viudo. ¡Me la pinta molt extranya!
Criada. No hi ha mès; es tal com sent.
Viudo.

(Apart). Veig que aquest cop, realment,
aquell ximple no m' enganya.

Criada.

(Apart). Me sembla que ab aquest tiro
ja basta.

Viudo.

 Donchs sent així,
es inútil insistí.

Criada. En efecte.
Viudo.

 En fi; 'm retiro.
(Apart). Mès tart, quan ella hi será,
torno. (Alt). Dispensi.

Criada.

 De ré:
qui ha de dispensá es vosté.

Viudo.

Estiga boneta. (Se 'n va, acompanyat de la
criada.)




ESCENA XI.



CRIADA, sola.

Criada.

(Entrant, tota contenta.) ¡Ah, ah!
¡Gracias á Dèu! ¡Vaya un manso!
Aquest sab un xich lo vent,
y per xò segurament
venía ab aquest romanso.
¡Homes! No 'n fan pochs de bots
al darrera dels dinès!
¡Vaya, qué si jo manès
demá 'ls fusellava á tots! (Trucan.)
¡Ditxós trucar! (Va á obrir.)




ESCENA XII.



CRIADA y CRIAT.

Criat. (Ab entussiasme). ¡L' hem guanyada!
Criada. ¡Y ara!
Criat.

 Es la dòna mès mona
que s' ha vist á Barcelona.
¡Li vull doná una abrassada!

Criada.

¡Pero que s' ha tornat boig!
¡Fugi d' aquí!

Criat.

 Li adverteixo
que abrassantla m' excedeixo;
las dònas may m' han fet goig;
però á vosté... li daría
¡que sè jo! deu carretons...
de cabassos de petons:
crech que me la menjaría.

Criada. Mil gracias per tant afecte.
Criat ¡Si sabía 'l que ha passat!
Criada Expliquis, home
Criat

 ¿Es vritat
que ara ha vingut un subjecte?

Criada

Sí... un no sè qué, un corredor;
no sè quí diable l' ha dut...

Criat

¡Ay, senyora! 'L que ha vingut
¿sab qui era? Era 'l meu senyor.

Criada L' amo del gos?
Criat

 En persona:
l' amo del gos, l' amo mèu,
l' amo de tot...

Criada

 ¡Válgam Dèu!
¡Si que l' hem feta bèn bona!

Criat

Mès bona de lo que 's pensa.
¿No sab per qué ha entrat aquí?

Criada ¡Qué sè jo, pobre de mi!
Criat

Perque 's volía convence
de si era vritat o nò
tot lo que jo li he contat
de sa mestressa.

Criada  ¡Ay carat!
Criat

¡N' hi he fet una descripciò!
Alló... lo mès indecent.
Li he dit qu' era bigotuda...

Criada ¿De veras?
Criat

 Y geperuda,
y que passava dels cent.
¡Cá! No s' ho volía creure,
perque está escamat de mí,
y al últim ¡zas! se 'n vè aquí
y 'm diu: — Ara ho vaig á veure.—
Y ara mateix ha tornat,
tant satisfet com si rè,
dihentme que per vosté
sab que 'l que hi dit jo es vritat.

Criada

Pero escolti... ¿y quín motiu
tè per moure tanta fressa
calumniant á la mestressa?

Criat

¡Ay infelís! ¿Per qué, diu?
¿Per qué?... ¿Li explico? ¡Bah, bah!
Clá y net, á la catalana:
perque no 'm dona la gana

que l' amo 's torni á casá!
Criada (Conmoguda). ¡Ay... esperis un instant...
Criat ¿Qué tè?
Criada

(Dissimulant). Res, una branilla
que m' apreta la cotilla...

Criat ¡Si vol!... (Extenent los brassos.)
Criada

 No; ja 'm va passant.
Digui.

Criat

 Pues filla, 'l que sent:
veyent una cara fresca,
desseguida se m' hi engresca,
pero, alló ¡eléctricament!
¡Conti lo que haig de patí!
Perque, es clá, ab la sèva furia,
en dos salts es á la curia...
¡Tant bè qu' estem ara així!

Criada

¡Ay!... ¡No sab pas l' alegría
que m' está dant!

Criat  ¿De debò?
Criada

Y si no fos pèl sinò
jo tambè l' abrassaría.

Criat

¡Cá! Deixis de miraments:
tingui, ja'm pot abrassá.

Criada ¡Fugi! Aixó es un dir.
Criat

 Veurá,
jo no soch de cumpliments.

Criada

¡Figuris! ¿Vosté 's desvíu
perque no 's casi 'l sèu amo?
Pues jo pèl mateix m' exclamo
ab la senyora.

Criat  ¡Qué diu!
Criada

¿No ha vist ara quíns informes
hi dat d' ella al sèu senyò?

Criat ¿Era per xò?
Criada  ¡Tè rahò!
Criat Pues aixís estém conformes.
Criada Completament.
Criat

 Donchs, arriba:
vosté y jo... 'ns arreglarém

Criada ¡Cóm! ¿qué vol dir? (Molta serietat.)
Criat

 Qué farém
una aliansa defensiva.
Anirém d' acort tots dos,

y ¿sab? sempre vigilar.
Criada. Y hasta 'ns farem ajudar.
Criat. ¿Per quí?
Criada.  Pèl gat y pèl gos.
Criat. ¡Ah! Ja li veig l' intenciò...
Criada.

Es clá; aixís de día en día,
creixerá la antipatía
entre ella y ell.

Criat.

 ¡Tè rahò
Y jo sempre li dirè.
— ¡Quin gat mes escandalós! —

Criada.

Jo dirè á n' ella:—¡Quín gos!
¡Sémpre está lladrant! —

Criat.

 ¡Molt bè!
¿Sab qué tè mès picardía
de lo que jo 'm figurava?

Criada.

¡Bo! Si una no treballava
per sí, no sè quí ho faría...

Criat.

Ré; anémho á formalisá.
«Donya...» ¿Cóm se diu vosté?

Criada.

Pepeta Gurgui: ¿per qué
m' ho pregunta?

Criat.

 Ja veurá.
«Donya Pepeta Gurguí
»y don Pau Casas»... soch jo...
«s' assócian»... ¿li está bè aixó?

Criada. Endavant; per ara sí.
Criat.

«S' assócian per treballar
»en l' empresa salvadora,
»de que 'l senyò y la senyora
»no 's puguin torná á casar.»

Criada. ¡Justa!
Criat.  ¿Li agrada aquest pacte?
Criada. Ja pot contar si m' agrada...
Criat.

Pues ara... un' altra abrassada; (Ho fa.)
es la firma del contracte.

Criada.

Fugi, no sigui pesat;
aném á lo que convè.

Criat.

Es que á mi m' agrada fè
las cosas ab serietat.

Criada.

Escolti, una observació;
ara m' acut una ideya:
m' ha semblat que vosté deya,

al parlar del sèu senyò,
qu' era... així... enamoradís...

Criat.

¡Uy! ¡que si ho es! ¡vatualisto!
S' encèn... ¡flist!... igual que un misto.

Criada. No anem pas bè, donchs, aixís.
Criat. ¿Per qué?
Criada.

 Perque justament,
ella ¿sab? si fa no fa
no costa gens d' inflamá.

Criat. ¡Ay! ¿dos mistos? ¡Malament!
Criada.

¡Quína desgracia vení
á está en 'quest pis!

Criat.  ¡Es vritat!
Criada. ¿Y qui diable l' ha llogat?
Criat. ¡Jo mateix, burro de mí!
Criada.

¡Ah! Donchs... ¿sab lo que pot fè?
Dir que ara 'l pis no li agrada.

Criat.

¡Quina idea! Ben pensada:
ara hi vaig y li dirè.

Criada.

Y jo, per la mèva part
tambè ho dirè á n' ella, ¿entén?
Si 'l sèu senyor no hi consent...

Criat. ¿Se 'n 'nirán vostés? ¡La mar!
Criada.

Apa, donchs, que la mestressa
está á punt d' arribá, y pot
sorpéndrens.

Criat.

(Anantsen.) ¡Quan tindrè vot
la farè diputadessa!




ESCENA XIII.



CRIADA y luego VIUDA.

Criada.

¡Bravo! Aixó ja marxa en popa;
crech que tot está arreglat..!
¡Un viudo jove al costat!
Hauría estat foch y estopa.
¡Cá! Així evitém un disgust
y no tindrém de patí. (Escoltant.)
¡Calla! Sí, sí... ja es aquí;
caramba, qu' hem tallat just.

(Va á obrir, tornant ab la Viuda.)
¿Qué tal? ¿com ha anat aixó?
¿qué diu l' amo?

Viuda.

 Li he explicat
tot lo cas, y ha confessat
que jo tinch molta rahò.

Criada.

Aixó ja era de preveure;
pero ¿en qué han quedat tots dos?

Viuda. Diu que fará treure 'l gos.
Criada. ¡Ca! 'L vehí tè de fer treure.
Viuda.

¡Y ara! ¡cóm nos enfilém!
¿quín mal nos fa aquest vehí?

Criada.

¿Quín? Que si ell se queda aquí
nosaltres nos mudareé.

Viuda. ¿Y per qué 'ns hem de mudar
Criada.

(Apart.) Tè rahò... ¿qué li dirè?
(Alt.) ¡Ah! ¿sab que 'l vehí tambè
tè la costum de lladrar?

Viuda. ¡Ay ay!
Criada.

 ¡Lo mateix que 'l gos!
Miri, ara ho he sapigut:
lo sèu criat ha vingut
y m' ho ha dit.

Viuda.  ¡Es horrorós!
Criada.

Res, diu qu' es una manía,
como una especie de vici...

Viuda.

¡Això sería un suplici;
tots dos lladrant tot lo día!

Criada.

Ja veu, pues, que lo millor
es que nosaltres se 'n 'ném.

Viuda.

¡Es clá! Ja ho enrahonarém
quan vindrá 'l procurador.

Criada. ¡Lo procurador! ¿quí es? (Ab desconfiansa.)
Viuda.

¡Qué sè jo! Un encarregat
que ara l' amo s' ha buscat
per cuydarse dels lloguès.

Criada. Escolti, ¿no es pas soltè?
Viuda. ¿Quí? ¿l' amo?
Criada.

 No; aquest senyor
que vindrá, 'l procurador...

Viuda.

¡Fuig, dona, fuig! ¡Jo qué sè!
Sempre 'm vens á entabanar
ab aquesta tontería.

Criada. ¡Es que 'ls homes d' avuy día...!
Viuda.

 Vès, vès; cúydat del dinar.
 (Se 'n va la Criada.)




ESCENA XIV.



VIUDA, sola.

¡Pobra mossa! M' idolatra,
es casi bè una passiò:
nó, lo qu' es per 'quest cantò,
dupto que 'n trobès un' atra.
Y que fins tè algun talent
¡y m' estima tant, pobreta...!
¿No han trucat aquí? ¡Pepeta!
Tant se val; veig que no 'm sent.
 (Va á obrir)




ESCENA XIV.



VIUDA y VIUDO.

Viudo. Dèu me la guart.
Viuda.

 Servidora
de vosté. (Apart.) 'L procurador:
¡es ben guapo aquest senyor!

Viudo. (Apart.) ¿Quí será aquesta senyora?
Viuda. Si 'm fa l' obsequi. (Indicantli una cadira.)
Viudo.

 (Apart.) ¡Molt bè!
¡qu' es bonica! M' interessa...
(Alt.) Haig de parlá ab la mestressa
d' aquest pis.

Viuda.  Aquí la tè.
Viudo. ¿Vosté es la filla?
Viuda.  ¿De quí?
Viudo.

¡Caramba! La edad ho proba:
vosté deurá ser la jove...

Viuda. No n' hi ha cap de jove aquí.
Viudo. (Apart.) ¡M' haurè errat d' habitació!

No, no; si es la de llavoras...
(Alt.) ¿Qué potser son dos senyoras?

Viuda. Hasta cert punt, si senyò.
Viudo. (Apart.) ¡Hasta cert punt!
Viuda.

 Ja veurá,
expliquis clá, ¿qui demana?

Viudo.

Aquella senyora anciana,
la que déu ser la mamá.

Viuda. ¿La mama de quí vol dir?
Viudo. ¡Pues! La mama de vosté...
Viuda. ¡Vaya un acudit!
Viudo.  ¿Per qué?
Viuda. Fa... nou anys que va morir.
Viudo.

¡Cóm! ¡Si m' han assegurat
no fa cinch minuts encara
que vivía aquí!

Viuda.

 Sí; ara, ara;
l' amo l' ha mal informat.

Viudo.

(Apart.) ¡¿L' amo? Vaja, ja es graciòs:
aixó deu sè una manía.
(Alt.) En fi, senyora, venía
per arreglá aixó del gos.

Viuda.

Ja m' ho he pensat. Ja veurá,
si es que á vosté aixó no 'l cansa,
li explicarè un xich lo lance.

Viudo.

(Apart.) ¡Qué diable 'm deurá explicá!
(Alt.) La escolto.

Viuda.

 Segurament
l' amo ja l' haurá enterat
de que tot aquest veynat
es molt quiet...

Viudo.  ¡Vaji dihent!
Viuda.

En cinch anys que visch aquí
¡de vehins, n' hi conegut!...
Y may havíam tingut
¿sab? alló que 's diu... ¡ni així!
Pero aquella pau s' ha fos
desde aquest dilluns passat,
que va vení aquí al costat
aquest senyor vell del gos.
De llavors en 'questa casa
no s' hi viu, no 's pot fer ré...
A tot' hora... ¿no sent? (Se sent lladrar.)

Viudo.  ¿Qué?
Viuda. Es lo gos d' aquest... tros d' ase.
Viudo. (Apart.)¡Quín requiebro!
Viuda.

 La molestia
que aixó 'ns dòna, es gran; aixorda!
y 'l vell diu que tambè borda.

Viudo. ¿Tambè?
Viuda.  'L mateix que la bestia.
Viudo. ¡Cóm dimontri!
Viuda.

 'L sèu criat,
ara no fa gayre estona,
ho ha explicat á la minyona.

Viudo. ¿Lo criat d' aquí al costat?
Viuda.

Y per ell es per quí sè
que tè una fatxa tant rara,
perque lo qu' es jo, per ara
no l' he vist pas.

Viudo.

 ¡Bè, molt bè!
(Apart.) Acabém la confusiò.
(Alt.) ¿Vosté no ha vist al vehí?

Viuda. No.
Viudo.  Pues jo li dich que sí.
Viuda. ¡Y ara!
Viudo.  Soch un servidò.
Viuda. ¡Qué diu!
Viudo.

 Aquest estadant,
aquest vell que tambè borda,
l' amo d' aquest gos que aixorda,
soch jo, jo... vájim mirant.

Viuda. Pero...
Viudo.  Y la trama es molt neta.
Viuda. ¡No entench...!
Viudo.

 Y ara li dirè
perque jo, al entrar, tambè
demanava una velleta.

Viuda.

En efecte: y m' ha xocat
aquella extranya insistencia.

Viudo.

Jo li demano indulgencia:
son obras del mèu criat.
Vosté deurá ser soltera...

Viuda. No senyor; viuda.
Viudo.

 Es igual:
lo perill matrimonial

hi entra de tota manera.
Viuda. (Confosa.) ¡Psè!...
Viudo.

 Jo soch viudo tambè,
y aquest murri... aquest tanasi,
s' ha empenyat en que no 'm casi
perque á n' ell no li convè.
¡Si 'n fa d' esforsos per xó!
No pot formarse una idea
dels compromisos que 'm crea
mentint sense tó ni só.
Jo no sè cóm s' ho engipona,
pero sempre 'm trobo aislat:
allí diu que soch casat
y que no estich ab la dona;
aquí conta que mantinch
un enredo... no sè ahont;
allá refereix quíns son
los vicis qu' ell diu que tinch;
y ara veig que s' ha inventat,
no sabent ja qué penjarme,
la idea de presentarme
com un vell atrotinat.
Y hasta 'l grandíssim trapella,
per no descuydarse ré,
¿sab que m' ha dit de vosté?

Viuda. ¿Qué li ha dit?
Viudo.

 Qu' era una vella.
¿Qué li sembla? ¿ho porta bè?
Miri si treballa fi;
¿sab aquella carta?

Viuda.  Sí.
Viudo.

Pues ell me l' ha feta fè.
M' ha comensat:— ¡Que aquest gat!
¡que miola! ¡qu' es molestòs!
¡que fa mal de cap al gos..! —
Y al últim m' ha entabanat.
Miri; ara mateix volía
que deixéssim lo pis.

Viuda.

 ¡Bo!
¿Y vosté qué li ha dit?

Viudo.

 ¡Jo!
Com que mitj me la temía,
no li he dit res, y un instant

qu' ell se 'n ha entrat al salò,
hi aprofitat l' ocasiò
per vení aquí.

Viuda.  ¡Es ben xocant!
Viudo.

¿Si ho es? Y 'l que vosté ignora
es qu' ell aquí hi tè una aliada.

Viuda. ¡Ay, ay!
Viudo.  La sèva criada.
Viuda. ¡Qué diu!
Viudo.

 Lo que sent, senyora.
Ella tambè, mot per mot,
m' ha dit lo mateix que 'l criat
sobre vosté.

Viuda.

 ¿De vritat?
Vaja, ara ja ho entench tot.
¡Es clá que la embusterassa
tambè 'm deya qu' era un vell!
¡Si estava avinguda ab ell!
¿No sab que á mí tambè 'm passa
casi bè, si fa no fa,
lo de vosté?

Viudo.  ¡Qué diu, dona!
Viuda.

¡Exactament! La minyona
tampoch no 'm deixa casá.
Me tè á n' aquí acorralada
y no puch dir ni puch fè...

Viudo.

¡Pobreta! ¿Es dir que tambè
está com jo... segrestada?...

Viuda.

¿Qué diu? Lo mateix que un negre.
No 'm deixa aná ab ella á plassa,
no vol que lluheixi massa,
no permet qu' estigui alegre.
Sempre 'm porta últimas horas
d' alló ¿sab? que fan fredat,
sobre marits que han matat
á n' á las sèvas senyoras.
No puch veure cap funciò
si ella tambè no vè ab mí,
no puch ferme ab cap vehí,
no puch ni sortí al balcò.
Me tè 'l mateix que una vella,
cansada, aburrida, trista...
y per no pérdrem de vista,

hasta 'm fa dormí á prop d' ella.
Viudo.

Ja veurá, donchs ¿me vol creure?
Podém trompá á la vegada
al criat y á la criada.

Viuda. ¿De quína manera? A veure.
Viudo.

Senyora... ¿á qué marejarnos
ab un dissimulo ociòs?
¿No s' han coaligat ells dos?
Pues ¡venjansa! ¡á coaligarnos!
Me pesa molt viure així
tot solet, sense una dóna,
y vosté sembla tant bona!...
¡Vaja, tonta, digui !

Viuda. Pero...
Viudo.

 Res, no 'n parlem mès:
necessito aquesta má... (Ella li dòna.)
¡Gracias! Ja pot comensá
á arreglarse 'ls sèus papès.
¡Ah!... Y pèl que toca al gos,
lo darè; fora molestia.

Viuda.

¡Déixil estar, pobre bestia!
¡Un animal tant hermós!

Viudo.

¡Cá, cá, cá! Jo no 'l vull mès:
¡si á mi may no m ha agradat!
Es aquell, que l' ha ensenyat
de mossegar donas.

Viuda.

 Pues
jo tambè daré 'l gatet:
¿no li sembla?

Viudo.

 Te rahò;
ja havém sanjat la qüestiò:
ara me 'n vaig un ratet...

Viuda. ¿Ja?
Viudo.

 Si; tinch ganas de dí
algo á aquest senyor trapella...

Viuda.

¡Ah! ¡Y lo que jo diré á n' ella!
¿Femlos vení 'ls dos aquí?

Viudo. Com vulgui...
Viuda.

 Sí, ja veurá,
entri aquí dins un moment.
(Lo Viudo entra en una habitació de la esquerra.)




ESCENA ÚLTIMA.



VIUDA, y luego CRIADA, CRIAT y VIUDO.

¡Pepeta!.. ¿qué estará fent?
¡Pepeta!.. Ja vè...

Criada.  ¿Qué hi ha?
Viuda.

Crida 'l criat d' aquest vehí,
y digas qu' entri.

Criada.  ¿Per qué?
Viuda. ¿No ho pensas?...
Criada.  No... en bona fe.
Viuda. Es que... me 'n vull despedí.
Criada. ¿Que 'ns mudem.? ¡Ay, que m' agrada!
Viuda. ¡Vès vès!
Criada. (Ballant.) ¡Que serém felissas!
Viuda.

(Ap.) Sí, ja t' ho dirán de missas...
(Alt.) Vès, corra...

Criada.  ¡En una volada! (Se 'n va)
Viuda.

No hi vist descaro en ma vida
com aquest. ¡Còm m' enganyava!
Sort que al últim tot s' acaba....
(Entran Criat y Criada.)

Criat. ¡Dèu la guart! ¿No diu que 'm crida?
Viuda.

Sí; 'ns en aném d' aquest pis...
y... ¿qué tal aquella fiera?

Criat.

¿L'amo? ¡Psè! Per 'llá al darrera
prenent lo sol; viu aixís.

Viuda. ¡Ja 'n déu tení un bon tip d' ell!
Criat.

¡Cá! Jo 'l sè portar molt bè:
ara li acabo de fé
unas fregas al clatell.

Viuda. ¿Sí? (Rihent.)
Criat.

 Com que tot l' atropella
casi no 's pot bellugá... (Lo Viudo surt.)

Viudo.

¡Pero encara tè una má
per arrencarte una orella! (Estirantli.)

Criat.

¡Y ara! ¡quí l' ha fet vení?
¡Aném! (Volguéntsel emportar.)

Viudo.  ¡Quiet aquí, pendatxo!
¿Sabs que desde ara 't despatxo?
Criat. ¡Ay, ay! ¿me despatxa?
Viudo.  Sí.
Viuda. Y á tú, Pepeta, tambè.
Criada. ¡Ay! ¿De veras? (Ploricosa.)
Viudo.

 La jugada
us ha sortit esguerrada.

Criat. ¡Si ho féyam ab fi de bè!
Viudo.

¿<Es dir qu' encara preténs
defensarte, gran trapella?

Criat.

(Acostántseli, y ab misteri.)
¿Qué no se 'n recorda qu' ella
tè 'l gat?

Viudo.  ¡Ja! ¡tú si que 'l tens!
Criat. ¡Quin pastel hem fet!
Viudo.

 Veurás;
las donas crech que 't fan por...

Criat. Una mica, si senyor.
Viudo.

¿Si? Donchs ara la perdras.
¿Vols que 't quedi perdonada
la teva acció?

Criat.  ¡Per supuesto!
Viudo.

Donchs aquest es lo tèu puesto:
(Lo coloca al costat de la Criada)
cásat ab la teva aliada.

Criat.

¡Mosca! ¡que ho pagaré car!
¿Qué hi diu vosté? (A la Criada.)

Criada. (Resignantse.) ¡Qué hi farem!
Viudo.

La senyora y jo 'ns casém:
tú tindrás un pis apart,
pero 'ns serviréu tots dos
com si no haguès passat res...
¡ah! però ab un ben entés
te 'n durás lo gat y 'l gos.

Criat. ¡Si que la faríam bona!
Viudo. Nada; has de sufrir molestias.
Criat.

¡No m' encarranquini bestias!
Ja 'n tindré prou ab la dona...

Viudo. Mira que me 'n desdirè..!
Criat. ¡Pero quina culpa hi tinch...!
Viudo.

T' hi avens á endúrtels?
(Lo Criat mira á la Criada: aquesta li fá
senyas perque acepti.)

Criat.

 ¡M' hi avinch!
(Ap.) ¡Qué llenya 'ls hi clavarè!



(Al públich.)



Ja que al fí de la funció
no hi ha medi d' escaparme,
vejin si poden donarme
alguna indemnisaciò.





TELÓ.