Tragedia de GUILLEM SHAKESPEARE versió catalana de ARTHUR MASRIERA
HAMLET Príncep de Dinamarca
Tragedia de GUILLEM SHAKESPEARE
VERSIÓ CATALANA DE Arthur Masriera
BARCELONA Tipografía de «L‘ Atlantida» Carrer d‘ Aribau, 60, baixos. 1898
Dedicatoria:
AMister Thomás Brown professor de Li-
teratura General de l‘ Universitat
d‘ Edimburg.
Nostra amistat antiga, fou causa de que
vos coneguésseu las obras d‘ Ausías March,
qu‘ aviat veurán la llum en vostra llengua,
per vos traduhídes y anotades. En nom de
Catalunya agrahída jo us dedico l‘Hamletcatalá, qual versió he fet al costat vostre.
Deus vos donga molts anys de vida pera
fer tant bones obres. Es vostre devotíssim
deixeble
Arthur
Barcelona, Janer 1898.
Al lector
La tragèdia Hamlet Prince of Denmark que, traduhída del
inglés en nostra llengua materna, avuy donèm à llum, forma
part del Theatre complert de Guillem Shakespeare que algun
día pensém oferir al públich. El nom del príncep dels drama-
turgs l' escribím seguint la costum general de totes les edicións
modernes, ab la rec nsa que 'ns fa sacrificar à l' us més
acceptat, el cognóm Shakspeare que 's troba en moltes edicións
ingleses. Una e més ó menys, no llevarà al colós del Theatre
cap raig de glòria. La edició qne nosaltres hem tingut à la vista
pera nostre treball es The Plays of William Shakspeare—Left
by the late George Steevens and Edmond Malone—London
MDCCCXXVI.—La tenim per la més complerta de totes
sobre tot, autorisada per la pacient revisió del text confrontat
ab els manuscrits de l' època. El glosari de paraules obsoletes
que l' acompanya, la fa més apte pel traductor. A n' ella en-
viem als que tingan duptes sobre l'autenticitat d'algún passnje
Shakespearià y sobre les variants que comparant-la ab altres
edicións, poden notar-s-hi.
Donèm nostre versió sens notes critiques ni cap comentari
erudit; únicament ab santa y catalana franquesa cridèm alguna
vegada l' atenció del lector confessant nostre insuficiència
davant d' algún passatje obscur o difícil, fent notar de pas
còm s' en sortiren altres traductors.
Per últim, ens plau manifestar que donèm 1‘ Hamlet enter
y verdader com l' escrigué son autor, sens arreglar, tallar ni Pàgina:Hamlet (1898).djvu/14
Ma volguda Gertrudis: deus anarte’n,
He disposat que al venir Hámlet, trobe
Com per etzar á Ofelia. Jo y son pare,
Com més aptes y útils testimonis,
Nos posarém per véureho, sens ser vistos,
Aixís podrém jutjar tot el que passa
Entre tots dos. Dels fets y les paráules
Del príncep, hem traurém si amor es causa
Del gran mal qu' ell pateix.
Gertrudis
Vos obeheixo;
Per lo que á mí 'm pertoca, hermosa Ofelia,
Y, cóm voldria jo, que ta hermosura
Fos la causa felís de sa follía!
Llavors esperaria que tes prendes
Per la ditxa dels dos, li retornéssen
La salut que va perdre!...
ofelia
Jo, senyora,
També voldria que aixís fos!
ESCENA III
claudi, polonius y ofelia
polonius
Ofelia,
Passeja ’t per aquí. (Al Rey.) Si be l' hi sembla
A Vostre Majestat, ara amaguémnos.
Fes veure que llegeixes aquest llibre,(A Ofelia) (L'hi dona un llibre.)
Aixó disculpará que aquest lloc sía
Tan solitari, es cert, y quántes voltes
D' aixó havém d' acusarnos Qué vegades
De devoció ab l' aspecte, y apariencia
De piadoses accions, al mateix diable
Enganyém tots!...
claudi
Aixó de cert ho es massa! (Ap.) (Aquesta reflexió, ay! ma conciencia
Ha ferit crudelment! De la perduda
Dona de mòn el retocat visatge
No es més lleig quan li trahuen la pintura
Que mon crim disfrassat entre traydores
Paráules! Deu del cel! quin pés m' aixafa!)
polonius
Sento que vé, Senyor, ens convé anar-nos. (Surten Claudi y Polonius.)
ESCENA IV
hamlet y ofelia
(Hamlet parlará creyentse qu' está sol.
Ofelia a un extrém del escenari fa
veure que llegeix.)
hamlet
O ésser ó no ésser! Es aquesta
La qüestió. Quina es l acció més digne
De nostre ment?: d una fortuna injusta
Sufrí els embats, ó brassejá [1] ab coratge