Vés al contingut

Himne a Afrodita (Antoni Rubió i Lluch)

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre el poema de Safo de Lesbos. Per a altres versions, vegeu Himne a Afrodita.
Himne a Afrodita (Antoni Rubió i Lluch)
Safo de Lesbos
(traduït per Antoni Rubió i Lluch (1910))
(1910)
SAFO

I

Oh tú, en richs tronos, Afrodita eterna,
de Zeus, oh filla, veneranda y falsa,
mes veus escolta; no ab afanys, ni penes,
                    mon cor castigues.
Ans ací vina, com un temps vingueres,
mos prechs encesos agradosa ohintne;
de Zeus ton pare, lo daurat estatje
                    per mi deixares;
Al lleuger carro, bells moixons junyies,
que ab batre d'ales, ab prest vol te duyen,
y obrintse l'éter, a la negra terra
                    del cel baixaves.
Y tu, oh ditxosa, ab immortal mirada
dolça'm somreyes: ¿Pera què m'invoques?
me demanaves: ¿quines dures penes
                    ton pit turmenten?
Qu'es lo que ab ansies el teu cor anyora?
a qui entre'ls llaços del amor blaníssims
de nou vols pendre? Quin amant, oh Safo,
                    injust t'esquiva?
Puig si't rebutja, tornarà a tos braços,
dons vindrà a darte si ara'ls teus desdenya,
si no t'estima, ton amor ben prompte
                    vindrà a implorarne.
Vina y deslliuram de mos dols crudíssims,
y a mon cor dona, quant mon cor cobeja;
com protectora, prop de mi tú sempre,
                    sempre ab mi lluyta.

II

Igual me sembla als immortals el jove
que en ta presencia logra seure, hermosa,
y ab clar somriure y dolça veu conversa,
                    d'aprop ohinte.
Y el cor se'm torba y dins el pit batega
tan sols al veure't, y de sopte als llavis
la veu els manca; la trabada llengua
                    se torna muda.
Sento de prompte que una ardenta flama
dins de mes venes amagada corre;
els ulls se cobren d'un fosch vel, y resten
                    sorts els oídos.
Suor gebrada tota m'ompla, y forta
tremor m'agita, molt més groga'm torno
que herba marcida, y defallint, com morta,
                    sens alè quedo.

Traducció ajustada a l'original grech, per
Antoni Rubió y Lluch

Catedràtich de l'Universitat de Barcelona