Historia de Valter e de la pacient Griselda

Aquest text tracta sobre l'edició de 1891 de la traducció de Bernat Metge. Per a altres versions, vegeu Valter e Griselda.

HISTORIA

DE

VALTER E DE LA PACIENT GRISELDA

escrita en llati per

Francesch Petrarcha

e arromançada

per

BERNAT METGE

LETRA DE BERNAT METGE

A M A D O N A Y S A B E L D E G U I M E R A

A la molt honorable e honesta
senyora madona Ysabel
de Guimera:
Bernat Metge salut e reverencia

subjectiva.

A

mi ensercant entre ls libres dels philosofs e poetes alcuna cosa ab la qual pogues complaure a les dones virtuoses, ocorrech l altre die una ystoria la qual recita Petrarcha poeta laureat, en les obres del qual yo he singular affeccio. E com la dita ystoria sia fundada en virtuts de paciencia, obediencia e amor conjugal, e a mi sia cert que, entre les altres virtuts, vos siats dotada d aquestes singularment, perço he deliberat de arromançar la dita istoria e de trametre la us per que vos e les altres dones virtuoses prenats eximpli de les coses en ella contengudes, no per tant que yo m pens que vosaltres freturets de aquesta doctrina, car sens ella sots assats pacients e virtuoses, mas perço que hoynts la presents ystoria siats pus ardents en seguir les dites virtuts: car diu lo mestre de amor Ovidi, en les obres del qual en temps que yo amava me solia molt delitar, que al cavayl leuger quant corre no li nou si hom li dona alguna speronada. Supplicantvos que la seguent ystoria vullats benignament hoyr, e en les adversitat, les quals algu en aquesta present vida no pot squivar, con loch sera ben remembrar de aquella, perço que mils e pus pacientment puxats aquelles sofferir, de les quals Deus vos vulla preservar per sa merce. Amen.

ACI COMENÇA LA YSTORIA

DE

VALTER E DE GRISELDA

E

N Ytalia es una provincia ornada de molts nobles castells e viles appellada lo marquesat de Saluça, de la qual era Marques un fort noble baro appellat Valter, jove bell e molt gracios, no menys noble de costumes que de linatge, e finalment en totes coses fort insigne; sino que, content de aço que fortuna li havia donat, no curava del esdevenidor, e trobava tan gran pler en caçar, que totes les altres coses que a fer havia ne menyspreava. E specialment no s curava de pendre muller, de la qual cosa los seus vassalls e sotsmeses eren fort dolents e despagats: los quals con molt ho haguessen soferit anaren ensemps al dit Valter: e la hu d ells, lo qual era de major auctoritat, o per bell parlar o per major privadesa que havia ab lo dit Valter, dix axi:

«Molt noble Marques, la tua humanitat dona a nos audacia e gosar que, tota vegada que los fets ho requiren, ab devota confiança parlem ab tu, e que ara les voluntats que tots tenim secretes en los nostres coratges la mia veu notifich a les vostres orelles: no pas que yo hage algun interes singular en aço, mas per tal com tu, segons que per molts indicis e senyals has soven provat, mostres e reputes que yo son a tu molt car denant tots los altres. Com donchs totes les tues coses placien e hagen a nos tostemps plagut, perço que puxam jutjar que som benaventurats con aytal senyor havem, e que serem molt pus benaventurats en lo esdevenidor que tots nostres vehins: supplicamte humilment vulles pendre muller, e que aço vulles fer spatxadament , car los jorns s en van e volen fort leugerament. E jatsesia que tu sies en la flor de ton jovent, empero la vellesa ensegueix aquesta flor, e la mort es prohisma a tota edat: tot hom egualment ha a morir, e la hora es incerta. Placie t donchs que hoges les pregaries d aquells qui no menysprearien los teus manaments, e comana a nos la eleccio de la muller, car nos la t procurarem tal que ella sera digna de acostarse a tu, e de tal linatge que tots porem star ab bona sperança de ella. Deliurens donques daquesta trista de ansia en que som, perço que si Deus disposava en altra manera de tu, no ten anasses menys de ledesme successor, e nos romanguessem sens regidor alcun.»
Ladonchs lo dit Valter, mogut per les piadoses paraules dels seus, dix:
« Vosaltres, amichs, me forçats de fer ço que james no fo en lo meu cor. Yo m adelitava que visques en libertat, la qual fort tart es en matrimoni; per que yo m sotsmet de bon grat a la voluntat de vosaltres. E jatsia que yo confiu de la vostra saviesa e fe, vull relevar a vosaltres del carrech que volets pendre per mi, car yo mateix men vull haver lo affany de sercarla m: com yo sia cert que la noblea de la un no ennobleeix l altre, e que moltes de vegades los fills son dessemblants als pares. Tot lo be qui es en la persona no li ve d altre sino de Deu, al qual yo coman mi e tots mos afers, sperant que ell me trobara cosa que sera expedient a repos e salut mia.
»E pus vosaltres trobats plaser que yo prenga muller, promet vos que yo complire vostre desig en breu, pero vull que m prometats que qualsevulla muller que yo prena ab sobirana honor e reverencia la tractarets, e que entre vosaltres no hage alcun qui n diga mal ne s clam de la eleccio per mi faedora. Qual se vulla muller que yo pendre, aquella vull que sia vostra senyora, e sia axi tractada per vosaltres com si era filla del emperador.»
Ladonchs tots a una veu concordablement li prometeren fort alegrament de attendre e complir son manament, axi com aquells qui per sobres de goig apenes cuydaven veure lo die de les noces, ab tan gran plaer lo speraven. Lo qual die lo dit Valter los assigna que fossen aparellats a la celebracio de aquelles. E noresmenys mana als seus domestichs e familiars que sollempnament aparellassen les coses necessaries a la festa.

M

OLT poch luny del palau del marques era situada una vila petita poblada de alguns pageses fort pochs e pobres entre ls quals n hi havia un pus pobre que tots los altres, appellat Janicola, e havia una filla appellada Griselda assats bella de cors, mas era pus bella de bones costumes e virtuts del coratge, la qual se era nodrida en sobirana pobresa, ab vianda grossera: e ignorant tot desig carnal, james no havia ymaginat ne girat l enteniment en folls ne delicats pensaments, ans reposava en lo seu pit virginal coratge d home vell e savi, e ab inestimable caritat servia diligentment son pare: e pasturant algunes poques de ovelles que havia, filava cascun jorn, e puys tornantsen a casa aparellava cols o spinachs, o altres viandes covinents a la sua condicio, e fahia lo lit a son pare: e finalment tot son temps despenia en pietat e obediencia filial.

E com Valter hagues acostumat de passar sovint per la casa de son pare, e s hagues pres esment moltes vegades de la virtut d aquesta nina, la qual virtut no era manifestada a la gent, ne n parlava algu perço com era de tan baix stament, lo dit Valter se mes en cor de pendre aquesta per muller sobre totes les altres.

L

O die de les nupcies se acostava, e tot hom se maravellava d hon vendria la novia, e qui era. E lo dit Valter entretant fahia provisio d anells d aur, de corones e d altres ornaments: e feu fer vestadures, calces e çabates a forma o a mesura d altra donzella la qual era de statura semblant a Griselda.

Ab tant vench lo die assignat, e com algu no sabes noves de la novia, tot hom stech fort maravellat, e majorment perço com ya era hora de dinar, e la vianda e la casa eren ya aparellades. Ladonchs Valter, axi com si degues exir a carrera a la sua sposa, ixque fora lo seu pal u be acompanyat de molts nobles homens e dones, dreçant son cami vers la vileta dessus dita.
Griselda ignorant les coses que per ella eren aparellades, e aportant aygua en un canter en lo seu cap, entrasen en la casa de son pare, per ço que spatxas ço que a fer havia, e que anas ab les altres nines a veure la sposada de son senyor. E dementre Valter anava pensiu entre si mateix, acostantse vers la casa de Janicola, crida Griselda per son nom, interrogantla hon era son pare. E aquella reverentment e ab gran humilitat resposli que en casa era: a la qual dix Valter: «Manali que vinga a mi.»
E com lo pare de la dita Griselda fo vengut, lo dit Valter prenentlo per la ma, ab veu baixa perço que algun no ho hoys, dix:
«Janicola, yo se que tu ames molt a mi, e tostemps he conegut tu per bo, feel e leyal, e les coses que a mi plaen yo m pens que tu les hages per agradables. Empero una cosa singularment vull saber de tu, si vols haver a mi per genre qui so ton senyor?»
Ladonchs Janicola, spaordit per les dites paraules, dix:
« Yo no deig res voler ne avorrir, si no axi com plaura a tu qui est mon senyor.
— Entremnosen donchs, dix Valter, sols, tots sols, per ço que en presencia tua yo puxa interrogar ta filla.
E apres que foren entrats dins la casa de Janicola, sperant defora e maravellantse tot lo poble, hic trobaren Griselda molt maravellada e spaordida del aveniment de tan gran hoste, a la qual dix Valter:
«A ton pare e a mi plau que sies ma muller, e pensme que semblantment placia a tu: pero una cosa te vull demanar, si vens acordada que apres que nostre matrimoni sera acabat e acomplit, lo teu coratge se convenga de bon grat ab lo meu, axi que en alguna cosa james no s descovenga ab la mia volentat; e que tot ço que yo volre fer te placia, e que no m contrastaras ne m faras mala cara james.» Al qual la dita Griselda tremolant per la novitat d aquest fet respos:
«Senyor meu, yo no son digna de tan gran honor; pero si la tua voluntat es, e fortuna mia, que axi sia com tu has dit, yo t promet que no tan solament fare ço que tu manaras, ans encara te dich que james no pensare res que sia contra ton voler, ne tu poras fer alguna cosa, posat quem manasses matar, la qual cosa sia desplasent a mi.
— Assats me basta, dix Valter», e mostrant aquella publicament al poble, dix:
«Aquesta es ma muller, aquesta es vostra senyora, aquesta amats e honrats; e si mi havets car, hajats aquesta molt pus cara. »
E perço que ella no aportas res de la fortuna vella a la novella casa, feula despullar tota nua a les honrades dones que eren aqui, e dels peus fins al cap la feu vestir de vestadures noves. La qual apres que fo vestida, pentinada e be arreada, a penes la conech lo poble. E encontinent Valter la sposa e li dona un fort bell anell: e faentla cavalcar en un cavayl blanch, feula amenar ab gran alegria, present e acompanyant tot lo poble, al seu palau.

P

ER tal manera foren celebrades les noces fort solempnament: e nostre Senyor feu tanta de gracia a la dita Griselda que algu no pogue jutgar que fos nodrida en casa de pastor sino en algun palau imperial, tant era cara e venerable envers tots: e apenes coneguera hom, qui la conegues de nativitat, que fos filla de Janicola: tanta era la honestat de la sua vida, la noblea de les sues costumes e la dolçor de les sues paraules, ab les quals se tirava los coratges de les gents. E no tan solament dins los termens de la sua terra la loaven, ans encara per moltes altres provincies era scampada la sua virtuosa fama, axi que molta gent ab gran affeccio e pler venia per mirar aquella.

En aquesta manera Valter, ennoblehit de insigne e benaventurat matrimoni, vivia ab sobirana pau en casa sua, e fora sa casa ab sobirana amor de ses gents: e era tengut per fort savi con tan gran virtut amagada dejus tan gran pobrea e fretura havia acostada a si mateix.
E no tan solament Griselda exercia negocis femenils e domestichs, ans encara con obs hi era usava de officis publichs, e en absencia de son marit levava de carrera los plets e questions de la terra, e metia pau entre los discordants ab tan bones e savies paraules e maneres, e ab tanta maturitat e egualtat de juy, que tot hom dehia que Deu los havia tramesa aquesta dona del cel.

A

cap de poch temps la dita Griselda se emprenya, per la qual raho tots los seus sotsmeses stigueren ab angoxosa sperança. Apres ella pari una filla molt bella, e jatsia que sos vassalls haguessen mes amat fill, empero no tan solament son marit, ans encara tota la gent ne hac fort gran pler.

E apres un temps que la filla fo desletada, jatsia que lo dit Valter hagues assats provada la fe de la muller, pero volchla provar e assajar mes avant. E stant sol en una cambra, cridala, e ab cara trista dixli axi:
«Be sabs tu, Griselda, e nom pens que per la present fortuna te sia oblidat, lo stament del temps passat: be sabs tu encara en qual manera venguist en aquesta casa, e con est assats cara e molt amada de mi: mas no est axi cara als nobles homens de ma terra, majorment despuys que tu comencist haver infants, car tenense fort per injuriats que sien sotsmeses a dona que sia filla de pages axi com tu est. E es de gran necessitat a mi que desig haver pau ab ells, que de ta filla faça no ço que volria, mas ço que a ells plaura: e covendra m en a fer cosa que m sera la pus trista e la pus dolorosa que yo pogues fer; pero no ho volria fer que tu no ho sabesses, per que vull que tu ho consentes e que hi hages aquella paciencia la qual me prometist en lo començament de nostre matrimoni.» Ladonchs Griselda, hoydes semblants paraules, sens mudament de color e de paraula, dix:
«Tu est nostre senyor, e yo e aquesta filla tua som teus: fe de les tues coses axi com te plaura, car res no pot a tu plaure que a mi desplacia, car yo no desig haver res ne he paor de perdre alguna cosa en aquest mon sino tu. Yo he ficades aquestes coses en lo mig del meu cor, les quals james no exiran per passament de lonch temps ne per mort: totes coses impossibles se porien abans fer quel meu coratge nos mudaria.»
Ladonchs Valter, fort alegre per la dita resposta, mas dissimulantho con mils pogue, se parti davant ella demostrant que era fort trist.
Apres un poch tramesli un dels seus algotzirs, en lo qual ell se fiava molt (ben certificat de sa intencio e de ço que ell entenia a fer), lo qual vinent a ella gran hora de nit, li dix:
«Senyora mia, perdone m e placie t que no m tingues en mal ço que yo forçadament he a fer. La tua saviesa sab quina cosa es qui ha affer ab senyor al qual hom no pot contrastar per dura cosa e cruel que man esser feta. Mon senyor m ha manat que yo prengue aquesta infanta, e que aquella...»
Ab paraula estroncada lexa s de parlar e de dir lo cruel ministeri que devia exercir. Sospitosa era la fama del algotzir, sospitosa era la cara, sospitosa era la hora, sospitoses eren les paraules ab les quals jatsessia que ella clarament entenes que aquell devia anar matar la sua dolça filla cara, empero no gita lagremes ne sospira gens, la qual cosa no solament fora stada molt dura a mare, ans ho fora semblantment a nodriça. Puys ab bona cara prenent l infanta, guardantla un petit, e besant aquella, benehila e feuli lo senyal de la creu en lo front, e donala al algotzir dientli:
«Veten, e met en execucio ço que mon senyor te ha manat: mas prechte de una cosa, quet guarts que besties feres ne ocells no devoren ne menjen aquest petit cors, ab tal condicio pero que per mon senyor no sia manat lo contrari.»
E apres com lo dit algotzir s en fos tornat a son senyor, e li hagues recitat ço que per ell era stat dit a la dona e aço que per ella era stat respost, e li hagues donada sa filla, amor e pietat paternal mogueren fort lo dit Valter: pero ell no lexa son proposit, ans liura la a son algotzir embolcada en draps, e mesa dins una gran canasta posala sobre una bestia que la aportas suaument; e feula aportar ab gran diligencia a Bolunya a sa germana, que era muller del comte de Panico, que la nodris e que la instruis ab maternal amor e studi de bones costumes, e que la faes nodrir, e que la tengues tan secretament com pusques, que hom en lo mon no pogues saber de qui era filla. E lo dit algotzir encontinent compli ab gran diligencia ço que li era manat.
Apres Valter, considerant soven les paraules e la cara de sa muller, james no pogue conexer ne haver senyal que lo coratge de sa muller se fos mudat, car egual alegria, diligencia e cura, acostumat servey e amor semblant li demostrava de fet, que d abans havia acostumat: e james no li demostra tristor ne li feu mencio de sa filla, ne james desliberadament ne per incident lo nom de aquella no li exi de la boca, que algu hoys.

E

N a pres de aquestes coses que foren passats .iiij. anys Griselda se emprenya, e pari un fort bell fill, del qual hagueren gran goig e alegria son pare e tots sos amichs.

E a cap de dos anys que fo desletat, Valter tornant en la acostumada curiositat dix a sa muller aytals paraules.
«Be creu que hages hoyt dir con lo meu poble ha gran despler e no porta pacientment lo nostre matrimoni, majorment despuys que tu haguist e comencist haver infants: pero james nols sabe tant greu com feu despuys que tu haguist fill: car dien entre ells, e yo qui moltes vegades ho he hoyt, que «—apres la mort de Valter, lo net de Janicola senyorejar ha a nos,—» e a aquells es fort greu que tan noble terra sia sotsmesa a aytal senyor. Cascun die entre lo poble se dien estes paraules, per les quals yo qui son fort desijos de repos, e a la veritat me tem de perills de ma persona, me somoch moltes de vegades que d aquest infant faça ço que he fet de sa germana: mas denuncieho abans per ço que soptosa e inopinada dolor no t torbas.» E Griselda respos:
«Senyor, ya ho he dit, e ara ho repetesch, que yo no puix res fer, ne vull ne no vull sino ço que a tu plau, car yo en aquests fills no he als sino los treballs: tu est senyor de mi e dells, per que fe a ta guisa d aço del teu, e no hi demans mon consentiment, car en axi con en l entrament que fiu de la tua casa me despulli les vestadures, axi despulli les mies voluntats e desigs, e vesti m los teus, per que en qual se vulla manera tu vulles alguna cosa yo semblantment vull aquella: car si yo fos certa de la tua voluntat, ya haguera començat a voler e desijar ço que tu desiges: mas pus lo teu coratge no puix prevenir, de bon grat seguire aquell. E si tu trobes plaer que yo muyre, tantost morre volenterosament, car alguna cosa finalment ne la mort sera egual a la nostra amor.»
Ladonchs Valter maravellantse de la constancia e fermetat de la fembra, parti s ab trista cara davant ella: e encontinent tramesli lo algotzir que ya altra vegada li havia trames, lo qual apres que ab gran instancia li hach demanat perdo si li fahia res desplasent, axi com si degues a fer un gran crim, demana l infant. E Griselda ab cara e coratge dessus dits pres entre ls braços son fill bell e fort gracios, no tan solament per ella amat, mas per aquells qui l havien vist e hoyt nomenar, e faentli lo senyal de la creu en lo front e benehintlo, axi com havia fet de la filla, e sguardantlo gran stona e besant aquell, sens lagremes ne sospirs donal al algotzir dessus dit, dientli:
« Vet aci mon fill, fe d ell ço que t es manat: mas de una cosa te prech, que si ferse pot no jaquesques menjar a les besties salvatges ne a ocells los delicats membres de aquest tan noble infant.»
Apres lo algotzir s en torna ab l infant a son senyor dientli les coses dessus di es, que sino com ell era cert de la gran amor que Griselda havia a sos fills, per poch haguera hauda sospita que aquesta fortalesa femenil no partis de enorma crueltat. E apres trames lo dit infant per l algotzir a Bolunya, axi com havia fet de la filla.

T

OTS los sus dits experiments e eximplis de benvolença e fe conjugal pogueren haver bastat a Valter: mas molts homens son qui no s saben lexar e abstenir de la cosa pus que la han començada, ans continuant aquella perseveren en lur proposit.

Apres Valter continuament contemplava e gordava sa muller si s mudava per ço que li havia fet, e null temps pogue conexer en ella alguna mutacio, mas de die en die la trobava pus feel e ab major affeccio envers ell, axi que abdosos semblaven de un coratge, car la muller, axi com dessus havem dit, no volia ne avorria alguna cosa sino axi com a son marit plahia.
Poch a poch se comença scampar mala fama de Valter, ço es a saber que ab crueltat e duricia inhumana, per ço com se penedia del baix e humil matrimoni que havia fet ab Griselda, havia manat matar sos fills, car algun no podia veure sos infants ne sabia hom hon eren: per la qual cosa Valter qui solia esser tengut per savi hom e noble, e solia esser molt car als seus sotsmeses, fo reputat a les gents per infamis e odios: e gens per aço lo seu coratge nos mudava ne s enclinava, ans procehia continuament ab sospitosa severitat en la experiencia que havia començada.

C

OM apres la nativitat de sa filla fossen passats .xij. anys, ell trames missatgers a Roma qui fessen semblant o fenyessen que aportassen letres del Papa ab que fos mesa fama entre l poble que a ell era donada licencia per lo dit papa, que per repos e pau d ell e de ses gents, separat lo primer matrimoni pogues pendre altra muller. La qual fama con fos pervenguda a noticia de Griselda yo m pens que la desconsola e li dona gran tristor: mas ella no s en mogue gens, ans stech ferma axi com aquella qui de si mateixa e de ço del seu havia ja ordonat una vegada e dispost, sperant que n manaria esser fet della per Valter, al qual ella sa persona e les sues coses havia subjugades e sots meses.

Valter havia ja trames a Bolunya a son cunyat pregantlo que li amenas sos fills. E la fama se escampa que aquella donzella li amenaven que fos sa muller: la qual cosa son cunyat feelment exagüi. E amenantli la donzella que ja era de edat de maridar, bella e excellent e de bells ornaments arreada, e amenant ab ella son germa qui semblantment era de edat de .xij. anys, ab gran companyia de nobles homens e cavallers, cert die per ell ordonat comença son cami. E entretant Valter per ço que n temptas sa muller, axi com havia acostumat, a major dolor e vergonya d ella feula venir publicament davant gran partida del poble, e dixli:
« Yo m adelitava assats en ton matrimoni, no gordant lo linatge d hon vens mas les tues costumes, e ara segons que veig tota gran fortuna es gran servitut e gran subjugacio, car a mi no es legut de fer ço que seria legut de fer a un laurador. Los meus vassalls me forcen e lo papa hi consent que yo hage altra muller, la qual ja ve e sens dubte en breu hic sera: per que sta ab fort cor e dona loch a aquella, e aportaren ab tu lo dot que hic aportist. Tornaten a casa de ton pare: no es fortuna en lo mon que dur perpetualment a la persona.»
Ladonchs Griselda respos:
«Senyor meu, tostemps sabi, e m tingui per dit, que entre la tua magnitut e la mia humilitat no hi ha alguna proporcio, e tostemps fuy certa que no tan solament era indigna de esser ta muller, mas encara de esser serventa tua. E jurte per Deu que en aquesta casa tua de la qual tu m has feta senyora, tostemps son stada serventa dins mon coratge: per que d aquest temps que he perseverat ab tu ab molta de honor, e mes que yo no merexia, fas moltes gracies a Deu e a tu: al sobrepus te responch que son aparellada ab bon cor e alegra de tornarmen a la casa de mon pare, e alla hon me nodri en ma puericia finir ma vellesa e morir benaventurada e honorable vidua, la qual son stada muller de tan noble baro com tu est. Yo de bon grat don loch a la novella muller, la qual placia a Deu que en bon punt hic venga. E pus a tu plau, yo m partesch d aci alegrament: mas con manes que m en port lo meu dot be veig yo quin es, e be m membre con yo fuy despullada de les mies vestadures en lo lindar de la porta de mon pare, e apres que fuy vestida de les tues vengui a tu: e lo meu dot no es stat altre sino fe e nuditat. Vet donques yo m despull aquesta vestadura, e restituesch te lo anell ab quem sposist: los altres anells, vestadures e arreaments los quals me havies donats, en la tua cambra son. Nua isqui de la casa de mon pare e nua hi tornare; sino quem par no sia digna cosa que aquest meu ventre en lo qual los fills que tu engenrist han stat, aparega nuu al poble: perque si a tu plau, e no en altra manera, te suplich carament que en preu de la mia virginitat, la qual aporti aci e la qual no m en aport, me vulles lexar una camisa de aquelles que yo solia vestir con stava ab tu, ab la qual puxe cobrir lo ventre de mi qui solia esser ta muller.»
Dels ulls de Valter cahien fort spesses lagremes e no s podia abstenir de plorar; e girant la cara detras, ab paraules tremolants dix:

«Plaume que hages una camisa:» e plorant parti s denant ella. Ladonchs Griselda se despulla totes les vestadures e romas solament en camisa e ab lo cap e peus nuus: e exi de la sua casa acompanyantla molta gent qui li ploraven detras dient mal de la sua fortuna.

G

RISELDA sens plorar ne dir alguna paraula mala s en torna a casa son pare. Janicola, qui tostemps les nupcies havia haudes per sospitoses e de les quals james havia sperat algun be, ans moltes vegades havia ymaginat que Valter no s tendria per arreat de haver muller de tan baix stament, e que aquella qualque die, com ne seria ujat, gitaria de casa, havia stojat en un loch desat de la casa la gonella aspra, grossa, squinsada e arnada que sa filla solia aportar: e hoyt lo brogit que la gent fahia acompanyant Griselda, la qual sens dir alguna paraula s en tornava, exili a carrera en lo lindar de la porta, e cobri aquella mig nua de la vestadura antiga.
Per alguns dies la dita Griselda stech ab son pare ab maravellosa humilitat, axi que en ella no podia hom conexer algun senyal de tristor, ne que ella anyoras ne desijas la fortuna prospera que havia perduda, com tostemps stant en sa prosperitat hagues viscut humil e pobra de sperit.

L

o comte de Panico se acostava ja ab la dita donzella, e gran fama anava per la terra, de les novelles nupcies: e molta companyia del dit comte era ya a Saluça, qui havia dit al marques lo jorn quel comte seria aqui. E Valter mana venir Griselda al palau, a la qual, apres que devotament fo venguda denant ell, li dix:

« Yo he gran desig que aquesta donzella, que hic sera dema a dinar, sia reebuda honorablement, e los homens e les dones qui ab ella venen, e semblantment los meus qui seran en lo convit; axi que sia feta honor a cascun de loch e de paraula segons sa dignitat. E yo en ma casa no he fembres qui sien aptes en fer aço: per que tu, jatsia no sies be vestida, qui saps les mies maneres e costumes, pendras carrech de rebre e collocar los hostes segons que fer se deu.»
Ladonchs Griselda respos:
« No tan solament fare de bon grat, mas ab gran desig, aço e totes aquelles coses que yo sabre que a tu vendran en pler: e mentre que yo visque no sere ujada ne m enujare de fer ço que tu m manaras.» E encontinent, a manera de una serventa, comença de endreçar lo palau, e de parar les taules e los lits, e de amonestar les altres companyes que li ajudassen.

A

hora de tercia del seguent die lo comte de Panico vench, e tota la gent se maravella de la bellesa e bones costumes de la donzella e del infant son germa. E eren molts aqui los quals dehien que Valter saviament e benaventurada havia cambiat, e que ara havia pus jove e pus bella muller e pus noble que d abans, e que hauria fort bell cunyat.

E dementre quel convit se aparellava Griselda fo aqui continuament present, e sens que no s dona confusio ne vergonya de la desaventura que li era sdevenguda ne de la vestadura squinsada que vestia, exi a carrera ab alegra cara a la donzella, dientli: «Senyora, be siats vos venguda.» E puys acolli be tots los altres. E dementre que ella alegrament acompanyava e reebia los convidats ab plasents e gracioses paraules, (e ordona lo palau en tal manera que tot hom, specialment los strangers se maravellaven con tan gran saviesa e magestat de bones costumes se amagaven jus tal habit), ella no s podia sadollar de loar en diverses maneres la dita donzella e l infant son germa. Valter, con tot hom se devia asseure a taula, gira s envers Griselda, e ab clara veu denant tots, trahent s en quaix scarn d ella, dix:
«Que t par d aquesta mia sposa, es assats bella e honesta?
—Cert, hoc, dix Griselda; car yo no m pens que en lo mon s en pogues trobar pus bella ne pus honesta, e si ab aquesta no has tu pau e tranquilitat e vida benaventurada, no pens que ab altra en lo mon la poguesses haver. E placia a Deu que axi sia que ab ella visques ab pau longament: mas de una cosa te prech et amonest, que aquesta no vulles maltractar axi com has tractada l altra, car aquesta es pus jove e nodrida pus delicadament, e no m pens que ho pogues axi soffrir.» E Valter sgordant la alegria e constancia de Griselda la qual tantes vegades cruelment havia offesa sens raho, e havent pietat de la indigna fortuna que li havia feta soffrir, no ho pogue sostenir, e dix:
«O Griselda, assats es coneguda a mi e es provada la tua amor e feeltat: e no m pens que dejus lo cel sia algu qui tan grans experiencies hage haudes de amor conjugal.
E dient aquestes paraules, fort alegrament e ab gran cupiditat abraça la sua cara muller, la qual per la novitat d aquest fet stava vergonyosa e axi com si s levava de dormir e hagues somiat alguna cosa desplasent; e dixli:
»Tu est solament ma muller, e altra no n he hauda ne n haure: sapies que aquesta quet penses que sia ma sposada es ta filla, e aquest quet penses que sia mon cunyat es ton fill. Ara has cobrat ensemps totes les coses que en diverses partides cuydaves haver perdudes. Yo vull que sapien tots aquells qui crehien lo contrari, que yo no t son stat impiados ne cruel, ne t he volguda condempnar, mas provar: ne he volgut matar mos fills, mas amagar aquells.

H

OYNT aquestes paraules Griselda de gran goig torna mig morta, e per sobres de pietat exi quaix fora de son seny; e ab alegres lagremes lexa s anar sobre sos fills, e abraçant aquells e fatigantlos ab besaments spessos banya ls lurs cares ab piadoses gemegaments e sospirs.

E encontinent les altres dones, qui aqui eren, despullaren alegrament Griselda d aquelles pobres vestadures acostumades e la ornaren fort altament e maravellosa.
Aqui hach tota la gent gran goig e alegria: e en aquell jorn fo feta major festa e pus sollempne celebracio que no lo die de les noces. E puys per molts anys visqueren abdosos ab gran pau e concordia. E Valter feu venir a casa sua Janicola, sogre seu, fort pobre, al qual ell no havia dat semblant quel preas res per ço que no fos fet empatxament a la experiencia que ell volia fer a sa muller: e feuli molt gran honor e molt de be. Puys colloca sa filla en magnifich e honest matrimoni: e apres sos dies lexa son fill senyor e successor de la sua terra.

DEO GRACIAS.
Torna a scriure lo arromançador de aquesta ystoria a la dessus dita Senyora Madona Ysabel.

L

A present ystoria, Senyora molt graciosa, he arromançada com pus pla he puscut e he sabut; la qual en esguardament del lati, en que Petrarcha la posa, es fort grossera. Mas yo ymaginant que complauria a vos no he recusat de demostrar la mia grossera ineptitut e atreviment gran que he haut com he gosat parlar apres tan sollempne poeta con aquell es, lo qual viura perpetualment en lo mon per fama e per los insignes libres que ha fets a nostra instruccio: supplicantvos, Senyora, que la dita ystoria vullats creure axi com es posada, car axi fo alla com dessus es dit; jatsia que alguns menys creents e vicioses diguen, que impossible es que dona del mon pogues haver la pasciencia e constancia que de Griselda es scrita. Als quals hom poria ben respondre, que ells tenen aquella oppinio per ço com ymaginen que aço que a ells es difficil sia als altres impossible: car moltes dones son stades qui han hauda maravellosa pasciencia, constancia e amor conjugal, axi com fo Porcia, filla de Cato, qui s mata con sabe que Varro marit seu era mort, e Ypsicratea, regina, qui volch anar per lo mon axi com exellada ab Mitridates marit seu, e moltes altres coses les quals de present no m cur de recitar. Supplichvos encara, Senyora, que mi per envejoses contra justicia maltractat vullats haver per recomanat en vostres devotes oracions: car nostre Senyor ha mes en vos tant de be, e vos que n sabets tan virtuosament usar, que no m pens que denant ell poguessets trobar repulsa de res que li demanassets.