Historia maravellosa del Sabat de les brvxes y brvxots
MARAVELLOSA
DEL SABAT DE LES
BRVXES, Y BRVXOTS, CONFORME
ells ho han declarat en Tolosa, y altres
llochs ahont son estats sentenciats
à mort, traduida de Françes
en Català per B.R.P.
.png)
Estampat en Tolosa, y ara nouament en Barcelo-
na, en casa de Gabriel Nogues, en lo
carrer de Sant Domingo.
Any 1645.
DEsitg tinch de representaruos vn volumen de la obscuridat de les animes perdudes, entretant veureu la historia de les moneries que los Bruxots fan dins llur Sabat, ab los Diables, y de hont proue lo principi, y origen de deuinador anomenat lo senyor Barbasta, y en Gascunya es anomenat Tamborinet.
Ell fa instancia de les Bruxes, y Bruxots per tota França, es de edat de prop de quaranta anys, home de gentil presentia, natural de la vila de Sant Gaudens, en Gascunya, lo qual ha seguidas moltes terras estranyes, y essent arribat en França se casa en dit Sant Gaudens, sens saber que sa muller fos Bruxa, y despres de casat assentà plaça en la Caualleria del senyor de Espenan, lo qual auent en totes les ocasions que se eren presentades, principalment en la plana de Rossello, desdel començament fins à la entrega, ò reddicio de Perpinya, y despres a Rocroy, y Thionuila, la campanya acabada se donaren los quartels de yuern y llauors demana llicencia al senyor de Espenan per anar en Gascunya ha veurer sa muller, y infants. La llicencia li fonc donada, y llauors sen hanà a grans jornadas, de manera, que ell arriba vn vespres molt tart a casa sua, picà a la porta, y sa muller li vingue a obrir, lo qual se aparallaue per hanar al Sabat, ella lo abraça mostrant gran alegria de la sua vinguda, despres de algunes paraules ell demanà a sopar dient no hauer res menjat desdel mati ença. Sa muller respongue que no tenia cosa pera donarli ha sopar pero que ella sen anaue a casa sa comara, pera trobar alguna cosa, lo qual se aparellaue tambe per anar al Sabat, ella lo vingue ha veurer, y despres de hauerlo entretingut de compliments, se escusa de no tenir que donarli a menjar. Pero que si volie anar ab ella, y sa muller, que estauen conuidades en vn lloc ahont se feya vna despesa molt regalada, que may no se hera vist vn tan gran delit, y contentament com ells, y rebrian. Aquest home encantat de les paraules de sa comare, accepta la condicio, promete de anar ab ellas, y enlo punt ellas se vntaren de alguna cosa que parexia greix vn poc mes amunt del llumbrigol, y a ell feren lo mateix: Aqui mateix tots tres foren portats per la chimeneya amunt, y de alli al Sabat, ahont parexia a naquest home estar en vna bona companyia, y per iilusio diabolica pensaue estar en vna posada de gran reputacio, y li parexia beure del mes delicios vi que se puga trobar, y menjar viandes las mes delicades. Despres lo Dimoni feya passar deuant ell tots los Bruxots, y Bruxas pera ferli lo homenatge, y quant li vingue la sua tanda de passar com los altres pera fer sumissio anaquella vil bestia, ell li digue tu no eres pas encara dels nostres, jo te tinch de mercar, y tu as de firmar al catalogo dels altres, que tu me cregas, que renuncies al Fill de Maria, a ella, y al teu Baptisme, y a totes pregaries, oracions, y sufragis que vn que jamay se porien fer per tu, y me regonegues per vn sol senyor, y vet aqui lo llibre en lo qual has de firmar. Llauors aquest home pren lo llibre per manament de aquell, y essent inspirat per son Angel Custodi en lloch de escriurer son nom, escrigue Iesus Maria. En lo punt que ague escrit exos dos mots, lo Diable, y tots los Nigromantichs Bruxas, y Bruxots desaparegueren, y se trobà tot sol ab lo llibre en la ma, y en lloch de vn sumptuos Palau ahont pensaue estar, se troba en mitg de vna plana, en mitg de molt fanch, ymmundicies, ahont estigue casi tot lo dia sens saber quin cami auie de pendrer, alçant sempre los vlls al cel enuiant ses oracions a la sagrada Verge Maria Mare de Deu, pera que li alcanças perdo de la falta que hauie comesa contra son fill. Com ague acabadas sas pregaries llauors va veurer vn Calderer allunyat de cerca de quatre cents passos, y corregue a ell, y demanà en quina terra estaue. Lo Calder li diu que nol enten, sino parla Italià, laltre li perla Italià, y llauors lo Calderer li diguè que estaue a quaranta millas mes amunt de Roma, que son vint lleguas de França. Ell li mostra lo cami per anarhi: ahont essent arribat se postra als peus de sa Santedat, y hauent rebuda la benedictio, y absolucio del Sant Pare, com tambe comissio absoluta injungint a tots Bisbes, y Arcabisbes de França de prestarli auxili, y fauor pera sercar, y perseguir tots los Nigromantichs, Bruxots, y Bruxas pera entregarlos en mans de la justicia, pera ser castigats segons llurs merits. Despres de hauer hagut tant de satisfaccio de sa Santedat se resolgue tornarsen en França, y essent arribat anà ha veurer lo Rey, y la Reyna Regenta, hils mostra sa comissio firmada de nostre Santissim Pare lo Papa, y mostrà lo llibre escrit per lo Diable dels noms de tots los Magos, Bruxots, y Bruxas de tot lo Regne de França. La Reyna li permet de executar sa comissio, y tambe li ha donadas guardas del cos pera seruirli de escolta per tota França, ab poder absolut de capturar tots aquells, y aquelles que seran tacats de sortilegi, ò magia, y entregarlos a la justicia pera ser castigats segons la enormitat de llurs crims. Lo començament es estat per sa muller, y per sa comare. Sens que jous anomene per lo present las vilas, y llochs ahont mes de tres mil son estats sentenciats a mort. Ell espera ab lo fauor de Deu no exemptar persona dels ques trobaran escrits al llibre del Diable, puix han renunciat Iesu Christ pera ser damnats pera sempre.