Horacianes/Adolescencia
Tu qu'en la gràcil pubertat empinas,
pom d'esperanses, l'axerida testa
d'ayre fresquívol y color de rosa,
rosa qu'esclata;
ríu en bon'hora! Dolsament te besan
somnis de l'auba qu'esmaltats relluen,
per que té Psiquis jovenil les ales
de papallona.
Ríu, qu'ara núbil te somriu la vida:
ella t'enflora'ls caminals, t'axampla
brassos simpàtichs y horitzons te mostra
per espayarthi.
Fins si gemegas, ton ocult desfici
ara t'esplica'l rossinyol qui canta;
si ploras, pluges del Abril be semblan
llàgrimes joves.
Tot te delita y t'encoratja: estudis,
llar protectora, viatjar placèvol,
altes empreses, entrellums de gloria,
art y natura.
Créix, donchs, avènsa, coratjós triómfa;
véssa ton càntich, que si't manca lira,
fins d'una canya sab l'Amor compondre
rústica flauta.
Ay! mes, alerta a divagar inútil
per les florestes d' ociós platxeri,
lluny de les sanes amistats qu'imposan
noble fatiga.
Dels Argonautes en l'heroych navili
Hylas l'esplèndit jovincel anava,
quan va sortirne pera durhi ab l'urna
aygua de beure.
Embadalintse a la floresta ignota,
flors variades tot arreu cullía...
Se'n feu corona, se mirà en les aygües,
juga qui juga...
L'urna oblidada al recullir, de sobte
pres entre dolsos y fatals abrassos,
reya y plorava dins un gorch: pujarne
ja no podía.
Hèrcules màxim, recorrent la costa,
Hylas! cent voltes va cridar, cercantlo...
Hylas! les penyes a la veu del hèroe
fort ressonaren.
Entre nenúfars a la fi aquell jove,
com entre somnis sentí'l crit del hèroe;
mes al respondre, ja una veu sortía
flèbil y vana...