Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del cólera-morbo epidémich

INSTRUCCIONS GENERALS

SOBRE L' MODO DE PRESERVARSE

DEL

CÓLERA-MORBO

EPIDÉMICH

AB INDICACIONS ACERCA DE SON MÉTODO CURATIU

PER EL

Dr. D. Mateu Seoane,

DEL GREMI Y CLAUSTRO DE LA UNIVERSITAT DE
SALAMANCA, etc.

TRADUIDAS DEL CASTELLÁ

PER EL

Dr. D. Joan Batista Foix,

CATEDRÁTICH DEL REAL COLLEGI DE MEDICINA
Y CIRURGIA D'ESTA CIUTAT, etc.



—————

BARCELONA,
———
IMPRÉMPTA DE JOSEPH TORNER
CARRER DEL REGOMÍ N.º 9.
ANY 1834.

Lo producto d' aqueixa obreta deduits los gastos d' impressió, etc. 'l cedeix son traductor per las necessitats públicas actuals que mes ben vistas li serán.

Dedicatoria

AL SENYOR JOSEPH TORNER ESTAMPER Y
LLIBRETER SERVINT DE PRÓLECH.

Amich Joseph: Dos motius principals m'impelleixen á dedicarvos aqueixa obreta, y tots d'algun interés. Lo primer perque'n fasseu una impressió regular; y lo segon perque os donéu brasa á despatxarne molts exêmplars atés lo laudable fi quem' proposo ab la mateixa de ser útil á richs y á pobres.

Molt bè podia jo recullint las mèvas apuntacions fruit de la lectura dels varios tractats del cólera-morbo, presentar al públich una obreta ab lo titol d'Autor; pero he preferit á aqueixa satisfacció la de traduir la del Sr. Dr. Don Matèu Seoane perque en classe de popular non' he vist fins ara ninguna que reunís millors circunstancias. Basta saber per sa major recomendació que 'l Sr. Seoane trovant-se en Lóndres expatriat fou instat per èl Ministeri del Sr. Don Fernando VII (Q.E.G.E.) perque donés totas las noticias que pogués sobre dita enfermedat, y en sa conseqüencia per ser util á la Patria que li doná 'l ser com diu ell mateix, enviá á Espanya l' obreta titulada Informe acerca de los principales fenómenos observados en la propagacion del cólera indiano por Inglaterra y Escocia, etc. dirigido al Exmo. Sr. Don Francisco de Zea Bermudez ministro de España en Lóndres. Lóndres 1832 in 4º. Y al mateix tèmps enviá desde Lóndres la present obreta d' Instruccions, etc. y dech dir per major elogi del Dr. Seoane que fou de la societat médica de Lóndres, de l' associació medico-quirurgica de la Gran Bretanya é individuo de l' associació del cólera d' aquella capital. Jas' deixa entendrer ab aixó que's un dels mètjes espanyols qu' han fet mes grans investigacions y estudi sobre dita malaltia. Ha donat aqueix any l' obreta que presento traduida á la que he afegit molt poca cosa per la major illustració del lector, habentne retallat alguns passatges en la secció dels preservatius, y m' consta que tè molt preciosos manuscrits sobre la mateixa materia, que l' ocupació qu' al present li ha dat lo Gobern en Madrit per observar l' epidémia no li ha permés segurament donar á llum. Lo Sr. Seoane obligat á sortir d' Espanya trová en la lliberal Inglaterra una recompensa de la sèva sabiduria médica, bon comportament, y tino práctich, podentse afirmar que s' ha vist en ell comprobada la veritat del adagi castellá que diu: Al buen varon tierras agenas su patria le son.

Un altre motiu y no de menor importancia m' ha excitat á fer aqueixa traducció, per que tots los papers y folletos qu' he vist sobre'l cólera en catalá son molt defectuosos, y algun d'ells m' atrevésch á dir qu'es perjudicial; empero l' obreta qu' oferesch al publich, puch assegurar que será util á tota classe de personas inclosos los mateixos mètges que no poden procurarse obras molt voluminosas sobre la materia.

Jo desitjaria que tothom estiguès informat y s' empapás de las máximas y reglas preservativas contingudas en aqueixas instruccions; que'ls que saben de llegir las llegissen, fessen entendrer y observar á las personas menos instruidas y á sos inferiors; qu 'l poble s' persuadis que l' observancia d' ellas es lo millor medi per deslliurarse del flagèll que'ns rodeja; que no cregués en vapors venenosos quals suposan surten d'embolichs de draps tirats, ni en las bolas que figuran qu' alguns malvats han espargit per èls carrers, ni en ayguas de fonts envenenadas, ni altras cosas semblants. Tot aixó son falornias, tal vegada inventadas per alguns trapacèrs, ó efecte del temor d' algunas personas porugas y d' una exaltada immaginació. Tots los qu' habem llegit lo qu' ha passat en altres paysos quant èl cólera hi ha comparegut; sabém que'l poble admirat y sorprés ha cregut ó ha fet alguna cosa extraordinaria. La causa del cólera es desconeguda com ho es la de la major part de las malaltias y particularment de las que s' presentan epidémicament. Los uns han cregut qu'era un vaf que s' exhalaba y sortia del globo de la terra; altres han pensat qu'era un ayre ó gas pestífero que rodaba per l'atmósfera, y alguns qu'era un desquilibri del fluido eléctrich, etc. etc. Aqueixa diversitat d' opinions indica que ningú ha tocat al blanch; per lo tant com á homes discursius y christians creguém qu'es la voluntat de Dèu tot poderós la que'ns fa experimentar semblant calamitat: ¿Y quin remey hi ha? Observar las reglas prescritas en aqueixas instruccions, tenir una bona conciencia, fer bè als pobres, y suplicar al mateix que 'ns concedesca la sua divina gracia per intercessió dels Sants, que son los medis al mèu modo d' entendrer per oposarse al mal del que vos desitja veurer llibre á vos, á vostra familia, y á tothom vostre servidor y amich

Joan Batista Foix.

P. D. Vegí, en èl diari de Brusi qu'el Sr.Ayerbe habia prohibit l'us dels cogombres dolsos ó pepinos, y tambè las figas de moro; jo desitjaria qu'igualment quedés privada l' introducció en la ciutat de tota especie de bolet y 'ls rahims d'arbre; lo que vuy dia es molt facil de conseguir haventhi com hi ha tants escorcolladors en èls portals.

SECCIÓ PRIMERA.

INSTRUCCIONS GENERALS SOBRE 'L MÓDO DE

PRESERVARSE DEL CÓLERA-MORBO.

§ I. No es molt facil en veritat donar reglas per preservarse d' una epidémia y senyalar èls medis que convinguian individualment á cada hu; pero en quant á la prescripció de reglas generals pertanyents al us ó abstinencia de moltas cosas qu' aprofitan ó poden danyar poden darse reglas molt certas y molt seguras.

§ 2. Entre las causas que directa ó indirectament poden produir èl cólera ni ha algunas que motivém nosaltres mateixos y son efecte de nostre desarreglo en 'l método de vida com son los excessos de tota especie, la falta de netedat personal y ademès ni ha que son un resultat de las passions d'ánimo. Altras ni ha que no dependeixen tan directament de nosaltres mateixos y son las que consisteixen en l' estat dels llochs qu' habitém per ser humíts, bruts, estrets y poch ó mal ventilats. Altras finalment ni ha qu' obran sens que nosaltres hi tingam absolutament ninguna part. Casi sempre podrém evitar ab facilitat que s' produescan la primeras observant un método arreglat de vida. Algunas vegadas tambè podém impedir que s'formian las segonas, y quant nos'puga impedir, lo que per desgracia succeeix ab freqüencia, debém tractar d' evitar qu' obrian sobre nosaltres, y aixó cabalment es l' unich ques' pot fer per oposarse á l' influencia de las terceras. Aixi pues las midas preservativas contra'l cólera deurán ser de dos especies: l' una comprendrá las que s' dirigescan á arreglar nostra conducta y 'l método de vida de manera que nos' pugan formar las causas que contribueixen á produirlo, tota vegada que no'ns es possible evitarlo; y l' altra abrassa las que s' deuen dirigir á impedir qu' obrian las qu' existesquian sens que nosaltres hi tingam alguna part.

Alimènts.

§ 3. Aqui s'compren una de las causas principals del desarreglo de nostre método de vida, puig èl mal us dels alimènts tan per sa cantitat com per sa calitat mereixen la major atenció, y es lo que mes influeix en que s' manifestia l' enfermedat. No darém concells aqui á las personas qu' habitualment son temperadas, pero dirém á tothom que petits excessets qu' en circunstancias ordinarias no produeixen ningun mal ó sols molt lève, poden en tèmps d' epidémia ab molta facilitat produir indirectament un ataco del mal. Ab tot convè observar que no es bo mudar de repente 'l método usual de vida, sino es que sia molt desarreglat, y en general es util servirse d' aquells alimènts que mes proban á cada hu. Ni ha alguns en efecte que son per si danyosos, y que deurán desterrarse mentres duria la epidémia, tals son los vegetals molt aygualits com son los cogombres ó pepinos, las cindrias y melons, las fruitas poch maduras, las molt macadas, la carn assecada al fum qu' anoménan cecina, lo peix escabetxat ó salat de qualsevol modo que sia, tota especie de carn, tocino ó peix qu' estiga en mala condició, tot género d' empanadas son també danyosas, ab tot no tan com los anteriors; los vegetals crusos aygualits, los bolets, los menjars massa grassos y carregats d' especias y totas las botifarras y demes alimènts molt grassos. Tots aqueixos deuen evitarse y tambè aquells qu'encara que generalment sian tinguts per saludables, l'experiencia de cada hu li ha ensenyat que no li proban bè; y ab mès rahó tots aquells qu'l fasian anar massa de llarch, puig no hi ha res mès perillós quant reyna 'l cólera que tenir cursos ó corrensas: per aixó es util tenir èl ventre estret, y per regla general no s' deuen pendrer medicinas qu'l pugan mourer per forsa, y quant hi hagia necessitat d'assó es mes util ferho per medi d' ajudas.

§ 4. Convè no sortir deju al dematí, es mal fer un sol menjar al dia perque'l ventréll se carrega massa d' una vegada, lo que sempre s'deu evitar y princilment de nit; per lo tant lo sopár deu ser molt moderat, puig las indigestions son molt funestas.

§ 5. S' ha parlat molt sobre quin menjar seria preferible, si 'l que s' compon de verduras, ó si 'l que consta de carns: y encara qu' aqueix ultim sia generalment parlant preferible, com nosaltres estam acostumats á alimènts de verduras mescladas ab carns ó substancias de carn, sembla qu' aqueix potatge es lo millor, sempre que s' tinguia cuidado de no usar dels vegetals poch ha exceptuats, sempre que no s' mengian crusos, no comprenent las fruitas ben assahonadas que presas en curtas cuantitats no son malas, y encara en molts casos poden ser utils.

§ 6. Tambè hi ha hagut bastanta discrepancia tocant al us del tocino: aqueix aliment está comprés en la classe de las materias grassas y com á tal deu considerarse danyós; pero 'ls que traballan y suan molt y estan acostumats á menjarlo, 'l digereixen ab facilitat y no'ls pot fer mal; pero 'ls que tenen èl ventréll débil y traballan assentats farán bè d' abstenirsen.

§ 7. Per ultim èl modo com estiguian preparats èls alimènts encara que de sí sigan saludables pot ser perniciós: quant mès sensill sia l'amaniment que tinguian tan millor: per aixó s'preferirá 'l bollit y rostit á tots los platillos que tinguian massa amaniment.

Beguda.

§ 8. La beguda tè tambè una gran influencia per produir èl mal quant reyna epidémicament, considerada ja respecte á la cantitat, á la calitat y tambè en quant á la temperatura, es dir en quant es freda ó calenta: y comensan per l'aygua, quant mes pura será millor, y es preferible la de rius ó fonts á la de pous y cisternas, y encara aqueixa última pot ferse tornar molt bona fentla passar moltas vegadas d'uns cantis á altres perque s'incorporia ab ella l'ayre. Si l' aygua pogués filtrarse seria mes util; pero en ningun cas se deu fer bullir per purificarla com ho practican en alguns paratges. Si l'aygua es térbola ó bruta encara que sia algo pudenta, á falta d'altre millor, pot purificarse per beurerla en l'espay de vint y quatre horas fentla filtrar ó passantla per carbó picat y anyadinthi despues tres ó quatre gotas d' oli de vidriol per una galleda d' aygua. Mentrès reyna 'l cólera epidémicament nos' poden pendrer sino ab molta precaució las ayguas minerals. La cervesa l' han considerada alguns com beguda molt saludable mentres reyna 'l cólera; pero encara que no sia mala, crech que com no hi estém acostumats , no pot agradarnos. Moltas vegadas no ha fermentat bè ó es agre, y en aqueixos casos és péssima.

§ 9. En quant als vins en general los millors son los aixuts; los negres millors que 'ls blanchs: son molt dolents èls dolsos, èls agrets, y 'ls amargs.

§ 10. Tot liquor destilat es perniciós mentrès reyna 'l cólera, y aixi no hi ha que fiar en certs remeys que donan èls xarlatans com preservatius del cólera y no son altra cosa qu'infusions y tinturas de plantas amargas y aromáticas. L' experiencia ha ensenyat qu'en los paysos ahont habia reynat 'l cólera ninguna causa habia contribuit mès á produirlo com los excessos de vi, ayguardènt, rosolis, etc., y qu' aquells que per habit abusaban d' aquestos liquors eran no solament los primers atacats sino que tambè casi sempre la malaltia se feya mortal.

§ II. Deuria pues desterrarse per ara ó per sempre l'abus de pendrer en dejú rosolis y ayguardènt, abus que per desgracia s' ha fet tan comú en èls individuos dels dos sexos de la classe traballadora que dona marge á tantas malaltias de dificil curació que s'observan en èls hospitals.

§ I2. No s' crega per aixó qu'èl que está acostumat á pendrer un poch de vi cada menjár dèguia per aixó deixarlo, pero sia la cantitat molt moderada y que s' bega un poch menos de l'acostumat.

§ I3. Els qu'acostuman á postres beurer ayguardènt, ó rosolis, ó vins compostos ferán bè mentres dura l' epidémia d'abtenirse d' ells.

§ I4. Deuen prohibirse absolutament èls liquors espirituosos als infants y personas molt joves á no ser que no puguian fer la digestió sens pendrer un poquet d'ells, perque'ls causa una predisposició major per contraurer èl mal que als individuos d' altras edats.

§ I5. La llèt á certas personas'ls mou casi sempre 'l ventre y á moltas encara que per lo comu n' obria de aqueix modo 'ls produeix cursos copiosos. Aixi farán bè d'abstenirse de la llèt fins que passia 'l perill de l' epidémia.

§ I6. Al estiu es molt comú beurer cantitats grans de liquit principalment d' aygua, y aqueixa costum pot fer molt dany, en particular si s'ompla de repente 'l ventréll quant s' está fent la digestió.

§ I7. La temperatura de'ls liquits tampoch es indiferent quant reyna 'l cólera. Son molt danyosos èls liquits molt frets y ab mes rahó èls gelats, principalment si s' beuen estant lo cos acalorat ó suat. El millor medi d' apagar la set en aqueix cas, es mesclar ab l'aygua un poch de vinagre ó such de llimó ó taronja ab un poquet de sucre y tal vegada será millor mesclar ab l'aygua un poch de vi que no sin massa fort, bebentlo sempre en poca cantitat.

§ I8. Alguns han considerat com á perjudicial l' us del café de 'l té y de la xocolata quant reyna 'l cólera epidémicament; pero si no s' prenen ab excès no poden fer gran mal als que no'ls tenen acotumats; y poden fer bè á aquells que hi estan habituats y'ls usan ab moderació.

Medicamènts.

§ I9. Com ningu dubta que las medicinas presas interiorment obran ab activitat en lo ventréll, y demès parts que concorren per ferse la digestió; tampoch podrá negar que las medicinas presas sens necessitat poden contribuir al desarrotllo del cólera. Aixi deuen evitarse èls medicamènts compostos, y encara que sian sensills son danyosissims èls purgants, en particular 'l cremor de tártaro ó de tartrá, la sal de Madrit, 'l tártaro soluble y demes purgants salins. Tambè fará molt bè qualsevol de no pendrer tónichs y estimulants sino que sia en cas de necessitat absoluta regoneguda per algun facultatiu. Els que pateixen erupcions en la pèll, brians, humor salat, etc. sens febra, èls que tenen llagas y evacuacions que s' han fet habituals, no cuidian de volerlas curar durant l'epidémia; perque á no ser que s' hagian usat las majors precaucions, la supressió d' aqueixos mals ha produit moltas vegadas un fort ataco de la enfermedat.

Preservatius.

§ 20. A la classe dels medicamènts podém agregar los preservatius que tan alaban los xarlatans trayent grans utilitats de la pública credulitat. Es casi tan absurdo creurer que pot existir un medicamènt capás d' impedir qu' el colera á un l'acometia, com persuadirse qu'un método determinat de curació puga curarlo en tots los casos. L' unich preservatiu es evitar l' acció de las causas que concorren á produir 'l mal, y los medicamènts usats com á preservatius estan tan lluny d' ocasionar aqueix efecte; que no hi ha tal vegada un sol dels usats fins ara ab aquell objecte, que no puga obrar mès ó menos directament com á causa del cólera: y podrán ferho d' un modo indirecte los saquets de cánfora y altres substancias que portan alguns penjadas al coll molt confiats, descuidant tal vegada de posar en exêcució altres medis mes conformes á la rahó.

Temperatura del ayre.

§ 2I. L' acció de la temperatura del ayre sobre 'l cos pot ser ab molta facilitat una causa activa del cólera. Deu evitarse l'impressió del calor y la del fret quant sigan excesius y molt mès 'l cambi repentino de calór á fret principalment estant suat, perque la supressió de la transpiració es molt poderosa per desarrotllar èl mal. Per aqueix motiu deu tenirse molt cuydado en el modo de vestirse, abrigantse conforme la estació, per que l' impressió repentina del fret no puga danyar al cos, y deu tenirse major cuydado en l' abrich en aquells paratges que hi fá molt calor de dia y fret á l' entrada de la nit. Es molt util la franella y teixits de llana usats interiorment. Deuen portarse abrigats los peus y ventre, no anar á peu desnú, sino portar bon calsat, usár una faixa ó cintò de franella que cubresca 'l ventre, ronyons y caderas.

§ 22. Es necessari evitar las corrents d' ayre fret, lo despullarse ó descubrir part del cos sens precaució en sitis molt frets, guardarse de la fresca de l' hora baixa y sobre tot de serena de la nit. Per lo mateix no convè dormir ab finestras obertas, no rodar de nit, y si fa molt calór, si s' vol pendrer la fresca en las casas, siga ab las cortinas estesas.

Humitat.

§ 23. L' impressió de l'humitat en la pèll es capás de produir malissims resultats. Los sitis natural ó artificialment humits son molt mals per viurer hi mentres reyna 'l cólera. Estar per molt tèmps en un ayre carregat d'humitat es perniciosissim, y fins la impressió accidental en la pèll del ayre ple de vapors frets pot ser molt danyosa. Aixi deu evitarse estar molt tèmps en ayre humit y fret, lo mullarse, y en cas d' estar xòp mudarse luego la roba sens deixarla aixugar sobre la persona. Sobre tot deu tenirse molt còmpte ab los peus y una vegada mullats aixugarlos bè y posarse calsat sec.

Netedat ó Limpiesa de la Pèll.

§ 24. La netedat de la pèll es essencialíssima per deslliurarse del cólera: la bruticia agafada en ella produeix efectes molt perniciosos, aixi convè mantenir 'l cos ben net, mudarse sovint la roba blanca, donarse algun bany tebi, y tal vegada será millor rentarse ab aygua calenta y sabó y despues d' aixugat lo cos ferse unas fregas suaus ab un respall no massa fort, ó un tros de bayeta ó franella. Si la roba interior es d' aqueixas materias de llana deu mudarse encara ab mes freqüencia. Sobre tot que tothom portia mitjas y que se las mudia sovint.

Exercici.

§ 25. L' afadigarse may es bo y menos afadigarse molt en tèmps de cólera: mes tambè s' pot pecar per un extrem contrari y será molt favorable emplearse y distraurers' en cosas que no afadiguian ni necessitian massa atenció. L' exercici moderat es molt necessari á tots, y en particular á aquells que viuen en puestos no gayre ventilats, los quals deuen passejarse dos ó tres vegadas al dia per los puestos mes secs y mes llibres que pugan escullir.

Supressió d' erupcions y d' evacuacions naturals ó artificials.

§ 26. Habem encarregat á dalt que no deuen curarse ditas malaltias en tèmps del cólera, y aixi la evacuació ó erupció convè mantenirla en un grau moderat. Per lo contrari sempre que s'observès que la materia qu' evacúa la llaga, briá, fonts, etc. se suprimeix, s' procurará promourerla y cridarla á la mateixa part, pèra prevenir majors estragos.

Incontinencia. § 27. Com aqueixa es una causa debilitant, obra poderosament y contribueix al desarrotllo del cólera. Hi ha molts exemples de casos desgraciats procedents d' excessos d' esta classe; y aixi s' pot dir sens ponderació qu' es una de las causas que mes influeix en la producció del mal; per lo tant s' evitarán ab lo major cuydado.

Afectes ó passions d' ánimo.

§ 28. Ningu pot dubtar qu'aixi com la tranquilitat d' esperit es poderosissima per rebatrer tot mal: tambè es molt cert que l' ansia y abatimènt d' ánimo, disposan molt á contraurerlos. En veritat que 'n mitj de 'ls horrors d' una epidémia no es fácil que tothom conservia aquella; pero succeeix á menut que 'ls estragos se ponderan molt, que la pòr y 'l terror pánich se fan tambè epidémichs, y que s' estenen molt mès que la mateixa malaltia. Aixi ha succeit ab 'l cólera, mal qu' ha inspirat mès terror tal vegada que ningun'altre, á pesar de que considerat per lo que tè d' epidémich, tal vegada no hi ha malaltia d' esta classe de que sia mès fácil deslliurarse seguint un método arreglat de vida; y que considerat com capás d' encomanarse, l' activitat de la sèva proprietat contagiosa es molt menos activa que la de qualsevol altre mal d'esta especie. Pot afirmarse que'l perill d' agafar 'l cólera en circunstancias favorables es molt petit; puig l'historia de la sèva carrera desde 1817 demostra, qu' es raro qu' acomètia á una persona de cada trenta de las que s' trovan exposadas á las condicions mès desventatjosas. Aixó fa que s' ha mirat ab mès terror quant era lluny, y que quant l' experiencia ha reduit á son just valor totas las ponderacions, no s' ha dat mes importancia als sèus estragos, que 'l que ordinariament se dona als que causan los tifus, verolas, rosa, y altres malaltias que ab freqüencia devastan tan com èl cólera quant règnan epidémicament; essent sempre mès contagiosas, y ab tot l' habit fa que no produescan una alarma universal y perniciosa. Considerant tots aqueixos fèts resultats de l' experiencia d'un gran número d' observacions en paysos molt diferents, y per l' espay de setse anys, no será dificil que las personas que no creuen cosas exâgeradas no s' acobardescan, lo que podria contribuir al mal que s' tèm, y oposar una serenitat d' ánimo á un perill tant menos important quant menos se creu sa existencia.

§ 29. Totas las passions y afèctes d' ánimo molt vius com son l' ira, enfados, sustos grans, la tristesa, etc. deuen evitarse ab lo major cuydado.

Localitats.

§ 30. Es molt natural que quant se tèm 'l cólera en algun puesto la gent vulgan fugir á un altre en que es menos probable que s' manifestia, y aqueix medi preservatiu es segurament el mès eficás baix tot aspecte. Ab tot y aixó molta gent no tè medis per fugir, y la mateixa fugida no está tan llibre d' inconvenients com sembla á primera vista. El cólera es un mal molt capritxós y ningú pot senyalar ab anticipació 'l camí que pendrá, ó 'ls pobles qu' acometrá conforme s' vagia propagant; y aixi pot succeir qu' una persona que fuitg d' un puesto per temor de que no hi vagia 'l mal, sen vagia á un altre ahont ja li trobia. Quant fugen d' una població y en ella ja hi ha hagut casos de cólera, pot succeir, y ha succeit moltas vegadas que portian èls fugitius dins d'ells mateixos lo germen com diuen ó llavor del mal; que s' vegian acomesos fora de sa casa, privats de las conveniencias qu' en ella tindrian y faltats dels auxilis médichs, y d'altra classe. Es necessari pues pesar bè estos inconvenients antes de resoldrers' á abandonar sa residencia, y comparar bè los ventatjes de l' emigració ab sos desventatjes é inconvenients.

§ 31. Encara que residesca una persona en puesto en que hi hagia cólera, pot tenir una gran seguritat de no ser invadida, observant las reglas qu'acabo de prescriurer, evitant l' influencia de las causas que 'l poden fer desarrotllar, particularment sabent escullir localitats ahont viurer, y ab aqueixa salvaguarda, y no cometent excèssos, hi ha molta seguritat d' escaparsen. Deu pues interessarse tothom per la sua propria conservació, y la de 'ls sèus semblants en l'exêcució de las disposicions que sobre materias de salubritat prenguian las Autoritats, que deuen ordenarlas y ferlas exêcutar, per destruir las causas que tinguian influencia en la epidémia.

Habitacions.

§ 32. Seria molt útil poder habitar, á lo menos tot lo tèmps de la epidémia, en casas qu'estiguèssen situadas en puestos secs, oberts, y ben ventilats, y que 'l número de personas no fos molt, respecte de la sèva extensió. Las mès de las vegadas es impossible escullir habitacions ben situadas, y encara que tinguian las millors condicions es menester que l' ayre qu'en ellas se respira sia molt pur: Així s' observarán en quant sia possible las reglas següents per poderho conseguir.

§ 33. Los pisos alts deuen preferirse als baixos y'ls que tinguian oberturas al carrer, corrals, jardins, ó patis, als que no tinguian comunicació directa ab l' ayre llibre y ab la llum. Aqueixa preferencia es molt mès necessaria quant se tracta de triar quartos per dormir: de consegüent si las alcobas, com regularment succeeix, no tenen comunicació immediata ab l' atmósfera exterior ó no las banya 'l sol, ni hi entra l' ayre directament, será molt millor dormir en quartos que posseescan aqueixos ventatjes.

§ 34. Deurán ventilarse las habitacions, desde que 'l sol banya la casa ó 'l carrer, fins que s' ponga.

§ 35. Deurá evitarse qu'un gran número de personas visca en las habitations; y será molt util que no dormian moltas en un mateix quarto.

§ 36. May se tindrá prou cuydado en netejar l' interior de las casas; escombrar bè 'ls patis, entradas, escalas, y quartos; trayent promptamènt qualsevol especie d' immundicias, no permitint que prop de Ias casas hi hagia femèrs, escombrarías y demès desperdicis. Las comunas y Ias sèvas canonadas, Ias aygüeras y demès conductos per ahont passan moltas cosas corrompudas, deuen rentarse ab molta aygua, y si fan pudór, ab una solució del clorúro de cals. Deu cuydarse de no tenir massa roba bruta en casa, ni draps vells apilotats en las habitacions ahont s' hi viu.

§ 37. Deu evitarse l' humitat en los quartos, y en los baixos, se deixarán obertas las finèstras perque 'ls banyia la llum del sol; y en totas las habitacions qu' estan al igual del carrer, se procurará que 'l pis estiga cubert d' estoras, rotllos, peluts, ó cosa semblant.

§ 38. Tambè será molt bo deixar ventilar al ayre, y si es possible al sol, la roba d' us exterior y particularment la de llit.

§ 39 Será molt convenient de no criar dintre de las casas porcs, gallinas, ni cunills, etc.; y en tot cas se permetrán en paratjes espayosos, guardant sempre molta netedat en ells.

§ 40. S' ha ponderat molt lo perill dels qu' assisteixen á malalts d'una malaltia grave, y en particular quant es epidémica, y aqueixa exageració ha estat extremada en algunas parts respecte del cólera. Que hi ha major perill de ser atacat un que té comunicació direc­ta immediata ab malalts, qu' el que no la tè, es un fèt, y lo mateix succeiría si 'l mal fos sim­plement epidémich, ó no tinguès res de con­tagiós: pero que 'l perill es molt menor que 'l que s' experimenta assistint á malalts de qualsevol fèbra putrida, es tambè un fèt probat directament per èls pochs Facultatius y enfermèrs que proporcionalment han sufert el cóle­ra en totas parts, com fou en lnglaterra ahont no han guardat ni la mès sensilla precaució, que deu tenirse en tot cas d' epidémia. Re­corrent l' historia del cólera s' veu qu'es una enfermedat menos contagiosa de quantas tenen aqueix carácter; per consegüent hi ha major probabilitat de deslliurarse de son contagi prenent aquellas precaucions que no deurían olvidarse may, quant s' assisteix á malalts de mals epidémichs, encara que sian d'aquells que ningú creu contagiosos. La mes important de totas es la ventilació de la casa y quarto del malalt, que may deu collocarse en alcobas ó quartos que no gosian d' ayre exterior y de llum, y si es al ivern, per que 'l temps no permet tenir obertas las finèstras y balcons, será util tenirlo en una sala que hi hagia xemeneya ó estúfa, perque 'l foch mantè la ventilació. Molta ne­tedat deurá observarse en èls quartos déls malalts, trayent tota immundicia y la roba bruta, y tenint molt nets èls servicis y gibrèlletas. En èls racons del quarto s' y posarán cassoletas planas y amplas ab la solució del clorúro de cals, remenantlas várias vegadas al dia, y s' tirará de la mateixa solució en dits utensilis al tèmps de rentarlos. A mès d' aqueixas precaucions, èls enfermèrs ó assistents del malalt no deuen fèr cap excès en menjar y beurer, observant molta netedat, y poden estar segurs que prenent aqueixas sensillas precaucions, èl perill de cuydar als colérichs es casi ningun.

§ 41. No deuría permetrers' qu'entrassen al quarto del malalt mès que las personas necessarias per cuydarlo; perque l'experiencia ha probat qu'es mès perillós tenir comunicació accidentalment ab un colérich qu' assistirlo en s' enfermedat: y la mateixa experiencia ha probat quant danyosa era l' impressió repentina que produia en moltas personas, èl cambi extraordinari que s' observa en la fisonomía del colérich. En las casas ahont hagia mort algun malalt, se regará 'l cadáver, y quarto, ab solu­ció del clorúro, y lo mateix se fará ab la roba blanca que li hagia servit. L'altra roba de port se penjará en un quarto ahont s' hi posarán cassoletas ab dita solució perque rebia 'ls vapors. Tota la roba que puguia rentarse, se rentará, mullantla ab aygua molt calènta, y bastará posar al sol, y al ayre la que no puga rentarse.
§ 42. Las parets dèls quartos s'emblanquinarán, èl llit si es de fusta se rentará ab la solució del clorúro.

§ 43. Totas aqueixas diligencias son de precaució, son fácils y no poden causar dany ni tampoch inconvenient.

Generalitats.

§ 44. Es menester observar que l'impressió dèls alimènts, de las begudas, y demès cosas en èl cos humá es enterament relativa, es dir, que lo que 's indiferent ó poch danyos en una ocasió, será ab molta facilitat molt per­nicios en altra. No vol dir res que l' excès de tal à tal cosa no li fèu mal al que 'l comet perque es menester saber que quant règna l epidémia, nos rodeja per totas parts una cau­sa de malaltia que sols necessita d' una predisposició en el cos per acometrer; per lo tant, un excès que sens aquella causa no ocasionaria ningun dany, encara que produis la predis­posició, podria causarlo molt gran á las horas produintla. Menjar per exemple un cogom­bre en tèmps ordinari, no tindrá mal resultat, lo mès que fará una petita indigestió ó diar­rea, que s' curará sens dificultat; pero mentres règna epidémicament 'l cólera, la matei­xa petita indigestió ó diarrea podrá facilíssimament donar al cos la predisposició que ne­cessita per caurer en èl mal. Un vas de gelat pres estant suat, produirá comunamènt un cólich que pocas vegadas será perillós; pero du­rant l' epidémia del cólera es mès fácil que causia aqueixa enfermedat que cap altra: y lo mateix resultará de qualsevol altre excès.

§ 45. La falta de cuydado es capas de pro­duir aqueixos danys; pero l' excès del mateix cuydado pot causarlos tambè molt grans, perque sempre es efecte de molta pòr. S' han vist en molts paysos en que ha règnat 'l cólera moltas personas qu' han cambiat de repente 'l gé­nero de vida, posantse al régimen mes sevèr pensant continuament en el perill de caurer en el mal, buscant ab ansia medis de preservarse, fènt lo major abus de tota classe de medicamènts quant sentian ó s' afiguraban que sentian algun desfici ó dolor. En cara qu' hagian estat sempre inutils èls argumènts per curar aqueixa manía que pocas vegadas deixa de produir malas conseqüencias, será convenient per preservarse d' ella, ferse carrèch que cambiar de repente 'l género de vida es sempre danyós, y que la millor regla preservativa es observar èl método acostumat en totas aquellas cosas que no sian per sí danyosas.

§ 46. Se deu parar molt l' atenció en l' habit qu' ha contrèt cada hu en son método de vida, no abandonantlo repentinament quant no sia molt irregular, regla que s' deu observar ab mès cuydado en las criaturas, donas y vèlls. Mes èls que viuen habitualment d' un modo molt dessarreglat farán bè de cambiarlo, y en aqueix cambi hi guanyarán. En el método habitual de vida de las donas hi ha cosas peculiars á ellas mateixas que 'l costum las fa mi­rar com comúnas, y poch perniciosas, y'n son molt en tèmps d' epidémia. Los vestits tan prims que portan no 'ls poden servir d' abrich; l' anar descubertas de brassos, coll, y pit, l' usar un calsat tan llaugèr, l' apretarse molt lo ventre y pit ab cotillas y corsés son cosas qu' encara que s' han fet molt habituals en las donas, may deixarán de ser perniciosas; y mentres duria 'l cólera poden infinitas vegadas con­tribuir poderosament á que las ataqui 'l mal. Deurán pues anar mes abrigadas de cos y de peus, no tenir ninguna part del cos en prèmpsa, evitarán lo fatigarse ballant ó d' altra manera, cuydarán de que no se 'ls suprimesca repentinament èl suor, y si van de nits, s'abrigarán bè avans de sortir al ayre llibre. Es molt necessari que las donas y criaturas se passejian diariament per un terreno sec y ben ventilat, y tambè 'ls serán utilissimas las fregas secas fetas ab molta freqüencia.

§ 47. Encara que semblia impropi en un escrit d' aqueixa naturalesa recomanar l' observancia de las obligacions morals, ab tot ni ha una, l' influencia de la qual es molt gran per impedir la propagació del cólera; tal es la caritat envers èls pobres. Ha confirmat l' experiencia en tots los paysos ahont ha règnat l' enfermedat, que sempre compareix prime­ramènt entre las classes pobres, y qu' ellas forman un medi de propagació per exténdrers' á las classes acomodadas. L' interés personal, en­cara que no existís altre motiu mes noble, deuria impellir als richs per tots los medis immaginables á remediar las causas que fan que 'ls infelissos sian víctimas predilectas de l' epi­démia. Aqueixas causas son principalment la miseria, l' estretó y poca limpiesa de las habi­tacions ahont viuen, la poca netedat de las sèvas personas, y mès que tot èls mals alimènts y 'l mal régimen qu' ordinariament observan. Es bastant dificil fer entendrer als pobres que convè molt la limpiesa de las sèvas personas y de sas casas; encara es mès dificil remediar que visquian apilotats en casas miserables, y que portian una roba qu' apenas èls cubresquia, y no ho es poch posarlos en disposició de que s' alimentian regularment. Per aqueixos motius deurá procurarse per quants medis sian immaginables ferlos veurer los ventatjes de la netedat, de la templansa y de la regularitat de vida. La gènt acomodada, per virtut y per son interés personal deuen aliviar la miseria de 'ls infelissos, no sols ab consells, sino ab socorros efectius; y podém citarlos mil exemples en èls que la distribució de roba particularment de franella, y la dels alimènts, han contribuit á contenir los progressos de l' epidémia, mès que totas las demès midas, y en aqueixos casos la caritat ha trobat en los mateixos resultats que produia no sols la mès dolsa, sino tambè la mès complèta recompensa.

§ 48. Desde qu' aparegué 'l cólera en l'In­dia s' ha fèt constantmènt l' observació, que mentres règnaba 'l mal en un paratje y antes que hi compareguès, notan moltas personas desarreglos y dolors de ventre, cursos y algun desfíci en la boca del ventrell, acompanyat d' ardor y falta d' apetit. Aqueixos y altres síntomas, encara que no alarmants, poden ser en uns, accidentals, en altres, efecte del cambi en èl régimen de vida, acompanyat de la pòr en las personas molt porugas. En altras son èl resultat directe de passions d' ánimo; pero no s' pot dubtar qu' en molts son un efecte im­mediat de l' acció de la causa epidémica. De qualsevol causa que dependesquian convè donarhi cobro cridant al facultatiu, y 'l descuyt podria tenir conseqüencias molt fatals. Particularment los cursos ó diarrea deuen contenirse del modo mès segur, perque sempre que­da 'l dubte si dits síntomas serán lo comensament de l' enfermedat que pot presentarse im­mediatament ab mes violencia. Y com per al­tra part la probabilitat de curar el cólera aumenta ó disminueix segons la major ó menor promptitut ab que s' aplica la curació, deu cridarse al moment al facultatiu perque alivíe al malalt. Al mateix fi d' aliviarlo várias personas facultativas y de no facultativas han donat descripcións del mal qu' han anomenat popu­lars, ab métodos de curació tal vegada massa enérgichs, y algunas infructuosos é ineficassos. La major part d' aqueixas descripcions han tin­gut un mal: han enumerat en ellas tots los síntomas que s' notan en diferents malalts en tots sos períodos, y no ha pugut deixar de re­sultar una pintura molt mès terrible de la qu 'es en sí 'l cólera, apesar de que amenút ho sia, y ha aumentat extraordinariament 'l terror de'ls qu' han llegit aquella llarga relació de cosas horrorosas. No hi ha res mes danyos qu' administrar remeys sens coneixer sos efectes ge­nerals y modo d' usarlos, y ho deu ser mès en 'l cólera, en èl qu'es menester modificar èl mé­todo de curació casi en cada malalt, dependint l' efecte dels remeys de l' oportunitat ab que s' administrian; de modo que casi s' pot afirmar qu'es millor no fer res, que dar un pas fals. De tot aixó pot inferirse quant perniciosíssimas han estat las descripcions y métodos curatius populars, sempre incomplets é inutils per los facultatius, y massa llarchs per los que no ho son. L' unich que pot posarse en coneixemènt del poble son los modos preservatius, las reglas generals qu' ensenyan lo millor modo d' assistir als colérichs, èls medis d' aliviarlos que puguian usarse sense fèr dany y so­lament quant no hi hagia Facultatiu.

SEGONA SECCIÓ.

Assistencia de'ls malalts.

§ 49. Habém dit mes amunt que convè que s' estiguian los colérichs en aposentos que s' puguian ventilar ab facilitat, y que tinguian per consegüent finestra ú oberturas ab comu­nicació al ayre y á la llum; pero aixó no vol dir que 'l llit estiguia collocat en mitj de corrents d' ayre, y es util que 'l llit sia estretet regularment y deixia bastant espay per tots los costats per poder manejar al malalt y poderli dar las medicinas, fregas, etc. moventlo tan poch com se puguia. No hi ha res pitjór particularment en un estat avansat del mal que'l sentarlos ó remourerlos, y per aqueix obgecte deu tenirse tot preparat , vasos, escudellas, instruments ó medis de qualsevol género que sian precisos, perque puguian los malalts pendrer las medicinas y alimènts, y fer sas necessitats sense alsarse. Si convingués traurer'l del llit per mudarli la roba ó altra cosa, ho farán tres ó quatre personas ab una flassada, no permitint al malalt que s' assentia, sino es absoluta­ment necessari. Deuen estar en èl llit entre flassadas fins que passat el período del fret, s' hagia presentat la fèbra, y será preferible en lo tèmps del fret l'us de camisas llargas de franella que 'ls arribian fins als peus, que tinguian la part del devant separada del detras, unintlas ab vetas á tot lo llarch dels costats, á fi de que no deguian arremangarse quant se'ls han de donar fregas, sangrias ó aplicar 'ls cantáridas, synapismes, etc., y perque no hi hagia necessitat d' assentarlos al llit quant se'ls hagia de mudar la camisa.

§ 50. Se tindrán sempre prómptes cantis de barro forts de vários tamanys y figuras per poderlos aplicar á las diferents parts del cos ab aygua molt calènta, y son preferibles á las ampollas y demès vasos de cristall ó vidre, per­que resisteixen mès al calór, y per lo mateix poderhi tirar l' aygua casi bullint. Deurán tenirse preparadas faixas amplas de franella forta pera faixar èl ventre en el cas de que parlarém desprès, y tambè faixas mes estretas de la ma­teixa roba per aplicarlas als brassos, cuixas ó camas quant hi hagia rampas. Per últim podrá ser molt util tenir bufas grans pera poder apli­car aygua calenta á la boca del ventrell, rajolas de sal, teulas, saquets d' arena, y tots los medis que sian capassos de proporcionar l'apli­cació del calor á la pèll dels colérichs. Ab tot, en general los cantis y demès utensilis de barro en que s' hi puga posar aygua molt calènta, son preferibles á tots los demès medis, perque en general se fá mès agradable als malalts èl calor aplicat d' aqueixa manera.

Reglas generals tocant á la curació.

§ 51. Els desarreglos de ventre, èl neguit del ventrell, petitas rampas é inapetencia, tan comúns en la epidémia del cólera, son moltissimas vegadas tan poch considerables, qu' apénas causan mès qu' una lève indisposició. En aqueix cas basta abrigarse bè, procurar fugir de l'impressió del fret, humitat y serena de la nit, y tenir molt mès cuydado en observar las midas preservativas. Ab tot, á voltas venen cursos ja ab dolorets de ventre y ardor de ventréll, já ab tremolós passatgèrs, lleugèras rampas, ó ja en fi ab ganas de vomitar. En aqueixos casos deu cridarse un facultatiu, y sino pot lograrse, deurán practicarse las reglas següents.

§ 52. Si 'ls cursos son copiosos, si 'ls síntomas son llaugèrs, si particularment no hi ha ardor de ventréll, bastará guardar quietut, pendrer mitja dragma de goma arábiga ó adragant en pols, dos ó tres vegadas al dia, que menjia unicament escudella d' arros sol, y bu­llit en poca cantitat, si estaba avesat á beurer vi que'n bega poch, y del negre ó comú, que cuydia que 'l suor no se li paria repentinament, y que s' guardia del fret y humitat.

§ 53. Si 'ls cursos ó corrensas son copiosos, si ademès hi ha ardor de ventréll sens que 'ls demès síntomas siguian molt forts, com suc­ceeix moltas vegadas, será bastant aplicar unas sangonèras á la boca del cor ó del ventréll, y al entorn del cès en mès ó menos número se­gons l' edat , constitució y robustesa del ma­lalt, y donarli servicials de midó mès ó menos carregats, conforme la major ó menor violen­cia de las corrensas. Las ajudas de midó se preparan , mesclant poch á poch una onsa de mi­dó en un patrícó y mitj d'aygua , y quant fa com una orxata, se li fa donar un parell de bulls, y quant está tebia llavors pot usarse. En aqueixos casos s' ha d' observar una dieta rigurosa, pendrer poch y sovint aygua d' ar­ros , decuit de banya de cèrvo, ó d' ordi ab bona cantitat de mucilago de goma arábiga ó adragant , y si 'ls cursos son molt copiosos, pendrá dos ó tres vegadas al dia de mitj á un escrúpol de goma kino deixatada en dit decuit, ó beguda, ó bè de vint á trenta gotas de la tin­tura de catecú.

§ 54. Quant á demès dels cursos se senten continuas rampas, encara que llaugèras, en tot lo cos, y esvinsadas en 'ls budells sens altres síntomas notables, las ajudas y decuit mencio­nats afeginthi al ultim una ó dos vegadas al dia de vuit á dotse gotas de tintura tebaica ó láudano, será molt útil; com tambè un bany general moderadament calent, y al sortir d' èll ferli al malalt unas fregas secas per tot èl cos , pero principalment ahont sentia mes la rampa.

§ 55. Sino pot pendrer èl bany , s' usarán pediluvis ó banys de peu y cama , y fregas.

§ 56. Al mateix tèmps que segueixen èls cursos, á vegadas hi ha escalfrets, y sequedat de la pèll y de la gòla ó coll , ab pesantor de cap. En aqueix cas pot usarse tot lo prescrit en los últims párrafos, fins lo bany , y pediluvis com queda indicat; pero en cómpte de la goma kino y catecú pendrá 'l malalt ben abrigat al llit, de dos á tres doses de tres á vuit grans de polvos de Dower cada una, ab un poch de sucre, bebent derrèra de cada pre­sa , una ó dos escudelletas d' una infusió poch carregada y calènta de flor de rosellas ó de sahúch ó malvas, de tarongina ( melissa herba ) ó de tarongina ó flors de tarongèr (flores naphæ). En los casos citats en los párrafos anteriors, és necessari molta quietut, no sortir de casa y millor estarse al llit, tenir molta tranquilitat d' ánimo , menjar molt poch, y millor no menjar res, prenent per tot alimènt caldo de pollastre ó caldo de tripas ó de peus de crestat ó moltó, y algun poch d' arros.

§ 57. Si als cursos ó rampas s' añadeix una laxitud ó cansaci general ab gran abatimènt y desfici, si l' ardor y neguit á la boca del ventréll aumenta ó se presenta de non, de modo que 'l malalt sembla que s' crema en aquella part, quant los vomits comensan ab molta forsa, y la set es inaguantable , quant hi ha ro­damènts de cap passatgèrs ab opressió y tibantó en el pit, particularment en la regió del cor, quant la cara pren una expressió de ne­guit y desfici , y se posa ab palidesa, ó de co­lor de plom , que las faccions sembla que s'enfonsan y al rodedor dels ulls se forma un cer­col lívido ó que retira á negre, quant tots ó gran part d' aquestos síntomas se manifestan, ja pot dirse qu' ha comensat l' estat del cólera, y en particular si règna epidémicament, y debém servirnos de medis mès enérgichs. Si 'l malalt se queda fret, y'l pols va desapareixent, cal posarlo en mitj de flassadas, aplicant en torn del cos cantis ó ampollas d' aygua ben ca­lènta que se renovará sempre que se refredia. Sempre qu' el malalt no tinguia una constitució débil, y ab mes motiu si es robust y no está debilitat per alguna causa accidental, será util sangrarlo antes que se quedia fret, y si sentís molt ardor en lo ventréll, ó que posantli la ma se queixés de dolor, se li podrán aplicar á la mateixa part ó al rodedor del cès, quinse ó vint sangoneras segons la sua edat y robustesa. Es molt convenient no perdrer tèmps en fer la sangria y aplicar las sangoneras, per que si 'l malalt queda enterament fret, las sangoneras no volen picar , y la sanch no vol rajar per l' obertura que s' ha fet ab la llanseta.

§ 58. Si 'l malalt no tingués vomits, y se queixés d' una set intensa , se li donará tota l' aygua que voldrá. Si tè vomits y trau ab facilitat , y l'aygua prèsa no li causa neguit al ventréll , deu proporcionarseli aygua ; pero quant desprès de prèsa, l' ardor y dolor del ventréll aumentan, ó que 'ls vomits se fan mès penosos, solament se li darán trossets de nèu ó gel tot sovint, ó sino poquetas quantitats d'aygua fresca: quant hi ha vomits copiosos é hi ha gran desfici en el ventréll, se li donará cada quart ó cada mitj' hora la beguda número 3 segons alli s' indica.

§ 59. En cas de cursos molt copiosos ab estiramènts en los budèlls, una faixa de fra­nella ó de llana qu' apretia moderadament 'l ventre y caderas, alivía 'ls dolors y tambè 'ls cursos. En aqueixos casos y principalment quant 'l malalt se posa sense pòlsos y fret, pot ser molt útil antes d' apretarli la faixa, posarli sobre 'l llombrígol un drapet ben xupat del liniment número 4 que s' podrá escalfar posantli sobre una ampolleta d' aygua calènta. Si fet aixó no sols segueixen las corrensas copiosament, sino que se presentan rampas en el ventre , ó una sensació d' ardor molt gran en la boca del ventréll, podrá usarse l' aplicació nú­mero 5 en un drap qu' agafia tot lo ventre , posantli sobre 'l drap la faixa, y tenint còmp­te de traurerlo quant èl malalt se queixia que li pica.

§ 60. Avegadas quant èl malalt ha quedat ó va quedant fret y sense pòlsos , y quant los síntomas senyalats en el párrafo 57 van aumentant en intensitat, no sols los cursos son copiosos, sino qu' el malalt 'ls fa sense sentir. En aqueixos casos son útils las ajudas de midó deixatant en cada ajuda una dragma d' alum en pols molt menut. Aqueixas ajudas se repetirán ab mes ó menos frequencia segons el tèmps que 'l malalt las retinguia , per que si 'l ma­lalt las etjèga al instant, no importa que se li donguian sovint. Si ademès d' aixó los dolors de ventre son molt penosos , se podrá afegir á cada ajuda mitja drágma de láudano; pero es menester tenir cuydado que al usar èl láudano, no s' ha de repetir may una segona ajuda fins á tant que 'l malalt hagia fèt la primera.

§ 61. S' ha de tenir molt present al servirse d'ajudas per detenir los cursos ó la me­dicina número 3 pèra fèr parar los vómits, que si al tèmps que comensan á parar uns y altres la llengua se posa seca, que s' aumenta 'l desfici general ó la set, qu'el ventre s' emboteix y 'l malalt sent dolor al tocarli, y que 'l cap comensa á afectarse , deurán suspendrers' dits servicials y medicina, perque seria molt perillós voler detenir á las horas per forsa aque­llas evacuacions.

§ 62. Avegadas al principi del mal las rampas en las camas, cuixas y brassos son molt fortas; en aqueix cas es molt útil aplicar una faixa espiral un poch apretada al mèmbre que pateix, untant al mateix ab lo liniment nú­mero 4, desprès d' haberli donat, per alguns minuts, fregas ab un respall, franella ó bayeta.

§ 63. Quant se presentan rodamènts de cap desde 'l principi acompanyats de dolor en lo mateix, soroll d' oidos, y mès ó menos desor­dre en las facultats intellectuals; en aqueix es­tat son molt necessarias las sangrias, y aplica­ció de sangoneras , que s' deurán posar detrás de las aurellas, aplicant al mateix tèmps á peus y camas synapismes molt forts.

§ 64. Tambè se posarán synapismes en peus camas, cuixas y brassos, si antes no s' han po­sat, y encara convindrá repetirlos en cas d' haberne posat pochs, quant èl malalt quedia en­terament fret, que 'l pòls apenas se distingesquia, que 'l color pálido de la cara, mans y peus va convertintse en un color cendrós obs­cur , que va tornantse poch á poch mès ó menos blavench, y que la veu va disminuint de forsa; servirá al mateix tèmps èl liniment nú­mero 4 mantenintlo aplicat á la boca del ventréll dos ó tres horas, si antes no li fa grans escoriacions, ó altra impressió visible en la part. Tambè se l' hi aplicará en tot lo llarch de l' espinada un emplastre número 6 fins que 'l malalt se queixia que li cou.

§ 65. Pèr l' aplicació de tot remey extern s' ha de tenir molt present que se posian ben calènts, y que se traguian quant causian massa pruitja , dolor , ó incomoditat al malalt.

§ 66. Un bany d' aygua calènta será molt profitós en aqueix cas de quedar èl malalt fret y sens pòlsos. Qualsevol podrá ferlo valentse del método seguent. Al costat del llit del colérich se n' hi posa an altre fèt de corda com las mallas d'una xábega, y al demunt una márfaga petita da palla y sos coxíns. Se tè amanida una flassada que se fica al aygua ben calènta, y trasladat ab tot cuydado 'l malalt del primer llit á aqueix segon , se l' embolicará tot deseguida ab la flassada xopada ab l'aygua calènta , y ab una regadora ó cosa sem­blant , se li tirará aygua calènta per tot lo cos, seguint tirantli cada quatre ó cinch minuts, per mès ó menos tèmps, segons la sensació qu' experimentia. Si comensa á suar, cal continuarlo fins que puguia sufrirlo. Si empero li causa molt desfici y neguit será necessari suspendrerlo.

§ 67. Mentres pren aqueix bany deu por­tar los synapismes, y emplastre, y pendrer so­vint xicretas ó escudèlletas de l'infusió calènta de rosellas, taronjina , malvas ó flor de sauch; pero moltas vegadas tenen repugnancia á las begudas calèntas, y en aqueix cas, séls podrá donar aygua fresca. Moltas vegadas se consegueix ab aqueix bany que tornia 'l calor natu­ral á la pèll y que s' fa sentir lo pòls, y pot ser molt útil sangrarlo, y rara vegada danyos, quant antes no se li habia pogut tráurer sanch. Acabat de pendrer el bany se passará al pri­mitiu llit, embolicat ab flassadas molt calèntas ; aplicantli cantis, ampollas ó garrafas plenas d' aygua calènta, fèntli beurer los infusos del párrafo anterior. Quant 'l bany ha comensat á produir un suoret, ó una tendencia á èll, sens desfici ni ardor al ventréll, se li donarán cada mitja hora , de tres á quatre grans de polvos de Dower ab un poch de sucre, y 'n pendrá cinch ó sis dósis en cas que no li fassian set ni ardor.

§ 68. Si 'l malalt desprès qu' ha estat mès ó menos tèmps fret y sens pòlsos, al tornar á refèrse y á sentirse 'l calor natural, se notés que tè 'l cap carregat ab soroll d' oido y turbació en las facultats intellectuals, será útil posarli algunas sangoneras detras de las aurellas, y donarli algunas ajudas estimulants com las de la recèpta número 7. Convindrá al mateix tèmps en aqueix cas, aplicar synapismes als brassos, peus, camas y cuixas, si antes no s' habian posat, y entre las espatllas en èl cas de que no s' haguès aplicat l' emplastre número 6 , ó si habentlo posat no habia produit son efecte.

§ 69. Altras vegadas passat èl período del fret, sent el malalt un calor intolerable en lo ventréll, la set alimenta ó se fa mès forta de lo qu' era antes, la llengua pert la fredor hu­mida tan característica que tè durant el fret , se posa desigual y bruta, 'l ventre s' emboteix fèntse á vegadas tan sensible qu'el malalt no pot sufrir la mès petita apretada. En aqueix cas si'l malalt no está molt debilitat, se li aplicarán sangoneras al ventre, encara que se n' hi hagian posat d' altras, cataplasmas calèntas emolients , se li donarán ajudas de decuits molt carregats de malvas ó llinosa, y si tè vomits, que sol succeir en aqueix cas, mentres aqueixos durian, se li donará cada mitja hora la beguda número 3 sempre que s' observia que desprès d' haberla prés ròta ab fa­cilitat, y que no li aumenta 'l desfici ni'l bulto del ventre.

§ 70. Per lo que respecta á medicinas internas en el período del fret, y en el que li segueix, apesar d' habersen usat moltas, es menester advertir que s' necessita molt tino per no equivocarse en las que deguian donarse , y aixi aconsellám als que no son facultatius que no 'ls donguian mès que 'ls medicamènts re­ferits. En quant á la dieta ó us d' alimènts, bastará donar al malalt caldo lleugèr de pollas­tre, un decuit ó beguda d'arros y quant lo mal vagia cedint, xerigot bèn colat, cuydant sem­pre de no donarlos may caldos ab greix ó llunas.

§ 71. Quant se dongan fregas al malalt se procurará no destaparlo massa, y será preferi­ble ferlas al mateix tèmps als dos costats posantse una persona á cada hu d'èlls.

§ 72. Es important fer algunas observa­cions sobre l' us de la sangria y sangoneras. Aqueixa classe d' evacuacions ha estat considerada per uns com el principal remey contra 'l cólera, mès altres han cregut y creuen tot lo contrari: ab tot, sembla que no s' pot dubtar que quant lo malalt no ha estat mal alimentat, quant sa constitució no es molt débil ó exte­nuada per qualsevol causa que sia , las evacua­cions sanguíneas no sols poden ser útils sino necessarias, sempre que s' puga traurer sanch, lo que moltas vegadas es impossible. En aqueixos casos á fi de poder fèr sortir la sanch, ha ser­vit lo ficar èl bras en aygua calènta y ferli fregas fortas solament de adalt á baix. Han donat tambè l'ipecacuanha fins que fès vomitar, y han aprofitat aqueix momènt del vomit per sangrar : los dos primers medis son tan sensills que 'ls pot practicar qualsevol; pero l' últim encara qu' es generalment útil, es massa expo­sat , y no pot usarlo sino un mètge d' expe­riencia. Las sangoneras tambè en 'l cólera con­firmat á vegadas no volen picar, ó si pican, no trauen sanch; en aqueix cas val mès deixarho estar que fatigar al malalt inutilmènt.

§ 73. La convalecencia del cólera es molt perillosa, perque recauen ab molta facilitat quant no s' guarda un régimen ben estret; y aixi es menester tenir molt cuydado que 'ls malalts no fassian ningun excès, á que son molt propensos, perque en los mès de 'ls casos la ma­laltia 'ls deixa grandissima fam. Deu menjar lo convalecent poch cada vegada, y abstenirse de 'ls alimènts animals forts ó que tinguian greix. Los caldos de pollastre, pollas prenys, etc. pre­sos en petitas cantitats, y sovint, serán los mès útils, prenent alguna vegada la carn de dits animals, ó bè disolta en el caldo, ó rostida. Tambè será'n útils las gelatinas sensillas de 'ls vegetals, l' arros y demès farinaceos , tenint sempre molt present que no hi ha res mès dan­yos que carregar el ventréll d' una vegada, sia del alimènt que s' vulga, y no deu tornar al sèu método usual de viurer sino per graus casi imperceptibles. Incomoda ordinariament als convalecents lo no poder obrar ; y aixo s' remedia ab ajudas ordinarias afeginthi un poch de sal de la cuina ó de la de Madrit.

§ 74. Ultimamènt s' equivocaría molt èl que creguès que aqueix tractadet contè tot lo que pot ó deu ferse per curar èl cólera, per­que hi ha molts altres medis que no contarém en un escrit que no está destinat exclusivament pèra los facultatius, y n' hi ha de molt enérgichs que solament podrán usar guiats del sèus coneixements generals y del seu tino práctich. El cólera com totas las demés malaltias molt graves que fan lo sèu curs ab molta violencia no sols admét modificacions segons l'edat, cons­titució, y moltas circunstancias naturals y accidentals , sino que molt sovint predomina tan en èll un ó altre síntoma , que mata per dirho aixi al malalt antes que la malaltia hagia fèt la meytat del sèu curs regular. De consegüent es impossible que hi hagia un método exclusiu de curació per tots los casos de cólera, y repetím que s' necessitan los principis generals de la medicina per saber lo que s' ha de fèr en cada cas un poch grave , puig la cura s' deu modi­ficar segons las referidas circunstancias y síntomas particulars. Aixi lo primer que s' deu fèr es, acudir en tots los casos al facultatiu y sols quant no puga alcansarse, deurán posarse en práctica las reglas donadas, que podrán ser molt útils per' aliviar als malalts y tambè per impedir indirectament que s'fasian altras cosas sens dubte mès enérgicas, y per la mateixa rahó mes danyosas, sempre que s' administrian fora de tèmps, lo que sempre succeirá aixi quant no dirigesca 'l método de curació un facultatiu d' experiencia.

NOTAS.

1.ª

El clorúro de cals que fa ja algun tèmps qu' el Prefecte de policía de Paris ha encarregat per nete­jar tots los puestos que donian emanacions corrompudas com son carnicerias , pescaterias , estables , necessarias , etc. ; es un compost de la cals y del clóro. Aqui en Barcelona s' usa molt , particularment per blanquejar pèssas de roba; pero amès d' aqueix us, en Paris s' en serveixen molt com d' un agent desinfectant. Quant se tracta d' emplear dit clorúro , perque poch á poch vagia despedintse 'l clóro de la cals, se posa en una cassoleta una unsa ó unsa y mitja ab cosa d' un patricó d' aygua , s' remena de quant en quant, y dona 'l cloro poch á poch. Si s' vol que se 'n desprenguia un poch mès, s' hi tirará un raitj de vinagre , y poden aumentarse las cassoletas que s' posan en los racóns del quarto , de manera que 'l malalt no 'l puguia respirar directament. Quant se vol aplicarlo á netejar posts y banchs de llit, etc. ; deu usarse en mès abundancia , seguint á poca diferencia la mateixa proporció. Tambè pot usarse 'l clorúro de sosa ó Liquor de Labarraque , que com ho indica 'l mateix nom es liquit, axi com lo primer es sólit ; y ab una part d' aqueix liquor , y cinch ó sis d' aygua mesclats se regará modera­dament èl quarto y las robas d' us del malalt ó di­funt , y pot servir per acabar de traurer el farúm ó pudó que queda en èls orinals y gibrèlletas desprès d' haberlos rentat, á qual us pot servir tambè la solució del clorúro de cals. Dits clorúros se troban en casa de 'ls apotecaris. Lo doctor Don Francisco Carbonell y Font que viu en la Riera de Sant Joan número 8 , èl químich fabricant de productos químichs Don Eduard Bonelli que viu al entrar del carrer del Carme número 10 y Don Jaume Codina farmacéutich y fabricant de productos químichs en el carrer de San Pau número 8 'm consta que 'l fabrican perfectament en gran.

2ª.

Las fumigacions del clóro ditas també Guytoneanas ó de Guyton-Morveau par que fòu lo primer en emplearlas per la desinfecció de la catedral de Dijon en Fransa, en la que hi habia una pestilencia per haber desenterrat los morts depositats en las sepulturas d' ella, qu' estaban molts d' èlls podrintse, ó enterament podrits, lo que doná marge á unas fèbras pútridas que desolaban á la Ciutat: luego qu' haguè empleat Guyton ditas fumigacions, la catedral quedá enterament sana y se celebraren los oficis divins en ella sense ninguna exposició. Las expresadas fumigacions clóricas se fan del modo següent. Se posan dos unsas de sal comuna en una cassola embarnissada, se mescla ab la sal una unsa y mitja de manganeta, qu' es com una terra negra, se barreja per separat una unsa d' oli de vidriol ab igual cantitat d' aygua; pero es menester advertir que l' oli de vidriol s' ha de tirar poch á poch á l' aygua, remenantla, y aqueixa mescla d' oli de vidriol debilitat se tira en porcions á la cassola que contè la sal y manganeta. Per que donia mès cantitat de clóro, al cap de mitj quart se posa la cassoleta sobre una escalfeta ab brasas de foch, y aixi 'n dona mès abundancia, y se passa la fumigació per èl quarto, ó bè se deixa en un racó. Es menester igualment saber que 'l clóro despedit de qualsevol cos natural que 'n continguia, fa perdrer los colors de la tela, seda, etc. que desllueix la brillantor de 'ls metalls, y lo qu' es pitjor de tot, que si s' respira en quantitat es molt danyòs á la respiració. Los assistents de 'ls malalts que tinguian algun recél, y las personas porugas podrán rentarse las mans algunas vegadas al dia ab clóro liquit, ó aygua clorurada qu' es un medi probat de desinfecció. També podrán portar en la butxaca de l' armilla ó lo butxacó de la jaqueta, casaca, etc. l' aparáto fumigatori portátil del mateix Guyton-Morveau: dits aparátos 'ls fa de diferents preus, ab mólta perfecció l' ingeniós torner Senyor Pelegrí Forés que viu al Regomir al devant de casa l' estampèr d' aqueixa obreta número 26.

3ª.

El doctor Seoane prescriu mitj escrúpol de carbonat de sosa y sis d' ácido tartárich per una poció antiemética ó efervescent, y la dosis d' aqueix últim m' apareix es massa alta y no s' podría rebrer d' agre. Jo he usat ab bon succés sis grans de bi-carbonat de sosa mesclat ab sis ó vuit grans d' ácido tartárich en un vas regular de taula, ab tres, quatre ó cinch travesos de dit d' aygua y sucre. Deu pendrerse aqueixa poció quant comensa á fèr unas bombolletas. En lloch d' acido tartarich podrá servir un poch de such de llimó ab sucre.

4ª.

Disolguianse en mitja unsa de tintura de cantáridas dos dragmas de cánfora, anyadinthi una unsa y mitja del liniment ammoniacal, y dos unsas d' oli de succino rectificat.

5ª.

Se fica al aygua molt calènta un tros de drap, panyo, bayeta, etc. s' escorre com fan las donas quant rentan, se tira en seguida al oli de trementina tambè calènt, y s' aplica luego á la part: sempre que s' asseca s' renova.

6ª.

Se pren suficient cantitat d' emplastre de gálbano per ferne un pegat d' un peu de llargaria y dos pulgadas d' amplaria, s' fa fondrer, y s' hi mesclan dos dragmas de flor de sofre, y una de cánfora; se extèn sobre luda ó drap y s' anyadeix per sobre la cantitat que puguia admetrer de tártaro emétic. Si s' vol aplicar dit emplastre al ventre; no hi ha mès que ferlo quadrat. Se pot aumentar l' acció del emplastre passantli per sobre una planxa calènta, quant está agafát á l' espinada.

7ª.

Se tiran dos dragmas d' assafétida ó merda de diable en un decuit carregat de llinosa, ó de malvas, y amès un escrúpol de cánfora disolta ab rovell d' ou ó un poch d' esperit de vi, y si s' vol en lloch de l' assafetida tiris' hi mitja unsa d' oli de trementina y la cánfora.