Invitació al viatge

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'invitation au voyage

de
Charles Beaudelaire

(Traduït per Jobuma)



Nina, germana meva,
pensa en la dolçor
d’anà’ns-en-hi a viure junts!
Amar a plaer,
amar i morir
en el país que se t’assembla!
Els sols plorosos
d’aquells cels enteranyinats
tenen per a mi l’encís,
tan misteriós,
d’aquests teus ulls traïdors,
que brillen rere les llàgrimes.

Tot hi és, allà, només, ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptat.

Uns mobles lluents,
polits d’anys i anys,
decorarien la cambra;
les més rares flors
mesclant les olors
amb sentors vagues de l’ambre,
els magnífics trespols,
els miralls profunds,
l’esplendor oriental,
tot hi parlaria,
en secret, a l’ànima,
sa dolça llengua natal.

Tot hi és, allà, només, ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptat.

Guaita en els seus canals
com hi dormen aquells vaixells
d’un humor tan vagabund.
És per a satisfer
el més mínim desig teu
que hi van des de l’extrem del món.
--Els sols, a la posta,
hi vesteixen els camps,
els canals, tota la ciutat,
de jacint i d’or.
El món s’hi adorm
en una llum càlida.

Tot hi és, allà, només, ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptat.