Jochs Florals de Barcelona en 1861/Discurs de altre dels mantenedors
No era una institució que naixia moria ; no era una planta condemnada á viurer en una atmósfera gelada y fosca, eixa flor de la patria poesía á la qual tributam en esta festa ardorós culyo , al igual del que li havian donat los Consistoris del gay saber en los temps en que ayres mes vivificadors la acariciavan ab llurs dolsas alenadas.
No : lo restabliment dels Jochs Florals, lluny de ser un indisculpable anacronisme, en lloch de ser un fet que se trobás en discordancia ab lo esperit del temps, fou lo produyt espontáneo de una venturosa inspiració; lo resultat natural, casi necessari, de la existencia del geni poétich, que jamay se ha extingit completament en aqueix pais, del qual tant richs son en poesía sos anals, los mars que lo banyan, las montanyas que lo defensan, los camps que lo matisan, y fins las costums dels qui lo habitan: fou lo resultat natural d' eix renaixement literari, que saludat vint anys atrás per una sola veu, conta avuy ab una numerosa pléyade de poetas que li donan gloria; ab un bon número de plomas, y no totas catalanas, que lo celebran com un fet del qual ne han de raporlar no escás profit las bonas lletras.
De enhorabona estigué nostra poesía lo jorn en que per primera volta vingué á eix histórích saló, hont cada recort que en ell viu pot umplir de cants sa urna, á ser reyna d'eixos torneigs literaris pera repartir gloriosas coronas als qui en ells vencian. De enhorabona estigué nostra llengua, quant tant temps després de no ressonar debaix d' estas arcadas , senti ab sorpresa que se parlava aquí aquell seu idioma ab que tan grans cosas se discutiren , ab que tans alts fets se concertaren. De enhorabona en fi estigué Catalunya quant vegé que sos fills se esforsavan en conservar lo que mes estima, los recorts de sa historia, la arpa de sos trovadors, lo llenguatge de sos monarcas.
Donchs be: de enhorabona tornan á estar avuy nostra poesía, nostra llengua y nostra patria, pus al celebrarse lo tercer aniversari del restabliment dels Jochs Florals vehuen mes alegría en tots los fronts, mes entusiasme en tots los cors y en tots los esperits mes esperansas. Veuhen que en lo palench hy ha mes animació; que aumenta de any en any lo número dels qui combaten; que son de cada volta mes disputats , y per consegüent mes gloriosos los triunfos.
En nom de la poesia donchs ahí casi moda, plena avuy de vida y esperansas: en nom de la llengua catalana despreciada fa poch, rejuvenida ara y festejada : en nom de Catalunya en fi que espera que ha de ser estimada molt pres per la industria y los cants, com un jorn ho fou per los cants y las armas, loor y gloria als combatents ; agrahiment y solás als qui obrireu lo palench; als qui lo honrareu ab vostra presencia; als qui protegireu la noble y gloriosa batalla.
Loor y gloria als combatents. Ab entusiasme que 'm naix del pit jo vos saludo los qui haveu pres part en eix torneigs del ingeni, hont tots, vencedors y vensuts, haveu guerrejat pera dar lo triunfo á las dos reynas dels vostres pensaments, la patria y la poesía. Si los premis han coronat á los qui han sigut tinguis per mes dignes, la pols gloriosa del combat ha vingut á honrar tots los frons. Com los heralts prenian compte de tots los colps de llansa ò de espasa que en las justas se davan, aixis la poesía anotará ab orgull lo número y lo valor de las composicions ab que os haveu disputat los premis. Cap cant será perdut en la gran obra de la restauració poética: cap arpa, per humil que sia, deixará de ser escoltada ab goig per Catalunya en eixos concerts ab que la festejam. Vencedors ó vensuts posau vostres arpas als peus de la ara de vostra patria. La grandesa dels objectes que se adoran se valora per lo encens que sels crema, pel número de las ofrendas que devant de llurs altars se depositan.
Agrahiment als qui obriren lo palench. Vostre cartell de batalla lluny de ser desatés, es rebut cada volta per un major número de combatents y ab sempre creixent entusiasme. Per vosaltres la lira de Ausias Marcb ha trobat un ressó despres de quatre segles de estar casi muda. Si algun dia se aixeca algun altre Ausias March de entre la polsaguera de eixos combats, os cabrá la satisfacció de haver contribuit á dar calor de patria áa son cor, claror de gloria á son geni.
Agrahiment y solás als qui haveu honrat esta festa ab vostra presencia. No vos diré quant contribueixen los aplausos á avivar lo entusiasme, á despertar lo desitg de probar novas empresas. Vos recordaré tant sols que los picaments de mans dats en los jochs olímpichs al pare de la historia grega, Herodoto, feyan saltar llágrimas de goig de un jove confós llavors entre los oyents, que fou despres lo inmortal Tucídides.
Agrahiment, en fi, á V. E., per qui los Jochs Florals renasqueren, per qui se renovan, por qui passarán á la posteritat. V. E., se ha honrat honrant las lletras: estas á son torn inmortalisarán á son protector. Quant lo famós Carlos V se abaixava á cullir lo pinzell que se havia escapat de las mans del Ticiano, aumentaba sa gloria ab la gloria del gran pintor. Al posar V. E. las arpas dels antichs trovadors en las mans dels moderns poetas, ha rodejat eix municipi, succesor de nostre Consell de Cent, dels raigs de gloria conquistats per estos.