Jochs Florals de Barcelona en 1861/Memoria del secretari

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





NUMERO 3.


MEMORIA DEL SR. SECRETARI

D. MANUEL DE LASARTE.


EXCEL-LENTSSIM SENYOR.



La restauració dels Jochs Florals, tan combatuda en sos principis, y que, gracias als esforsos fets y á la protecció de V. E., podem considerar com á definitivament arrelada, es un fet mès important de lo que sembla á primera vista. Ella es la millor resposta que podiam donar á los qui nos acusaban de estar dedicats únicament als interessos materials, sens pensar en cultivar las arts que elevan lo esperit. Y es un bell espectacle y una magnífica armonía oir, per dirho aixi, entremesclat lo remor de las máquinas ab los cants de la poesía, contemplar un moviment literari que va creixent al costat de la gran animació de nostra industria , cosas per alguns incompatibles, pero que se enllassan naturalment, donant en son conjunt la verdadera mida de la civilisació de un pais.

Fou on jorn en que los cants de nostres trovadors se elevaren inspirats en mitg de un poble que 'ls escoltaba ab entusiasme. Pero llavors la patria nostra presentaba un hermós conjunt, y lo comers y la industria , lo mateix que las arts, tenian en ella un gran desarrollo.

Es que la poesía , com ha dit molt be un distingit escriptor, no naix en totas parts, sino que necessita una atmósfera especial en que nudrirse; y podem molt be assegurar que alguna cosa gran hi ha en la nostra terra, cuant la poesía pren en ella un vol tan considerable, cuant estos certámens que se celebran ab lo títol de Jochs Florals despertan un interés tan viu.

Perquè es precís desenganyarse, per mès que sens diga un dia y altre dia que los Jochs Florals son un anacronisme, que son una planta exòtica que cada any anirá degenerant, la realitat del fet es que cada any lo número de las composicions presentadas ha aumentat considerablement, que los dignes mantenedors del any últim cregueren poder ser un tant mès exigents pera adjudicar los premis, y que aquesta conducta la habem poguda seguir los del actual.

No son donchs los lochs Florals una institució ferida de mort en sa naixensa, com alguns han suposat; al contrari, no li poden faltar elements de vida en un poble que te creencias , que habita en un pais en lo cual cada pedra es on recort de gloria , que pot contemplar á cada instant las mès ricas galas de la naturalesa; en una paraula, que poseeix las fonts mès puras de la poesía. No poden fallarli cuant en sos certáments invita á cantar lo mès noble , lo mès gran y lo mès dols que pot conmóurer lo cor é inflamar la imaginació, expressat en las tres paraulas que forman lo lema dels Jocbs Florals: la patria, la fe, y lo amor.

Y no som nosaltres, no som solament los qui, ab nostres esforsos habem procurat la restauració de estos Jochs, los qui vivim de llur vida , los qui veyem per ells dias de gloria en lo esdevenidor. Personas antorisadas, molt dignas corporacions, déuhen créurer lo mateix, cuant han volgut associar llur nom á esta institució, cuant aquest any debem agrahir á nostra Excel-lentíssima Diputació provincial (constant en sa idea de protegir tot lo noble y tot lo bo que se cria en la provincia) que hage tingut á be fer un regalo als poetas premiats; y cuant lo Ateneo Calalá, associació que apenas nascuda honra á Barcelona, en lo primer any de establerta ha volgut també contribuir al major lluhiment dels Jochs Florals oferint un premi extraordinari.

Pero si á pesar de tot hi hagués duptes sobre la importancia dels Jochs Florals, la proba millor que 's podria donar de que la tenen está en las composicions presentadas en lo any actual , y de las que vaig á ocuparme.

Premi de la flor natural.


Moltas son las composicions presentadas per obtenir aquest premi, algunas de las cuals reunéixen circunstancias mol recomendables. Entre estas lo Consistori ha cregut mereixedora del premi á la que tè per títol y lema: Los tres suspirs de l'arpa, tant per lo notable del pensament principal, com per sa sobrietat, bona expressió y sentiment poétích.

Lo primer accéssit lo ha adjudicat á la composició que tè per lema: Caritat enviada del cel... cap com tú, y per títol: La pobre orfaneta! que revela bastant sentiment, presenta imatges poéticas y sosté lo interés.

Lo segon accéssit lo ha concedit á la que tè per títol: Lasseta de mí! y per lema: Yeu la vese aquelo branqueto etc., per sa sensillesa, naturalitat y ternura.

A la flor natural, que fou una Bougainvillia spectabilis, regalo del Sr. Martí, jardiner del E. Ajuntament, se ha anyadit aquest any una cinta ab son lema corresponent, á fi de que li quede al autor premiat una memoria durable del triunfo conseguit.


Premi de la englantina de or regalada per lo Excel-lentíssim Ajuntament.


Gran número de composicions se han presentat també per obtenir aquest premi. La historia de nostra gloriosa rassa sembla que ha inspirat ab preferencia á nostres poetas, de manera que lo Consistori ha cregut que debia costejar un premi extraordinari, á fi de demostrar lo plaher que li causan los elevats estudis sobre tan fecundo tema.

La englantina de or ha estat adjudicada á la composició que tè per títol: Lo cap de En Armengol de Urgell, y per lema: Son los Companys de la serra; perque si be se observa en alguna part de ella mès moviment lírich del que permet lo género histórich, en cambi tè rasgos de verdadera inspiració, pensaments brillants y una versificació robusta.

Lo primer accéssit se ha concedit á la poesía que tè per títol: Lo rey del mar, y per lema; Gloria majorum posteris lumen, per la valentía y lo brillo de sos cuadros en la part descriptiva, encara que se ressent de algun desalinyo en la versificació.

Lo segon accéssit correspon á la que tè per lema, Gloriosa dicta sunt de te, y per títol: Rey y poble ó En Pere lo dels francesos; perque si be no sempre guarda la entonació poética, en general se ajusta bastant al carácter del romans histórich.

Lo premi extraordinari donat per lo Consistori, que es un gessamí de plata, se ha concedit á la poesía que tè per títol: Madama Violant, y per lema: Pauch son conegut, perque á mès de haberse subjectat en ella lo autor á la dificultat de escríurer en llenguatge antich, conserva be lo tò general dels romans, té trossos enérgichs y un interés ben sostingut. No obstant, al premiar esta composició, sentiria lo Consistori que son fallo servís de estímol pera que nostres poetas se dedicássen á escríurer en dit llenguatge.

També ha cregut lo Consistori que era just fer menció de la poesía que tè per títol: Páginas de gloria del rey mès brau de Aragó, perque encara que es molt desigual y son autor li ha donat una extensió extraordinaria que la perjudica, tè en cambi alguns trossos apreciables.


Premi de una viola de or y plata costejat per lo Excel-lentíssim Ajuntament.


Se ha concedit á la composició que tè per lema: O! Crux ave, spes única, y per títol: La Creu de Cristo, per la elevació de sos pensaments, sa sobrietat y sa entonació per la general en armonía ab lo assumpto, si be la deslluheix un tant alguna falla de llenguatge.

Lo primer accéssit se ha adjudicat á la poesía titulada: La Campana del Ave Maria, y que tè per lema: Per la gracia de Maria, los aucells volan pel mar; perque, apart de la forma, tè algunas ideas notables y bastant sentiment en la última meytat.

Lo segon accéssit se ha concedit á la composició que tè per lema: Quis dabit mihi pennas sicut columba, et volabo et requiescam? y per títol: Lo solitari de Montserrat, com á la mès digna de entre las presentadas després de las dos anteriors.


Premi de un cuadro representant á Ausias March llegint sas poesias al príncep de Viana, donat per lo Ateneo Catalá.


Se ha adjudicat á la poesía que tè per títol: Lo 13 de mars de 1461, y per lema: Vixit ut semper viveret: perque ademés de la relació que tè ab lo assumpto del cuadro, es notable per esser una imitació bastant aproximada de las obras de aquell poeta. Los autors de las poesías que han obtingut los premis y accéssits ordinaris rebrán també á son temps un exemplar de la obra que ha compost lo apreciable escriptor D. Manuel Milá y Fontanals, ab lo títol de: Los trovadores en España, tant luego com se hage publicat, com á regalo que se ha dignat fer la Excel-lentíssima Diputació provincial.

Tal es, Excel-lentíssim Senyor, lo fallo que los set mantenedors han cregut que debian dar en justicia, després de un exámen detingut de las cent y tretze composicions presentadas, número important, cullita abundant y rica, y que son, com he dit al principi, lo millor elogi que's podia fer dels Jochs Florals.

He dit.