Jochs Florals de Barcelona en 1864/Discurs del senyor don Celestí Baral y Falguera
| ← Ramon Berenguer y Berenguer Ramon | Discurs del senyor don Celestí Baral y Falguera Jochs Florals de Barcelona en 1864 |
Pòrtic → |
DISCURS.
DEL SENYOR DON CELESTÍ BARALLAT Y FALGUERA.
ALTRE DESL MANTENEDORS.
Eccel-lentíssim Senyor:
Plasent arribada ha sigut sempre la del mes de Maig, que desfá del tot las boyras ivernencas y fòn la nèu de las vessanas; peró es mes grata y deleytosa desde que al celebrarla, celebram tambè 'l torneig anyal de la patria poesía.
En tant qu' allá defora Primavera gentil ab coroneta de verge, recorre turons y fondaladas, baixa á la planura, reposa en los marges de la humida maresma, y fa esclatar d' aquí y d' allá clavellets de pastó' y flors bosquetanas, es bella cosa congregarnos assí dedins per la festa de la Viola y de la Englantina, y sentir l' alé d' una altra primavera que renova la vida en nostres cors. Y mentres en la salzereda s' escoltan cantarellas y festeigs, y lays y aubadas, qu' en llengua d' aucellets anuncian las bodas del Rossinyol y la Rosa, es un gust delicadíssim sentir en lo palau de las glorias catalanas, epitalamis d' un nuviatge mes eccel·lent, cridoria d' unas castas esposallas entre l' Geni de Catalunya y la reyna Melodía; entre aquell Geni qu'
Que siguia, donchs, benvinguda la estació galana qu' es consol de nostras campinyas, y siguia per ben tornada la festa dels Jochs Florals que de sis anys á aquesta part reviscola las flors mes bellas del camp literari.
Vos, Eccel·lentissim Senat Municipal, que bè sabeu que la fisonomía d' un poble tè de reflectirse en lo cel de la bellesa; que bè sabeu que la llengua, las costums de familia y las tradicions mes venerandas, si deixan apagar son veritable brill estétich, riscan de cáurer llastimosament al mitj del fang, arrastrant en sa cayguda la honra de la comarca; perque ho sabeu, haveu volgut protegir estas hermosas lluytas del ingeni poétich, y al protegirlas haveu rodejat á Catalunya d' una auréola esplendorosa, contribuint á donarli benestar per lo present y bona esperansa per l' esdevenidor. Lo Consistori os ne sent grat, Senyor Eccel·lentíssim. Lo Consistori os ne sent grat, y avuy per ma veu publica sa gratitut com altres anys ho ha fet per veus mes autorisadas. Lo Consistori ne sent grat aixís mateix á totas las Autoritats d' esta capital, com y també al il·lustrat Ateneo científich y literari, y á las demés Corporacions y personas particulars, qu' ab sa benvolensa, mirantlos de bon ull, y ajudant á son lluhiment han fet que 'ls Jochs Florals de Barcelona fossen dignes de la ínclita ciutat hont se celebran. Cobetjada sota 'l mantell de sos magnífichs protectors, n' s ha donat aqueixa institució jorns d' alegría: jorns de fama 'ns donará devant la historia si l' mantell de l' amor no se n' aparta. Y no s' apartará, mes al contrari: que puig la célica poesía s' fa estimar sens' altre artifici que mostrar sas ricas galas y la dolsa espressió de son semblant, per tot arreu hont se li aixecan altars inflama 'ls nobles cors que bè l' adoran y n' fa guardians d' honor fidels é invictes.
Cregám y donchs qu' está ben assegurada la sort de nostra estimada Poesía, y alegremnos mes y mes al véurer que l' nombre extraordinari de sos aymadors lluny d' entelar lo brill de sa puresa, serveix tan sols per son major eczalsament y gloria. Poesía de nostras montanyas: ¿quí habia de pronosticarte per temps passat que t' arribás un jorn de tal ventura? Quant lo malaguanyat poeta Carbó vestia ab galas castellanas baladas inspiradas en las torrenteras del Montseny, quant lo Mestre venerat de nostre jovent literari s' creya compromés á prevenir la estranyesa dels catalans al publicar una cansoneta catalana, ¿quí habia de prevéurer qu' á devant d' aquell rey aymador de la gentilesa tornássen á reunirse 'ls trobadors de Catalunya, y que 'ls cántichs novells arribassen á distráuren's del ressó dels cants antichs?
Emperó, com res d' aquest mòn esdevé sens un voler de la Providencia, havem de créurer que just á bon punt devalla la rosada sobre 'ls esplets de Dèu. Y si es ver que poden bufar de Ponent ventadas maléficas d' aquellas qu' amenassan agostarho tot abans de sahó y ferne en mitj de la plana un munt de cendras esmortuidas, no havem d' estranyar mica ni gens qu' ab nou dalé 'ns abassien las frescas marinadetas, puig está escrit que, no la mort, sino la vida, tè de surtir triumfant en llur feréstega lluyta.
Per aixó, benehint com á fet providencial la restauració de la poesía catalana, lo Consistori pensa portarla en avant, junt ab tothom qu' estime á sa patria, junt ab tothom que sentia la bellesa, la má encaixada ab la má, y l' ánima guiada per la llum del bon desitj.
Y no hi haje ningú que acuse d' estéril la obra que prosseguim. No es galvanisació d' una morta, ja ho havem dit altras vegadas. Es homenatge á una hermosa que s' havia endormiscat per algun temps, y qu' ara s' es despertada mes aixerida que may.
Miraula, juganera, adornarse ab las joyas del gran casal de hont es filla; vejaula enmirallarse en lo brunyit mirall de la Tradició; contemplaula apagant sa set en las claras fonts de nostras concas y singleras; oiuli cantar ab tendre veu la estansa melódica de Fray Lluis de Leon, oiuli revivar en honra y gloria de 'N Aribau aquell ritme tan estimat de 'N Anfós lo Sabi y de 'N Joan de Mena, de Santillana y de Padilla... ¿Podriau duptar encara de si respira ó no respira? ¿Preguntariau si hi ha perill de que s' moria vehentla fresca y vividora com una nina de quinze anys?
Mes veheu's aquí lo que 'ls sab greu á aquells pochs que no li portan bon afecte. Se n' reyan, de primer, dihentli que sa vida era enmanllevada, y ara, coneixent que la tè propia, voldrian matarla de veras á pretest de que 'l mòn no la necessita. ¡Com si 'ls mes grans senyals de la Omnipotencia divina poguessen ser obras dolentas y mereixer la ira dels homens! ¡Com si Dèu hagués fet las flors perque las malmatessem, la llum del sol pera que 'n fugissem y 'l perfum del esperit perque 'l privassem d' exhalarse!... Y li llevan falsos testimonis á la bonica donzella, y li fan cárrechs per sa bona recordansa del passat, sens' esmentar que llú en son front la estrelleta que may s' apaga!... Ab tot, bè pots estar aconortada, oh benvolguda nostra, que si á mitja yeu s' obstinan á inculparte, altres no poden ser que aquells que no 't coneixen.
Los homens de bon seny, tots á la una, tenen sols entusiasme y picament de mans per la instaurada festa poética. Massa bè saben qu' es justa y lloable la escola del Gay Saber. Massa bè saben que l' menysprear la llengua, porta, ab lo temps, á enderrocar la Casa...
De las llenguas populars veyem eixir la bona saba que reverdeja l' plantè de la bella literatura. En eixa bona saba s' ha nudrit una magraneta tan dolsa com es la Magraneta de 'N Aubanel. D' eixa saba s' ha aprofitat Na Rosalía de Castro al donar á la estampa sas cansonetas gallegas. Eixa saba ha fecundat la obra provensala de que la Fransa ab tant motiu ne te d' estar enorgullida... Naixen lo Mas dels lladons, prop del pedregam de la Crau, una hermosa nineta, que mes tart, conduhida per las Sanctas Marias, se n' puja á la regió serena d' hont es reyna Beatris: ¿sabeu perqué es qu' ha estat glorificada? Son amor á la llengua materna li feu brotar alas, y en eixas alas trobá la forsa per muntarse'n al cel...
¡Llahor, donchs, y agrahiment als cultivadors de la llengua del poble! ¡llahor y agrahiment á qui en lo llindar de sa casa payral canta sa fe y sos amors y las Gestas gloriosas dels seus avis!
Poetas de Catalunya, avant en vostra tasca! Als quins enguany haveu guanyat las joyas lo Consistori os ne dona ab gran plaher la mes completa enhorabona. Habeu demostrat novament la germandat de l' Art y de la Ciencia, y 'ls VII Mantenedors sentim orgull d' havervos decernit lo premi. Haveu fet veurer que son vigorosas las cordas de vostras liras, y confiam que no per última volta haurán vibrat sota eixas históricas arcadas...
Y vosaltres, los que haveu lluytat ab valentía, sapiau que vostre esfors no ha estat perdut en la gran obra. Guardau vostre coratge, y no os mancaran floretas cuant vinguian altres certámens...
En quant á tu, jovent estudiós, que passeijas los grans caminals de la Historia literaria, tu que segueixas la Musa desde l' frondós Himalaya fins á las ribas d' Alemanya la pensadora, desde la boreta del Hipocrene fins á la noble terra de las Corts d' Amor, desde l' Eufrates y del Tigris fins á la memorable Florencia, desde las bromosas montanyas Gaélicas fins á las planas hont batalláren durant vuyt sigles la Mitja Lluna y la Creu de Cristo; en quant á tu, jovent desitjós de saviesa y d' inspiració, permetli á un bon amich que 't recorde un excel·lent consell de qui pot darlo. Anáu tant que voldréu, vos diré á imitació de lo que deya un jorn 'N Místral, anáu tant que voldréu á beure á doll en los manantials que féren rajar los caps d' escola; mes un cop marxaréu solets, no os olvideu de que sou Catalans, respiráu aquell ayre que os es natural y que os pot donar la robustés del roura, demanáu la protecció d' allá en amunt cantant lo Virolay de María entre las penyas del Montserrat, seguiu á la Familia catalana cuant vá á esplayar son esperit en los aplechs y en las balladas, estudiáu la forma y lo sentit de las cansons y rondallas qu' escoltáreu prop de la llar; llavors las vostras obras seran originals y hermosas, tindrán lo color y la sabor de vostre indrét, y 'ls fills de vostres fills daleyarán encara per' coronarlas. Brillant exemple n' teniu: no haveu de fer més que seguirlo. Respectáu lo sitial en qu' está sentada la llengua de Castella, estimáula com la estimáren 'N Piferrer, 'N Cabanyes y 'N Patxot, tractáula ab afecte en las grans salas, hont senyoreja discretament; mes no tragueu la nostra de sa cambreta, que l' jorn en que la n' traguésseu, perdriau l' esma, com se sol dir, y arribariau á no encertar lo lloch que os ha vist naixer.
Gentils damas: á vosaltres se dirigeixen mos derrers mots. Ja que sou lo primer mestre qu' ensenya poesía al nén cuant lo bressola; ja que, á vint anys, lo poeta troba en vostre esguart la divina guspira de la inspiració; ja que sabeu restar eternament essent lo ideal del Geni; ja que veniu per torn á presidir l' estol dels trobadors cada any en tal diada com la d' avuy; rebéune l' homenatge que os n' es degut de justicia; rebéune las gracias que vos donam desde lo mes íntim del nostre pit.
En nom de Deu Omnipotent, de la Sanctíssima Verge nostra Dona Sancta María, y del gloriós Sant Jordi patró de Catalunya, conclou en aquest punt la festa dels Jochs Florals del any del Naixement del Senyor de mil vuyt cens seixanta quatra. Aprés l' istiu vé la tardor, y aprés la tardor s' acosta l' any nou. Vindrá ab son ramet de ponsellas una altra primavera y las portas d' eixa sala tornaran á obrirse per donar premi á novas cansonetas. Si l' altre any no valem mès, feu, Senyor, que valguém tant! Los qu' haveu honrat aqueixa festa, n' estich segur, no deixaréu de honrar la del any vinent:
Cors fiels, llums, olors y cántichs,
Dèu que os replega allí dalt
'Ns deix dir ab esperansa:
¡A revéurer!... ¡á Dèu siáu!...
.jpg)