Jochs Florals de Barcelona en 1901/Lo Comte Garí

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre el poema d' Anicet de Pagès. Per a altres versions, vegeu El comte Garí.
PREMI DE LA FLOR NATURAL


LO COMTE GARÍ


A la memoria d'En J. C.

Les dues germanes filen
al bell recó del jardí:
si l'una sembla una rosa,
l'altra sembla un gessamí.

L'una diu: — ¡Si'l coneguesses
al meu bon comte Garí! —
L'altra respon: — ¡Deu t'ampare
y't donga més sort que á mi! —

Se senten fortes petjades
part enfora del jardí:
lo comte truca á la rexa
ab la creu del espasí.

— Deu te guart, ma dolça vida.
— Ben vingut, mon paladí. —
A la má qu'ella li allarga,
ell li fa un petó molt fí.

— ¿Quán me pendréu per esposa,
lo meu bon comte Garí?
— Quan tu vulgues, jo t'ho juro,
si al meu castell vols vení'. —

Tot plegat un crit d'angunia
retruny per tot lo jardí:
— No'l cregues, germana meva,
que també m'ho jurá á mí! —

 .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Ell se'n ha anat á la guerra;
ningú n'ha sabut la fí.
Per ell preguen dues monges
al convent de Sant Martí.