Jochs de la infancia

Engranatges

Un o més usuaris estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest text.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Comentaris: cap

JOCHS DE LA INFANCIA

PER

FRANCISCO MASPONS Y LABRÓS

advocat, soci honorari de la academia de

bonas lletras de barcelona,

BARCELONA.

ESTAMPA DE FREDERICH MARTÍ Y CANTÓ,
carrer de montjuich del cárme, 6.

1874.

A MOS ESTIMATS FILLS

Francisco y Ramon Maspons y Anglasell.

Cargol treu banya,

que ton pare es á montanya,

cargol treu vi

que ton pare es al molí.

Cargol treu banya,

puja la montanya

cargol bové,

puja'l montanyé.

Mes devegadas la pluja's fa mes llarga de lo que 'us pensavau y's comensa á fer pesada y mes pesada que may s'acava sobre tot si es á l'hivern , y com que cansa mes un dia de pluja que no pas cent de sol, aviat 'us ne canseu y'l fastich 'us fa anar d'un cantó á l'altre, lo qual vol dir que Deu dona las cosas quan á n'ell millor li plau, y que no's pot desitjar lo contrari de lo que dona, que ell sab com y perqué ho fa; lo cas es que 'us aburriu y canseu y pera distreureus, demanant lo sol que tot ho vivifica y alegra 'us poseu à cantar:

Sol, solet,

vinem á veure,

sol, solet,

vinem á veure,

que tinch fret.

Y si'l sol surt tan sols una mica, desseguida canteu:

Bon temps,

d'hont vens?

Los aranvons si n' eran dos,
de los dos lo un no ho sé,
y á la finestra y á la finestra,
de los dos lo un no ho se,
y á la finestra me 'n aniré.
Los aranyons si n' eran tres,
de los tres los dos no ho se...
Los aranyons si n' eran quatre
dels quatre los tres no ho se...

fins á dotze.

Ara, avans d' acavar, puch dirvos uns quans balls, reminiscencias alguns de la antigua Roma y Grecia, que son bonichs per la animació y vida que portan. Res hi ha mes placenter que algun diumenge á la tarde, sota un emparrat ó en algun plané, veure lo airós moviment que en sí dits balls portan acompanyats de tan frescas, vivas y características tonadas. No 'us vull pas parlar del ball de 'n Serrallonga y altres propis ja sols de gent gran.
Lo Jan petit se balla fentne la sardana y cantant:

Lo Jan petit com balla
com balla, balla, balla,
lo Jan petit com balla,
ab lo dit, dit, dit.

Tothom se deixa anar de las mans, se para la rodona y tots lo que lo ballan, allargan lo dit cap al mitg mitg dihent:

Ab lo dit, dit, dit,
ara balla, ara balla,
ab lo dit, dit, dit,
ara balla tan petit.
Lo Jan petit com balla
com balla, balla, balla,
lo Jan petit com balla,
ab lo peu, peu, peu.
Ab lo peu, peu, peu,
ab lo dit, dit, dit,
ara balla, ara balla,
ab lo dit, dit, dit,
ara balla tan petit.

Al dir ab lo peu la roda s' atura y tothom tira lo peu cap endins y despres lo dit, que es lo segon de la ma. Y així cada volta se va dihent una cosa nova y

senyalantla; com lo nas, y tothom se toca 'l nas, la espatlla y de dos en dos se giran tocantse ab sas esquenas, etc. Y se segueix dihent y senyalant totas las altres cosas que anteriorment s' han cantat.

Ab lo nas, nas, nas,
ab lo peu, peu, peu,
ab lo dit, dit, dit,
ara balla, ara balla,
ab lo dit, dit, dit,
ara balla tan petit.

↑ Tant aquest ball com lo de la Nina de Puigcerdá 'ls trech

[Pagès-1] Tant aquest ball com lo de la Nina de Puigcerdá 'ls trech

[1]