L'Arpa Santa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'Arpa Santa

de
Joaquim Ayné Rabell


 L'Arpa Santa[1]
 ———————

Entre prosa i Poësia
he passat els millors anys.
Si he cullit una alegria,
he cullit més desenganys.

Es respira tanta prosa
per les víes que petjèm,
que ni flaires té la rosa
perque amb prosa l'ofeguèm!...

Per çò és aspre nostra vida,
car llencèm d'ella l'encís
de poètica florida
que'ns duría al Paradís...

No en volem de Poësia!...
I així anem passant els anys
assolint una alegria
per un feix de desenganys!

Jo he lluitat contra la prosa
i de roses m'he vestit,
i he cantat com una alosa
quan el dia fon la nit...

A mitg jorn, com les cigales
he cantat amb més esplai,
i l'Amor m'ha donat ales
que m'han fet creuar l'espai!...

Quina joia que he sentida!...
Quin frisar, pobre cor meu!...
Mes, la prosa malehida
m'ha ferit amb l'horror seu!...

S'ha mofat de l'Arpa mía
i de boig m'ha motejat...
Ha escarnit la Poesia
i un munt d'or m'ha senyalat...

—Trenca l'arpa... romp ses cordes!
(ha vingut a dir-me al fí)
Desditxat, que no recordes
que cantant no's fa camí?...—

Si qu'és cert; mes, qui l'arrenca
del cor meu tanta dolçor?...
Qui la trenca, qui la trenca
l'Arpa Santa de l'Amor?...

Moriré cantant amb ella,
no essent ric ni poderós...
I quan l'Arpa sigui vella
qu'ens enterrin a tots dos!!


  1. Poesíes inèdites