L'alegria del Sol
L'alegria
del Sol
del Sol
IDILI
IGNASI IGLESIAS
______
L'ALEGRIA DEL SOL
IDILI EN UN ACTE
Barcelona
Tip. «L'Avenç», Rambla de Catalunya, 24
Ningú podrà representar, traduir ni reimprimir aquesta obra sense permís de l'autor.
La Sociedad de Autores españoles es l'encarregada de cobrar els drets de representació.
Queda fet el deposit que marca la llei.
Aquesta obra va ser estrenada en el «Teatre Català», Romea, el dia 22 d'Abril de 1908, amb l'adjunt repartiment: Palmira, Srta. Marguerida Xirgu; Bieló, D. Vicens Daroqui; Feliu, D. Joaquim Vinyas; Geroni, D. Miquel Sirvent; Patitus, D. Ramon Tor.
Director artístic: l'autor.
Palmira . . . . 18 anys
Bieló . . . . 75 »
Feliu . . . . 55 »
Geroni . . . .75 »
Patitus . . . .70 »
L'acció, al camp.
Epoca present.
Dreta i esquerra, les de l'actor.
Pati assoleiat, al fons del qual s'ovira una silueta de montanyes blaves, d'un blau purissim, lo mateix que'l del cel, ras, sense una boirina. A l'esquerra del primer terme, el frontis d'una casa pairal, amb una gran portalada i una finestra amb els montants de pedra. A la dreta, una tapia, per on s'enlairen uns presseguers i unes pomeres en flor. Al fons de l'escena, un xic cap a la dreta, un banc d'obra que hi puguin seure sis persones. Al peu de la casa, a banda i banda del portal, uns pedriços plens de testos amb geranis i rosers florits. Es al mes d'Abril al dematí. Fa un sol esplendorós.
La Palmira i en Bieló
(Compareixen la Palmira i en Bieló per la dreta del fons. La Palmira va amb vestit de cretona piquellejat de flors vermelles, un mocador blanc de seda lligat al coll, i llaços vermells al cap. En Bieló vesteix de vellut fosc, camisa blanca sense planxar, corbatí i gorra de seda negra, i sabates de vedellet negres.)
Palmira
(duent del braç an en Bieló, tot cantant)«Sol, sol, solet, — vine-m a veure, vine-m a veure;—sol, sol, solet,—vine-m a veure, que tinc fred.» (Parlat.) Apa, el cor fort, avi, que avui fa un sol molt hermós i aviat vindran els companys.
Bieló
Pobres amics meus!
Palmira
(tot guiant l'avi cap al banc)«Sol, sol, solet, — vine-m a veure, vine-m a veure;—sol, sol, solet,—vine-m a veure, que tinc fred.»
Bieló
Sí: ja pots cantar, Palmira, que no m'alegraras, no!
Palmira
Que sí que us alegrareu! Apa: seiem aquí, ben repapats, com un rei i una princesa en el seu trono d'or. Seiem, que'l dia es alegre i el cel rialler.Bielo (asseient-se)
Ara que s'acaben els freds, que ja som a la primavera, per mi sembla que vagi a començar l'hivern.Palmira
Mireu el sol, com riu! Alegreu-vos!Bieló
No puc!Palmira
No sigueu així, que, si no, no podré anar-men tranquila de casa.Bieló
I te n'aniries contenta, si'm veies fingint alegria, com si no'm passés re?Palmira
No. Es clar que no! Com voleu, avi estimat, que us deixi sense recança, pensant que no serà la mare, que no seré jo, qui d'ara endavant us cuidarà?Bieló
Quines tristeses i quines negrors veig venir, un cop tu siguis lluny de nosaltres!Palmira
Per què? Què temeu?Bieló (pausadament)
Que no penses en el teu pare?Palmira
Sí. (Confidencialment.) Que creieu potser...?Bieló
Se tornarà a casar. Qui sab amb quina mena de dòna! Després, que jo, sense tu, ja no li seré cap lligam: podrà treure-m d'aquí.Palmira
No. Això no ho farà.Bieló
Per què t'hi han de voler a casa seva'ls pares del teu promès? No haviem quedat que no't mouries d'aprop meu? Que no ho veuen que jo, sent tu fòra, me moriré desseguida, com una planta faltada de sol?Palmira
Vos vindreu amb mi.Bieló
No. Faria nosa.Palmira
A qui, avi?Bieló
Al teu home, a la seva familia...Palmira
Que no! Si ells us estimen tant com jo.Bieló
Ni se'n recorden, d'aquest infeliç! Ni tampoc n'han parlat mai de la situació en que'm deixen! Veritat que no te n'han dit re?Palmira
(en veu baixa, acotant el cap)
No. (En veu alta, riallera.) Però jo, així que sigui casada, que seré mestressa i em sabré fer estimar força del meu marit, amb els meus precs us faré lloc aprop meu. Que no vindreu amb mi?(en veu baixa, acotant el cap)
Bieló
No. No t'escarracis. Jo, fins que'm mori, no puc moure-m d'aquest recó de món: ja estic arrelat en el meu test.Palmira
Pobre avi del meu cor! Com us anyorareu, oi?Bieló
No! No! Fes el teu camí! Els joves, els joves! No hi penseu gaire en els vells. Ens deixeu per les vostres cabories, anant, ilusionats, a empendre la nostra ruta.(Per l'esquerra del fons compareix en
Feliu amb aire alegroi. Va amb
a negre; camisa blanca, de fil, sense
planxar; corbatí i gorra de seda
negra, i sabates baixes de gamusa.
Duu rellotge amb cadena de plata,
té'l cabell gris i no porta pèl a la
cara.)
Els mateixos, més en Feliu
Feliu
Bon dia, Bieló. Bon dia, Palmira.
Palmira
Bon dia.
Bieló
Déu te guard, Feliu.
Palmira
Quin temps més hermós fa avui!
Feliu
Oh! Sí. Sembla que un hom torni al fort de la seva vida.
Bieló
No pas jo, Feliu. Feliu
Que esteu amoinat, avi?
Bieló
Molt! Ja voldria ser mort!
Feliu
I això? Per què?
Palmira
Desseguida s'espanta! Vaja, no abaixeu el cap, mirant a terra, així tant pensatiu! Alceu els ulls! Mireu-me a mi, o mireu al cel, que us tornarà l'alegria! Rieu! Rieu! (Fent-li festes.) Que no voleu riure?
Bieló
Deixa-m, Palmira, que no estic d'humor!
Palmira
Com s'entén que no! Doncs jo vui que rieu, que rieu força com abans, com sempre heu fet, mirant-me embadalit! Apa, no us poseu d'aquesta manera! Que no ho sentiu que us dic?
Feliu (encisat)
Com us estima! Palmira
Sí, que l'estimo, sí!
Feliu
Jo ho fos estimat com ell!
Palmira
Mireu que diu l'avi Feliu. En té gelosia de vós.
Feliu
No! Això sí que no, Palmira!
Palmira
Vaja, aneu repassant els vostres records de quan ereu joves, que jo me'n vaig a dins a fer feina.
Bieló
Vés, filla, vés!
Palmira
Estareu tranquil?
Bieló
Sí.
Palmira
Ja torno desseguida. (Desapareix, taral·lejant una cançó
popular, per la porta de la casa.)
Bieló (després d'un curt silenci)
Ja ho sabs, Feliu, que la Palmira'ns
deixa?
Feliu (amb esglai)
Què dieu, Bieló?
Bieló
Demà dematí, a primera hora, se'n va a ciutat amb el seu pare.
Feliu
Per quedar-s'hi?
Bieló
Jo no confio tornar-la a veure.
Feliu
Quan es el casori? Bieló
La setmana entrant.
Feliu (amb extranyesa)
Que no viurà aquí amb el seu home?
Bieló
No. Han mudat d'intent. Els pares del nuvi volen la noia amb ells. I, mira, demà mateix ja la perdem, la nostra alegria.
Feliu (cor-ferit)
Demà!
Bieló
Ha d'anar a ciutat, ont hi té una tia, per guarnir-se'l niu i el parament de boda.
Feliu
Pobres de nosaltres!
Bieló
Pobre de mi!
Feliu
Que tristos ens quedarem sense ella, nosaltres que l'hem vist néixer i pujar com una flor! Bieló
D'aquesta feta's desfarà la nostra colla d'invalits!
Feliu
Quin goig hi podrem trobar en el sol, sense una noia riallera que'ns faci de costat?}
Bieló
Tu rai que encara ets jove! Jo, desventurat de mi, que ja passo dels setanta!
Feliu
Es cert que tinc molts menos anys que vós, però, ben mirat, n'aparento més.
Bieló
No haguessis fet tanta tabola!
Feliu
Jo? M'ho alleven!
Bieló
I, doncs, com es que t'has envellit tant depressa?
Feliu
Les penes, els sofriments del cor... Bieló
Tu? Prou has passat una vida ben regalada! Sol, sempre sol, conservant-te fadrí, no has tingut qui't neguitegés per posar pa a taula!
Feliu
Això no. Però, de totes maneres, més m'hauria valgut, per la meva tranquilitat, veure-m pare de molts fills, casat amb la dòna... amb la dòna que en secret he estimat sempre!
Bieló
(encuriosit i en veu baixa)
Tu has estimat Feliu?
(encuriosit i en veu baixa)
Feliu
Sí. Però callant-ho, cor endins, com un foc soterrat que'm crema les
entranyes!
Bieló
(confidencialment, fent una rialleta picaresca)
Qui es la teva enamorada? Diga-m'ho! Confessa-m'ho! Contem-nos els nostres secrets d'amor, les ilusions de quan erem joves, que aquestes converses m'entendreixen tot i em treuen anys del damunt! Digues: qui es la teva enamorada?(confidencialment, fent una rialleta picaresca)
Feliu
No puc dir-ho.
Bieló
Per què? (Pausadament.) Que la comprometries?
Feliu
No! No hi ha hagut mai re de mal entre ella i jo! Mai va saber-ho que l'estimés!
Bieló
(després d'un curt silenci)
Que es morta, potser?
(després d'un curt silenci)
Feliu (abaixant el cap)
Sí.
Bieló
Es morta? (En veu baixa.) Que la coneixia jo?
Feliu
(després d'un gran esforç)
Més que ningú. (després d'un gran esforç)
Bieló (aclaparat)
Feliu! Feliu! Que era ella, la meva filla?
Feliu
Sí: era la mare de la Palmira.
Bieló (volent aixecar-se, irat)
Què dius!
Feliu
Per això sempre he vingut aquí, amb vós i els nostres companys, a pendre'l sol a l'hivern. En aquest racer he trobat l'escalforeta i l'alegria pel meu cor, malalt de tant estimar.
Bieló (amb indignació)
Feliu! Tu ofens an aquella dòna!
Feliu
No! Jo respecto la seva bona memoria com la de la meva mare.
Bieló
Calla, que'm fas mal-pensar i m'ennuvoles el seny!
Feliu
Per això m'encisa tant la Palmira! Ella es el meu consol; ella'm manté l'ilusió. Hi ha vegades que, quan la miro, sembla que'm contempli la meva filla, que no he tingut, però que sempre he portat en el pensament. Altres, sobre tot d'ençà que es dòna, me la represento com si fos la seva mare i em venen ganes de dir-li que l'estimo i d'abraçar-la sobre'l meu pit.(Per la porta de la casa torna la
Palmira tota riallera.)
Els mateixos, més la Palmira
Palmira
Encara no hi han els altres companys?
Feliu (amb emoció)
Palmira!
Palmira
I en Patitus i en Geroni, que no venen?
Bieló
En Geroni ahir va dir-me que no's trobava bé. Feliu
Així potser que no s'acosti.
Palmira
Què té, pobret?
Feliu
Què vols que tingui? Mal de vellesa.
Bieló
Com jo!
Feliu
Com tots nosaltres!
Palmira
Ai! Que aviat us espanteu!
Feliu
Que diu el teu avi que'ns deixes?
Palmira
Sí. Demà me'n vaig a ciutat per quedar-m'hi.
Feliu
Per què'ns has de deixar?
Palmira
Per casar-me. El meu estimat me vol aprop dels seus pares, que són tant o més vells que vosaltres.
Bieló
Primer hauria de ser jo que ningú del món!
Feliu
Per què t'has de casar tant jova?
Palmira
Perquè m'estimen.
Feliu
També t'estimem nosaltres.
Palmira
El meu promès m'anyora i es daleix per tenir-me aprop seu.
Feliu
Potser no't parla ni't parlarà mai amb tanta fe com el teu avi i jo, com els nostres amics i companys de vellesa.
Palmira
I, doncs, què voleu que faci? Feliu
Diga-li que s'esperi, an aquell xicot: ja us casareu més tard, quan tingueu més enteniment.
Palmira (rient)
Que no soc aciensada? Ai! Per qui m'heu pres, avi?
Feliu
Ets massa jova encara.
Bieló
Calla! No li parlis així. Els joves no'ls escolten als vells: van a la seva. Estan a l'edat més ditxosa i frisen per ser com nosaltres.
Palmira
Quina culpa tinc jo si m'estimen i em volen treure d'aquí? Que no ho voleu que'm casi?
Feliu
No! No'ns deixis!
Palmira (an en Bieló)
Que ja no m'estimeu vós? Bieló
Més que tu a mi.
Palmira
Per què heu de dir aquestes coses? Apa: no estigueu trist! Rieu, que aniré al camp a buscar un pom de roselles per enjoiar-vos els cabells blancs.
Feliu
Que ets xamosa!
Bieló (somrient)
Que ets entremaliada!
Palmira
Així m'agradeu! Vui alegria, força alegria, aprop meu! Vui que tothom s'enrialli com aquest sol que'ns illumina!
Bieló (també somrient)
Aviat se pondrà per nosaltres.
Palmira
Espereu-vos: no us mogueu d'aquí. Vaig a cullir flors roges, flors de sang, les més alegres d'aquest temps. Alegreuvos, que'l dia es hermós i el cel rialler! Bieló (sanglotant)
Palmira!
Feliu
Filla desitjada!
Palmira
No m'anyoreu, quan sigui fóra. Penseu sempre en mi, com jo pensaré en vosaltres. Rieu, rieu! Enjoieu-vos de flors roges, que sereu sempre joves com jo! Rieu, rieu, companys i amics del sol! Rieu força!
(Desapareix, rient, per la dreta del fons.)
En Bieló i en Feliu
Feliu
(anant a la dreta de l'últim terme)
Oh! Com corre i juga per entremig dels sembrats!
(anant a la dreta de l'últim terme)
Bieló
Quina vellesa més trista la meva! Feliu
Sembla que voli!
Bieló (cridant)
Feliu! Feliu!
Feliu (encisat)
Que es bufona!
Bieló
No te la miris!
Feliu
Per què?
Bieló
No te la miris, te dic!
Feliu
Que us penseu que la miro amb malícia?
Bieló
Sí! Els teus ulls de vell xaruc, plens de picardia, brillen com dugués llumenetes al cor de l'istiu.
Feliu
Es d'amor com el vostre. Bieló
Vine! Aparta-t d'aquí, que'l dimoni't tempta i el sol t'enrogeix!
Feliu (acostant-se an en Bieló)
No mal-penseu de mi. Tingueu-me compassió, que estimo amb tota la bondat d'un pare! (S'asseu en el banc, molt abatut.)(Per la dreta del fons compareixen en Patitus i en Geroni enraonant amb vivacitat. En Patitus va amb vestit de llana de color de cendra; camisa blanca planxada, amb el coll tombat; corbatí i gorra de seda negra; sabates de gamusa i una bufanda al coll. Té'l cabell blanc i sedós i no porta res a la cara. S'apoia en un gaiato. En Geroni vesteix pel mateix istil del seu company, sinó que duu gorra de seda negra amb visera de xarol, i sabates de vedellet.)
Els mateixos, més en Geroni i en Patitus
Geroni (entrant)
A mi m'agraden més les noies morenes.
Patitus
A mi les rosses, doncs.
Geroni
Bé: si són maques, de tota mena'm tempten. (An en Bieló i en Feliu.) Bon dia, minyons.
Bieló
Bon dia.
Patitus
Salut, companys.
Geroni
Quin sol que fa avui!
Patitus
Temps ha que no l'havia fet tant clar i resplendent. Bieló
De què parlàveu ara tot venint?
Geroni
Ja pots pensar-t'ho.
Patitus
De noies boniques.
Bieló
Sempre estaríeu amb lo mateix.
Geroni
Sempre alegren la vista les noies.
Bieló
Valdria més que parlessim de la nostra fi, deixant-nos de picardies.
Feliu
Valdria més que'ns recordessim de les nostres penes.
Patitus
Ai! Que esteu tristos!
Geroni
Aquests, no tocant de política, desseguida acaben la corda. Bieló
No més penseu en coses de joves, en cabories impropries de la nostra edat.
Patitus
Mentres tingui humor no vui tocar cap més tecla.
Bieló
Poc seny!
Patitus
Poca alegria!
Geroni
A què ve que estigueu tant emmurriats?
Bieló
Te trobessis en el meu lloc...
Geroni
I això? De què't queixes?
Bieló
De re!
Geroni
Anem, Patitus? Anem's-en, que aquests dos s'han avingut per entristir-nos. Patitus
Anem a trobar la Palmira?
Bieló
Vosaltres us en guardareu!
Patitus
Per què? Que tens por que l'encisem?
Geroni
Sí. Anem-hi, noi, que encara deu cullir roselles al mig dels sembrats.
Bieló
Us dic que no vui que hi aneu!
Feliu
La destorbarieu.
Patitus
També riuríem i estaríem contents!(Per la dreta del fons torna la Palmira, rient i saltant, amb un pom de roselles a la mà.)
Els mateixos, més la Palmira
Palmira
Bon dia, devots del sol!
Patitus
Bon dia, filla d'ell!
Geroni
Salut, noia maca!
Palmira
Teniu, una rosella.
Bieló
No estem per flors.
Patitus
Sí: dóna-men una.
Geroni
Posa-me-la aquí al trau del gec.
Palmira (fent-ho)
Ha, ha! Patitus
I a mi a l'orella, com un xicot presumit.
Palmira (també fent-ho)
Quina patxoca! (An en Bieló.) I vós, avi, que no'n voleu?
Bieló
No. No m'agraden.
Palmira
I vós, Feliu?
feliu
No't molestis per mi: ja t'ho agraeixo.
Palmira
Me les desprecieu? Sí? (Esfullant-les i tirant-les al damunt de tots, esclatant a riure.) Doncs, teniu: una pluja.
Patitus
Què fas?
Geroni
Que'ns guarneixes? Bieló (amb sentiment)
Es l'ultima manyagaria que'ns fa.
Patitus
Què dius?
Bieló
Potser ja no la veurem més.
Feliu
La perdem!
Bieló
Se'n va lluny! Ens deixa!
Palmira
Vaig a casar-me.
Geroni (amb estupefacció)
Que ho dius de debò?
Patitus (amb dolor)
Ens deixa!
Bieló (després d'un curt silenci)
Aquest banc de les nostres alegries, aquest banc que'ns retorna a tots, serà de gel, sense la Palmira! Geroni (pausadament)
No te'n vagis, alegria del sol!
Palmira
El meu promès me crida.
Patitus
Espera que siguem morts!
Palmira
Se daleix.
Feliu
No trigarem molt temps a morir!
Palmira
L'amor se m'emporta!
Geroni
No't tornaras vella, esperant-te aprop nostre!
Bieló
Oh! La joventut que es desagraída amb els vells!
Feliu (a la Palmira)
Tots t'hem vist pujar com un roseret que ara desponcella. Geroni
Tots hem jugat amb tu.
Bieló
Tots t'hem tingut a la falda.
Patitus
I hem sigut infants amb tu.
Bieló
(aixecant-se tremolós i molt emocionat)
Fes-los un petó de comiat als meus companys dels dies de sol.
(aixecant-se tremolós i molt emocionat)
Palmira
Oh! Sí! Amb tot el cor! (Besant an en Patitus.) Visqueu forces anys.
Patitus (emocionat)
Gracies.
Palmira (besant an en Geroni)
Que jo us puga aconseguir en la meva vellesa.
Geroni
Quin goig! Palmira
(anant pera besar an en Feliu)
Que'l sol...
(anant pera besar an en Feliu)
Bieló (deturant-la)
No! An aquest no vui que'l besis!(Tots se queden admirats. Curt silenci.)
Feliu (amb sentiment)
No?
Palmira (amb veu concentrada)
Per què?(En Feliu se gira d'esquena, aixugant-se 'ls ulls.)
Geroni
(després d'un curt silenci)
Què ha fet?
(després d'un curt silenci)
Patitus
(pausadament i en veu baixa)
Que no n'es digne?
(pausadament i en veu baixa)
Bieló
Es massa jove! Palmira
(tapant-se la cara amb les mans)
Quina vergonya!
(tapant-se la cara amb les mans)
Bieló
I ara mateix, parlant amb mi, ha ofès la bona memoria de la teva mare.
Feliu
No! No te'l creguis, al teu avi!
Palmira
I doncs? (En veu alta.) Què heu dit, què heu dit? Expliqueu-vos!
Feliu
Re de mal!
Bieló
I a tu també t'ha faltat.
Palmira (irada)
Parleu desseguida! (Agafant-lo pels braços.) Parleu!
Geroni
Palmira! PATITUS
No't posis així!
PALMIRA
Parleu, que estic neguitosa per saber lo que heu dit!
FELIU
Re de mal. Creu-me!
PALMIRA
Què?
FELIU (pausadament i en veu baixa)
Jo, de jove, he estimat sempre la dòna que va posar-te al món. (Admiració general.) Va morir sense ella saber-ne re: mai vaig confessar-li. (Amb dolor.) Això es lo que he dit parlant de la teva mare.
PALMIRA (pausadament an en Bieló)
No més això?
BIELÓ
Sí.
FELIU
També he confessat al teu avi l'ilusió amb que t'he vist fins ara. Oh Palmira! Jo't miro com si fossis una filla meva. No te'n vagis! Sense tu, en el món no hi haurà llum per mi.
Palmira
(girant-se d'esquena, emocionada)Pobre Feliu!
Patitus
(després d'un curt silenci)Anem, que'l cel s'ennuvola.
Geroni
Els ulls se m'entelen.
Bieló
Ens quedarem sols i esgarriats.
Geroni
Anem, que pateixo massa.
Patitus (amb dolor)
Sigues ben feliça!
Feliu
Adéu, Palmira estimada!
Geroni
Adéu, tresor que's perd! Feliu
Ja no'ns veurem més! A l'hivern ja
no hi vindrem aquí, a retornar el nostre cor fredolic.
Palmira (esclatant en plor)
Feliu! Avi Feliu!
Feliu (amb emoció)
Adéu!
Palmira (abraçant-lo i fent-li petons)
No vui que us en aneu tant desconsolat.
Feliu (besant-la castament)
Perdona-m!
Palmira
Pobre enamorat fidel!
Feliu
M'has tret una aresta del cor.
Geroni (amb gran prec)
Anem, companys! Anem!(Tots se'n van per l'esquerra del fons, aclaparats de tristesa.)
Patitus
Adéu, joventut alegradora!
Feliu
Adéu, somnis de llum!
Bieló (cridant)
Palmira!
Palmira (acostant-s'hi)
Avi!
Bieló
No'm deixis! No'm deixis, que'm
sembla que'l sol se mor i s'apaga la meva vida!
Palmira
(abraçant-lo i fent-li petons)Avi! Avi!
Bieló
No'm deixis!
Palmira
(cantant en veu baixa, tot duent l'avi cap a casa)«Sol, sol, solet,—vine-m a veure, vine-m a veure;—sol, sol, solet,—vine-m a veure, que tinc fred.»