L'Art de la Alquimia
Cobles, las quals feu mestre Ramon Lull sobre l' Art de la Alquimia, de la qual Art feu un llibre apellat de la Quinta essencia.
Amor me fay ayço rimar,
Ab corrupció porás saber,
Car sens ella no 's pòt liar
Generació de son esser;
Essencia fá quinta obrar
Si unitat vols d'aço fer,
E no 't vuyl pas mays declarar
Covet plural amor haver.
D' aço 't daray cesta semblança,
Conexerás per l' ens extens
Del simple per concordança
L' altre qu' apeyla hom intens;
Saber haurás ab dessemblança,
D'ayre será congelaments
Qu' amor fá ab concordança
Per concordar li elemens.
Vosaltres ab li ens concrets
Per fantastiga criatura,
Si lo genus aver volets
Dels ens reals haurets mesura,
Si ens abstrachs sercar devets
Del faedor per la factura,
Especialment ho trobarets
Conexent sa propia natura.
Ab obra artificial
D'ira farás tornar amor,
Tú hi mesclant la natural
La ira fará amador;
Mas si natura no ti val
Ja tu no serás sabidor,
Per ignorar l' art altre tal
De transsubstanciar l' humor.
D' essencia é d' accident
Ab totas ses parts substancials.
Cové esser lo trasmudament
E semblantment accidentals;
Apres qu' en sia novament
Renunciant als altres senyals
Convertint en altre essent
De sos graus elementals.
Ab accident esser noveyl
Adonchs l'art no pot defaylir
Que no sia de altre peyl,
Mas defaylex per fals cosir;
Si vols entrar per est porteyl
Per tal que bé 't sapias regir.
Obs te fará portar capdeyl
Que pusques entrar é axir.